31 de gener 2025

SOMNi VEHEMENT

[proposta de la Sue]

Maduració,  portar a la maduresa ✔
Convulsió, confusió, commoció, pertorbació, incertesa. estruendo,  aldarull ✔ 
Creació, disseny, formació, naixement, construcció. configuració ✔
Vinya, plantació de vinyes ✔
Un, una
i/o
Sorprenent, inusual, extrem, destacat ✔
Somni, objectiu, desig, malson, al·lucinació ✔
Apassionat, vehement, intens, ferotge ✔  
Requerit, essencial, indispensable ✔
Debilitant, d'una malaltia o afecció ✔ 

Portar la maduresa a aquell indret era una tasca incerta.  El somni d'aquell home apassionat era vehement i podia convertir-se en una creació sorprenent davant del procés debilitant de la humanitat. Era com sembrar una oportunitat que no es podia deixar passar. Tot naixement d'un desig comportava una forta convulsió i requería de tots.  Seria intens i ferotge, però els esforços sempre donen el seu fruit i, en acabar, podia imaginar-ho com un immens camp de vinyes, on cada raïm feia costat a l'altre, tots fent pinya.

29 de gener 2025

QUiN ENSURT! 🤦‍♀️

 

Tornava de rehabilitació, quan s'aturà al davant de casa i aparcà en doble fila. Baixà el noi i obrí la porta,  ajudant-me a baixar de l'ambulància. Quan em vaig dirigir cap a la vorera, vaig pegar un crit en veure la sabata davall de la roda, només foren uns segons, però l'ensurt ja el portava al damunt... El noi s'espantà del meu crit i em preguntà si estava bé i si volia que m'acompanyés fins al pis... Llavors vaig reaccionar i li vaig demanar: Tu què creus, què ha arribat primer la sabata o el cotxe?" i ell rient em va dir "Vols que miri si hi ha algú a sota, potser aconsegueixo que arribi viu a l'hospital?"...

27 de gener 2025

67


Ni fred ni calor davant aquest 67, no és com quan eren els 50 que vaig sentir que podrien ser la meitat de la meva vida; els 60 on vaig ser conscient de que no tot es pot controlar; fins i tot els 65 amb la jubilació i tot un futur per davant?... Aquesta xifra no em diu res, de moment. I com sóc molt de sensacions, m'ha deixat una mica astorada. Voldria no pensar tant, però és complicat vivint sola i sense algú amb qui xerrar, tret del bon dia i bona tarda protocol·laris... Companys i companyes, salut!!🥂

25 de gener 2025

LECTURES

AVUI s'acaba el repte de la nostra companya Núria i ho fa amb el repte de dir quin ha estat el nostre darrer llibre i quin és el que tenim en marxa ara. Moltes gràcies, nina! 
He de dir que, així que quan era més joveneta sempre en tenia un o dos en marxa, ara sóc més tranquil·la amb la lectura. Hi dedico una estona amb la claror del dia i quan baixa ja m'és impossible llegir més temps... i ja m'hi he avesat...

  















L'últim llibre que he llegit, té com a títol "Al País del núvol blanc" de Sarah Lark. És un regal de la meva neboda pel meu aniversari, signat el 27 de gener de 2016 i què, en aquell moment, em va encantar i per això n'he fet una segona lectura.

És tracta d'una novel·la de 734 pàgines ambientada en la colonització de la desconeguda Nova Zelanda. Tot i tenir moltes pàgines és molt entretinguda, perquè barreja molt bé la història amb els diàlegs dels seus personatges. El viatge té la sortida des de Londres a 1852.
La història comença així: "L'església anglicana de Christchurch, Nova Zelanda, busca dones joves i respectables, versades en les tasques domèstiques i l'educació infantil, que estiguin interessades a contraure matrimoni cristià amb membres de bona reputació i posició acomodada de la nostra comunitat".  Dues noies, totalment diferents, es troben embarcades en un viatge  cap a un destí que no s'esperaven cap de les dues, la (mala) sort de les dues les uneix per a sempre...




Ara he començat "El Faro del unicornio" de Francisco Melero Maíllo.
Llibre de 386 pàgines, dividit en cinc parts: Futuro. Presente. Pasado. Eternidad. Epílogo/Epitafio.

