No coneixia la cita del Capote. No et deixa indiferent. Culpabilitat, responsabilitat.. Els actes, les situacions, els resultats, a vegades no els podem controlar.
La vaig llegir a ca l'amic Ildefonso, que la va posar amb una de ses seves magnífiques fotos i, en aquell moment, vaig pensar que era adient per la meva foto també. Dit així sembla molt dur, però crec que quan passa no t'ho planteges, tan sols passa. Aferradetes!
Tot depèn de les fases de què estem parlant. És complicada qualsevol convivència i, si a més, els ritmes són diferents, més complicada, però no impossible. Saber compartir, saber crear mirant endavant i donar espai, al mateix temps, és una tasca difícil... Aferradetes!
Quan un/a es sent culpable, generalment, és perquè sent que no ho ha fet bé. Quan un/a deixa de compartir somnis i ho té clar, i ho diu, no té perquè sentir-se culpable de res, altra cosa és que es senti trist/a perquè no hagi anat bé. Bona nit, Pere ... aferradetes.
Creus que el somnis són individuals o compartits? De vegades em dóna la sensació que volem que els altres somiïn els nostros somnis ... egoisme? No sé. Imagino que sent individus únics, dir que un somni és totalment idèntic a un altre sembla impossible. Aferradetes!
Normalment no deixem de somniar, però de vegades el protagonista del nostres somni desapareix, potser perquè se'n va per pròpia voluntat o perquè l'hem canviat per un altre...La culpa sol ser una mica de cadascú! Petonets, bonica.
També em va impactar molt quan la vaig llegir. Potser només estava gaudint del paisatge o estava fent una sessió de fotografia o estava esperant a la seva al·lota, o ... qui sap!! ;) Bessets, Alfons!
Quina frase més ben troboda! Però finalment no sé si cal sentir-se gair culpable. No hi ha una bona manera de fer algunes coses.
ResponEliminaA voltes és molt complicat l'amor.
EliminaAferradetes, nina.
Muy buena la imagen, Lluna, y tremendo, siempre, nuestro amigo Capote...
ResponEliminaUn abrazo
Ya te dije que iba a plagiarte la frase, en ese momento tenía esta foto en mente y aquí está.
EliminaAbrazote y gracias por el préstamo. ;)
No coneixia la cita del Capote. No et deixa indiferent.
ResponEliminaCulpabilitat, responsabilitat..
Els actes, les situacions, els resultats, a vegades no els podem controlar.
La vaig llegir a ca l'amic Ildefonso, que la va posar amb una de ses seves magnífiques fotos i, en aquell moment, vaig pensar que era adient per la meva foto també.
EliminaDit així sembla molt dur, però crec que quan passa no t'ho planteges, tan sols passa.
Aferradetes!
Bona fotografia i un pensament que fa reflexionar... Penso que sí que un és pot sentir culpable per falta de sinceritat.
ResponEliminaCrec que per arribar a aquest punt s'ha reflexionat, potser en el moment que succeeix no ho veus així, d'altra manera no té sentit.
EliminaBessets!
És tan difícil anar alhora en una relació... la majoria de problemes entre gent que s'estima venen perquè deixen d'estar a la mateixa fase...
ResponEliminaTot depèn de les fases de què estem parlant. És complicada qualsevol convivència i, si a més, els ritmes són diferents, més complicada, però no impossible. Saber compartir, saber crear mirant endavant i donar espai, al mateix temps, és una tasca difícil...
EliminaAferradetes!
Podriem dir que ell (o ella) ja no formava part del seu somni.
ResponEliminaAixò no ens hauria de fer sentir culpables.
Bona nit sa lluna.
Quan un/a es sent culpable, generalment, és perquè sent que no ho ha fet bé. Quan un/a deixa de compartir somnis i ho té clar, i ho diu, no té perquè sentir-se culpable de res, altra cosa és que es senti trist/a perquè no hagi anat bé.
EliminaBona nit, Pere ... aferradetes.
No sé si es culpable o no, però està molt sol.
ResponEliminaUna abraçada
Si, a la imatge sembla que sí.
EliminaAferradetes! :)
si va deixar de somiar té tota la culpa, no podem mai deixar de fer-ho apart de que és gratuït
ResponEliminaCreus que el somnis són individuals o compartits?
EliminaDe vegades em dóna la sensació que volem que els altres somiïn els nostros somnis ... egoisme? No sé.
Imagino que sent individus únics, dir que un somni és totalment idèntic a un altre sembla impossible.
Aferradetes!
Normalment no deixem de somniar, però de vegades el protagonista del nostres somni desapareix, potser perquè se'n va per pròpia voluntat o perquè l'hem canviat per un altre...La culpa sol ser una mica de cadascú!
ResponEliminaPetonets, bonica.
En tota relació hi ha dues veritats. Cadascú té la seva.
EliminaSentir-se culpable, per a mi, és no haver-ho fet bé.
Bessets, Roser!
Com gairebé tota la seva obra, aquests versos són molt contundents. Pot ser que ell estigui absort, davant del mar, amb els seus somnis
ResponEliminaTambé em va impactar molt quan la vaig llegir.
EliminaPotser només estava gaudint del paisatge o estava fent una sessió de fotografia o estava esperant a la seva al·lota, o ... qui sap!! ;)
Bessets, Alfons!