Ja estava farta de posar d'aquesta manera,
aquest home mai no en tenia prou, mai veia el moment de posar punt final. Ja ho
havia provat tot, fins i tot -i tot i la
posició- pegava qualque becada, sempre
que no tingués rampes. I aquella tarda -després de llançar una gran bafarada de
fum- va pronunciar el tan esperat "c'est fini!". Va ser tanta la meva
joia que tot el meu cos va voler aixecar-se d'un bot ... t'ho creus tu! em van
dir totes i cadascuna de les parts del meu cos.
Mentre em traslladaven amb l'ambulància, des de l'estudi a
l'hospital, una veu greu em deia amablement ...
- Senyoreta Lourdes no es preocupi, primer hem de tractar les
contractures, això va per llarg, haurà d'estar en repòs unes setmanes,
massatges també, però sempre mantenint el repòs necessari. Això si, podrà
passar algunes hores al sofà perquè el llit no li sigui tan pesat ...
El temps, estimats i estimades, diuen que és relatiu.
Si una vol fer una bona jornada i anar-se'n al llit amb els deures ben fets, s'ha d'aixecar d'hora, suposadament dormides les vuit hores; espavilar-se ràpidament, que no val gaudir ni un minut més dels llençols. Mentre es fa el cafè preparar un suc, la mantega, la confitura, el pa torrat, la llet ... que no falti de res que si no comencem malament. Netejar-se les dents, vestir-se i corrent cap al treball. Sense adonar-te'n ha passat més d'una hora.
Els afortunats que tenen jornada intensiva sembla que treuen més profit al seu dia. Els que no (la majoria per aquests indrets), després d'un matí intens resolent la feina, se'n van a casa o al restaurant (una minoria) per dinar. Si no ho has deixat preparat la nit anterior, difícilment podràs elaborar res amb el temps que tens per tornar a la feina. Suposem que ja ho tens mig fet, poses l'olla, la paella o el que sigui al foc i - mentre va fent "xup-xup"- poses taula, la rentadora i t'asseus a menjar. Amb prou feina, retires els plats perquè netejar-los és impossible. Vigila que si has menjat carn, a la nit toca peix!. Et rentes les dents, et repentines i llesta per tornar al treball. Són les tres de la tarda!!. De tant en tant vas mirant el rellotge, s’alenteixen les hores, sembla que no tenen fi.
Sortosament TOT té fi!!
A la sortida recordes que no tens pa, t'apropes al forn i t’hi trobes una amiga que et convida a prendre un cafè, li dius amablement que avui no pot ser... Arribes a casa, et poses còmoda, treus la roba de la rentadora i estens. Comences a preparar el sopar, mentre penses què faràs per demà. Quin invent el dels fogons, ja tenim sopar i dinar al foc!. Mentrestant vas netejant els plats del migdia i tot el que estàs fent servir, que no et quedi gairebé res per a després. Avui quinze minuts d'exercici, no dóna per més. Una dutxa, el pijama i a sopar. Mastegues lentament, perquè has de relaxar el ritme, diuen els metges que engreixen les males digestions...
Els sorolls del carrer van cessant, la foscor arriba i l'hora d'anar-se'n al llit també. Les onze, un tomb pels blogs, una mica de lectura i a somiar.
RosaConill no podia creure que fos a passar la resta de la seva vida a presó. Anotats als quaderns tots els moviments de la víctima, com llegí en el llibre de crims de l'autor preferit. Mai imaginà que una petita taca vermellaal seu anell fos la prova definitiva.
tunejada de la xarxa
EL CONTE
Al passeig matutí, el conillettrobà uns objectes que brillaven molt, un tresor pensà, havia de buscar un amagatall i corregué cap al bosc ...
La Rosa tancà el seu quadern, el deixà damunt del llibrevermell de la seva mare, a prop dels anells. Havia començat el seu primer conte.
*Aportació al Joc de lletres de Sant Jordi deJOMATEIXA
