Per allà baix no, més bé pel Nord. La nostra "Tramuntaneta" no té res a envejar a cap més. Sap fer-ho i quan s'hi posa ens deixa uns paisatges meravellosos. ;) Molt bon dia, Xexu.
Doncs sí, tot i el fred, ahir vaig passar gairebé tot el matí darrera els vidres mirant com anaven fent els floquets empesos pel vent ... una passada! Gràcies a vosaltres, Xavier. Aferradetes.
Espectacular nevada, da gusto contemplarla, eso sí, al calor de una buena hoguera. Por aquí, el viento se ha llevado toda posibilidad de ver copos de nieve.
El poema, todo un acierto, la belleza se esconde en cualquier lugar, por pequeño que sea.
En la Sierra de Tramuntana es más frecuente verla, pero por aquí es una fiesta, sobretodo por el hecho de que en mi pueblo la vemos pocas veces y pueden pasar muchos años para que podamos disfrutar de este momento de nuevo.
Tú sabes bien de esas pequeñas cosas que encierran una gran belleza. Abrazote, para quitar el frío. ;)
Suposo que un paisatge nevat, i més allà on no estem acostumats, inspiren versos d'aquesta mena. On la bellesa entra pels ulls... Una bellesa inusual, efímera, com els flocs de neu. Altra bellesa és la dels versos... Fruits de les sensacions que evoquen al record i et fa tornar una i altra vegada a la persona estimada. Hagi passat un minut o vint anys. Si de debó fou un.moment màgic. Aferradetes, lluna lluneta lluna.
El fet de mirar per la finestra em porta a aquest estat, sempre veig alguna cosa que em fa recordar altres fets, altres instants... Mirada indiscreta cap a fora, mirada molt íntima cap endins. Aferradetes, Xavier.
Quines fotos més boniques, fa tant de temps que no he vist nevar! M'encantaria veure caure els flocs de neu darrere dels vidres de la finestra( amb una bona calefacció). Un hivern que vaig venir a Mallorca, va nevar. Per fi aquest any sembla que fa l'hivern que toca, tot i que aquí és molt suau, no hem pas baixat de zero graus! Petonets, Bonica.
Per aquí fa tres o quatre anys que no arribava ni un floquet. A la Serra de Tramuntana gairebé cada hivern. Això sí, fa un fred difícil de suportar si no tens calefacció. Bessets dolcets, Roser!
Exacte Paula..ho has descrit molt bé...!! El que nomès veu i no mira, no sentirá totes les boniques coses que hi al darrera d'una decidida mirada... Aferradetes JAC. per desfer una mica la gelada.. :))
La bellesa, de vegades, es fa difícil trobar, però en moments, miraculosament, sorgeix en la cosa més petita, en el lloc més senzill i t'omple tot l'ésser d'il·lusió. Nina abriga't, fa cara de molt fred, a la tele ha sortit Topares del fred que feia, com la temperatura més baixa d'Andalucia. Bessets i aferradetes ben atapeïdes Paula
No sabem mai com i quan ens pot sorprendre, crec que per això és màgica.
Tenim fred per tot arreu sembla. Per aquí ens espera una setmana llarga d'aigua, vent i fred. Ens abrigarem i la deixarem caure, no ens queda més remei! ;) Bessets, Alfons.
Un floc de neu mirat al microscopi és de les coses més boniques que hi ha. I poder sentir-los mentre veus la nevada és un regal de la natura. Jo ja ho trobo a faltar. Gràcies per recordar-m'ho.
Així us està nevant per allà baix?? Però si sembla el Pirineu!
ResponEliminaPer allà baix no, més bé pel Nord.
EliminaLa nostra "Tramuntaneta" no té res a envejar a cap més. Sap fer-ho i quan s'hi posa ens deixa uns paisatges meravellosos. ;)
Molt bon dia, Xexu.
Quina sort veure nevar!
ResponEliminaGràcies Lluna per compartir les fotos i la bellesa.
Doncs sí, tot i el fred, ahir vaig passar gairebé tot el matí darrera els vidres mirant com anaven fent els floquets empesos pel vent ... una passada!
EliminaGràcies a vosaltres, Xavier.
Aferradetes.
Espectacular nevada, da gusto contemplarla, eso sí, al calor de una buena hoguera. Por aquí, el viento se ha llevado toda posibilidad de ver copos de nieve.
ResponEliminaEl poema, todo un acierto, la belleza se esconde en cualquier lugar, por pequeño que sea.
Petons!!!!
