SA VERMADA

Els pagesos ja han fet la seva feina i ara volen festejar-ho.

Tots van cap a la plaça amb els seus millors draps.

Comença la cavalcada amb el so de xeremies, tamborets i fobiols.

I els amics... de la tercera edat.

Pels infants potser sigui la seva primera vermada.

Pels grans, que ja en porten unes quantes, és com bufar i fer ampolles.

El camp i les vinyes sempre presents, tant pels grans com pels més petits.

I la sobrassada per berenar, què bona està!.

Binissalem en festa, vi i somriures que uneixen a tot un poble.

BLAU MARí

El pati blau (1913)- Santiago Rusiñol  a  RELATS CONJUNTS

- Què bonic ha quedat tot!  Aquests cossiols plens de flors i les plantes enfiladisses. Serà un goig sortir i anar amunt i avall. Crec que ha quedat molt realista. 

- Tu creus?

- Li vam demanar que ho pintés d'un color proper a la mar, dins un ambient de natura pròpia d'un paradís. 

- Vols dir?

- Sí, que no ho veus?, un blau intens com l'oceà Atlàntic... ja sé que no és la nostra Mediterrània, però està força bé. A partir d'ara ja podrem passejar per tot arreu...

- I em vols dir com ho farem per nedar-hi, tancats així com estem en aquesta peixera?

- Quina poca imaginació que tens!. Bah, dóna una volta i deixa'm estar, no em ratllis més!.

CiRCUiT

 

Una, dues, tres,

volta i revolta,

Donen voltes i voltes

en un circuit d'espera,

on no hi ha accidents,

sols aprenentatge i somriures.

És com obrir una finestra

en un habitació tancada.

[Setembre ~2021]

TEMPUS FUGiT

 

Porto tot el dolor i els colors del temps.

Ens vigila i ens marca, 

en cada mil·lèsima de segon. 

Temps per obrir els ulls a la llum,

per treure les dents o per caminar.

Temps per jugar, per aprendre, per treballar.

Temps per enamorar-se, per riure, patir o plorar.

Temps per caure, per aixecar-se de nou.

Només és qüestió de temps per a morir, 

de pressa, sense adonar-te'n.

I de tant en tant, una línia d'un vers

s'encreua díscola i em rescata.

[Setembre ~ 2021]

APARELLAR-SE

 

Lletres i fils /  Setembre-2021

Com diria mumareta, -nen, vals ulls per mirar-. Em sento bé, curro i ben plantat... 

Uep!, veig una noia que s'apropa, ara començaré la meva dansa amorosa, plena de sensualitat. Segurament no podrà resistir-se als meus moviments, amb aquestes plomes tan ben fetes i aquest bec tan perfilat. Quan sigui meva, li faré l'amor com ningú més li ha fet, caurà retuda als meus encants. No totes les noies es mereixen aquest cos tan ben fet, aquestes ales tan llargues...

- Bon dia!, no sé si m'he perduda. Em podria dir si estic a prop de l'estany de Banyoles?.

- Eh!... (què no has vist aquest cos de Déu?)

- Si em podría dir si vaig bé per anar al...

- Sí dona, ja hi ets. Què vols fer un tomb amb mi?.

- No, gràcies!. M'espera un noi... allà el veig!, passi un bon dia.

Bah!, aquestes noies joves no saben de categories... crec que em donaré un bany... uf, quina escalfor!!!.

PLUjA

 

Oloro i rebo la pluja d'estiu, 

com una carícia innombrable, 

sense cap significat o intenció,

prou suau per alimentar-me,

sobtada, sempre diferent, 

despullant antigues melangies.

[Setembre ~2021]