27 de febrer 2017

face to face

De tant en tant et pares en el silenci.
De primeres et mires de reüll,
després, amb cura i costosament,
et treus, d'una en una, totes les màscares
que s'han anat enganxant pel pas dels dies.


No saps molt bé ni com ni quan,
fins que et veus, a l'altre costat,
i no et reconeixes, ni t'ho creus.

15 de febrer 2017

RELATS CONJUNTS (tercera proposta) ➤➤ Celebrem els 100 🎇 🎂 🎶

Edward Hopper, 1914, Soir bleu
a
  RELATS CONJUNTS
- Tu no el veus molt sol?
- Una mica sí, però que vols que fem?
- Em fa no sé què de veure'l així.
- Ja saps que no vol parlar amb ningú. Des que s'ha mort la Neus, va com ànima en pena d'un lloc a l'altre sense dir res.
- I si ens asseiem a la seva taula?
- Què dius dona?
- Que n'ets de caparrut! Si et passés a tu, necessitaries caliu.
- I ara no veus que ningú s'hi apropa?
- Potser sigui aquest el problema, per no molestar el deixem sol. Tu fes el que vulguis, jo vaig al seu costat.
- Dones!
- Bones tardes Ramon, et molest si m'assec amb tu?
(En Ramon, amb un somriure trist, s'aixeca per oferir-li una cadira)
- Margalida, bonica, porta'ns dos cafès ... et veu de gust, Ramon?
- Sí, gràcies, Teresa. Si us plau un tallat, descafeïnat de màquina, curt de cafè, amb llet del temps i sucre morè...

14 de febrer 2017

RELATS CONJUNTS (segona proposta) ➤➤ Celebrem els 100 🎇 🎂 🎶

Edward Hopper, 1914, Soir bleu a RELATS CONJUNTS

- Vols dir-me què et passa ara?
- Res, no res.
- Va dona, que fa trenta anys que ens coneixem, que penses?
- És que no sé, creia que era una altra cosa.
- Després de marejar-me mesos i mesos, després d'aguantar les teves queixes, el teu espionatge, després de tot això em dius que creies que era una altra cosa? I què et pensaves que era?
- És que no sé Frederic, com mai em parlaves de res i sempre tornaves a casa tan tard, creia que...veuràs...pensava que...
- Va dona, digues-m'ho d'una vegada!
- Doncs...sento haver dubtat de tu, com era nit rere nit que arribaves tard i amb una olor a fum que no em podia apropar, doncs...creia que anaves a un club de senyoretes i que m'enganyaves...
- Què dius ara? Ja veus que és això, un cafè, clar que no del teu estil. Aquí es reuneix lo millor del món intel·lectual, parlen de literatura, de teatre, de pintura...si mires bé veuràs cares molt conegudes...
- Sí...ja veig...em perdones per desconfiar de tu?
- Bé dona, ja està aclarit. Quines coses tens!. Tu creus que si jo freqüentés aquests llocs de senyoretes que dius, t'hi hauria portat a fer un cafè?. Et sents més tranquil·leta ara?
- Clar...si...si...sss

06 de febrer 2017

DEiXA'T ANAR 〰〰


Deixa que parli l'emoció,
que la remor de l'aigua
t'ompli de cap a peus,
que la llum t'acaroni els ulls
i se't obrin els porus quan sents.


Que el silenci et parli
de les coses sense mots,
dels instants sense temps,
d'anades i retorns,
de l'amor, perquè sí.


Deixa't anar!

02 de febrer 2017

RELATS CONJUNTS ➤➤ Celebrem els 100 🎇 🎂 🎶

Edward Hopper, 1914, Soir bleu  a  RELATS CONJUNTS
Camuflat sota la gorra de mariner, en Joan no perdia calada (mai millor dit) de tot el que succeïa al bar. Era el segon dia que entrava i encara no havia tret la seva llibreta negra de la butxaca. El dia anterior volia triar taula des d'on observar als clients sense cridar l'atenció. No va poder aconseguir-ho i després de prendre un rebentat de canya va marxar, esperant tenir més sort al dia següent. 
Avui tampoc era el seu dia, tot i que estava molt més a prop i podia escoltar les seves converses, estar d'esquena no era el més convenient per no perdre's cap detall. Se li havia apropat la cambrera, o potser la propietària, per demanar-li que volia prendre. Era massa aviat per fer preguntes i es va limitar a demanar un rebentat de canya, mentre la mirava de dalt a baix. No va obtenir ni una mirada directa, ni un somriure, ni qualsevol altre gest d'aquell rostre acolorit que li recordava al d'una pepa de porcellana. Quan va tornar amb la beguda, li va oferir un cigarret d'una capseta de fusta que va acceptar, no fos cosa que la noia s'enfadés i la seva cara fos més desagradable del que ja era. Sense dir res li va donar foc i va marxar. Es va quedar pensant ... què hi faig aquí fumant si no fumo i bevent si no bec?
A la nit, quan va arribar a la fonda, va treure la seva llibreta i es va posar a escriure ...

Departament de neteja de fums.
A / Senyor Lluís.
He arribat al local que em va indicar, ahir no vaig poder prendre nota per no estar ben situat. La visita d'avui ha estat interessant, però no prou per fer una bona anàlisi del tema que ens ocupa. Es respira un ambient bohemi, barrejant-se tota mena de gent estrafolària. Juguen a cartes, parlen sobre artistes novells, discussions de política ... beuen i fumen, tot i que no podria dir-li encara quin tant per cent són fumadors, bevedors, les dues coses o cap de les dues. 
Per l'experiència d'aquesta nit, crec que el més adient seria que em quedés uns quants dies més, més aviat un parell de setmanes. Si cal fer un bon informe per decidir si tancar o no el negoci, crec que he d'amarar-me bé de tot el que es fa i es diu. Encara que, com sap, representa un veritable suplici per a mi, que no bec ni fumo, tot sigui pel bé de la causa.
Atentament, sempre a la seva disposició.
Joan Vendrell.