11 de març 2024

CiMS


Al mig dels murs 
el cim és davant teu.
Futurs incerts.
[Març ~2024] 
— — — — — — — — — 
El cim,  llunyà
ens dóna anhel de vida.
Sempre en l'intent.
[Carme]
Es mostra el cim
entre vells murs derruïts.
Un futur incert.
[Barbollaire] 
Veig una paret,
em diuen que és un mur,
podré escapar.
[Alfred]
Senyala al cel
entre les velles parets.
T'està esperant.
[qui sap si...]
A cyclist passing
stone witnesses of the past
none knows the future
[Sean]
En segon terme
passa una bicicleta
me'n vaig amb ella.
[Xavier]
No pots baixar 
de la bici si vols
arribar enlloc.
[Helena]

50 comentaris :

  1. Tiempos complejos los que nos tocaron en suerte y un futuro del cual no puedo dejar de sentirme bastante pesimista. Las formas entre luz y sombra de esas murallas proporcionan un juego visual muy interesante. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pesimismo es lo que reina en el ambiente y no tan sólo por el futuro.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Ángel.

      Elimina
  2. El cim, llunyà
    ens dona anhel de vida.
    Sempre en l'intent.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu haiku, gràcies!.
      D'aquí una estona anirà cap amunt. ;-)

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
    2. Anònim11.3.24

      Mira aquell cim
      tant a la vora del cel
      que sempre hi viu.

      qui sap si...

      Elimina
    3. Moltes gràcies, qui sap si... !

      Elimina
  3. Amb el teu permís.
    "Es mostra el cim
    entre vells murs derruïts.
    Un futur incert"

    Petonets dolços

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí. el permís, està concedit per a tothom que porti bones paraules. ;-)
      Moltes gràcies pel teu haiku!. També anirà amunt.

      Petonets, poeta.

      Elimina
    2. Anònim11.3.24

      Es veu aquell cim
      hi viu entre els vells murs
      fins quan els vells murs?

      qui sap si...

      Elimina
    3. Gràcies, qui sap si...! ;-)

      Elimina
  4. Veig una paret,
    em diuen que és un mur,
    podré escapar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'he enxampat abans que fugis. ;-)
      Ja ets amunt.

      Elimina
    2. Anònim11.3.24

      El temps s’ha fet dur,
      sembla pedra feta cel,
      sembla cel fet temps.

      qui sap si...

      Elimina
    3. Molt bo.
      Gràcies, qui sap si...!

      Elimina
  5. Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
  6. I els cims sensa la pujada prèvia, poc valor tindrien.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, el que els fan més atractius és l'esforç per arribar-hi.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  7. Anònim11.3.24

    Senyala al cel
    entre les velles parets.
    T’està esperant.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre haiku ben interpretat.
      Amunt se'n va. Gràcies!.

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  8. M'han agradat molt.

    Un aplaudiment per a tots.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et pots animar quan vulguis. ;-)
      Gràcies per la part que em toca!.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. Bons "poemets" (el nom es queda petit) i una magnífica foto per a il·lustrar-los.
    I jo republicà però incondicional de Queen!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Crec que la majoria som incondicionals amb Queen. ;-)

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  10. Love the wall stone texture

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! ;-)

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  11. Siempre hay una manera de escapar.
    Fuerte abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Del futuro?... creo que sólo hay una manera...

      Besos, Sara.

      Elimina
  12. Vivimos rodeados de muros, de sombras que no ofrecen mucha confianza en el futuro pero de cualquier modo confío en que siempre hay una salido.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil nos lo ponen, aunque todos sabemos adaptarnos o morir en el intento.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  13. Un bon mostrari de poemes!!
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'hi animes, ja saps! ;-)
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  14. Barreras y muros , por todos lados, haciendo la vida dificíl al hombre.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las físicas y las que no, siempre nos las dificultan.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  15. A cyclist passing
    stone witnesses of the past
    none knows the future

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre haiku ben interpretat.
      Ja ho tens amunt. ;-)

      Moltes gràcies, Sean!
      Aferradetes.

      Elimina
    2. I thought it was nice
      not to wait with finishing
      until future's end.
      ;-)

      Elimina
    3. I un altre, no sé si més bonic que l'anterior. ;-)
      Moltes gràcies per tot el que em doneu!

      (En aquesta ocasió només en pujaré un de cadascun)

      Elimina
    4. Anònim13.3.24

      Ell torna entre
      els antics murs per mirar
      de fit al passat.

      qui sap si...

      He turns between
      els antics murs to look
      from fit to passat.

      traduit per Google traductor. No se si ha sortit be.

      Elimina
    5. qui sap si
      I KNOW it's time for someone to speak up.
      The fact that our hostess is very generous and passes over impertinence in silence should not be shamelessly exploited.
      Now I realise how difficult it is to stop yourself at an advanced stage of logorrhoea. But I have a suggestion that offers two advantages: Concentrate on your own blog. There, you can whisk off as many similar haikus as you like and you won't run the risk of making a mockery of yourself.
      Peace be with you.

      Elimina
  16. Hi ha murs que protegeixen,
    i murs que divideixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé ben bé si protegeixen, sempre he pensat que els murs són per separar...

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  17. En segon terme
    passa una bicicleta
    me'n vaig amb ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben vist, Xavier!
      També va cap amunt.

      Aferradetes.

      Elimina
  18. Ves si dona de si un mur, eh? Fins i tot hi ha dos cometaristes que el primer que han vist és la bicicleta. A cadascú allò que el motiva!
    Per murs els que tenim a la muralla romana de Tarragona! Jo ho veig més com una protecció contra qui vulgui atacar. En temps com els actuals, en què tothom sembla tenir dret a fer-ho, no aniria malament de tenir-ne a tot arreu. Si arriba la pau -si us plau, que arribi!- ja els enderrocarem.
    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto va ser feta perquè passava la ciclista precisament. ;-)
      Pel que fa als murs, crec que seria millor que no n'hi hagués, ni físics ni personals. Aquest són de la muralla d'Alcúdia... i sí, que arribi la pau ja!!

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  19. No pots baixar
    de la bici si vols
    arribar enlloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre que va cap amunt.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  20. El teu haiku em recorda allò que solen dir els escaladors de l'alta muntanya: el cim sembla moure's a mesura que pugen, com si jugués amb ells. Es pot dir el mateix de la vida en general. Cada pas que fem amb qualsevol propòsit ens revela noves altures o dificultats per explorar o superar. Per buscar alguna cosa bona a tant propòsit esquiu, pensem que és un recordatori que el viatge en si mateix és valuós, independentment de la distància que ens separa del cim, ja que cada pas ens ensenya alguna cosa nova fins arribar al nostre destí final a Ítaca. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una interpretació excel·lent del meu haiku, crec que jo no ho podria haver dit millor. Enhorabona!.👌
      No en sé molt de la muntanya, però sí un poc de la vida i és exactament com dius; malgrat tots els entrebancs, sempre ens hem de quedar amb el que hem après al llarg del camí.

      Aferradetes i bon viatge, Alfons!.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!