S'ha de fer unes bones gàrgares, ( fictícies) perquè no es trenqui aquesta veu... Segur que tart o d'hora es recuperarà, que no es tracta ps de cantar la trviata... Petonets, bonica.
Preciosa entrada. Tus versos, y la canción. Pinchazos en el alma y el corazón. Besos. Qué bueno que te agregaste de nuevo. No sé por qué se desconfiguraron seguidores en mi blog. He visto otros igual. En vez de de que nos arreglen desperfectos, cada vez se agregan otros más a los ya existentes.
Cada vez que me encuentro un blog así, dejo de seguirlo y luego vuelvo a seguirlo de nuevo. Quizás no sea la solución, pero yo no me rindo y sigo intentando todo lo que se me ocurre.🤷♀️
Entre les diferents expressions artístiques, sens dubte per mi és la música la que aconsegueix emocionar-me més. Aferradetes musicals des d'aquí, Paula!!🎷🎺🎹🤗😉
L'art fotogràfic ha coincidit amb l'art poètic i el musical. Magnífica fotografia, haiku i interpretació jazzística de la cantant i contrabaixista. També del guitarrista.
Moltes gràcies!. La foto la vaig fer al claustre de Sant Domingo, a Inca. Tocava el contrabaix i cantava, acompanyada per en Manel Camp al piano. La Gemma Abrié em va enamorar en aquell moment. Per variar he posat un vídeo seu amb el guitarrista Josep Traver.
T’hi agafes fort,
ResponEliminasurt la veu tan trencada
que tot tremola.
qui sap si...
Fins i tot l'ànima.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, qui sap si...
A veces ocurre.
ResponEliminaMuy logrado.
Besos
Con la música, casi siempre.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Tony.
Tu sí que tens la mà trencada escrivint haikus!!!
ResponEliminaAplaudiments.
Petons.
Faig el que puc.
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
Excel·lent combinació d'imatge i paraules!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
La veu trencada
ResponEliminaallibera l'ànima
sense paraules.
Petons, sa lluna!
Com un sospir.
EliminaAferradetes, Alfred.
Hay que cantar con sentimiento, para transmitir los sentimientos que han inspirado, una hermosa canción.
ResponEliminaUn abrazo
La voz es importante para un cantante, pero si no lo hace desde el sentimiento no llega a nadie.
EliminaAferradetes, Antonia.
S'ha de fer unes bones gàrgares, ( fictícies) perquè no es trenqui aquesta veu... Segur que tart o d'hora es recuperarà, que no es tracta ps de cantar la trviata...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Si un/a canta sense sentiment, sigui La traviata o el que sigui, difícilment ens arribarà.
EliminaAferradetes, Roser.
Un haiku molt i molt ben aconseguit... Descripció eprfecta i amb molt poques paraules d'un moment d'intensitat molt potent.
ResponEliminaAferradetes, bonica!
Moltíssimes gràcies!.
EliminaLa intensitat de com ho sent i com ens arriba.
Aferradetes, preciosa.
Preciosa entrada. Tus versos, y la canción. Pinchazos en el alma y el corazón.
ResponEliminaBesos.
Qué bueno que te agregaste de nuevo. No sé por qué se desconfiguraron seguidores en mi blog. He visto otros igual. En vez de de que nos arreglen desperfectos, cada vez se agregan otros más a los ya existentes.
¡Muchas gracias, Sara!.
EliminaCada vez que me encuentro un blog así, dejo de seguirlo y luego vuelvo a seguirlo de nuevo. Quizás no sea la solución, pero yo no me rindo y sigo intentando todo lo que se me ocurre.🤷♀️
Besos.
The emotion is strongly felt in her facial expression
ResponEliminaSí, una expressió que no menteix.
EliminaAferradetes, roentare.
Un buen reflejo de la realidad.
ResponEliminaNo se puede esconder.
EliminaAferradetes, Luis.
Exquisit!!!!
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Joan.
Entre les diferents expressions artístiques, sens dubte per mi és la música la que aconsegueix emocionar-me més. Aferradetes musicals des d'aquí, Paula!!🎷🎺🎹🤗😉
ResponEliminaEn això estem d'acord, la música i les expressions dels infants.
EliminaAferradetes, Alfons. 🎻🎶😉🤗
L'art fotogràfic ha coincidit amb l'art poètic i el musical. Magnífica fotografia, haiku i interpretació jazzística de la cantant i contrabaixista. També del guitarrista.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaLa foto la vaig fer al claustre de Sant Domingo, a Inca. Tocava el contrabaix i cantava, acompanyada per en Manel Camp al piano. La Gemma Abrié em va enamorar en aquell moment. Per variar he posat un vídeo seu amb el guitarrista Josep Traver.
Aferradetes, Xavier.
No sé en quin dels tres versos quedar-me, tots tres són poesia. Igual que el haiku, la fotografia i la cançó.
ResponEliminaEt pots quedar amb tot.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.