LíNiES

Sense vergonya

mires de baix a dalt.

Línia indiscreta

que res se t'escapa.

[Març ~ 2024]

TAMBORS i . . . PANADES

Sonen per tots els carrers i ens diuen que ja ha arribat la Pasqua.

Què passeu bones festes i que no vos facin mal les panades!!

I panades mallorquines, Mac. ;-)

EL VOL

Cert és 

que quan desitjo tan fort

és quan em lliuro més,

que quan estimo amb bogeria

és quan vull alçar el vol,

per a quan desaparegui 

ja no patir més.

[Març ~ 2024]

DESiG [ II ]

Creix a les nits

quan dius que vens.

A l'alba reneix

llançant noves guspires.

Creix dins teu,

de mica en mica,  

quan ensopega amb el meu.

Entre tu i jo

ens bevem les hores 

mentre el desig creix.

[Març ~ 2024]

PARTiDA iL·LEGAL

 

Cassius Marcellus Coolidge, 1894, Poker Game 

a   RELATS CONJUNTS 

Com cada dissabte es reunien a casa d'un dels amics per jugar una partida de pòquer i xerrar de tot el que passava  pel món, sense arreglar res, és clar!.  Aquest dissabte tocava a cal Roc, acompanyat com sempre per la seva dona Roxy que, de tant en tant, entrava per veure si l'ampolla de whisky necessitava reemplaçar  i de passada fumar-se una cigarreta. Però semblava que aquella nit hi havia alguna cosa més, estaven tots tres asseguts, ningú deia res i les seves cares mostraven tristesa i preocupació.  Es miraven als ulls i  en Bruc deia tot solemne, -Estás segur?, la resposta sempre era la mateixa, -Sí, ja n'hem xerrat d'això, oi?. Seguía la partida i en Milo aprofitava que la dona sortia per comentar, -Pensa que no podràs anar cap enrere!. Els silencis s'anaven fent més llargs, de fet tots tres sabien que aquella nit es podia fer més alegra si no en xerraven pus. Els ulls d'en Roc es varen aigualir per un instant, -Estimats amics, sou uns bons amics, per això mateix aquesta qüestió no pot sortir d'aquí!. Els dos assentiren amb el cap i continuaren la partida. Aquella nit no importava qui la guanyés, en acabar es donaren una forta abraçada, més llarga que de costum i en Roc es va separar donant uns copets a l'espatlla d'en Milo dient,  -Fins aviat, amics!.

Al matí arribà la notícia de que el Sr. Roc s'havia suïcidat, segons els diaris havia deixat una carta on deia que patia una malaltia incurable i, per no allargar el patiment a la seva dona i als seus amics, havia pres una dosi molt alta de cianur barrejat amb Whisky... del bo!.  (La sorna l'acompanyà fins a la mort) D.E.P.

RESCATATS . . . [ XVI ]

Fredor a l'ambient,

fins i tot  la cadira

reclama caliu.

[Març ~ 2024]

CiMS

Al mig dels murs 

el cim és davant teu.

Futurs incerts.

[Març ~2024] 

— — — — — — — — — 

El cim,  llunyà

ens dóna anhel de vida.

Sempre en l'intent.

[Carme]

Es mostra el cim

entre vells murs derruïts.

Un futur incert.

[Barbollaire] 

Veig una paret,

em diuen que és un mur,

podré escapar.

[Alfred]

Senyala al cel

entre les velles parets.

T'està esperant.

[qui sap si...]

A cyclist passing

stone witnesses of the past

none knows the future

[Sean]

En segon terme

passa una bicicleta

me'n vaig amb ella.

[Xavier]

No pots baixar 

de la bici si vols

arribar enlloc.

[Helena]

DONA 💜

Des de sempre ens ho han posat tot més difícil, encara ara em fa ràbia i vergonya veure com se'ns humilia, se'ns maltrata, se'ns menysprea, se'ns mata... A aquestes "persones?" que no han evolucionat mai, què volen tenir-nos per la força, que utilitzen paraules com "ets meva i de ningú més", què no ens donen l'espai per desenvolupar els nostres coneixements, què estan més ben remunerats només per ser homes... A totes aquestes "persones?" què no saben posar-se en la pell de cap de nosaltres, vos diem un cop més: PROU!! volem els mateixos drets, volem que ens mirin als ulls de tu a tu, sense traves... ni murs... ni cadenes...

CREURE

Si no cregués en la follia. 

Si no cregués en el desig.

Si no cregués en el silenci.

Si no cregués en el deliri. 

Si no cregués en l'esperança.

Quin motiu podria haver-hi,

AMOR,  per no estimar-te?

[Març ~ 2024]

OBJECTiU

Tant se val que sigui com una pedra, com una frondosa palmera, com un raig d'aigua, com una llum... tu no treus la mirada del teu objectiu, tret d'això res més t'importa... ni saber si la llum s'apaga, ni escoltar la història d'aquest desig, ni si hi ha aigua que brolli, ni tan sols per veure-hi clar... Podria caure el món i no te n'adonaries del que sento per tu...