Porto tot el dolor i els colors del temps.
Ens vigila i ens marca,
en cada mil·lèsima de segon.
Temps per obrir els ulls a la llum,
per treure les dents o per caminar.
Temps per jugar, per aprendre, per treballar.
Temps per enamorar-se, per riure, patir o plorar.
Temps per caure, per aixecar-se de nou.
Només és qüestió de temps per a morir,
de pressa, sense adonar-te'n.
I de tant en tant, una línia d'un vers
s'encreua díscola i em rescata.
[Setembre ~ 2021]
Irreparablemente...
ResponEliminaLa foto del reloj es estupenda, has cogido las manecillas en la posición, que se supone, más atractiva (normalmente los relojes se muestran con las diez y diez, pero la posición es la misma) y con un encuadre magnífico.
Bonitos y muy ciertos versos.
Un abrazo
No sabía que esa fuera la posición más atractiva, aunque tiene su lógica. Simplemente era la hora en que estaba en ese magnífico lugar.
EliminaCelebro que te guste. ¡Gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Temps era temps,
ResponEliminales orenetes volaven,
i les agulles de el rellotge,
les saludaven sense presses.
Aferradetes!
Qui sap si al seu ritme!.
EliminaGràcies pel poema.
Aferradetes, Albert.
La poesia al rescat dels cors sensibles.
ResponEliminaClar que sí.
Petons.
Així és, sempre al rescat de les emocions.
EliminaPetonets, Xavi.
El Joan Isaac diu: "el meu temps ja fa les maletes"
ResponEliminaCrec que com més anys, tenim menys bagatge per omplir-les.
EliminaAferradetes, Xavier.
Amb poques línies has descrit molt bé el temps, i és que hi ha temps per a tot a la vida. I que no ens manqui mai un vers, un poema per salvar-nos, per portar-nos a altres mons que, potser, també parlen del temps.
ResponEliminaM'encanten les fotos de rellotges com aquest.
Aferradetes, bonica, bon cap de setmana
El temps fa la seva via, tic-tac, tic-tac... la nostra percepció d'ell és la que fa que sigui més lent, més amable, ben aprofitat o tot el contrari.
EliminaTot i que fa molts anys que no porto rellotge, he de dir que m'atrauen els antics dels edificis.
Aferradetes dolcetes, nina.
I tanmateix, podríem substituir la paraula "temps" , pel verb "viure" i les accions seguirien sent les mateixes .... Doncs, "vivim" sense estar pendents del "temps" i gaudim-ne !, fins que el viure deixi pas al morir.
ResponEliminaSalut :)
El temps no s'atura, tot i que puguem tenir la sensació que és la vida de cadascun. La nostra vida és el nostre temps.
EliminaAferradetes, Artur.
Es verdad que el tiempo nos vigila, nos marca, nos hace ir más deprisa, porque todo parece que no se detiene, y queremos abarcar más, para disfrutar, para trabajar, para disponer de nuestro tiempo, y es que el tiempo se nos va de las manos.
ResponEliminaMe gusta el significado de tu poema, y la foto es divina.
Un placer estar aquí.
Un beso enorme.
El tiempo no se detiene, sigue su camino. Nosotros somos los que vamos deprisa o más lentos, dependiendo de nuestras vivencias.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, María.
M'agraden molt els rellotges de paret , tot i que aquest el trobo una mica massa modern.
ResponEliminaEncara que el rellotge estigui quiet, el temps va passant sense presa!
Ah, qui pogués com tu, mogut per Sol més alt,
no mesurar tampoc les tenebres avares,
si en la pedra roent del nostre cor mortal
totes les hores no han de ser clares!
Màrius Torres
Petonets, Lluneta.
De fet aquest té uns quants segles, des del seu naixement fins ara. Un rellotge que mai va funcionar molt bé i que va passar per les mans de molts rellotgers, fins i tot un canvi de lloc. Aquí pots veure la seva història:
Eliminahttp://www.pedresdegirona.com/separata_rellotge.htm
Aferradetes, Roser.
Amb el temps tot se'n va diu la cançó. I és ben cert. Com diu el teu poema hi ha temps per tot, però tot passa i tot se'n va.
ResponEliminaLa poesia sempre ens res ata una mica, és cert. Esperem que quan arribi el temps de morir, que cada cop veig més a prop, ens sigui un temps curt i senzill, sense complicacions excessives.
