31 de desembre 2015
25 de desembre 2015

Passeu, benvinguts a casa!!
Podeu penjar els abrics, així estareu més a gust.
Com sabeu avui és el meu aniversari i estic molt content d'estar entre vosaltres. Si, ja ho sé, de vegades amb més freqüència i altres no, però ... això no depèn només de mi.

I avui que és FESTA,
aprofito que "sa lluna" està descansant per agrair-vos la vostra acollida durant aquests 4 anys i, a més, desitjar-vos llarga vida.
20 de desembre 2015
FiReS
Tots volem seguir
sortint als carrers
gaudir del nostre temps
per divertir-nos,
oblidar-nos de les
rutines
i celebrar les
nostres costums.
Perquè volem riure,
cantar i ballar,
xerrar i pensar
i a més ...
i a més ...
sense por
en llibertat
13 de novembre 2015
LES PEDRES
Les
pedres, ah!, les pedres tenen un secret
dolor
que es mostra com en carns vives
quan
en el seu egoisme dolgut i discret
sembla
que no fan de la vida cas
i
davant el temps s'alcen sordament esquives,
com
si volguessin impedir-li el pas.
Resignadament
mudes davant el vent
i
l'aigua, no coven altre pensament
que
el de ser rebels a la seva pròpia sort
i
patir altives el seu destí cec,
més
enllà de l'aigua, del vent i del foc,
És
un prometéic suplici sense nom,
més
que el de ser bèstia o arbre, es diria
que
són anteriors moments de l'home
i
que pateixen una venjativa norma
-
Preses en si mateixes -, potser perquè un dia
robaren
al caos el do de les formes.
Amb
la vana ostentació d'un símbol seriós
-
Quan el vague rostre de la lluna treu el cap -,
se
les veu esbrinant coses del Misteri,
i
obren, davant el vent que audaç les colpeja,
les
seves desesperades boques sense idioma,
o
erigeixen la seva absurda testa sense idea.
-Alfonso
Cortés-
26 d’octubre 2015
69
- Si? ... Hola, Anna! ... 69 dius? ... No
et preocupis, segur que a l’Adrià li sembla bé ... Si, a casa, demà a les set? … Si no he arribat comenceu sense mi. Bessets!
Adrià, assegut al sofà, deixà la lectura,
l'interès per la conversa creixia. Un 69 a casa? Què farà l'Anna mentres? ... Què farà la meva
dona? ... s'excità.
- Qui era?, preguntà Adrià.
- L'Anna que vol vendre'ns una "Thermomix" per 69 euros!!
![]() |
Versió de la il·lustració de na CARME |
2- SECRET
Quan miro la
mar sempre em recorda a tu, aquella nit, aquella pomada a la que vas convidar-me
a sa platja quan la lluna ens va embolcallar.
Estava ansiosa,
feia temps que esperava que em demanessis per estar a soles, que et llancessis
a mi, sentir dels teus llavis paraules tendres...
Potser va ser
més barroer, però es vaivé de ses ones em recorden es teu moviment sobre meu.
21 de setembre 2015
ÒRFENA
Abans creia que només era propi dels nens o dels joves quan perdien als seus pares, un profund sentiment d'orfandat m'ha envaït una altra vegada, com quan va morir mumarona. I ha arribat just després de patir la llarga i injusta agonia de mumpare que, si pogués, l'esborraria per poder recordar l'esforç d'una vida de 95 anys plena ...
Nascut a Felanitx l'any 20, germà de set, en Colau es va posar a treballar de mosso a un forn a l'edat de set anys. Una "mili" inacabable li va servir per poder "jugar" a futbol al C.D. Constància i així recuperar la infantesa perduda. S'enamorà de na Joanna i feia molts quilòmetres en bici per poder festejar, fins que es van casar i van obrir un forn, anys de treball, sacrificis i tres fills van ocupar la seva vida.
Ningú pensava que es prendria la jubilació tan bé. Home que -no tenint relacions que no fossin de treball- ens va sorprendre a tots per la seva capacitat d'omplir el seu temps lliure, quan no recollia llenya a vora la mar, anava a cercar caragols o esclata-sangs, o es passava hores arreglant el jardí ... fins que na Joanna va emmalaltir, des d'aquell moment totes les seves atencions van ser per a ella.
Sembla que un parell de línies omplen una vida però, entre una i altra, s'amaguen anècdotes, somriures i llàgrimes, estimació, admiració i un profund sentiment d'agraïment per tot el que ens has donat.
Sembla que un parell de línies omplen una vida però, entre una i altra, s'amaguen anècdotes, somriures i llàgrimes, estimació, admiració i un profund sentiment d'agraïment per tot el que ens has donat.
Ara, pensar que ja esteu junts m'asserena.
11 de setembre 2015
06 de setembre 2015
Tot va començar aquí, bé no exactament, tot va començar a cada casa, a cada raconet dels 33 participants d'una proposta llançada per na Gemma i na Sílvia.
Agraïm a totes dues tota la tasca que han fet perquè el projecte arribés a bon port.
Després de patir una miqueta, vam aconseguir que Quorum Llibres donés vida al nostre somni amb el suport de tots els

