El cotó és un núvol petit
que s'ha deixat caure a terra,
mentre el vidre, fred i transparent,
amaga la fragilitat
darrere una llum serena.
Tot allò que el vidre calla
la llum ho acaba dient,
entre la fusta i el reflex
la bellesa resta quieta
com un batec transparent.
El silenci hi fa estada,
com una veu apagada,
el cel hi deixa el seu color
i el vidre en guarda l'escalfor
fins que la tarda s'acaba.
[Agost ~ 2026]