De moment només puc avançar-vos la sinopsi:
La tranquil·litat del Sr. Bücher, vell llibreter de barri que havia adquirit infinitat de manies al llarg dels seus anys de constant treball i perenne solitud, es veu sobtadament pertorbada per l'arribada al barri d'un nou propietari, advocat de professió, que li insta, mitjançant una denúncia, a netejar i ordenar el negoci per raons de seguretat i salubritat veïnal. Des d'aquell moment, tot el seu món es desestabilitza, el seu cap solapa la realitat amb un deliri centrat en les seves innombrables lectures i compartirà amb el lector un descens als inferns del seu penós passat.

SALUT i PER A MÉS LECTURES PER A TOTS!

24 de gener 2025

RECORDO QUE . . .


Recordo que em trucares per veure'ns i quedàrem per anar a dinar fora. Com no sabia què et venia de gust, t'ho vaig demanar i em digueres que tant et feia; així que vaig decidir anar a un vegetarià que hi ha a prop de casa. És un lloc on ho fan bé i tenen hort propi. 

En arribar triarem una taula a la terrassa coberta, només hi havia una parella que em semblaren alemanys, ens saludàrem amb un somriure i ben aviat en va arribar una altra. L'ambient era molt casolà i tot-d'una van venir amb la carta. La conversa entre nosaltres mai s'atura, així que no vam notar que passés gaire estona en servir-nos. Mentre dinàvem vaig veure un nen a l'interior que jugava amb un ós, vaig intuir que els seus pares eren a la terrassa exterior. Estava ben absort amb el seu nou amic, el posava dret i el feia caminar amunt i avall. Hauria pagat per saber a què jugava i quin era el seu monòleg!

Primer plat, segon i postre, abans del cafè digueres que volies fumar i ens aixecàrem per sortir al carrer per no molestar a la gent que ens envoltava, tot i estar en una terrassa.  A la primera calada, la dona de la segona parella s'apropà a nosaltres i ens digué si podíem anar més lluny, que el fum li molestava a la seva parella. La miràrem i vam donar dues passes més avall. Desprès de la terrassa coberta hi ha una escala i ells estaven al fons... era impossible que els arribés el fum... Després sense dir res, pujàrem a fer els cafès. La parella parlava en anglès i els seus "fums" voletejaven per tota la terrassa. A l'hora d'anar-se'n, ella s'apropà i demanà disculpes, dient que el seu marit no podia ensumar el fum... Pobreta! i el marit ni ens va mirar a la cara...

Quan acabàrem de dinar, la propietària vengué a cobrar i ens preguntà si volíem alguna cosa més. Com la conec de fa temps, li vaig explicar el fet i em va contestar que sempre hi ha gent molt especial, a més de dir-nos que a la terrassa sí que es pot fumar... doncs això, és que nosaltres vam sortir fora i el fum, amb el vent que feia, se n'anava cap avall... Ens aixecàrem i la parella d'alemanys ens tornaren a somriure, es sentien feliços després de menjar-se quatre postres... I nosaltres també, en veure els seus somriures.

23 de gener 2025

EL LLOC DES D'ON ESCRiC


Visc a un pis molt petit, es podría dir que és més un estudi per la seva mida i, per la distribució, podría anomanar-se un "loft",  on la sala d'estar, el menjador i la cuina tot és u. 
Des de que em vaig divorciar, he fet mudances tres vegades i vaig portant cada cop gairebé tots els mobles de la meva primera casa. En la segona mudança, el meu fill se'n va portar el seu llit i no va voler res més i em vaig quedar amb la resta, que he anat col·locant on em feia falta.

Aquest racó que veieu a la fotografia és el meu racó d'escriure (també de treball en el seu temps) i el de la música. És la taula i la llibreria que feia servir el meu fill pels seus estudis. Està al mig, entre el menjador i la sala d'estar, davant la cuina. Rep la llum directa des de la finestra d'aquesta i les del balcó i el menjador que incideixen al seu costat dret. Escric en una llibreta fins que s'acaba o en papers que vaig deixant dintre les llibretes, de vegades hi ha més papers que fulls...

