INCA [MEMÒRiA HiSTÒRiCA]

Pau Ferrer nascut l'any 1896,  era fill de Pere Ferrer Alzina, tinent coronel d'Infanteria i exbatlle d'Inca, i de Severa Madariaga Basterrechea, mestra i defensora de l'educació per a tots els nens i nenes. Als 16 anys va ingressar a l'Acadèmia d'Armes de Salamanca per formar-se com a oficial.

Al juliol de 1936, com a comandant del Batalló de Caçadors de Ceuta n.º 7, es negà a secundar el cop militar contra el govern de la Segona República. Per la seva lleialtat a la democràcia, va ser detingut, sotmès a un consell de guerra i condemnat a mort el 19 de novembre de 1936. El 3 de desembre del mateix any va ser afusellat.

Inca col·loca la Pedra de la Memòria en un sentit homenatge a Pau Ferrer Madariaga

Tots aquests actes són en representació de totes ses víctimes, perquè si se'ls va cometre la injustícia cruel i imperdonable d'afusellar-los, encara és pitjor que els volguessin esborrar, no ho han aconseguit, noltros els recordarem sempre.

LA FUNCiÓ

 

Zinaïda Serebriakova, 1914, За завтраком

a   RELATS CONJUNTS 

Els nens distrets. La mare servint l'àpat.

— El pare on és?... Pere, si us plau, vine a taula!

— Tatxin-tatxan!!!... Voilà!!!

— Pere!!!. Què hi fas damunt l'escala, vestit d'aquesta manera?. Deixa't de ximpleries!!!. Què t'has begut l'enteniment?...

— Nens, nenes... encara més difícil... amb una mà!...

— Ja n'hi ha prou! Abans els nens cercaven qualsevol excusa per no menjar cigrons, però ara no en mengen perquè estan distrets amb tu. Vine a taula!

— Ja vinc, ja vinc Maria!... (Aquesta dona no sap apreciar una bona funció)

— De què parles fluixet?

— No res... ara vinc... 

— Mama, mama, noooo!

— A callar tothom, és hora de menjar... punt en boca! 

En Pere s'enfonsà amb la mirada de la seva dona i optà per demanar silenci amb els somriures còmplices dels seus fills. 🤫

LA PLAÇA

La nit glaçada,

fred a la plaça buida.

Records humits.

[Febrer ~2025]

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Avui, la plaça

també humida i grisa,

era ben plena.

[Carme] 

PiNCES DE COLORS

En un poema s'estén la vida,

al sol del matí, al vent, 

a la vista de tots,

ben agafadeta amb pinces de colors.

La brusa d'una nit de festa 

o la camisa de les darreres derrotes

o aquell petit fulard, destenyit 

pel temps que fa que hi és.

Cal anar amb compte

perquè les parets no denunciïn

l'excés de somnis d'aquell petit racó.

La vida és com un joc de pinces

i si qualsevol dissortat pitet,

qualsevol mitjó desafortunat

es desprèn d'aquell fil,

l'amor s'enfonsa,

s'estimba per l'abisme veïnal

i ja no queden somnis on aferrar-se.

Tal vegada viure sigui això,

sobreviure l'endemà

entre fils, pinces i roba estesa,

 el vent  i el primer sol de l'alba.

 

[Febrer ~ 2025]

OMBRES XiNESES

Glaçada la mirada

i la foscor endinsan-se.

Deu dits acaronant la memòria

i el cos lluny... fred.

L'alè del vòmit, un soroll

i el cor desfet... trencat 

com un rellotge boig.

El silenci que emmudeix,

cercant en els mots

el somriure que mai arriba.

[Febrer ~2025]

BOiRA

  S'ha destapat 

  el pot de la boira,

  omplint el teu cap

  d'una altra quimera

Deixar-te anar

i adonar-me de sobte

que ja no hi ets

des de fa temps

.

[Febrer ~2025]

iNTiMiTAT

La gent pensa que la intimitat 

té a veure amb el sexe.

Però té a veure amb la veritat.

Quan t'adones de que li pots 

explicar la teva veritat a algú,

quan pots mostrar-te a algú,

quan et despulles davant d'algú

i la seva resposta és

«amb mi estàs fora de perill».

Això és intimitat.

- Taylor Jenkins Reid - 

(Traducció pròpia)

TENS CiTA ?

Fa anys, quan anaves a qualsevol administració, t'atenien al moment, tret que hi hagués gent i esperaves el teu torn. Després la cosa es complicà un poc, que si mancaven papers, que si això no és aquí... Arribà la pandèmia... i després d'aquesta es començà a donar cites, ja no només a les administracions, sinó a tot arreu. El personal va canviar, semblava com si portessin al damunt una càrrega, no eren capaços d'aixecar un boli o qualsevol eina sense demanar permís al cervell o vés-te a saber a qui! El més curiós és que, després de que et toqués la loteria quan trobaves una cita, et presentaves quinze minuts abans de l'hora i et feien esperar molt, molt passada l'hora i quan a la fi entraves, no hi havia ningú més que tu. Això si no deixaven passar a un "conegut" o algú "poderós" -sense cita- abans que tu. 

Des del 5 de maig del 2023 ja ha passat força temps i seguim igual o pitjor, les cites s'endarrereixen encara més. Ni a Hacienda, ni als Ajuntaments, ni a la Seguridad Social, fins i tot a la perruqueria no són capaços de respectar les cites. Sembla que no és gens complicat portar un horari i complir-ho, doncs no, no hi ha manera! I jo em pregunto, què passa amb l'organització? És que no té el mateix valor el seu temps que el meu?

L'EGOiSME

L'egoisme no genera pau,

forada la pell

quan et fons per un rosegó de pa.

L'egoisme no genera pau,

esquinça l'ànima 

de qui estima i no és correspost.

L'egoisme no genera pau,

trenca el cor

d'aquell qui ho pateix

i no hi pot fer més.

[Febrer ~ 2025]