Fa anys, quan anaves a qualsevol administració, t'atenien al moment, tret que hi hagués gent i esperaves el teu torn. Després la cosa es complicà un poc, que si mancaven papers, que si això no és aquí... Arribà la pandèmia... i després d'aquesta es començà a donar cites, ja no només a les administracions, sinó a tot arreu. El personal va canviar, semblava com si portessin al damunt una càrrega, no eren capaços d'aixecar un boli o qualsevol eina sense demanar permís al cervell o vés-te a saber a qui! El més curiós és que, després de que et toqués la loteria quan trobaves una cita, et presentaves quinze minuts abans de l'hora i et feien esperar molt, molt passada l'hora i quan a la fi entraves, no hi havia ningú més que tu. Això si no deixaven passar a un "conegut" o algú "poderós" -sense cita- abans que tu.
Des del 5 de maig del 2023 ja ha passat força temps i seguim igual o pitjor, les cites s'endarrereixen encara més. Ni a Hacienda, ni als Ajuntaments, ni a la Seguridad Social, fins i tot a la perruqueria no són capaços de respectar les cites. Sembla que no és gens complicat portar un horari i complir-ho, doncs no, no hi ha manera! I jo em pregunto, què passa amb l'organització? És que no té el mateix valor el seu temps que el meu?
Quan van començar les cites obligades per la pandèmia i trucaves i a sobre no l'agafava ningú sempre imaginava que el telèfon de destí era un mòbil i que sonava amagat entre tovalloles i la sorra directament a la platja.
ResponEliminapodi-.
Avui mateix a casa ens ha passat un cas de burrocràcia, a Sanitat.
ResponEliminaFins ara a la meva dona (que fa anys va tenir càncer de pit) quan li deien una mamografia, automàticament li donaven data i hora per la següent. Ara ha d'anar a la doctora del CAP per a que li doni el vist-i-plau i fer una nova sol·licitud. Un pas intermedi absurd. Justament quan els metges d'atenció primària es queixen que tenen acumulació de feina, els endossen un nou pas administratiu. Com si fer-se una mamografia fos un luxe.