Tinc un portallapis, on hi van a parar tots els llapis, bolis de tots colors, clips, pinces, una lupa... Damunt la taula, a més de la pantalla, la impressora, el teclat i el ratolí, també hi tinc una espècie de piràmide que em va regalar el meu fill que atrapa l'energia dolenta o no sé què de l'ordinador, una capseta on van a parar els meus pendrives, una llum de sobretaula i poca cosa més. A la primera lleixa, unes fotos de gent estimada i més amunt llibres i més fotos. Davant un suro per enganxar les coses que estan pendents i algún record especial... Sota la taula, la caixa de l'ordinador, una cadireta de quan era petita per posar-hi els peus en alt i una paperera. A la meva dreta, quatre calaixos on hi ha de tot, paper per a la impressora, paper per a  les fotos, cables, piles, discs externs, manuals de tot tipus...

És un racó tranquil on m'aïllo de tots els altres sorolls i moltes vegades de preocupacions i mals, on m'hi sento a gust escrivint, tant escoltant música com en silenci, com també editant les meves fotografies.

22 de gener 2025

MiSSATGE SECRET

 
François Boucher, 1767, Le courrier secret 


[Avui un -3x1-, el relat és compartit per

Des del punt més alt del turó, es podia veure tota la meravellosa vall. Des que ho va descobrir,  era estrany el dia en que Beatriu no hi pujava. S'enduia un petit entrepà amb melmelada dels fruits que recollia a la seva baixada. Seria molt complicat trobar llocs com aquell, on sentia una pau immensa i estava lluny dels dimonis de la ciutat. Era divendres, tenia molt de temps per observar ocells, llegir i respirar. Avui el seu marit no hi aniria a dinar, estava molt enfeinat gairebé sempre i, a més, tornaria tard, de manera que podia passar la tarda amb aquell silenci que tant desitjava.

S'assegué al costat de la font, era un lloc lluminós i li agradava escoltar l'aigua córrer. Un colom se li va apropar portant una cinta groga lligada a una pota, va mirar a un costat, després a l'altre i no va veure ningú. S'aixecà i tornà a mirar a banda i banda i res. El colom no es movia de la pedra, semblava que esperava que recollís la nota. Aixecà amb molt de compte la pota, tragué la cinta i aquell paper es quedà entre les seves mans. L'obrí i quedà sorpresa en llegir dues paraules "Un petó".   Va somriure en veure que no estava signat, només aquelles dues paraules i prou... Guardà el paper entre les pàgines del llibre i tragué l'entrepà, mentre es preguntava per què el colom no es movia del seu costat?  En acabar es netejà la comissura dels llavis i les mans, recollí tot a la cistella i es posà a llegir mentre amb un dit anava toquejant la nota... No perdia l'esperança que, quan baixés, trobaria l'amo de la nota i li tornaria...

Començava a baixar el sol i aviat podia quedar-se ben fosc. Així que va recollir de pressa i es va encaminar de tornada a casa. El que no sabia Beatriu era que el propietari d'aquell petó era el seu marit i tampoc no li ho diria mai, era el seu secret!... i possiblement per a ella un xoc.

21 de gener 2025

ACRÒSTiC - NOM PROPi


Pacifista, no puc amb les baralles i les guerres, no hi trobo sentit.

Atenta amb tothom (hauria de dir amb gairebé tothom)

Unica!  Impossible definir-me amb la u, però em sembla que tots ho som una mica, oi?

Lleial, en tots els sentits.

Apassionada de la gent, de la natura, de tot el que m'envolta, fins i tot d'allò que no en sé res.

20 de gener 2025

10 NOMS DE CANÇONS


Avui la Núria vol que triem 10 cançons que ens agradin molt.. 
Això sí que és un repte, perquè en tinc tantes, que no sé per on començar... 

