Setembre i les seves pluges. Netejant la pols, dels passejos d'agost, les marques de el sol, les carícies ja oblidades, preparant els llençols, per escriure un altre conte.
L'olor de la pluja sempre ens transporta ben lluny en el temps, potser fins aquell dia que vam saber que aquella olor la feia la pluja, o millor dit, la terra després de ploure o el bosc després de ploure… diferents olors que totes són de pluja. Una foto molt adient i un poema molt dolç.
Aquí no ha plogut gairebé en tot l'estiu. L'altre dia vair sentir una olor de terra mullada i vaig correr cap a la finestra i oh, plovia! I era una pluja tranquil·la que no va fer cap disbarat. La pluja ens porta melangia. Bona setmana, Lluneta.
Per aquí ha plogut ara, aquests dies de setembre. Estones petites molt fort, d'altres gairebé no tocava terra, però no ha fet mal. Les temperatures van baixant i pujant, de dia 30 o 31, a les nits baixa a 20 graus i ens permet dormir.
la pluja d'estiu és una bona trencadissa, renova allò que ahir estava excessivament ja usat, l'aire el terra, la calor, la monotomia estival i, normalment sobtadament i amb una forta energia que fa que no passi desapercebuda. I, si trobem un bon aixopluc, normalment ens complau.
Tant a l'estiu amb la pluja, com a l'hivern amb dies assolellats, trenquen la monotonia de l'estació. Lo més curiós és que tant una com l'altre sempre ens sorprenen, per molts anys que ho visquem.
Me encanta la foto y el texto, es precioso. El olor de la lluvia siempre evoca otros momentos borrosos como ese paisaje tras el cristal mojado. Un abrazo
La pluja d'estiu ens ofereix un respir enmig de la calorada, tot i que aquí no ha plogut gaire, només una mica fa pocs dies. Benvinguda sigui la pluja, sempre que no faci mal, sempre diferent i tan nostàlgica. M'agraden els dies de pluja, també tenen el seu encant.
Un terrabastall elèctric d'aigua al cel i a la terra (si no és excessiu i ho destrossa tot) a l'estiu és gratificant. També la guitarra elèctrica del malaguanyat Prince.
De vegades a l'estiu són més els llamps i els trons què l'aigua que cau, però si descarrega fort ho fa de mala manera. Sortosament (fins ara) en el poble ha plogut poc i bé.
Paula, és bona aquesta "receptiva indiferència" de rebre la pluja amb les mans obertes i deixar que despulli i aclareixi velles enyorances doloroses. O no, que no ho sé.
La lluvia, ese fenómeno de las mil sensaciones, en una ocasión leí un post de esos que corren por Internet:
"La lluvia eso que pone más juntos a los que están juntos, más lejos a los que están lejos y más solos a los que están solos"
y esto no es si no, algunas de las sensaciones que produce la lluvia, y como has mencionado, desnuda antiguas melancolías, sobre eso escribía Benedetti del cual tomo este fragmento de uno de sus poemas
"" Lo extraño es que no sólo llueve afuera, otra lluvia enigmática y sin agua nos toma de sorpresa/y de sorpresa llueve en el corazón/llueve en el alma.""
Salluneta como siempre digo, estoy fascinado por este torrente inagotable de creatividad del que haces gala
Muy acertado ese post que encontraste por internet, todas esas sensaciones las he vivido. Como la que describe ese bello poema de Benedetti, esa lluvia (con o sin lágrimas) en lo más profundo del alma.
No sé el porqué, pero al leer tu última frase me ha venido a la cabeza esta frase: “Cuando el diablo no tiene nada que hacer, mata moscas con el rabo”. 😉
Parece mentira pero una caricia se puede recibir de tantas maneras. Con tan solo leer unas letras y observar una foto. También se tiene esa sensación.
ResponEliminaUn placer estar en tu casita.
Besos.
La misma que he recibido con tus letras. ¡Gracias!.
EliminaMe gusta saber que estás. 😉
Besos, María.
Como me gusta adentrarme en esas lluvias mirar arriba y ver caer las gotas dejándome mojar la cara.
ResponEliminaBesos 💋
Como un juego, volver a la infancia aunque sea por un ratito.
EliminaBesos, Erik.
Setembre i les seves pluges.
ResponEliminaNetejant la pols,
dels passejos d'agost,
les marques de el sol,
les carícies ja oblidades,
preparant els llençols,
per escriure un altre conte.
Petonets!
La pluja sempre neteja la pols i... aireja els llençols.
EliminaGràcies pel poema!.
Petonets, Alfred.
L'olor de la pluja sempre ens transporta ben lluny en el temps, potser fins aquell dia que vam saber que aquella olor la feia la pluja, o millor dit, la terra després de ploure o el bosc després de ploure… diferents olors que totes són de pluja. Una foto molt adient i un poema molt dolç.
ResponEliminaAferradetes fresquetes…
Són olors que ens queden ben definides tant que, de seguida que plou, el nas es posa a olorar.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes dolces, Carme.
L'olor de l'herba mullada es d'aquelles que mai s'obliden... la pluja porpra tampoc!
ResponEliminaAferradetes
Feia molt de temps que no escoltava aquesta cançó, suposo que la pluja l'ha portat de nou. 😉
EliminaAferradetes, Josep.
