Parece que hoy nos ha querido deleitar el astro rey, pero me temo que al caer la noche el frío apretará más fuerte. También me gusta Orozco, como casi todos los artistas con voz rota.
Aquestes gotetes de rosada sobre una flor preciosa, si fa molt de fred, es convertiran en un mantell blanc de gebrada, que protegirà l'esperança mentre dormi! Petonets, Lluneta.
Un desig sa lluna: que quan claregi es tornin a despertar. I si els manca la rosada, que nosaltres mateixos les puguem remullar. Mare meva! Quién hace versos de repente, muere de un mal de vientre.
jajaja, m'has fet riure! Espero que no moris i menys d'un mal de ventre. Doncs crec que és una bona idea remullar-les i, si no hi ha rosada, que sigui amb una arruixadora.😉
Una gota de rosada és com una llàgrima d'esperança. En el nou dia, és el del futur.
Justament avui he posat un disc del 1991. Un recopilatori amb finalitats benèfiques per a una institució d'ajut a la infància. Hi ha una cançó que canta la Mone, i la lletra és d'en Paton Soler. En tornar-la a escoltar he pensat en tu: "La lluna lluneta es posa el seu vestidet blanc ella estarà a l'aguait? ella al sol acuixarà amb la seva cort d'estels que dansen al seu voltant la lluna vetlla la nit la lluna vetlla els infants"
Una flor preciosa que amb les gotetes de rosada esdevé espectacular.
ResponEliminaUna forta abraçada
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes ben fortes.
Hermosa flor. Me encanta Orozco. Y toca abrigarse que llega más frío 😊
ResponEliminaBuen fin de semana. Cuídate.
Un abrazo.
Parece que hoy nos ha querido deleitar el astro rey, pero me temo que al caer la noche el frío apretará más fuerte.
EliminaTambién me gusta Orozco, como casi todos los artistas con voz rota.
Gracias, Laura! Abrazote!
Una imagen muy bella. Un trabajo precioso, amiga Luna
ResponEliminaMuchísimas gracias, amigo. Celebro que te guste.
EliminaUn abrazo fuerte.
Mar revoltat, ones llargues: tots els poemes de lluny arriben a la costa il·luminats per la lluna, perquè tu els escoltis, perquè et consolin.
ResponEliminaQue vinguin tots que aquí els recollirem amb els braços oberts.
EliminaMoltes gràcies, Olga.
Aferradetes ben càlides.
És un poema deliciós.
ResponEliminaDelicat.
D'aquells poemes que desborden bellesa.
Et felicito.
Petons.
Els poemets s'havien marxat d'aquest racó fa temps... espero que vagin tornant de mica en mica. Gràcies!
EliminaPetonets, Xavi.
Aquestes gotetes de rosada sobre una flor preciosa, si fa molt de fred, es convertiran en un mantell blanc de gebrada, que protegirà l'esperança mentre dormi!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Esperances adormides, d'una manera o d'altre, espero que es mantinguin ben vives.
EliminaAferradetes, Roser.
M'agrada molt aquests poema. Manté malgrat tot l'esperança.
ResponEliminaLes esperances ben regades sobreviuran a la dormida de quan fosqueja
Si que té, malgrat tot, una mica d'esperança i la vull mantenir, encara que sigui una mica latent.
EliminaAferradetes, nina.
Un desig sa lluna: que quan claregi es tornin a despertar. I si els manca la rosada, que nosaltres mateixos les puguem remullar.
ResponEliminaMare meva! Quién hace versos de repente, muere de un mal de vientre.
jajaja, m'has fet riure! Espero que no moris i menys d'un mal de ventre.
EliminaDoncs crec que és una bona idea remullar-les i, si no hi ha rosada, que sigui amb una arruixadora.😉
Aferradetes, Tresa.
Una gota de rosada és com una llàgrima d'esperança. En el nou dia, és el del futur.
ResponEliminaJustament avui he posat un disc del 1991. Un recopilatori amb finalitats benèfiques per a una institució d'ajut a la infància. Hi ha una cançó que canta la Mone, i la lletra és d'en Paton Soler. En tornar-la a escoltar he pensat en tu:
"La lluna lluneta es posa el seu vestidet blanc
ella estarà a l'aguait?
ella al sol acuixarà
amb la seva cort d'estels
que dansen al seu voltant
la lluna vetlla la nit
la lluna vetlla els infants"
Quina cançó més maca, em fa feliç saber que algú pensa amb mi, tot i que la lletra és per l'altra lluna, la lluna de tots. Gràcies!
EliminaAferradetes, Xavier.
·.
ResponEliminaBien está poner una nota de color, rojo mejor que ninguno, en estos momentos en que nieves apartes todo es muy gris.
La foto es preciosa.
Un saludos
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Si, la vida ya nos presenta los grises de muchas formas.
EliminaMuchas gracias, Alfonso.
Un abrazo.
Que demà, amb el sol, reneixin les esperances !!.
ResponEliminaBoniques lletres i música ;)
La llum tan important per a tots.
EliminaGràcies!
Aferradetes, Artur.