Glaçada la mirada
i la foscor endinsan-se.
Deu dits acaronant la memòria
i el cos lluny... fred.
L'alè del vòmit, un soroll
i el cor desfet... trencat
com un rellotge boig.
El silenci que emmudeix,
cercant en els mots
el somriure que mai arriba.
[Febrer ~2025]
Bonita foto y tremendo y duro poema.
ResponEliminaUn abrazo Paula, buen fin de semana.
És curiós, però per a fer ombres xineses es requereix llum i foscor. Una mica com el ying i el yang.
ResponEliminaMe parece una foto con mucha intención.
ResponEliminaAbrazo
No es muy amorosa tu entrada en el día de S, Valentín. Aunque el amor se demuestra en el día a día y durante muchos años.
ResponEliminaFeliz fin de semana.
El sienci que emmudeix és molt potent com a imatge. Em fas pensar que podem cercar un somriure dintre dels mots, o a l'inrevés podem cercar uns mots, no dits, dins un somriure o d'una mirada.
ResponEliminaPerò si mai arriba, potser a es millor mirar cap a una altra banda
Aferadetes, preciosa,
Very sentimental and moody
ResponEliminaEns queda la memòria i poca cosa més...
ResponEliminaAixí de trist.
Així de cert.
Petons.
La llum i l'ombra es retroalimenten.
ResponElimina