05 de febrer 2025

TENS CiTA ?


Fa anys, quan anaves a qualsevol administració, t'atenien al moment, tret que hi hagués gent i esperaves el teu torn. Després la cosa es complicà un poc, que si mancaven papers, que si això no és aquí... Arribà la pandèmia... i després d'aquesta es començà a donar cites, ja no només a les administracions, sinó a tot arreu. El personal va canviar, semblava com si portessin al damunt una càrrega, no eren capaços d'aixecar un boli o qualsevol eina sense demanar permís al cervell o vés-te a saber a qui! El més curiós és que, després de que et toqués la loteria quan trobaves una cita, et presentaves quinze minuts abans de l'hora i et feien esperar molt, molt passada l'hora i quan a la fi entraves, no hi havia ningú més que tu. Això si no deixaven passar a un "conegut" o algú "poderós" -sense cita- abans que tu. 

Des del 5 de maig del 2023 ja ha passat força temps i seguim igual o pitjor, les cites s'endarrereixen encara més. Ni a Hacienda, ni als Ajuntaments, ni a la Seguridad Social, fins i tot a la perruqueria no són capaços de respectar les cites. Sembla que no és gens complicat portar un horari i complir-ho, doncs no, no hi ha manera! I jo em pregunto, què passa amb l'organització? És que no té el mateix valor el seu temps que el meu?

36 comentaris :

  1. Quan van començar les cites obligades per la pandèmia i trucaves i a sobre no l'agafava ningú sempre imaginava que el telèfon de destí era un mòbil i que sonava amagat entre tovalloles i la sorra directament a la platja.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot ara sembla que no hi ha ningú a l'altra banda, entre que et posen amb un contestador automàtic i et repeteixen les mateixes coses en uns quants idiomes i has de clicar els números que et diuen, ja et pot haver passat de tot.
      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  2. Avui mateix a casa ens ha passat un cas de burrocràcia, a Sanitat.
    Fins ara a la meva dona (que fa anys va tenir càncer de pit) quan li deien una mamografia, automàticament li donaven data i hora per la següent. Ara ha d'anar a la doctora del CAP per a que li doni el vist-i-plau i fer una nova sol·licitud. Un pas intermedi absurd. Justament quan els metges d'atenció primària es queixen que tenen acumulació de feina, els endossen un nou pas administratiu. Com si fer-se una mamografia fos un luxe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó i no només en aquets casos, simplement per venir a cercar-te una ambulància has de passar pel metge de capçalera, amb tot el que comporta d'acumulació de feina. Després d'una setmana (com a mínim) et donen hora, arribes al metge i el primer que veus és un cartell que posa que les visites no poden durar més de set minuts. Entre que entres i surts, ja en van dos i com pot resoldre un problema un metge amb cinc minuts que li queden?...
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Anònim5.2.25

    És un vergonya com estem de mal atesos, en tots els aspectes. Aquest invent de la cita prèvia és només una comoditat per a ells i cap ni una (perquè tampoc ens respecten els horaris) per l'usuari.
    I s'hi ha apuntat tothom. Administracions i bancs i caixes companyies diverses i assegurances, i tothom. I a sobre com diu en Xavier, només fan que inventar-se més entrebancs, paperasses i embolics, per fer anar de corcoll a tothom. I és igual qui mani a cada lloc: els problemes no canvien, només s'agreugen.

