LLUMS i OMBRES

Llums i ombres

que bressolen i creixen,

guardianes de silencis i plaers

que reben ressons i secrets callen,

juguen i envaeixen,

desvetllen i endormisquen,

van i vénen

despentinant la pell,

quan cobrint de sensacions

l'ànima despullen. 

                 (juny-2015)

SA PEDRA

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII
a   RELATS CONJUNTS

- Això no pot ser! Tu, vine aquí!!

- Què passa ara?

- Ens falta una pedra per acabar-ho i no la trobo.

- No pot ser, hi eren totes. Has mirat bé?

- Calla i no em posis nerviós! Posa't ara mateix a comptar!

- Quin conyàs!

- Calla i fes el que et dic, mentre vaig a veure si la trobo.

- 1,2,3,4,5,6,7 ... 15,16,17 ... 28,29,30 ...

- Què, hi són totes?

- No, tens raó, en manca una.

- Si no ho acabem avui, el primer sacrificat seràs tu.

- No fotis! Mem ... per on vindran per a la inauguració?

- Per on ha de ser, per la façana principal.

- Doncs bé, deixem el buit a la part de darrere. Tan amunt ningú ho veurà.

- No és mala idea, no. Però t'adverteixo que si passa alguna cosa, tu seràs el primer!

- D'acord, d'acord, ja veuràs que ningú se n'adonarà... (hehehe, i jo tindré una tauleta nova!).

⋆⋆⋆

En el dia d'avui tinc el record del moment en què em van arribar les teves primeres paraules escrites, va ser el començament de moltes més trobades. És un dia especial en molts sentits. En primer lloc perquè és el teu aniversari, comences una nova dècada i, amb ella, una nova vida. Deixes enrere moltíssims anys de treball a l'escola i te'n portes amb tu infinits records, dels teus alumnes, dels teus companys de treball, d'anècdotes plenes de somriures ... 

Et desitjo un feliç camí i  

et felicito per ser com ets.

PER

MOLTS  

ANYS,

ALFONS!

Martinus Rørbye, 1835, Un viatger  a
RELATS  CONJUNTS

La mirada perduda

seguint  la llera del riu

en la nit més fosca,

abatut esperes. 

Ni la solitud temuda,

ni el fred punyent,

ni la gana que et devora,

res, res permetrà que torni.

Només del  dolç record 

lliscarà un somriure.

V i S C A !

                           

Fotos des del meu mòbil

REFLEX 〈2〉

Desdibuixo tota realitat

per veure la nitidesa de l'ànima.

Navego les teves aigües,

fonent-me amb la teva pell.

Traç  solcs de besades,

camins de desig, com l'onada

d'anada i tornada,

com el somni compartit.

                (sa lluna, juny-2015)