I arribà el dia de la presentació, tots i totes molt contents i amb ganes de ser-hi.
Així com anàvem arribant, els somriures, els bessets i les aferradetes s'anaven intercanviant ... i les paraules ... i el "tu qui ets?" ... i l'ambient s'anava carregant de màgia.

El racó ens va quedar petit, érem molts i d'altres ens acompanyaven des de la distància en el pensament i des del cor. ♥

I va començar l'acte amb les veus de l'Eduard i en Rafel (qué bonic és posar veu i cara!!).
Gemma, M.Roser, Elfree, Helena, Cantireta, Glòria, Carme, Sa lluna, continuarem amb les lectures.


Tothom estava molt pendent de cada paraula, de cada gest. Vaig veure molta lluentor en les mirades i els somriures seguien passejant-se de cadira a cadira.

I els nervis previs? ... També van estar presents, vos puc assegurar que molt presents!! Però també he de dir que vaig tenir el suport de tots en aquesta primera lectura en públic .... gairebé ni alenava!!


Podeu veure que ens ho passarem de conya, blocaires, acompanyants, representants de Quorum i del Zurich.


Ens acomiadàrem amb més petons i abraçades, promeses i plans per una propera trobada.
Per acabar la nit, vaig fer una passejada amb na Glòria i vam acabar sopant juntes...
I sa lluna on és??
![]() |
En aquesta magnífica foto den Miquel Àngel m'hi podeu trobar O aquí, on Fra Miquel em va retratar llegint☻ |
30 d’agost 2015
LLiBeRTaT
Com si no tingués preu
la llibertat.
Com si cada instant
no hagués de ser una guerra
d’independència.
Vam parlar de llibertat i
ens vam oblidar d’alliberar-nos nosaltres
de tota dominació.
(De "El preu de la llibertat"
de Yona Wallach)
![]() |
(Foto de sa meva terrona, sa terra que m'estimo) |
Per la meva terra estimaré amb tota l'ànima,
sentiré amb tota la meva pell i
lluitaré amb totes les meves forces ...
perquè el temps mai esborri
l'empremta de la seva història.
(Manu Quesada)
*En aquestes vacances van arribar a mi aquests pensaments d'una manera molt curiosa, el primer llegint un article i el segon embolicava un terròs de sucre per a un tallat que em vaig prendre ... vaig recordar que vaig prometre a l'Assumpta que aportaria un post al Blog-via i aquí vos ho deixo.
28 de juliol 2015
FESTES d'INCA
![]() |
Gegants i caparrots |
Festes dels Sants Abdon i Senén, patrons d'Inca. En aquestes festes hem estrenat consistori i el nostre nou batle ens ha promès un ambient festiu per passar-ho bé. Passejant, ballant, jugant ... fent poble, sense que els colors siguin altres que els de tots els inquers i les inqueres.
![]() |
Arrels |




Música dels 60-70-80
![]() |
"GLAMUR" |
![]() |
JAZZ |
![]() |
CLÀSSICA |

I així del 22 al 30 ...
STOP!
Ara em toca descansar un poc fins al vespre
☺
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)