26 de gener 2021

CAP i COS


Tinc l'habilitat de veure coses maques i, fins i tot, de sorprendre'm. Sembla que això ja no hauria de correspondre'm. Hi ha una dissonància entre el que mostra el meu cos  i el que diu el meu cap. Potser sigui que estic passant una crisi o és normal a la meva edat? El meu cap tiraria endavant amb tot, però el meu cos m'atura la majoria de vegades. Sempre he estat molt rebel i potser sigui per això que no pugui tenir la pau interior que reclamo. 

Avui, dia de la meva Santa, a unes hores del meu aniversari, m'agradaria que per un dia poder tenir una treva. Una estona amb que cos i cap fossin un.

23 de gener 2021

CARRER HUMiT

Foto pujada al blog de n'Àngels, Caçadors d'ombres. 
Gràcies, ninona!

Hi ha un carrer humit
pels arbres protegit, 
des de l'altre marge
la llum em té captivada.

Fora, em sento menuda,
al cos, una suada freda. 
Com trobar sentit a la vida
si tinc l'esperança oblidada?

Avançaré, pas a pas,
potser el frec de la llum
 amb el suau caliu,
em retorni la il·lusió trencada.
(21-01-2021)

19 de gener 2021

Ella i Ell

Jessie Willcox Smith, 1911, Little Red Riding Hood

Ella era professora d'institut, la senyoreta Pilar, per al seu alumnat. Ell, en Martí, un científic un poc despistat, o millor dit, sempre estava a la seva bola.  Ella sempre, sempre, sempre portava els cabells recollits en una cua quan anava a treballar. Ell... portava els pèls així com es quedaven desprès de la dutxa. Ella plegava de la feina a les tres. Ell plegava uns dies d'hora i altres més tard. Ella es treia la cua quan arribava a casa. Ell mai, mai, mai sabia on deixava les claus. Ell i Ella preparaven el sopar sempre plegats. Ella i Ell organitzaven el seu temps lliure per deixar anar la imaginació. Tant Ella com Ell omplien de disfresses i colors la seva llar. Ella tenia la caputxeta vermella preparada damunt el llit. Ell... només necessitava les ganes. Ella era un volcà i a Ell... li encantaven els desastres naturals.

17 de gener 2021

VELLS AMiCS


Envellir és com escalar una gran muntanya; 
mentre es puja les forces disminueixen, 
però la mirada és més lliure, 
la vista més àmplia i serena.
Ingmar Bergman

12 de gener 2021

Com pot ser?

Feia tard, aquesta vegada hauria de passar pel despatx del director. Com més volia pensar, més confós es trobava. Com li podien passar aquestes coses? Com podria excusar-se? Aquell maleït despertador havia tornat a fallar. Estava segur d'haver-li donat corda la nit anterior ... o no era així? Caminava de pressa, sense aixecar la mirada cap als seus companys, que no deixaven de mirar-lo amb expressió de pena. A la fi va arribar, va intentar omplir els pulmons d'aire mentre trucava a la porta del despatx. Es va escoltar un "Endavant" i allà estava ell, assegut a la butaca, mirant uns papers. Només aixecà el cap per dir-li que era l'última vegada que li tolerava aquesta falta. Va treure un sobre del calaix de la seva taula i va allargar els papers i un bolígraf cap a ell. I sense immutar-se li va dir que signés la liquidació. Li va recordar que el podria acomiadar perfectament, sense cap tipus d'indemnització, ja que era la tercera vegada que arribava tard. "Vostè, López, entendrà que no puc fer res més". Agafà el bolígraf, signà els papers, recollí el sobre i donà mitja volta sobre els seus peus. No li sortien les paraules, ni un "ho sento", ni un "ho entenc", ni un "gràcies". Quan va arribar a casa, assegut davant la finestra, tragué el sobre de la butxaca i el va obrir. Començà a comptar les monedes ... quatre euros i cinquanta cèntims, després va treure els bitllets, cent, dos-cents, tres-cents ... pip-pip, pip-pip, pip-pip ... De sobte va fer un salt del llit. On era? Què havia passat? Mirà el despertador, que no parava de sonar, i va respirar profundament, mentre l'aturava.

09 de gener 2021

05 de gener 2021

6 de . . . GENER


De sobte pensar, com serà aquest 2021, fa por. 
Recuperar la nostra vida com era abans o, perquè no, millor que abans. El que si vull és tornar a abraçar, fer petons o apropar-nos. I estic segura que en Baltasar ja ho sap. Tot i ser el meu Mag estimat, avui demano aquest desig als tres, perquè tingui més força. 
Mantinguem la il·lusió i la innocència per ells, pels més petits.