    1. LES ILLES - Maria del Mar Bonet 
      1. JO VINC D'UN SILENCI - Raimon 
        1. UN NÚVOL BLANC - Lluís Llach 
          1. LE MÉTÈQUE - Georges Moustaki 
            1. NOSTALGIAS - Andrés Calamaro 
              1. AVEC LE TEMPS - Léo Ferré 
                1. CARUSO - Luciano Pavarotti 
                  1. THE SKY IS CRYING - Gary B.B. Coleman 
                    1. THE THRILL IS GONE - B.B. King / Tracy Chapman 
                      1. CAUGHT OUT IN THE RAIN - Beth Hart  
                      2. I això ni arriba a un aperitiu, m'agraden moltes cançons de molts diferents estils, ho podeu veure al meu blog... Si les voleu escoltar, cliqueu damunt els títols en groc i gaudir-les!!!

    19 de gener 2025

    MiRANT LES MEVES MANS, M'ADONO QUE Hi GUARDO . . .


    Mirant les meves mans, m'adono que hi guardo gairebé tota la meva vida. Cada solc que hi ha, mostra les feines que he fet i no parlo de treball, que també, sinó de tot el que han parlat. 
    Les mans poden dir el meu estat físic i emocional... com quan visites a un psicòleg... Tos els seus moviments, si les amago o si les sacsejo, si estic còmoda o no, tot diu com em sento...
    Guarden infinitat de carícies fetes a cadascun dels ésser estimats i també encaixades, pessigolles o pessics. També guarden moments de donar i de demanar, de fer guardar silenci o d'amagar-me darrera d'elles, els ulls o la boca o el cap, fins i tot altres parts per vergonya o per protecció... Guarden, juntament amb els braços, moltes aferrades per saludar, com a mostra d'amor o per consolar quan no sé què dir... També m'han servit per pentinar-me i despentinar-te, per vestir-me i despullar-te... Penso també amb el tacte fred de les tecles del piano o de posar la mà a l'aigua -sigui d'on sigui- sense pensar si és freda o no... 
    Podria dir tantes coses de les meves mans que, si les deixés fer, aquest escrit no tindria fi.

    18 de gener 2025

    16 de gener 2025

    SiS DEL MATí ! ⏰


    Sis del matí, sonen els despertadors, dutxa't i a vestir-te per estar a punt a les set, que és l'hora en que l'ambulància et pot venir a buscar, de set a vuit, en qualsevol moment. 
    A les sis del matí a una persona com jo, dormilega i fredolica, no se la pot fer aixecar per anar a rehabilitació, quan l'hora en que les fisios t'agafen no és abans de les nou. I encara que em dutxi, no sóc persona fins l'endemà. Prepara totes les coses, a més de dur uns quants sostres de roba a sobre, agafa la jaqueta, el bolso amb els documents i la targeta que indica la teràpia, una bossa amb una manta... perquè a rehabilitació no hi ha mantes!, unes mitges especials per a la teràpia i la crossa... sembla que me'n vaig de viatge per uns quants dies...

    Quan arribo a rehabilitació hi ha una porta que s'obre sola, vull dir que un alè la pot fer obrir. Entres dins una saleta que té cinc sofàs. Tres vora la porta d'entrada, un davant la màquina de cafès (que just hi passa una persona entre i entre) i al fons un altre sofà que és on em poso jo, perquè és l'únic lloc on no toca l'aire quan s'obre la porta. Gelada (perquè la calefacció fa poc que està engegada) i endormiscada m'assec, després de deixar tot quan porto al meu costat,  és quan comença a venir gent i els fisios que els van cridant d'un en un, menys a mi perquè no tinc fins a les nou.

    Com que encara no sóc persona, oblida't de dur-te'n un llibre per passar l'estona. De tant en tant obro els ulls i miro l'hora al mòbil i és que el minuts no passen per més que miri, però ahir em va passar un cosa curiosa, un raig de sol em va venir a saludar, suposo que em va veure tan gelada que va apiedar-se de mi. Vaig aixecar el cap i allà estava, lluent, anunciant-me un nou dia. Curiosa la finestra també i no vaig poder estar-me de fer-li una foto, per guardar-la i mirar-la cada cop que el dia estigui núvol, com avui i sentir la seva escalfor i, a més, perquè no em deixi que se m'alteri la serenitat, ni se m'ofusqui la intel·ligència...Santa paciència!!!
    — Paula?
    — Sóc aquí...  ja vinc! 

    15 de gener 2025

    L'ÒLiBA i L'OLiVERA


    Ben amagada,
    damunt de l'olivera,
    canta l'òliba.