Aprofitem el temps que ens queda… no tenim res més. Aferradetes d'omplir el temps i el bagatge que portem.
En tot cas queda en el record, que cada cop és fa més borrós i llunyà. Temps que mai ha estat nostre, tot i haver-hi viscut. En arribar el temps de morir... que ens sigui lleuger, nina.
EliminaAferradetes ben fortes, Carme.
Marxa el temps, marxem amb ell...?
ResponEliminaM'encanten els rellotges i els fotografio sempre que puc. Molt més els analògics i mirar les hores que formen angles bonics i així tinc hores més maques que altres i que no depenen del contingut de les mateixes sino de l'estètica adoptada per les manetes.
D'altra banda - vet aquí una petita contradicció - m'encanta anar sense rellote i al mateix temps portar-ne un. Anar sense ell i descubrir en rellotges foranis l'hora que és.
Una abraçada de bona nit.
podi-.
Marxa el temps amb nosaltres o sense.
EliminaFa molts anys que no en porto, però com tu és una contradicció, perquè m'agrada retratar-los.
Aferradetes, Carles.
Thanks for sharing
ResponEliminavisit our website
ittelkom jakarta
Un plaer compartir amb vosaltres.
EliminaGràcies per la visita!
Salutacions.
El tiempo vuela... Solo por las noches, cuando nadie lo ve, queda atrapado en los relojes...
ResponEliminaUn abrazo lunar, amiga
Quizás, en el silencio de las noches, es cuando más lo disfruto...
EliminaAferradetes, amic.
Sempre m'ha fascinat la idea de com la percepció personal del temps pot variar tant en funció de les ganes que tenim que passi de pressa o lentament.
ResponEliminaSí, és molt curiosa la seva relativitat o... la nostra.
EliminaEm passa molt a la cuina, si estic mirant el menjar que s'està fent sembla que va molt lent; quan deixo els fogons per qualsevol cosa, gairebé ho cremo. 😉
Aferradetes, Risto.
Com sempre, les teves reflexions donen per pensar!!
ResponEliminaAferradetes
M'agrada saber què, almenys, fan pensar.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Dice el refrán "El tiempo es oro" y respondió el filósofo José Luis Sanpedro, escribiendo
ResponElimina" El tiempo no es oro, el oro no vale nada, el tiempo es vida",
Cuestión que corroboras en cada línea de tu verso, en ellas trazas instantes de vida, razones de vida, cuestiones que desdibujan el tiempo y remarcan la existencia, mostrando que lo auténtico no es la forma de medir (llamada tiempo) sino la forma de sentir, desde el principio hasta el fin, y sobre ello escribía Don Antonio Machado en "Retrato"
Y al cabo, nada os debo; debéisme cuanto he escrito.
A mi trabajo acudo, con mi dinero pago
el traje que me cubre y la mansión que habito,
el pan que me alimenta y el lecho en donde yago.
Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.
Salluneta, magnífica, como siempre.
La vida és un miracle, cada dia, cada segon.
EliminaCom més gran em faig, menys necessito. Potser sigui la manera d'arribar a l'últim viatge, lleugera com una ploma, sense ressentiments ni comptes pendents, sabent que he estimat molt i de veritat, que m'he equivocat i he demanat perdó, que he viscut i he sentit... Sentir, i tant!.
Agraeixo que m'hagis regalat les paraules de Machado, desitjant-te vida.
f.a.J.
¡Simplemente maravilloso!
ResponEliminanada mas que decir
Besos
¡Muchísimas gracias!.
EliminaBesos, Erik.
No en sóc gens, de religiós, però sempre m'ha agradat aquella part de l'Eclesiastés que diu que "Tot té el seu moment. Sota el cel hi ha un temps per a cada cosa...". Hi ha parts del transcurs del temps contra les què no podem fer res; però per a moltes altres, podem rebel·lar-nos i ser nosaltres els qui decidim si és, o no, el seu moment. I la poesia pot ser una magnífica arma, en aquesta rebel·lió... Abraçada, lluna!
ResponEliminaDe vegades és complicat saber si és el temps perquè et passin coses o no. Per això dic que, de tant en tant, la poesia em rescata.
EliminaAferradetes, Pep.
La poesia ens salva!
ResponEliminaI tant que ens salva!
EliminaAferradetes, Helena.