Si jo cregués que estimar-te era una follia. Si jo cregués que estar amb tu fos només desig. Si jo cregués que mirar-nos era trencar el silenci. Si jo cregués que enfebrar em tragués del deliri. Si jo cregués que les teves paraules em donessin esperança. “Quin motiu podria haver-hi,” estimada, per no estimar-te per sempre.
Segurament que mai no trobaríem cap motiu amb cara i ulls per no estimar. Aquest poema és molt intens i amb tantes negacions té encara un punt més de misteriós... preciós!
Ya han regresado las golondrinas, se huele la primavera. Precioso poema con guiño a Silvio Rodríguez y a su icónica canción " La Maza", me ha encantado. Un fuerte abrazo desde Cantabria.
Seguiria havent-hi mil motius: les tardes de pluja, els somriures improvisats, la primavera florida o la música de jazz. Si no cregués en tot això, quin motiu m'inspiraria per estimar-te?
No hem de perdre mai l'esperança ni la capacitat d'estimar, fins i tot en els moments més difícils. De vegades, la vida se'ns presenta complicada i plena de desafiaments, però recordar que hi ha bellesa al món i que sempre hi ha una possibilitat de canvi ens pot ajudar a mantenir-nos forts. Fins i tot un petit acte de bondat pot marcar una gran diferència a la vida d'algú més, i també a la nostra. Les orenetes de la teva foto haurien d'aprendre a mirar-se als ulls!!😅Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
Les persones sensibles no la perdem mai... per molt que vulguem allunyar-nos de tots, sempre ens queda la bellesa de la natura. Entenc el actes de bondat, els que surten d'un mateix per altruisme, mai per pena... Les orenetes de la foto, sembla que no volien parlar aquell dia.😅
¿Qué motivo?
ResponEliminaBesos
Si amas... ciertamente ninguno.
EliminaBesos
Estimar sempre es bo... malgrat tot!
ResponEliminaAferradetes
No hi ha res millor que sentir que estimes.
EliminaAferradetes, Josep.
Bonita canción, de ese gran cantautor. me ha encantado escucharla.
ResponEliminaUn abrazo.
Silvio es uno de mis cantautores preferidos.
EliminaAferradetes, Antonia.
Si jo cregués
ResponEliminaque estimar-te era una follia.
Si jo cregués
que estar amb tu fos només desig.
Si jo cregués
que mirar-nos era trencar el silenci.
Si jo cregués
que enfebrar em tragués del deliri.
Si jo cregués
que les teves paraules em donessin esperança.
“Quin motiu podria haver-hi,”
estimada,
per no estimar-te per sempre.
qui sap si...
Una versó que supera a la meva, més personal, potser més íntima.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Front and back contrast. Good sepia tone.
ResponEliminaMoltes gràcies, roentare!
EliminaAferradetes.
Segurament que mai no trobaríem cap motiu amb cara i ulls per no estimar.
ResponEliminaAquest poema és molt intens i amb tantes negacions té encara un punt més de misteriós... preciós!
Aferradetes, preciosa!
Ja saps què, de vegades, no pots ser massa explícita... per això conserva aquest misteri que dius tu... ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Quina foto més maca!
ResponEliminaSí que ho és!
EliminaEm porta a uns instants molt macos per a mí...
Aferradetes i petonets, Alfons.
i per a mí. Aferradetes i petonets Paula.
EliminaSí, ho recordo bé, pels dos. ;-)
EliminaMés aferradetes, Alfons.
Juntos siempre estarán protegidos. Abrazo
ResponEliminaSe está bien acompañado... aunque se diga, a veces, que es mejor estar solo que mal acompañado. ;-)
EliminaAferradetes, Luis.
És un poema molt savi.
ResponEliminaLa follia i el deliri són dos amics imprescindibles per poder sobreviure en un món tan gris i fred.
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaMolt cert, sense l'una i/o l'altre seria insuportable.
Petonets, Xavi.
Ay, hoy vamos los dos de pajaritos...
ResponEliminaCuriosa conexion.
Un abrazo, amiga
A veces suceden estas cosas... ¿por qué será?. ;-)
EliminaLuego paso a verte.
Aferradetes, amic.
Les dues cares necessàries per viure i fer viure.
ResponEliminaLa rauxa i el seny, que diem per aquí.
Petonets.
Molt necessàries i cada cop més.
EliminaL'important és que mantinguin un equilibri, que en poques circumstàncies es manté.;-)
Petonets, Alfred.
Ya han regresado las golondrinas, se huele la primavera. Precioso poema con guiño a Silvio Rodríguez y a su icónica canción " La Maza", me ha encantado. Un fuerte abrazo desde Cantabria.
ResponEliminaUn día todo es silencio y, al otro, se llena de trinos y vuelos acrobáticos, es el milagro de la primavera.
EliminaHas acertado, ¡si señor!. ;-)
Aferradetes fortes des de les Illes.
Sigamos creyendo Paula. Linda parejita.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Claro que sí!... no nos queda mucho más.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Cada dia ets més poeta, lluna. M'agrada la teva llum.
ResponEliminaEts molt amable.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
Aferradetes.
Inspirat poema. Passes per un gran moment creatiu.
ResponEliminaAferradetes!!
Ja saps, això ve i va... mai se sap! ;-)
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Seguiria havent-hi mil motius: les tardes de pluja, els somriures improvisats, la primavera florida o la música de jazz. Si no cregués en tot això, quin motiu m'inspiraria per estimar-te?
ResponEliminaO tant sols una mirada...
EliminaMoltes gràcies per la teva aportació!.
Aferradetes.
Tja, das weiß ich auch nicht. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Ich weiß es. ;-)
EliminaKüsse, Sean.
No hi ha cap raó per deixar d'estimar.
ResponEliminaNo, almenys jo no la veig.
EliminaAferradetes, Helena.
No hem de perdre mai l'esperança ni la capacitat d'estimar, fins i tot en els moments més difícils. De vegades, la vida se'ns presenta complicada i plena de desafiaments, però recordar que hi ha bellesa al món i que sempre hi ha una possibilitat de canvi ens pot ajudar a mantenir-nos forts. Fins i tot un petit acte de bondat pot marcar una gran diferència a la vida d'algú més, i també a la nostra. Les orenetes de la teva foto haurien d'aprendre a mirar-se als ulls!!😅Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaLes persones sensibles no la perdem mai... per molt que vulguem allunyar-nos de tots, sempre ens queda la bellesa de la natura. Entenc el actes de bondat, els que surten d'un mateix per altruisme, mai per pena...
EliminaLes orenetes de la foto, sembla que no volien parlar aquell dia.😅
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Muy dulce recuento necesario para mantener el amor intacto.
ResponEliminaBesos de anís.
Todo lo que no sea necesario para amar, no necesita recuento.
EliminaBesos, Sara.