    Sense fer soroll,
    sentia el seu cant,
    xut-xut, xut-xut.

    Tu, per qui cantes?,
    espantat, vaig preguntar
    i digué, xut-xut.

    [Gener ~ 2025] 

    14 de gener 2025

    Si FOSSiS UN COLOR, QUiN SERiES?

    (Aquí vos deixo un altre relat compartit entre els blogs de la Sue i el de la Núria)

    Na Neus vivia una vida molt tranquil·la, a prop de l'aigua. Li agradava el mar i aquell xiuxiueig de les ones en tocar la roca, li semblava com una melodia blava. Aquella tarda li arribà un sobre blanc amb un paper dins, on li deien que hi havia una cursa al dia següent sobre la platja. Sempre havia somiat emportar-se la medalla d'or, el groc era un dels seus colors preferits i s'imaginava com lluiria damunt del jersei negre que li havia regalat la seva àvia. 

    A la nit va tenir un somni molt estrany, una cursa de colors. La sortida era millor que un Arc de Sant Martí, feia goig veure'ls tots tan nets i tan lluents. No sé qui ni quan va donar la sortida per un altaveu, els colors sortiren disparats cap a la meta, ara anava davant el vermell, molt seguit del verd, el blau no els treia l'ull, mentre el taronja amb un pam de llengua no es volia rendir. El marró i el gris anaven a la par i van ser depassats pel lila, que venia de darrera amb una velocitat fantàstica...

    Va obrir els ulls i no va saber on era. Mirà el despertador i s'aixecà com un llamp, escoltant la veu de sa mare dient-li que arriba tard a l'escola. Estava tan nerviosa que no encertava amb els cordons de les sabates, al final agafà la motxilla antiga perquè hi cabien més coses i sortí cap a la cuina. Donà un petó a la mare i se'n dugué l'esmorzar per menjar pel camí. Quan sortia, la mare li va preguntar on anava tan de pressa i ella li va mentir, dient-li que a l'escola, on si no?
    Quan va arribar a la platja no hi havia ni una ànima, tragué el paper de la motxilla i s'adonà que era fals, no hi havia cursa, ni medalla d'or i ella arribà tard a l'escola.

    I em preguntàveu quin color voldria ser?... 
    El lila, és clar!!

    13 de gener 2025

    RESiGNADA, VA QUEDAR-SE ESPERANT . . .


    Quan es van conèixer s'escrivien per correu electrònic. Solien arribar a la nit i ella també li contestava una vegada rebuts. Al principi eren els típics missatges de com estas i coses semblants. Poc a poc anaren agafant confiança i la noia notà que li feia moltes preguntes, però no li va donar gaire importància, ella responia a totes sense cap problema. 

    Passades unes setmanes, la noia li va preguntar perquè li feia tantes preguntes, gairebé tot era preguntat, fins i tot els detalls més petits. Ell li va contestar que si no preguntava, no sabría res mai. Això no anava amb la seva manera de ser, ella era massa prudent per estar preguntant a tota hora i preferia que li expliquessin allò que realment volien dir, abans de fer preguntes que potser molestessin a l'interlocutor. Això sí, de tant en tant n'hi feia una per saber una mica més, ja que semblava que a ell no li agradaba xerrar d'ell mateix... i sempre es trobava sense resposta a aquella pregunta que li havia gosat fer...

    Passaren els mesos i tingueren la seva primera baralla, la noia estava cansada de no obtenir respostes a coses que ella trobava importants, fins i tot a coses que no en tenien gens i es posà a escriure un correu amb totes les preguntes que ja li havia fet i que no havien estat contestades per ell. Ben detallades, una a una, va preparar la seva llista i li va enviar. La resposta va arribar esquivant esmentar les preguntes, com si no n'hi hagués fet cap... Resignada, va quedar-se esperant les respostes a les seves preguntes, que segons les paraules d'ell: "sense fer preguntes, no sabria mai res"...

