Com m'agradaria sentir aquell foc
que ens cremava tan sols en mirar-nos.
Quan uníem les nostres mans
i amb un frec dels nostres llavis
ens xiuxiuejàvem un t'estimo...
Asseguda davant d'aquest foc
purament físic, real, dràstic,
dibuixo uns ulls, unes mans, uns llavis
que, com el fum, s'esvairan.
[ Gener ~2025]
This is lovely.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sue!
EliminaSalutacions.
Record, somnis, tendreses, nostàlgia, fantasia... una mica de tot.
ResponEliminaM'agrada molt el teu poema.
Les paraules concretes i els versos són molt diferents que els del meu poema, però el contingut, l'escena o les intencions, crec que connecten molt.
Aferradetes, preciosa!
Motes gràcies!
EliminaEstem connectades des de fa molt, Carme. ;-)
Aferradetes, nina.
Un poema preciós, intens, emotiu, ple de sentiments que has expressat amb tendresa.
ResponEliminaMoltes gràcies, Paula. M'emporto aquesta llar de foc i aquests versos tan ben escrits, me'ls emporto al blog, però també me'ls quedo dins meu.
Aferradetes, nina!
M'agrada saber que te'l quedes dins teu, gaire més que al blog. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, bonica!
Si poguéssim tornar a on vam gaudir tant, oi?
ResponEliminaAlmenys queden els records.
Petons.
Si hi poguéssim tornar, aquest poema ja no tindria raó de ser...
EliminaPetonets, Xavi.
La dopamina el neurotransmissor que es produeix en l'amor. La norepinefrina, l'hormona que dóna el xut d'adrenalina quan ens enamorem. La feniletilamina un altre neurotransmissor, l'oxitocina.... Tot això és el foc que el cos ens produeix cada vegada que esclata l'amor. En acabat, quan s'apaivaga, queda la seratonina, la molècula de la felicitat que cal anar alimentant dia a dia. (Els noms d'aquests neurotransmissors i hormones les he cercat per internet perquè no recordava de memòria els noms).
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Això vol dir que sense l'amor, ens mancarien tots aquests neurotransmissors i hormones, oi?... Doncs fixa't que cada cop que m'he enamorat no els hi he donat les gràcies! ;-)
EliminaAferradetes, Joan!!
Hi ha amors que poden cremar més que el foc.
ResponEliminaAbraçades!!
No saps com! ;-)
EliminaAferradetes, Mac.
Meravellós!
ResponEliminaCrepitjant eròtic.
To my ears in German it sounds even better: Knisternde Erotik. ;-)
Aferradetes, Paula.
Moltes gràcies! Em sembla que sobra una "j" · · · > crepitant.
EliminaTant en català com en alemany sona com les crispetes al fer-se. ;-)
Küsse, Sean.
Ah, I shall tell the translator. It gave me the "j" again: Crepitjant. ;-)
EliminaDoncs digues-li!, segurament a tu et farà més cas que a mi. ;-)
EliminaYour words evoke such a palpable sense of longing and nostalgia.
ResponEliminaNo hi ha res tan hipnòtic com mirar el foc d'una xemeneia o d'una foguera al camp enmig de la nit. És quelcom que ens transporta a una altra dimensió, a un altre temps. Aviva records del passat embolcallats en fum que desapareixen amb ell. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaUn modo dejar pasar el tiempo sin que los ojos puedan apartar la mirada del fuego.
ResponEliminaGreat, inspired!!
ResponEliminaYes, love at first is a dangerous fire!!
Thank you!
estamos románticos....
ResponEliminaPrecioso poema. El fuego te atrae y te atrapa, tanto en la realidad como en la foto.
ResponEliminaUn abrazo