En la Sierra de Tramuntana es más frecuente verla, pero por aquí es una fiesta, sobretodo por el hecho de que en mi pueblo la vemos pocas veces y pueden pasar muchos años para que podamos disfrutar de este momento de nuevo.
EliminaTú sabes bien de esas pequeñas cosas que encierran una gran belleza.
Abrazote, para quitar el frío. ;)
Entranyables imatges acompanyades d'un magnífic text.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Moltes gràcies, Josep.
EliminaAferradetes.
Que preciós! M'encanta veure nevar, tinc la sensació que purifica els sentits i el cor...
ResponEliminaEl teu poema també és preciós!
Aferradetes nevades
M'hi vaig quedar ben encisada. Tot tan bell!
EliminaGràcies, Carme.
Aferradetes ben aferrades.
Suposo que un paisatge nevat, i més allà on no estem acostumats, inspiren versos d'aquesta mena. On la bellesa entra pels ulls... Una bellesa inusual, efímera, com els flocs de neu. Altra bellesa és la dels versos... Fruits de les sensacions que evoquen al record i et fa tornar una i altra vegada a la persona estimada. Hagi passat un minut o vint anys. Si de debó fou un.moment màgic.
ResponEliminaAferradetes, lluna lluneta lluna.
El fet de mirar per la finestra em porta a aquest estat, sempre veig alguna cosa que em fa recordar altres fets, altres instants...
EliminaMirada indiscreta cap a fora, mirada molt íntima cap endins.
Aferradetes, Xavier.
que bonic!!!!!
ResponEliminaaferradetes
Gràcies, nina!
EliminaAferradetes ben fortes i molt bona nit.
Floquets per tot arreu. Engalanen gener i el refreden.
ResponEliminaRefreden i glacen,
Eliminainspiren i embelleixen,
i em fan somiar.
Aferradetes càlides.
Quines fotos més boniques, fa tant de temps que no he vist nevar! M'encantaria veure caure els flocs de neu darrere dels vidres de la finestra( amb una bona calefacció). Un hivern que vaig venir a Mallorca, va nevar.
ResponEliminaPer fi aquest any sembla que fa l'hivern que toca, tot i que aquí és molt suau, no hem pas baixat de zero graus!
Petonets, Bonica.
Per aquí fa tres o quatre anys que no arribava ni un floquet. A la Serra de Tramuntana gairebé cada hivern. Això sí, fa un fred difícil de suportar si no tens calefacció.
EliminaBessets dolcets, Roser!
Exacte Paula..ho has descrit molt bé...!! El que nomès veu i no mira, no sentirá totes les boniques coses que hi al darrera d'una decidida mirada... Aferradetes JAC. per desfer una mica la gelada.. :))
ResponEliminaAixí és, saber mirar i saber escoltar per sentir.
EliminaM'aniran molt bé les aferradetes, fa freeeeed!! ;)
Aferradetes de tornada, amic.
la neu sempre ens torna a imatges d'infantesa per això tot i ser problemàtica de vegades, sempre l'enyorem....vigila no tinguis una relliscada...;)
ResponEliminaAquí ja no en queda, però moltes gràcies per la teva preocupació. ;)
EliminaMolt bona nit, Joan!
Aferradetes.
La bellesa, de vegades, es fa difícil trobar, però en moments, miraculosament, sorgeix en la cosa més petita, en el lloc més senzill i t'omple tot l'ésser d'il·lusió.
ResponEliminaNina abriga't, fa cara de molt fred, a la tele ha sortit Topares del fred que feia, com la temperatura més baixa d'Andalucia.
Bessets i aferradetes ben atapeïdes Paula
No sabem mai com i quan ens pot sorprendre, crec que per això és màgica.
EliminaTenim fred per tot arreu sembla. Per aquí ens espera una setmana llarga d'aigua, vent i fred. Ens abrigarem i la deixarem caure, no ens queda més remei! ;)
Bessets, Alfons.
M'embadaleix aquest poema. És bellesa no visual. La neu també és tan maca, encara que sigui feréstega...
ResponEliminaM'agrada com ho il·lumina tot i, malgrat el fred, em dóna pau.
EliminaGràcies, Helena.
Aferradetes.
Quines fotos i quin poema més bells. Felicitats, sa lluna!
ResponEliminaMoltes gràcies, nina.
EliminaAferradetes!
Un floc de neu mirat al microscopi és de les coses més boniques que hi ha. I poder sentir-los mentre veus la nevada és un regal de la natura. Jo ja ho trobo a faltar.
ResponEliminaGràcies per recordar-m'ho.
Doncs no l'he vist mai al microscopi, però penso que sí ho ha de ser.
EliminaGràcies a tu, Marta.
Aferradetes!