Edward Hopper, 1914, Soir bleu a RELATS CONJUNTS |
Camuflat sota la gorra de mariner, en Joan no perdia calada (mai millor dit) de tot el que succeïa al bar. Era el segon dia que entrava i encara no havia tret la seva llibreta negra de la butxaca. El dia anterior volia triar taula des d'on observar als clients sense cridar l'atenció. No va poder aconseguir-ho i després de prendre un rebentat de canya va marxar, esperant tenir més sort al dia següent.
Avui tampoc era el seu dia, tot i que estava molt més a prop i podia escoltar les seves converses, estar d'esquena no era el més convenient per no perdre's cap detall. Se li havia apropat la cambrera, o potser la propietària, per demanar-li que volia prendre. Era massa aviat per fer preguntes i es va limitar a demanar un rebentat de canya, mentre la mirava de dalt a baix. No va obtenir ni una mirada directa, ni un somriure, ni qualsevol altre gest d'aquell rostre acolorit que li recordava al d'una pepa de porcellana. Quan va tornar amb la beguda, li va oferir un cigarret d'una capseta de fusta que va acceptar, no fos cosa que la noia s'enfadés i la seva cara fos més desagradable del que ja era. Sense dir res li va donar foc i va marxar. Es va quedar pensant ... què hi faig aquí fumant si no fumo i bevent si no bec?
A la nit, quan va arribar a la fonda, va treure la seva llibreta i es va posar a escriure ...
Departament de neteja de fums.
A / Senyor Lluís.
He arribat al local que em va indicar, ahir no vaig poder prendre nota per no estar ben situat. La visita d'avui ha estat interessant, però no prou per fer una bona anàlisi del tema que ens ocupa. Es respira un ambient bohemi, barrejant-se tota mena de gent estrafolària. Juguen a cartes, parlen sobre artistes novells, discussions de política ... beuen i fumen, tot i que no podria dir-li encara quin tant per cent són fumadors, bevedors, les dues coses o cap de les dues.
Per l'experiència d'aquesta nit, crec que el més adient seria que em quedés uns quants dies més, més aviat un parell de setmanes. Si cal fer un bon informe per decidir si tancar o no el negoci, crec que he d'amarar-me bé de tot el que es fa i es diu. Encara que, com sap, representa un veritable suplici per a mi, que no bec ni fumo, tot sigui pel bé de la causa.
Atentament, sempre a la seva disposició.
Joan Vendrell.
Després de dues setmanes aquest paio obrirà un Verkami per que no tanquin el local....i segurament que alguna cosa beurà i fumarà amb total normalitat.
ResponEliminaNo sé com se'n sortirà en dues setmanes, sembla que sap el que fa. ;)
EliminaAferradetes de cap de setmana!
Ja et trobava a faltar en aquests Relats conjunts, lluneta!
ResponEliminaPer no agradar-li beure ni fumar trobo que triar passar-s'hi 15 dies, és prendre-s'ho molt amb calma... al final potser li agradarà massa.
Aferradetes, bonica
En quinze dies poden canviar moltes coses, fins i tot el seu punt de vista. ;)
EliminaDoncs tinc molts problemes amb la connexió, les ganes hi eren (hi són) però no sempre puc fer el que vull.
Gràcies, Carme ... aferradetes!
A mi em sembla que li agraden els rebentats força més del que vol admetre...
ResponEliminaBona aportació, m'ha agradat. :-))
Els rebentats i aviat el tabac. ;)
EliminaGràcies, Mac!
Aferradetes i bon dia.
El problema el tindrà en Joan Vendrell per deshabituar-se del fum i l'alcohol.
ResponEliminaTambé pot ser que es trobi sense feina.
EliminaAferradetes, Xavier.
Nos hemos acostumbrado a los espacios sin humo, que resulta chocante ver lugares públicos donde la gente fuma. Yo, que hace años dejé de fumar, a veces añoro esos sitios, el humo de los locales aportaba una atmósfera muy especial.