Aquí no ha plogut gairebé en tot l'estiu. L'altre dia vair sentir una olor de terra mullada i vaig correr cap a la finestra i oh, plovia! I era una pluja tranquil·la que no va fer cap disbarat. La pluja ens porta melangia.
EliminaBona setmana, Lluneta.
Per aquí ha plogut ara, aquests dies de setembre. Estones petites molt fort, d'altres gairebé no tocava terra, però no ha fet mal. Les temperatures van baixant i pujant, de dia 30 o 31, a les nits baixa a 20 graus i ens permet dormir.
EliminaBona nit, Roser.
Aferradetes.
No me gusta manejar cuando llueve
ResponEliminaHace ya años que no conduzco, con lluvia o sin ella.
EliminaUn abrazo.
la pluja d'estiu és una bona trencadissa, renova allò que ahir estava excessivament ja usat, l'aire el terra, la calor, la monotomia estival i, normalment sobtadament i amb una forta energia que fa que no passi desapercebuda. I, si trobem un bon aixopluc, normalment ens complau.
ResponEliminapodi-.
Tant a l'estiu amb la pluja, com a l'hivern amb dies assolellats, trenquen la monotonia de l'estació. Lo més curiós és que tant una com l'altre sempre ens sorprenen, per molts anys que ho visquem.
EliminaAferradetes, Carles.
Me encanta la foto y el texto, es precioso. El olor de la lluvia siempre evoca otros momentos borrosos como ese paisaje tras el cristal mojado.
ResponEliminaUn abrazo
Es suficiente un olor para llevarte muy lejos en el tiempo.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
La pluja d'estiu ens ofereix un respir enmig de la calorada, tot i que aquí no ha plogut gaire, només una mica fa pocs dies.
ResponEliminaBenvinguda sigui la pluja, sempre que no faci mal, sempre diferent i tan nostàlgica. M'agraden els dies de pluja, també tenen el seu encant.
Aferradetes, nina
Cert que la pluja ens agrada més a l'estiu, suposo que hi té molt a veure la calorada que fa. Benvinguda sigui, sempre que no faci mal!.
EliminaAferradetes, bonica.
Un terrabastall elèctric d'aigua al cel i a la terra (si no és excessiu i ho destrossa tot) a l'estiu és gratificant.
ResponEliminaTambé la guitarra elèctrica del malaguanyat Prince.
De vegades a l'estiu són més els llamps i els trons què l'aigua que cau, però si descarrega fort ho fa de mala manera. Sortosament (fins ara) en el poble ha plogut poc i bé.
EliminaAferradetes, Xavier.
Paula, és bona aquesta "receptiva indiferència" de rebre la pluja amb les mans obertes i deixar que despulli i aclareixi velles enyorances doloroses. O no, que no ho sé.
ResponEliminaJa saps que això va per dies, de vegades són doloroses i d'altres lleugeres.
EliminaAferradetes, Tresa.
Beautiful blog
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaSalutacions.
Aquí la pluja està de vaga des de fa mesos.
ResponEliminaAquesta ciutat hauria de dir-se Saharelona.
Petons.
No et creguis, per aquí també ha plogut molt poc. S'ennigula molts de dies, però no cau.
EliminaPetonets, Xavi.
Maravillosa entrega a esa lluvia que limpia, purifica, despierta sensaciones y nostalgias.
ResponEliminaUn abrazo!!!!
Nunca llueve a gusto de todos; en verano la deseamos y en invierno nos cansa. Sea como fuere, la lluvia siempre me despierta recuerdos.
EliminaBesos, Eli.
rain cause calm and peace
ResponEliminaMentre no arribi en fortes tempestes, sí.
EliminaAferradetes.
Aquest "sobtada, sempre diferent", com sempre són nous els versos, encara que parlin del mateix.
ResponEliminaMolt maco el poema!
Molt ben vist!
EliminaGràcies, nina.
Perquè serà que la pluja sempre ve acompanyada dels records .... ai ! :)
ResponEliminaBon cap de setmana !.
Potser sigui la seva màgia... qui sap!
EliminaBona nit!
Aferradetes, Artur.
La lluvia, ese fenómeno de las mil sensaciones, en una ocasión leí un post de esos que corren por Internet:
ResponElimina"La lluvia eso que pone más juntos a los que están juntos, más lejos a los que están lejos y más solos a los que están solos"
y esto no es si no, algunas de las sensaciones que produce la lluvia, y como has mencionado, desnuda antiguas melancolías, sobre eso escribía Benedetti del cual tomo este fragmento de uno de sus poemas
"" Lo extraño es que no sólo llueve afuera,
otra lluvia enigmática y sin agua
nos toma de sorpresa/y de sorpresa
llueve en el corazón/llueve en el alma.""
Salluneta como siempre digo, estoy fascinado por este torrente inagotable de creatividad del que haces gala
Muy acertado ese post que encontraste por internet, todas esas sensaciones las he vivido. Como la que describe ese bello poema de Benedetti, esa lluvia (con o sin lágrimas) en lo más profundo del alma.
EliminaNo sé el porqué, pero al leer tu última frase me ha venido a la cabeza esta frase: “Cuando el diablo no tiene nada que hacer, mata moscas con el rabo”. 😉
Petonets dolcets, Jota.