    12 de gener 2025

    AGRAïMENTS


    Tres mots que m'han servit de molt durant la meva vida: el respecte, la generositat i la gratitud. Agraeixo als meus pares l'educació que em donaren. Al meu pare pel seu esforç i sacrifici de treballar tantes hores per nosaltres i a mumarona el dolor de creure's culpable de (...)  i callar-s'ho. La complicitat entre ella i jo no ens permetia tenir secrets entre nosaltres, per tant sé que vas patir molt i no ho mereixies, perquè de vegades les coses passen i ningú hi pot fer res...

    Als meus germans majors la paciència que van haver de tenir amb mi de petita, de cuidar-me, jugar amb mi i també vos demano perdó per les molèsties ocasionades per la diferència d'edat, tampoc hi podien fer massa...

    Agrair enormement els moments preciosos que em vas regalar fill, l'alegria del teu naixement i poder cuidar-te fins que em vas deixar... També agrair-te l'ensenyança de com saber deixar-te volar sol, em vaig aprendre a la força...

    Als "meus" amics, als que quedaren per una estona, per un temps o per tota la vida, moltes gràcies per compartir experiències i somriures. 
    També vull deixar un agraïment a les meves parelles, per poder estimar i sentir-me estimada i... també, gairebé tan important, aprende a saber allò que sí vull d'una relació i el que no...

    Per acabar, un milió de gràcies a tots vosaltres que compartiu a través d'aquesta pantalla penes i alegries, fets, dibuixos, jocs, fotografies, poemes, música i tantes coses que m'han ensenyat a ser més humana.

    Podría parlar hores i hores d'una infinitat de persones o de coses de les que em sento agraïda, però ho deixaré per un altre dia per no avorrir-vos. Novament moltes gràcies i fins sempre!

    11 de gener 2025

    SiS SENTiTS

    DIARI- 11/01/2025
    Aquest matí, en despertar-me, entrava poca llum per la finestra. Un altre dia gris, he pensat i al obrir les persianes, una fina pluja m'ha mullat els dits, un calfred m'ha pujat de peus a cap. Fred i poca llum, res millor per quedar-se de nou al llit... Una olor a fusta cremada i cendra ha omplert la casa. Ahir a la nit hi va haver foguerons al bar de davant i l'oloreta de llom, sobrassada i botifarró a la graella no era la mateixa que ara m'omplia la boca d'un gust cendrós... Gairebé sense ganes, m'he rentat la cara i he sortit al balcó, seguia plovent i m'he adonat que no es veia ningú que anés a peu. La idea de tornar-me al llit m'ha passat pel cap i me l'he treta en veure l'hora que era, massa tard noia!

    Desprès d'esmorzar, m'he assegut per llegir una estona, però no podia concentrar-me amb la lectura. Aixecant els ulls, la imatge de la mare m'ha fet recordar uns fideus que feia quan era petita, fins i tot els he olorat i he pensat que no seria mala idea fer-ne per dinar, un plat de fideus calentons podria treure'm el fred. No era un dinar complicat i si treia de la gelera un grapat de musclos, un altre de cloïsses, unes quantes gambes pelades, dues gambas grans i uns talls de lluç, fent un bon sofregit ja estaria llest. I dit i fet!, m'he posat a preparar-ho. El brou tenia molt bona pinta i a l'hora de posar-hi els fideus, només caldrien nou o deu minutos per menjar.

    El dinar m'ha portat anys enrere, quan encara tenia als pares, fins i tot m'ha semblat escoltar a mumarona dient-nos que el dinar era a taula... N'ha quedat un plat per demà o per demà passat, així que podré tenir més temps per fer més coses o per descansar, que d'ençà que vaig a rehabilitació i m'he d'aixecar a les sis del matí, sembla que no acabo la son en tot el dia. 

    I ara que ho he enllestit tot i ha sortit un raig de sol, em posaré amb la lectura fins que la claror em deixi llegir correctament. Més tard, potser tanqui els ulls una estona i deixi volar la meva imaginació a països desconeguts on no hi faci fred i on la pau sigui requisit indispensable per viure-hi.

    Avui no he xerrat amb ningú... 
                    de vegades penso si això em farà perdre la veu un dia...