ResponEliminaEl cuadro de Hopper me encanta, por cierto.
Buen finde.
Yo que sigo siendo fumadora, de lo cual no me enorgullezco en absoluto, también "añoro" esos locales donde se creaba un ambiente especial. Ahora nos queda la calle o en casa y con un poco de suerte algun recinto cerrado con cristales donde sólo falta el cartelito de apestados o monitos de feria, que viene a ser lo mismo...
EliminaEn fin, la salud es lo primero, luego vienen las libertades y la hipocresía. ;)
Bon divendres, amic!
En nits de quietud, la lluna fuma, l'envolta un vapor de boira. Els dies de mestral la lluna no fuma, no fos que les brases incendiessin el planeta del Petit Príncep.
ResponEliminaOlga X.
Té molt de seny la lluna i sap on i quan pot fumar. ;)
EliminaGràcies, Olga!
Aferradetes.
Jo no podria fer aquesta feina, el fum del tabac no el suporto ni de lluny.
ResponEliminaSent fumadora, tampoc suporto els ambients carregats, curiós oi?. Per contra, l'olor a tabac en espais lliures m'agrada.
EliminaAferradetes i bon dissabte!
ostres veus com que encara fumo podria fer la feina de manera que no em molestaria el fum, en canvi no bec alcohol .....molt bon relat !!! aferradetes!
ResponEliminaTampoc bec, del tabac ja no dic res. ;)
EliminaGràcies, nina.
Aferradetes!!
Però que punyeter és el Joan! I quin informe més convincent ha fet per poder entrar a fons en el món del fumar i del beure. Bonic el post, Paula!
ResponEliminaÉs que el món des despatxos és molt avorrit. ;)
EliminaAferradetes, bonica.
La causa s'ho mereix, cal ser una persona sacrificada i sobretot minuciosa i fidedigna.
ResponEliminaMolt bon relat, sa lluna.
És veu que en Joan és un bon empleat, hehehe!
EliminaGràcies, Consol...aferradetes!
Molt espavilat aquest Joan Vendrell. És tan bon treballador que li cal un estudi més a fons del local per fer bé l'informe. Potser voldrà repassar bé la cambrera també...
ResponEliminaDe moment el té ben intrigat, no sap molt bé com entrar-li. Si ho fa tan bé com beure i fumar ho té fet.
EliminaAferradetes, Xexu.
Haguera pogut fer l'informe sense fumar. Jo crec que en realitat li agradava, i va buscar una manera de fumar mentre treballava. Menut "pajarraco".
ResponEliminaTot pot ser!
EliminaTot i que jo crec que ho va provar per no desentonar i li va agradar.
Aferradetes, nina.
Què bo, SALLUNA!!! M'ha agradat molt! És divertit, original i, a més, està molt ben escrit! :-))
ResponEliminaTot i que -sospito, però no ho diguis a ningú- que aquest Joan Vendrell és una mica penques... :-DDD
ssssst jo no he llegit res!! ;)
EliminaGràcies, ninona!
Aferradetes.
Vols dir que en Joan Vendrell no s'ha fet soci d'aquest club?
ResponEliminaAixò sembla!! ;)
EliminaAferradetes, Rafel!
Aquest Joan el que vol és passar prop de l'aigua dues setmanes de vacances, segur que l'han manat a les illes i s'ha quedat meravellat. Em sona a murri aquest Joan.
ResponEliminaMolt bonic Paula. Bessets
No sé si a les Illes concretament, però segur que li agrada més que la cadira del despatx.
EliminaGràcies, Alfons!
Bessets.
Molt enginyós el teu punt de vista, i ben trobat estar-se dues setmanetes, que un bon informe ja ho demana. Bon relat!
ResponEliminaQualsevol excusa és bona per agafar vacances. 😉
EliminaGràcies, Ferran!
Aferradetes.