30 de gener 2022

ELS PESCADORS

 
Michael Ancher, 1879, Vil han klare pynten?

Conta la història que, en aquell petit poble de pescadors, havia desaparegut un veí una nit de tempesta, no es parlava de res més. Van ser molts els capvespres que el temps no els permetia sortir a feinejar, que els homes s'aproparen a la platja, amb l'esperança de trobar algún indici que permetés esbrinar què li havia passat. Mentre un explicava que l'havia vist sortir en una barca, al poble, les dones pensaven que s'havia marxat amb una dona rossa que estava de vacances quan ell va desaparèixer. Els pescadors pensaven que eren xafarderies de dones i seguien mirant cap a l'horitzó per si rebien un senyal. I així van passar gairebé tres anys, les dones ja ni en parlaven i els pescadors amics ja el donaven per mort, tot i que apareixia de tant en tant en els seus records. 
A l'altra banda del món, distants d'aquells pensaments, una parella passejava de la mà per la vorera de la mar. Tots dos gaudien de la fortuna que, la dona rossa, havia heretat del seu difunt i estimat marit.

27 de gener 2022

64 . . .

Com estels fugaços passen els anys, un més o un menys, se sumen o resten?. Sembla mentida la diferència que hi ha d'una cosa a l'altra... però així es dóna, segons miris cap endavant o cap enrere. I en aquest cas concret, no sé cap on mirar... m'escarrufa el pes de les dues.  

SALUT!


He tret els peixets fregits, perquè es veu que no li heu fet molt de cas, 
no s'han perdut, me'ls vaig empassar tots! 😉

25 de gener 2022

COM UN FiL . . .


Tris-tras. 

A poc a poc, trepitjant ferma,

vas caminant, despertant mirades. 

Com un fil, 

des del taló a la frontera de les natges.

Així de nues,

plenes d'enigmes i de misteri.

A només un pas, 

l'infern o el paradís.

[Gener ~ 2022]

22 de gener 2022

MiRADA CEGA

No llença una mirada, 

la teva mirada cega,

en aquest lloc on vam ser

i al que vas abandonar,

era un espai amable,

a moments ardent,

comprensiu i divertit

i on ja els teus ulls 

no hi volen tornar. 

[Gener ~ 2022]

16 de gener 2022

PUNXADES . . .


Com si fos una carícia,
l'aigua toca el meu cor
i només em rescates
quan dius -bota al buit!-.

El ball de niguls
allunya boires i misteris,
com les diferents imatges 
cercant cors sensibles.
Presoneres del record
queden per sempre o,
a l'instant, marxen a l'oblit.

Paisatges despertant sentiments,
inevitables punxades transparents.
[Gener ~ 2022]

11 de gener 2022

PROPÒSITS

 

Avui és un dia d'aquells que no m'hauria mogut del llit.  Fa fred, què dic?, fa moooolt de fred!.  Ha començat l'any i no tinc cap ganes de fer res de nou i això em preocupa un poc. Ja sé que el fred em deixa paralitzada i que per molt que pensi i vulgui fer... res de res. Tothom fa balanç de l'any anterior, fent-se bons propòsits per l'any que comença, pot ser que es compleixin o no... actitud, actitud, actitud... la paraula màgica!. Quan el cap va més que bé i el cos no té la força per acompanyar-lo, on es col·loca l'actitud?. I una pensa que la millor manera és anar fent, a poc a poc... De vegades, aquesta lentitud et treu de polleguera i acabes no fent res. I segueixes pensant, per què el cap no s'atura mai?, crec que la música és l'única solució, però tampoc és qüestió de tenir música tot el dia i... agafes un llibre, a la part del matí, perquè quan tomba el sol ja no pots llegir, les lletres es van fent molt fosques fins que et semblen taques de tinta. Es fa l'hora de preparar el dinar, ho escalfes uns minuts, mentre prepares la taula (un torcaboques, un guinevet, una forqueta i una cuera si hi ha brou); et costa rovegar, més temps per menjar si s'ha de fondre abans d'empassar-s'ho, això... si es fon (quan pugui estalviar m'he d'arreglar la boca)... Hi ha dies, quan fa sol, surto a passejar... baixo les escales i vaig fins al tercer carrer i torno amb un pam de llengua fora... demà provaré... Tomba el dia i el fred és fa més present, miro el mòbil i no hi ha res de nou.  Asseguda, els crits dels veïns m'escarrufen un cop més i penses que la joventut perd el temps discutint per no res... ni l'estufa em pot treure aquesta fredor... i el cap no s'atura mai.

05 de gener 2022

SOLiTUD


Tremolant com una fulla,

vaig corregint llums i ombres,

com un pou sense fons

dins la densitat de la solitud

 No m'hi vull reconèixer,

avivant allò que més fereix, 

el cruel silenci.

Mentre, impassible, la mèrlera canta.

[Gener ~ 2022]

Lletres i fils / Gener ~ 2022