28 d’abril 2016

SOFÀ ‼

Ramon Cases. 1899, Jove decadent a 
RELATS CONJUNTS 
Ja estava farta de posar d'aquesta manera, aquest home mai no en tenia prou, mai veia el moment de posar punt final. Ja ho havia provat tot, fins i tot -i tot i la posició- pegava qualque becada, sempre que no tingués rampes. I aquella tarda -després de llançar una gran bafarada de fum- va pronunciar el tan esperat "c'est fini!". Va ser tanta la meva joia que tot el meu cos va voler aixecar-se d'un bot ... t'ho creus tu!  em van dir totes i cadascuna de les parts del meu cos.

Mentre em traslladaven amb l'ambulància, des de l'estudi a l'hospital, una veu greu em deia amablement ...
- Senyoreta Lourdes no es preocupi, primer hem de tractar les contractures, això va per llarg, haurà d'estar en repòs unes setmanes, massatges també, però sempre mantenint el repòs necessari. Això si, podrà passar algunes hores al sofà perquè el llit no li sigui tan pesat ...
- Ha dit sofà? ... Nooo, més sofà, nooo!!.

27 d’abril 2016

24 d’abril 2016

Itinerant . . . (V)


DESAMADA
Quan tots deien que estava folla d'amor 
el meu cor somreia,  sabent-te sempre a prop.
Què diran ara que em sento desamada i,
per més que vulgui, per tu moro d'enyor?

Amat,  ma vida  per la teva follia donava,
per la teva felicitat,  ma pena  ofegava.

(Deixat a Itineràncies poètiques, 27-03-2016)

MÀ damunt MÀ
Les mans enamorades
mai estan callades,
despentinen tristeses
i silencien paraules

Com dues tenalles
la cara enganxen
i, dels braços seguides,
aferradetes regalen

(Deixat a Itineràncies poètiques, 6-04-2016)


L’ABRAÇADA
Com si fos una descàrrega,
arriba l'abraçada de l'Amat,
intensa com llum d'estiu.

S'endinsa com silent nit,
xopant-me com pluja d'abril,
tan encesa com el desig.

(Deixat a Itineràncies Poètiques, 11-04-2016)

21 d’abril 2016

Serra de Tramuntana

Des d’Inca

Distant i propera et sento des d'aquesta falda humida 
t'alces majestuosa davant els meus ulls, 
desitjosos de la teva bellesa. 
Vigilant de fruiters i conreus. 
Compartint llengua, camins, cases  i torrents,  
costums i arrels, pluja, cel i vents;  
envoltats d'un mar blau intens
que ho fem nostre també.

19 d’abril 2016

REFLEX (3)


És el misteri de la natura,
l'esperit de la seva essència,
fonent-se en un element urbà
donant-li vida pròpia.

11 d’abril 2016

TEMPS

Tret de la xarxa
El temps, estimats i estimades, diuen que és relatiu. 

Si una vol fer una bona jornada i anar-se'n al llit amb els deures ben fets, s'ha d'aixecar d'hora, suposadament dormides les vuit hores;  espavilar-se ràpidament, que no val gaudir ni un minut més dels llençols. Mentre es fa el cafè preparar un suc, la mantega, la confitura, el pa torrat, la llet ... que no falti de res que si no comencem malament. Netejar-se les dents, vestir-se i corrent cap al treball. Sense adonar-te'n ha passat més d'una hora.

Els afortunats que tenen jornada intensiva sembla que treuen més profit al seu dia. Els que no (la majoria per aquests indrets), després d'un matí intens resolent la feina, se'n van a casa o al restaurant (una minoria) per dinar. Si no ho has deixat preparat la nit anterior, difícilment podràs elaborar res amb el temps que tens per tornar a la feina. Suposem que ja ho tens mig fet, poses l'olla, la paella o el que sigui al foc i - mentre va fent "xup-xup"- poses taula, la rentadora i t'asseus a menjar. Amb prou feina, retires els plats perquè netejar-los és impossible. Vigila que si has menjat carn, a la nit toca peix!.  Et rentes les dents, et repentines i llesta per tornar al treball. Són les tres de la tarda!!.  De tant en tant vas mirant el rellotge, s’alenteixen les hores, sembla que no tenen fi.
Sortosament  TOT  té fi!!

A la sortida recordes que no tens pa, t'apropes al forn i t’hi trobes una amiga que et convida a prendre un cafè, li dius amablement que avui no pot ser...  Arribes a casa, et poses còmoda, treus la roba de la rentadora i estens. Comences a preparar el sopar, mentre penses què faràs per demà. Quin invent el dels fogons, ja tenim sopar i dinar al foc!. Mentrestant vas netejant els plats del migdia i tot el que estàs fent servir, que no et quedi gairebé res per a després. Avui quinze minuts d'exercici, no dóna per més. Una dutxa, el pijama i a sopar. Mastegues lentament, perquè has de relaxar el ritme, diuen els metges que engreixen les males digestions...

Els sorolls del carrer van cessant, la foscor arriba i l'hora d'anar-se'n al llit també. Les onze, un tomb pels blogs, una mica de lectura i a somiar.

Tic-tac-tic-tac-tic ... temps!! 
Temps per a què? Temps per a qui?

09 d’abril 2016

Joc de Lletres de Sant Jordi ~ 2016

LA TACA
Rosa Conill no podia creure que fos a passar la resta de la seva vida a presó. Anotats als quaderns tots els moviments de la víctima, com llegí en el llibre de crims de l'autor preferit. Mai imaginà que una petita taca vermella al seu anell fos la prova definitiva.
tunejada de la xarxa
EL CONTE
Al passeig matutí, el conillet trobà uns objectes que brillaven molt, un tresor pensà, havia de buscar un amagatall i corregué cap al bosc ...
La Rosa tancà el seu quadern, el deixà damunt del llibre vermell de la seva mare, a prop dels anells.  Havia començat el seu primer conte.

*Aportació al Joc de lletres de Sant Jordi de JOMATEIXA

06 d’abril 2016

Culpabilitat

Si em sento culpable és, suposo, perquè 
vaig deixar que ell(a) seguís somiant
quan jo ja havia deixat de somiar. 
(Truman Capote - Esmorzar a Tiffany's)