iNCONGRUÈNCiES

—Bon dia!, vostè dirà?

—Vinc per unes sabates.

—I com les vol?

—Més o menys com les que porto.

— ... eh!... 

—Bé, més noves vull dir.

—Em sap greu, però és què... ehem!... crec que s'ha equivocat de tenda.

—No és una sabataria això?

—Sí clar, però no en tenim d'aquestes...

—Ja li he dit que més noves.

—Disculpi, ha de cercar una tenda d'esportives.

—No ho entenc, venen sabates i no tenen les que vull.

—Ho sento, ja li he dit que no.

—Em pot treure el llibre de reclamacions?.

—Com vulgui... aquí el té!.

Després d'escriure la queixa, sortí cap el carrer tot indignat.

—Vaja merda de país!!!

JOVENTUT

D'una banda els joves, mirades desafiants, segurs de si mateixos, de menjar-se el món, de saber-ho tot, de desitjar i somiar; tot això connota aspectes com la salut, la bellesa, l'esperança, les oportunitats... Ben a prop d'ells gent gran, amb el camí gairebé fet, amb les decisions de vida preses temps enrere, amb la maduresa dels anys i amb certa indiferència per part dels primers. El que no saben, ni entenen, és que quan ells arriben, els  grans ja han anat i tornat de diferents maneres.

PUNXADES

Sentiments nus,

punxades a l'ànima.

La veu es trenca. 

[Octubre ~ 2023]

CAMUFLAR-SE

En aquest cas podría ser per supervivència (com quan un és tímid), per no obstaculitzar la visió dels altres o simplement per agafar el millor angle. A la vida hi ha gent que se camufla entre tots els altres, passa desapercebut, no crida l'atenció, no expressa el que pensa i la seva vida corre sense pena ni glòria... per als altres, és clar!. De vegades és molt complicat camuflar-se en aquesta societat mediocre, on hi ha ulls per tot arreu i on es critica tot el que facis, sigui el que sigui.

SiRENES

Sirenes - Klimt 1904  a  -RELATS CONJUNTS-

Es sentien admirades per a tothom, bé... més pels homes, clar!. Homes molt influents en tots els sectors que no veien més enllà d'un cos bonic. Elles s'ho passaven bé juntes, reien i feien poses mostrant els seus encants, llançant mirades provocatives, jugant en aquell jardí de flors i aigua. Era a finals del segle XIX, principi dels XX, el fet de ser dona era molt difícil i sempre depenien dels homes, del pare o del marit, fins i tot dels germans... Se sentien lliures, més de mostrar que de fer, però sabien que era el principi de la seva revolució. Eren molt conscients del poder que tenien tan sols amb una mirada... volien tenir veu i vot, estudiar, treballar i, sobretot, decidir què, com, on, quan i amb qui... També van ser conscients que només eren un quadre en una paret i que la lluita havia començat...

PRiMERES NOTES

Amb les primeres notes se't fa un nus a la gola, un pessic al cor, un reguitzell de llàgrimes que se't van perdent per la comissura dels llavis... es desperta l'enyor d'aquelles nits junts entre llençols i t'estremeixes com mai... En acabar, els aplaudiments et retornen a la realitat d'aquell petit claustre...  [Sa lluna]

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -

Sonen les notes,

tots els records tornen.

Els peus cimbregen. 

[Alfred]

Al mateix temps 

que la nota s'apropa,

bota el cor.

[Sa lluna]  

Comença el so,

se'n van els ulls més enllà

del propi espai.

[qui sap si...]

L'espai s'esfondra

mentre les notes sonen.

El cor s'eixampla.

[Sa lluna] 

Respira a fons

al so de la música

es queda al cor.

[qui sap si...] 

A cada nota

un pessic mou el cor.

Sentiments volen.

[Sa lluna]

Glopeja el cor

els sons que la música

treu a l'aire.

[qui sap si...]

Beuré de tu

milions de sons perduts.

Compassos fets.

[Sa lluna]

Caminant pel mig

d'un camp llaurat per cinc cops,

sembraré els sons.

[qui sap si...]  

Camí de sons,

 d'un pentagrama florent.

Nota a nota.

[Sa lluna]

RESCATATS . . . [ XIII ]

En el silenci

on m'hi sento en calma.

Espai de pau.

[Octubre ~ 2023]

SONS

Mirant al punt,

m'arriben al cor sons.

Doble onada.

[Octubre ~ 2023]  

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  - 

L'instant ve de cop. 

Mirar amb els teus ulls, seus ulls,

i deixar-ho viu.

[qui sap si...] 

Ara que tens 

les onades per tu,

les guardes per ell.

[Alfred]

Al punt de mira

la vida a la pantalla:

veu i guitarra.

[Xavier]

Obra dins l'obra,

observador observat.

Versos mirall.

[Helena Bonals]

EMBADALiR-SE

Quan arribes a una edat, pots creure que ja ho has vist tot, que res et pot sorprendre, però res més lluny. Hi ha infinitat de coses que, encara i sortosament, em deixen embadalida. Imatges, fets o paraules que em trasbalsen per dins i de vegades per fora. Sempre he dit que, si arriba un dia en que no hi hagi res que em sorprengui, ja em podré morir tranquil·la. 

I a vosaltres, què us deixa embadalits?