Al costat del Zoo de Barcelona hi havia un circuit molt semblant, però molt més gran. Feia goig veure conduir als infants. Com tantes coses ja no hi és...
Cada vez que vemos un niño jugar abrimos esa ventana a la vida que mencionas...tendriamos que mirar mucho mas el juego de los niños para aprender el juego de la vida. Hermosa entrada en verso y foto...espectacular!!! Besosssssssss
La cançó és molt bonica, sa lluna. I em quedo amb això de "circuit d'espera sense accidents, sols aprenentatges..." Quan els fills comencen a conduir, molts pares desitjaríem que ho fessin en una habitació tancada amb la finestra oberta. Aferradetes
Als que els agrada la fotografia, sempre queda en la retina un paisatge (dins molts), aquell què et va deixar sense poder fer un clic perquè et quedares fascinada. En una habitació tancada, també pots trobar un cel obert o ple de niguls.
El procesado le viene de maravilla a esta bonita instantánea. Tu poemita refleja muy bien ese momento y la canción le da la alegría que seguro tienen los peques. Un abrazo
Quan jo era petita la bicicleta era el meu somni més preuat, però a casa no hi havia diners... Recordo que devia tenir 9 o 10 anys i en vaig aprendre sola. A l'estiu quan anavem a casa els avis, els estuejants que venien de ciutat tots en duien i a l'hora de dinar les deixaven al carrer, aleshores jo les agafava i així n'anava aprenent quan vaig ser més gran i ja treballava, m'en vaig comprar una, vaig fer realitat el meu somni... Petonets, Lluneta.
Donarem voltes i voltes,
ResponEliminafins atrapar-nos en un carrusel,
on ens menjarem aquests caramels
que tenim de premi.
Aferradetes!
Espero què, en aquest "ens", també hi hagi caramels per jo. 😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Seguro que se aplican bien esperando esos caramelos.
ResponEliminaBuena noche Paula.
Un abrazo.
Jugando van aprendiendo seguridad vial.
EliminaFeliz noche.
Abrazos, Laura.
Al costat del Zoo de Barcelona hi havia un circuit molt semblant, però molt més gran.
ResponEliminaFeia goig veure conduir als infants.
Com tantes coses ja no hi és...
Petons.
Aquí es monten per les fires o avui mateix, dia sense cotxes. Són circuits petits i els nens s'ho passen pipa!.
EliminaPetonets, Xavi.
Cada vez que vemos un niño jugar abrimos esa ventana a la vida que mencionas...tendriamos que mirar mucho mas el juego de los niños
ResponEliminapara aprender el juego de la vida. Hermosa entrada en verso y foto...espectacular!!! Besosssssssss
Cierto, no tienen maldad, son curiosos e inocentes, tendríamos que mirarlos más.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Eli.
La cançó és molt bonica, sa lluna. I em quedo amb això de "circuit d'espera sense accidents, sols aprenentatges..." Quan els fills comencen a conduir, molts pares desitjaríem que ho fessin en una habitació tancada amb la finestra oberta.
ResponEliminaAferradetes
Tens raó, quan els fills comencen a conduir -que sembla que és per a ells lo més important del món- ens agradaria poder-los protegir d'alguna manera.
EliminaAferradetes, Teresa.
Forster deia que hi ha persones que no obliden les vistes, ni que es trobin en una habitació tancada. M'agrada molt la comparació que fas!
ResponEliminaAls que els agrada la fotografia, sempre queda en la retina un paisatge (dins molts), aquell què et va deixar sense poder fer un clic perquè et quedares fascinada. En una habitació tancada, també pots trobar un cel obert o ple de niguls.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Quin text més apropiat per aquesta imatge tan plena de tendresa!!
ResponEliminaAferradetes
Els nens sempre ens desperten tendresa.
EliminaAferradetes, Josep.
El procesado le viene de maravilla a esta bonita instantánea.
ResponEliminaTu poemita refleja muy bien ese momento y la canción le da la alegría que seguro tienen los peques.
Un abrazo
Los peques estaban encantados, incluso con la autoridad. 😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Quan jo era petita la bicicleta era el meu somni més preuat, però a casa no hi havia diners...
ResponEliminaRecordo que devia tenir 9 o 10 anys i en vaig aprendre sola. A l'estiu quan anavem a casa els avis, els estuejants que venien de ciutat tots en duien i a l'hora de dinar les deixaven al carrer, aleshores jo les agafava i així n'anava aprenent quan vaig ser més gran i ja treballava, m'en vaig comprar una, vaig fer realitat el meu somni...
Petonets, Lluneta.
Un record molt bonic de la teva infantesa. Els somnis es compleixen més prest o més tard.
EliminaAferradetes, Roser.