15 de gener 2025

L'ÒLiBA i L'OLiVERA


Ben amagada,
damunt de l'olivera,
canta l'òliba.

Sense fer soroll,
sentia el seu cant,
xut-xut, xut-xut.

Tu, per qui cantes?,
espantat, vaig preguntar
i digué, xut-xut.

[Gener ~ 2025] 
Fase: , ,

6 comentaris :

  1. TORO SALVAJE15.1.25

    Aquest poema mereix música.
    És molt bonic.

    Imagino els nens aprenent-lo i cantant-lo.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna15.1.25

      Hi ha bons músics per aquí, veurem què fan. ;-)
      Moltes gràcies, Xavi!
      Petonets.

      Elimina
  2. Sean Jeating15.1.25

    Huh huh ... Huh huh ...
    Lovely poem, fitting photo.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
  3. roentare15.1.25

    The texture from the bark is incredible

    ResponElimina
  4. Núria L. Aroca15.1.25

    Una foto preciosa i el poemet que l'acompanya encara més. M'encanta, és breu, concís, d'una senzillesa molt tendra. Amb poques paraules has dit molt.

    Moltes gràcies, nina, per ser-hi un dia més.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas15.1.25

    Cantava per a tu... segur... volia que tu també cantessis. A veure si algú s'anima amb la música...
    És un poema molt bonic i molt tendre... sí jo també imagino els nens cantant.

    I la fotografia, impressionant...

    Aferradetes musicals, bonica!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )