30 de març 2021

LLUNA DE MARÇ



Només som dues siluetes
sota la llum de la lluna,
arriba l'hora en què, tu i jo,
rebreguem els llençols
i de fondre'ns, pell amb pell,
fins a no clissar qui és qui.

La follia desfermada
ens descobreix pam a pam, 
fins a perdre el cap
i sóc tu ... i tu ets jo,
com una sola silueta,
sota la llum de la lluna. 
[Març, 2021]



24 de març 2021

PEOPLE


Hi ha persones que arriben a tu per una raó, per una temporada o per a tota la vida. 
De totes pots aprendre, transformar-te i créixer.

Sempre estaré agraïda, als que hi són o als que han marxat. . . 
Hem d'aprendre a dir adéu quan arriba l'hora.  
No, no hi sou tots, però sí dins el meu cor. ❤

Res passa per accident, cada situació, cada persona, cada problema, cada esdeveniment, cada experiència et porta exactament a on has de ser.

22 de març 2021

SET



                      Un instant de confusió. 
          Dues renúncies. 
                 Tres cops forts al cor.
                   Quatre apropaments. 
     Cinc perdons.
   Sis apostes. 
          Set decepcions. 
             [Març ~ 2021]
 
        

19 de març 2021

AMiGUES

Vicente Romero Redondo, 2014, La ola  a  RELATS CONJUNTS
 

- Quin dia més maco que fa!
- Sí, tot i que fa una mica de vent.
- Millor, així podrem estar més temps i agafarem més color.
- No sé que et passa per venir fins aquí, avui.
- Res de nou, gaudeix del sol . . . Tu estàs bé?.
- Sí, per què no he d'estar bé?.
- Darrerament et veig rara, com si m'amaguessis no sé què . . .  
- No he d'amagar-te res, què dius ara!.
- Tens problemes amb la feina? o potser . . . de nuvis?.
- ... no . . . no . . . no tinc problemes.
- Doncs jo crec que sí! . . . I si no ets clara, no et puc ajudar.
- És més complicat del que penses i tampoc no ho vull explicar.
- Com vulguis, però penso que sí podria ajudar-te. Em fa l'efecte que et sents atreta per una persona i que aquesta persona no ho sap, o potser si que ho sap, però espera que li diguis.
- . . .  . . .  . . .
- Els silencis no ho arreglen, no et sembla?. Sé que sóc més atrevida que tu, així que (pensant que em puc equivocar) donaré la passa jo. Tu m'estimes? . . .
- Clar que t'estim i ho saps!.
- Ho sé, però el que no sé és si parlem de la mateixa estimació, vull dir què . . . dóna'm la mà i mira'm als ulls . . . em desitges?.
Una onada les esquitxà i, agafades de la mà s'endinsaren a la mar blava, on juntes nedaren entre besades.

16 de març 2021

ERRADES


Quina enveja me feis, agafats de sa mà, sense tapa-boques i lliures passejant cap es poble. Me'n vaig, cap a ses afores, carregada amb els errors de TOTS, donant per fet que mai  mos podría passar.  I ara,  privada de tot, només cal esperar que s'espassi i no morir en l'intent de fer un nou món on sa natura estigui, fins i tot, per damunt de noltros. Hem d'aprendre de tot el que hem viscut, estem vivint i viurem,  perquè si no ho feim, tornarem a repetir curs.

14 de març 2021

OMBRES



Diari personal- 31 de desembre 
Una vida plena d'ombres, però no creguis que no vaig veure sortir el sol qualque matí.  Podríem xerrar de sort o de la manca d'ella realment. Era la petita de tres germans, nina, nin i jo. De la diferència d'anys de la major podrien haver passat mil generacions. Del meu germà,  només hi havia tres anys,  tot i que semblaven més... clar,  ell era l'home!.  La germana gran no volgué estudiar i es quedà en el  negoci dels pares fins que es casà.  El germà va tocar diferents pals,  d'entrar en un seminari, a rodar món fins que a la fi trobà una feina,  es casà i es separà.  I jo?. Em vaig quedar a casa, estudiava i ajudava als pares. Quan em digueren que no podien pagar la Universitat em vaig posar a treballar, sempre pensant que en uns anys podría seguir els meus estudis.  Vaig conèixer un noi i,  com si res, havien passat gairebé treinta anys.  Els deu darrers foren un infern,  poc a poc me vaig enfonsar en un món obscur, sense el suport ni l'afecte dels que m'envoltaven,  fins que em vaig separar.  Estava sola,  ni pares, malauradament morts... ni parella... ni germans  i,  a més,  m'hi sentia...  Ara miro enrere i veig, amb claredat,  que no tornaré a passar per damunt camins que tu coneixes.

11 de març 2021

POEMES


      Poemes que floreixen com petits pensaments 
      vellutats, desiguals i colorits,  il·luminats 
      per la llum natural de qui els escriu. 
Ni tan sols passen pel cap.
      Des de la veu harmoniosa, la subtilesa del gest 
      o la seva pròpia cadència, 
      transmeten sentiments, emocions que, 
                               com una fletxa directa, se'n claven al cor.

 

08 de març 2021

MiRATGE



Com si fossin espigues al vent,
em va semblar un miratge
aquell tòrrid estiu,
quan tu deies que m'estimaves.

Seré com una passatgera
perduda en les teves paraules,
fins trobar l'estiu
on les nits ja no siguin esclaves. 
(Març ~ 2021)

06 de març 2021

CONjUNCiÓ de NiGULS

Conjunció amb el mestre Josep Colet

Els niguls juguen ,
el vent olora a vida.
La llum es rep clara
entre els dos murs. 
La nostàlgia torna, 
a quan era nina. 
Quan jugàvem al carrer
tan plens de vida,
entre els dos murs.
(Març - 2021)

04 de març 2021

RUTiNA


 El dia gris li semblà 
insistentment empipador. 

La vida la mirà, 
desaprovant la grisa monotonia 
de la seva rutina. 

Un silenci l'aclaparà.
[Febrer, 2021]