    [Pels 25 dies d'escriptura de la Núria]

    10 de gener 2025

    AUS

    [Pels 25 dies d'escriptura de la Núria)

    A- Ànec
    B- Botxí
    C- Cigonya
    D- Diamant pintat
    E- Estornell
    F- Faisà
    G- Guatlla
    H- Havia crestada
    I- Ibis
    J- Jardiner dentat
    K- Kiwi tacat
    L- Lloro 
    M- Mussol
    N- Negreta canosa
    O- Oreneta
    P- Perdiu
    Q- Quíscal d'aiguamoll
    R- Rossinyol
    S- Sit negre
    T- Tórtora
    U- Ull de foc alablanc
    V- Verderola
    X- Xibec
    Z- Zosterop pàl·lid

    09 de gener 2025

    TAUTOGRAMA ( L )

    Lletres laborioses, làmina literària, 
    lloant lacònicament la llimona. 
    Lacerant-se la llengua, 
    lamentà la lectura llargament. 
     Lluites llunyanes la lliuraren.

    08 de gener 2025

    FiL PER RANDA . . .


    Avui mataré dos pardals d'un tret, figuradament, és clar!
    Per una part, el relat que toca pels 25 dies d'escriptura de la Núria i per l'altra, 
    el relat que ens proposa la Sue al seu blog... 

    - Com va anar el viatge?
    - Molt bé!
    - I que et va cridar més l'atenció?
    - Un elefant groc a l'habitació!
    - Què dius? Com pot cabre un elefant a l'habitació?
    - Doncs sí!  Hi havia també un homenet ocupat com una abella sense parar-se ni per beure...
    - Què hi té a veure un elefant groc amb l'homenet?
    - També hi havia un llop amb pell de xai, passant-ho genial pensant amb el que li trauria al covard del seu cosí... no se'l veia venir... i ell tan feliç com un gos amb dues cues!
    - Noi, no entenc res!
    - Però quan va veure el que va passar, les formigues li pujaren pels pantalons i va sortir per cames d'allà... i s'oblidà de recollir l'elefant...
    -  · · ·  · · ·  · · · (silenci)
    - T'ha menjat la llengua el gat?
    - No, però no entenc res de res.
    - Ai, noi! Una obra de teatre que vaig anar a veure i que em va encantar!
    - Uf, ja deia jo!
    - Home, és que t'ho han d'explicar tot fil per randa!!

    07 de gener 2025

    LLAR DE FOC

    (Pels 25 dies d'escriptura de la Núria)

    Com m'agradaria sentir aquell foc
    que ens cremava tan sols en mirar-nos.
    Quan uníem les nostres mans
    i amb un frec dels nostres llavis
    ens xiuxiuejàvem un t'estimo...
    Asseguda davant d'aquest foc
    purament físic, real, dràstic, 
    dibuixo uns ulls, unes mans, uns llavis
    que, com el fum, s'esvairan.
    [ Gener ~2025]

    06 de gener 2025

    NiT DE REiS


    Arreplegades 
    totes les il·lusions,
    surt la màgia.


    Les fades ballen,
    s'encenen les llumetes,
    follets s'hi sumen.


    Tot és possible
    en aquesta nit de reis,
    com els somriures.

    [Pels 25 dies d'escriptura de la Núria]

    05 de gener 2025

    ABECEDARi DELS ARBRES


    Avui la Núria ens ha fet buidar el cap!! 😅

    La meva llista:
    * * *
    A - Ametller
    B - Belladona  C - Caqui
    D - Datiler  E - Eucaliptus  F - Ficus
    G - Ginjoler  H - Hibisc  I - Iva (una mata)
    J - Jonquet (una planta)   K - Kikuyu (una planta)
    L - Lledoner  M - Magraner  N - Nesprer  O - Olivera
    P - Pi pinyer   Q - Quèntia (palmera petita) 
    R - Riciner (un arbust)  S - Salze  
    T - Taronger  U - Ultramort
    V - Vauma (un arbust)
    W- Washingtònia
    X - Xicranda
    Z - Zelkova japonesa 😉 

    I ja sabeu, com més arbres més oxigen i més aire pur.
     

    04 de gener 2025

    L'ESTACiÓ DE L'ANY QUE M'AGRADA MÉS . . .

