- Quin dia més maco que fa!
- Sí, tot i que fa una mica de vent.
- Millor, així podrem estar més temps i agafarem més color.
- No sé que et passa per venir fins aquí, avui.
- Res de nou, gaudeix del sol . . . Tu estàs bé?.
- Sí, per què no he d'estar bé?.
- Darrerament et veig rara, com si m'amaguessis no sé què . . .
- No he d'amagar-te res, què dius ara!.
- Tens problemes amb la feina? o potser . . . de nuvis?.
- ... no . . . no . . . no tinc problemes.
- Doncs jo crec que sí! . . . I si no ets clara, no et puc ajudar.
- És més complicat del que penses i tampoc no ho vull explicar.
- Com vulguis, però penso que sí podria ajudar-te. Em fa l'efecte que et sents atreta per una persona i que aquesta persona no ho sap, o potser si que ho sap, però espera que li diguis.
- . . . . . . . . .
- Els silencis no ho arreglen, no et sembla?. Sé que sóc més atrevida que tu, així que (pensant que em puc equivocar) donaré la passa jo. Tu m'estimes? . . .
- Clar que t'estim i ho saps!.
- Ho sé, però el que no sé és si parlem de la mateixa estimació, vull dir què . . . dóna'm la mà i mira'm als ulls . . . em desitges?.
Una onada les esquitxà i, agafades de la mà s'endinsaren a la mar blava, on juntes nedaren entre besades.