    I sembla que Europa, en general, s’hagi cansat de produir coses útils i ara només ens dediquem a les normes. Normatives i més normatives… Un desastre.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es dugués a terme la cita com déu mana, no hi hauria ni la meitat de problemes. Per tant, és un problema d'organització i de ganes de fer feina. I és van acumulant d'un departament a l'altre com si res.
      Recordo que una companya va treure unes oposicions per un ajuntament, una noia responsable i fanera. Al dos mesos la vaig veure i li vaig demanar què tal la feina?... em va contestar que era una caos, que ella feia la feina que tocava i que els companys li deien que s'ho agafés amb calma... 🤦‍♀️
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  4. No tenen vergonya.
    Des de la pandèmia tota l'administració ha embogit.
    Els haurien de fotre al carrer per ganduls.
    Millor no dic res més per què diria alguna de més grossa.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se'n salva ni un, si més no als que m'han tocat a mi.
      Un desastre, no m'estranya que no vulguis parlar més, també en diria més d'una i això que no sóc de dir paraulotes.
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. Es cabreante, no se puede explicar mejor...
    Me encanta la foto, y sin cita!
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y eso que me he cortado mucho... ;-)
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  6. No sols no respecten les cites previes sinò que a més a més et fan demanmar cita on line a llocs que hi vas i no veus a ningú i el que t'ha d'atendre està amb els braços creuats.
    El "celtibéria show" segueix seixanta anys més tard, això si, amb internet pel mig. No canviarem mai!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no els hi treguis ni un segon del seu temps per almorzar o per anar a fer una xerradeta amb el veí de taula... Vergonyós!
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. As somene once said: In this country no career has ever failed because of incompetence.
    He was talking about Germany, though.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les carreres no són incompetents per sí mateixes, més aviat qui les exerceixen. Això passa, malauradament, a Alemanya i per tot arreu.
      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  8. Buena pregunta a la que no tiene contestación de ninguno de estos organismos.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tú puedes perder toda la mañana para una "operación" que puede durar como mucho una hora, pero no puedes pedir explicaciones a nadie, porqué en caso de responder, siempre son excusas no creíbles.
      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  9. Anar amb cita prèvia, presentar-se abans per si de cas, i esperar com si no tinguessis cita, és meravellós.
    Per cert, fa qüestió d'un parell d'anys, vaig anar a fer una gestió a tràfic, per ser més de gran de 65, no em calia cita prèvia, i quan vaig arriba em varen atendre de seguida, a sobre amb anar amb la gestió feta i solucionada a l'instant.
    La impressió va ser tan forta, que vaig haver de prendre una cosa forta a un bar.
    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això passa massa sovint, jo diria que de cada deu casos, nou i mig.
      Jo de tu hagués fet festa gran!!!😅
      Petonets, Alfred.

      Elimina
  10. All the waiting times for any appointments with any bureaucracy are terribly long

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que aquesta gent hauria d'aprendre els significats de cita i puntualitat.😅
      Salutacions, James.

      Elimina
  11. We have the same problems here in Greece.
    There is no good organization system,
    a lot of bureaucracy, especially in Health.
    I see people really trying but they are not helped by the system!!
    I think it's something we should demand!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa gràcia quan et diuen (els mateixos metges), vostè denunciï a la Sanitat... i jo em pregunto, perquè no ho fan ells, si tenen tantes traves per treballar? L'usuari moltes vegades no té diners suficients per contractar "bons" advocats (aquesta n'és una altra, han de ser bons, no val qualsevol) per fer-los front. És com fer ratlles al mar...

      Elimina
  12. La culpa la tiene la gente que votamos a seres a los que estas cuestiones no les interesa lo mas minimo. Recuerdo a un ministro (no hace mucho) que decia que a la Seguridad Social se podia ir sin cita. Y cuando ibas sin cita, por supuesto, no te atendian. Logico, el funcionario manda mas que el Sr. Ministro... Claro que el Sr. Ministro tiene otras ocupaciones mas elevadas en las que ocuparse, faltaria mas, como encontrar trabajo como funcionario de algo a sus familiares y acolitos.
    Verás que hoy estoy muy rebelde pero es que llevo tiempo pidiendo alguna posible prebenda o canonjia, y siempre me dicen que pida cita para ello... Y me sale para 2035...
    Un abrazo, amiga (no me hagas mucho caso, eso sí si consigo la canonjía prometo invitarte a algo...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre puedes decirles que el 2035 no existe para ti, que tiene que ser ya mismo... En serio, no creo que sea una sola persona la culpable de tanta barbaridad, creo que cada uno en su lugar de TRABAJO tendría que hacer todo lo posible para que saliera de la mejor forma. Y no hay más tu tía, organización y trabajo, nada más.
      Tanto si la consigues como si no, nos debemos un vinito o un cafetito desde hace mucho, pero mucho, tiempo... ¡Ah! y no te enojes, ya sabes que sólo conseguirás perder la salud.
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. És desesperant veure com una eina, la cita prèvia, que hauria de servir per agilitzar els tràmits, el que ha fet és complicar-los encara més. Ningú amb dos dits de front pot entendre que t'obliguin a demanar hora amb dies d'antelació i que quan t'hi presentis no t'atenguin a aquella hora sinó que et facin esperar com si hi haguessis anat pel teu compte i haguessis trobat cua. Potser l'explicació és que malgrat que ara ja no n'hi ha cues perquè tots hi anem amb l'hora donada, els buròcrates les enyoren i no poden evitar de crear-les "virtualment", com si no seguirien fent gala de la seva incompetència ancestral? Val més prendre-s'ho amb una mica d'humor...