    (Pels 25 dies d'escriptura de la Núria)


    — Sempre t'estàs queixant, què et passa ara?
    — No suporto el fred què fa!
    — És normal que faci fred, som a l'hivern... 
    — Ja!... Brrr... quin fred!
    — Vols dir que t'agrada més l'estiu?
    — Doncs tampoc!
    — La primavera?... La tardor?...
    — No sé!. Sempre m'ha agradat que hi hagi molta llum, com la que tenim a l'estiu. Quan era petita i d'adolescent m'encantava, però porto uns anys que no m'agrada gens perquè fa molta calor i l'hivern no m'ha agradat mai, em quedo encongida i sóc incapaç de fer res... A Mallorca, tant la primavera com la tardor duren menys que una llaminadura enmig del pati d'un col·legi. Cada cop són més curtes i sembla que passa de la calor al fred i a l'inrevés de la nit al dia.
    — No exageres una mica?
    — Què no em veus? Porto un quintal de roba al damunt, un pijama, un jersei, una bata i uns guants, tinc l'estufa engegada des de les cinc de la tarda i a les sis ja és de nit... això no és vida!... brrr!
    — Carai, noia!
    — Saps que faria si tingués diners suficients?
    — No, digues-me?
    — Viatjaria a l'estiu i a l'hivern a llocs on fes primavera o tardor... Però no!, així no podría ser quasi a Mallorca... Els colors de la meva terrona són molt macos, tant a la primavera, com a la tardor i a l'estiu m'agrada moltíssim la llum... de l'hivern crec que no m'agrada res, ni aquí ni a Pekín!...
    — Ja ho veig, ja... Vols una xocolata calenta amb una coca de patata?
    — Síii, clar!
    — Veus? ja hi ha una cosa que t'agrada de l'hivern. 

    03 de gener 2025

    25 PARAULES

    -Pels 25 dies d'escriptura de la Núria-

    No puc dormir
    sempre colpegen fort els records. 
    Arranco gotims d'ombra,
     vetllant el fum dels somnis 
    i no dormo... 
    Només sóc el foc que vincla.

    (Gener ~ 2025)

    02 de gener 2025

    SEMBLES FRÀGiL . . .


    Sembles fràgil, però ningú sap res de la teva vida, de que vas comptant monedes -una a una- per saber si et bastarà per comprar algún tros de pa per posar a la boca dels teus fills o si tindràs sort i hi podràs afegir res més... Ningú sap que vas treballar molts anys i que l'empresa va tancar just quan tenies una edat que ja no et tornarien a donar treball... Ningú sap que vas criar quatre fills sola, perquè el teu marit va desaparèixer quan va néixer el darrer i et va deixar sense res... bé sí, amb més d'una nit de pallisses... Ningú sap la vergonya que passes -dia rere dia- d'anar a demanar... Pots semblar fràgil, però sé que no ho ets, perquè segueixes lluitant pels teus fills, fins que et necessitin.

    [Pels 25 dies d'escriptura de la Núria]

    01 de gener 2025

    PER QUÈ ESCRiC ?


    La NÚRIA al seu blog Camins de Vida ens proposa un repte de 25 dies d'escriptura, déu-n'hi-do!! Avui és el primer dia i com el títol m'era conegut i les paraules que hi havia en un altre post que vaig fer són gairebé tots els meus motius, m'he permès dur-les fins aquí. Potser sigui una mica mandrosa per començar, però espero que em perdoneu per ser el dia que és...

    Una escriu des de molt petita
    per conèixer el joc de les paraules.

    Per anar dibuixant colors
    una escriu i surt l'arc de Sant Martí.

    Una escriu per saber
    qui no ets, qui vols ser i qui seràs.

    T'espanta el full en blanc i una escriu 
    encara que després esborri.

    Una escriu per animar i consolar
    encara que saps que res reconforta el dol.

    Una escriu per cridar tot el que li fa mal
    quan per la boca no surt ni l'alè.

    Una escriu per recordar
    quan el passat es desdibuixi i el futur sigui curt.

    De vegades, una escriu i no diu res
    d'altres no pot escriure i és quan vol dir més.

    Una escriu a l'amor, 
    el que sent, el que somia, el que rep. 
    [Gener ~ 2014]