26 d’agost 2014

Oficis



Los oficios
Mágica la vigilia de los oficios. Por las puertas abiertas el rumor del trabajo. Olores y música laboral en el despliegue de artesanas dinastías. Excepcional destreza en la apertura de un diálogo entre materiales y herramientas. La belleza de los humildes logros... Despertaba el pueblo, peinaba el aire su cabellera de humos azules , y en una nube de bosque soñado despertaba el mágico rumor de los oficios.                                       

  IBA como sonámbulo, miraba
  por puertas entreabiertas,
  descubría los sudores

 La aurora de un fulgor
  de fraguas, donde yunques,
  martillos, anunciaban
  las rejas del arado
  que nacían derritiendo
  los flecos de una estrella

La madera sumisa,
  desmayada ante el hombre,
  perfumando la herida
  en el dormido bosque
 de las carpinterías

  Cabelleras de esparto.
  Dedos en olimpiada
  y un crecer de ramales,
  en pleitas y criznejas

En la doma del barro
  carícia desvelada
  despertando la vieja
  vocación de la tierra
  para entregarse en cántaros
  
Y a campo abierto el tiempo
  glorioso de las eras,
  y sobre el trillo el hombre
  remando las cosechas.

  Iba como sonámbulo
  descubriendo la vida
  que a veces era hermosa.
  Julio Alfredo Egea
  (Los Asombros, 1996)

20 d’agost 2014

TEiXiNT


       Van desfent camins
        tot just per seguir vivint 
                   Troques de pàl·lids colors 
                    destenyides pels records 
                           somien trobar el teler que 
                                                D                  F            T
                I                   O           E 
                B              N           I 
                U            G           X 
                I          U           E 
                X        i           I 
                i                X
                                                                   i    
                                                                en un mateix llençol 
                                                                   passions oblidades
                                                                                                                            (sa lluna, agost-2014)    

11 d’agost 2014


Un moix i un ca. Un gat i un gos. 
Un tassó i un capell, si us plau,  un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val!!
Vivadell que això és espès.
No som estat mai cap entès,  no ho moll
més si no ho moll, si no ho moll me farà mal.

Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins 
com més amics més endins, 
així tots serem germans.

Es que això surt un run-run. (runrun-runrun)
Que si xerren no ho entenc, 
Però jo hi pos tan d'esment 
que de deu mots n'agaf qualcun.
Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau, un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val!!
Vivadell que això és espès.
No som estat mai cap entès, no ho moll
més si no ho moll, si no ho moll me farà mal.

Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins 
com més amics més endins, 
així tots serem germans.

  P'es qui s'ho agafi amb rialles,
però es que a jo m'ha passat,
per demanar s'excusat
d'enllà m'han tret a potades.
Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau, un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val!!
Vivadell que això és espès.
No som estat mai cap entès, no ho moll 
més si no ho moll, si no ho moll me farà mal.

Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins 
com més amics més endins, 
així tots serem germans.

  No es que hi tengui res que dir
si un s'entén així com sap.
Ni estic gens empegueït
si xer com m'han ensenyat.
Un moix i un ca. Un gat i un gos...

Imatge tunejada de la xarxa


05 d’agost 2014

Jo amb Mi

Poesia visual de Toni Prat
als Jocs literaris d'en TIBAU



 · Bon vespre, com estàs?
· Hola, doncs aquí sola
com sempre
 · Ja ho he vist. Què m'expliques?
    · No tinc massa ganes de
xerrar però m'agrada sentir-te
 · Vols que xerrem del que et fa patir?
· No ... no ... crec que
me n'aniré a dormir
 · Saps que quan vulguis sóc aquí, 
   per escoltar-te i per sentir-te
· Si, ho sé. Bona nit!

02 d’agost 2014

Avui

   
Foto de SARGANTANA
Avui he descobert una ciutat que encara dormia
i on les llambordes s'havien rentat la cara
per dir-me bon dia
i jo... t'ho dic a tu
Àngels


    Han vestit  els carrers per a TU.
                Catifes màgiques sota els teus peus  que trepitges pas a pas,  amarant-te d'olors.
                        Sorpresa pels llums i  ombres
      mentre els seus silencis t'acompanyen.
I s'endinsen des de la retina a tots els sentits,
                     estarrufant cada porus de la pell
 i el cor s'eixampla
i sents... i vius.
Paula





 Felicitats nina!