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat es que no ho entenc. 🤷‍♀️
      No entenc quin concepte de treball tenen, ni tampoc la pèssima organització.
      Mira fins a quin punt arriba, que l'altre dia vaig anar a la perruqueria i tenia hora a les onze, doncs no em van atendre fins a les dotze i em van dir que portaven retràs. Ho puc passar si només és un dia, però quan ja es fa costum és per no tornar-hi més. Però és clar, això no és solució si has d'anar al metge o has de fer qualsevol paperassa administrativa.
      És el que dic, el meu temps també té un valor.
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  14. Yo las que puedo me las monto por internet y así no tengo que ir.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí sólo podemos pedir citas telefónicas, no nos dejan ser tan modernos. ;-)
      Besos

      Elimina
  15. Jo crec que fins i tot pitjor que els retards és la dificultat, per no dir impossibilitat, per a la gent gran (i no tan gran) per poder obtenir cites o consultar alguna cosa per mitjans digitals!! :(( Per endolcir en la mesura del possible el teu més que justificat enuig, t'adjunto un enllaç amb una notícia que he llegit avui mateix en un diari digital, i que sé que serà del teu interès. Aferradetes, Paula!!🤗😘
    https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/archivo-oculto-melchor-guardia-peluquero-senoras-retrato-mallorca-turismo-arrasara_1_12028765.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot ho compliquen en comptes d'agilitzar-lo més. La meva generació ja no està tan lluny de les noves tecnologies com abans. Enreden i enreden, suposo per si perdem la paciència i ho deixem córrer... així menys feines per a ells...

      M'ha agradat moltíssim el dolç que m'has enviat, Les Rambles i La Seu estan tal qual. Moltíssimes gràcies!
      Aferradetes ben fortes, Alfons! 😘🤗

      Elimina
  16. No descobriré res, oi sa lluna, si dic que tot va a mal borràs? No ho faré, doncs. Però estic d'acord amb el que dius. Em crida l'atenció especialment això que el personal sembla que porti a damunt una càrrega. És una conseqüència de la pandèmia? No ho crec. Passa molt a l'administració i també passa en altres sectors, botigues, bancs, mitjans de transport..., però jo diria que de forma aleatòria. No tothom porta càrrega, però molta gent sí. Tan contents que estàvem de tenir feina quan érem joves, no? Fa temps vaig descobrir aquesta frase d'un tal G. Michael Hopf: "Els temps difícils forgen homes forts, els homes forts creen bons temps, els bons temps creen homes febles, els homes febles creen temps difícils". Hi penso sovint perquè la trobo molt encertada. Potser ara ens trobem en temps difícils i s'estan forjant els homes forts (sempre homes, mai dones. Com sino?).
    En fi, aferradetes i molta paciència!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no és conseqüència, s'agreujà moltíssim amb la pandèmia. És clar que no podem dir que sigui tothom, però és alarmant el seu creixement. I és ben cert que estàvem contents de tenir feina i no només quan érem joves...
      Estic d'acord amb tu, la frase és molt encertada, però pels homes i les dones. ;-)
      Aferradetes, Tresa!

      Elimina
    2. Per quina raó es va instaurar demanar hora a la perruqueria per la pandèmia? Per què va continuar igual despés?

      Elimina
    3. A la que vaig jo, abans no en demanaves, després ho feren perquè no hi hagués tanta gent en un espai reduït. Suposo que després han seguit per tenir-ho tot més organitzat, però agafant a més gent a la mateixa hora, tot torna a ser un caos.
      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  17. Ayer me sucedió algo de las citas en una oficina. Es inconcebible lo que hacen. Inoperante y muy frustrante. Uy y no se nos ocurra llegar sin cita. Lo tratan a uno con un desprecio. Y lo peor es la mansedad de la mayoría de la gente.
    Besitos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Con casi año y medio de rehabilitación, con las pausas absurdas de por medio, ya me tienen fichada por dejar que todo el personal se entere de lo sucedido. No hay que callarse, aunque eso suponga que te atrasen las terapias, como imagino me está pasando a mí... Y sin decir nada también te tratan con desprecio, por eso he decidido no callarme más.
      Besos, Sara.

      Elimina

Benvinguts al racó!