—Bon dia!, vostè dirà?
—Vinc per unes sabates.
—I com les vol?
—Més o menys com les que porto.
— ... eh!...
—Bé, més noves vull dir.
—Em sap greu, però és què... ehem!... crec que s'ha equivocat de tenda.
—No és una sabataria això?
—Sí clar, però no en tenim d'aquestes...
—Ja li he dit que més noves.
—Disculpi, ha de cercar una tenda d'esportives.
—No ho entenc, venen sabates i no tenen les que vull.
—Ho sento, ja li he dit que no.
—Em pot treure el llibre de reclamacions?.
—Com vulgui... aquí el té!.
Després d'escriure la queixa, sortí cap el carrer tot indignat.
—Vaja merda de país!!!
No hi veig el problema, l'especialització ens ha portat fins aquí.
ResponEliminaI la globalització ho ha adobat del tot.
Aferradetes, sa lluna!
Això se'n diu mirar molt prim, una sabateria és una sabateria, aquí i a Pequín.😅
EliminaAferradetes, Alfred.
Vivim tan rodejats d'incongruències i algunes són molt flagrants. Tant que, en comparació, trobo que d'aquesta que expliques no n'hauria de sortir una queixa al llibre de reclamacions sinó una rialla compartida. No cal prendre-s'ho tot pel cantó que crema malgrat que n'hi ha que ja en fan costum de queixar-se per tot.
ResponEliminaDe nou, la foto està molt ben trobada. És una sort saber anar pel món fixant-se en els detalls com fas tu. Una sort per a tu i també per a nosaltres que els podem gaudir aquí.
Abraçades!!
Hi ha gent per a tot, n'hi ha que no es queixen passi el que passi i d'altres que per res ja demanen el llibre de reclamacions. Un terme mig seria millor.🤷♀️
EliminaMoltes gràcies!. Com no parlo gairebé en ningú, em passo l'estona observant i immortalitzant el que veig.😊
Aferradetes, Mac.
Pensem en els peus,
ResponEliminatenir-ne molta cura,
és el que volem.
qui sap si...
Moltes gràcies!.
EliminaSi vols un cos
que et funcioni bé,
cuida't els peus.
Aferradetes, qui sap si...
Hi ha gent que està mal acostumada ja. Ho vull tot i ara !...... cada dia més tontos....
ResponEliminaSalut !.
En aquest cas tots dos tenien raó, era una sabataria però només de sabates de vestir.
EliminaAferradetes, Artur.
Molt bona història. D'aquest tipus de personatges, aquí en diem "torracollons"!!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!.
EliminaNosaltres en diem: "tocahores".
Aferradetes, Josep.
He, he, he... m'ha fet riure, aquest teu personatge, que va tan a la seva... i que és tan queixós.
ResponEliminaEs va millor pel món més tranquil i amb més calma i demanar el llibrede reclamacions, només quan calgui de veritat (que potser aleshores no ho fem) i sovint ens prenen el pèl.
Aferradetes, nina!
Si has rigut, tot això tens de bo.😉
EliminaAquest és el problema, que normalment no es demana i per coses pitjors.
Aferradetes, preciosa.
Ese personal es me temo, tan despistado cómo yo mismo. Pero me ha hecho reír un rato.
ResponEliminaBesos
Bueno, eso depende, en el escaparate había zapatos ¿no? y el buscaba unos zapatos.
EliminaMe alegra haberte sacado unas risas.
Besos
Hi ha gent per tot.
ResponEliminaEls llibres de reclamacions són una mena de mur de les lamentacions que no serveixen per res.
Petons.
Depèn de les vegades que ho facis servir i a on. Més de dues vegades no ho fem per no tenir represàlies. Jo conec a una persona que als serveis d'urgència ja la tenen fitxada...
EliminaPetonets, Xavi.
En un gran centro comercial, le hubiera ocurrido lo mismo, si no se dirige a la zona especializada en calzado deportivo.
ResponEliminaUn abrazo
Veamos, un zapato es un zapato en todos los sitios; que se hayan especializado no significa que no sean zapatos. Él vió una zapatería y quería su zapato.😅
EliminaAferradetes, Antonia.
This is a wonderful scene.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Ah, apart from the young "hero": ;-) Satie, Flaubert, Salammbô, Tanit.
ResponEliminaSí, per a ell va ser tota una heroïcitat, he, he, he!.
EliminaVa quedar molt insatisfet al no sortir amb les sabates que volia.😅
Aferradetes, Sean.
Bé,... la gent reclama quan no toca i no ho fa quan la reclamació ens faria un favor a tots.
ResponEliminaAixò em recorda una anècdota de fa uns anys quan una senyora ja gran entrava a la meva oficina i demanava per on era l'accés a les andanes. "Quines andanes?" I ella que, naturalment, les del Metro, que volia anar direcció no recordo on i no trobava ni les escales ni els ascensors. "Bé; senyora, és que això és una oficina de Correus, l'entrada al Metro està uns 150 metres més amunt".
A mi també m'ha passat, però, de confondre un establiment amb un altre i no adonar-me'n fins que havia de materialitzar la gestió.
podi-.
Una cosa és una badada i l'altra entrar convençut d'emportar-se unes sabates. La senyora que va entrar a la teva oficina, crec que estava despistada; en aquest cas, estava ben convençut per la publicitat del local que era una sabataria on venien tota mena de sabates. M'ha tret un somriure la teva tendra anècdota, gràcies!.
EliminaAferradetes, Carles.
Com aquell acudit de l'Eugenio, on un metge li diu al pacient: "aixòs'ho ha de fer mirar."
ResponEliminaPer cert, quina versió jazzística més bona d'aquest tema!
He, he, he, què bo!.
EliminaSí, a mi també em va agradar molt.
Aferradetes, Xavier.
Per la zona on jo visc, totes les sabateries (totes), les sabates esportives ocupen el 70% dels aparadors o vitrines, sobretot d’home. Les sabates femenines ja no és tan, tot i això també n’hi ha moltes. Per desgràcia és una venda que s’ha imposat de mica en mica. La gent jove no gasta altra cosa. Vull suposar que a Barcelona n’hi deu haver alguna sabateria que més majoritàriament tinguin sabates de vestir. Particularment no és una mena de calçat (l’esportiu) que jo gasti més, però a l’armari sempre en tinc alguna.
ResponEliminaAferradetes.
Pel meus peus, ben complicats els pobres, no puc portar altra sabata que no sigui esportiva i no només per comoditat, tot i que he de dir que no totes les esportives les puc portar... no posaré la marca per no fer publicitat gratuïta, però no són gens barates. Pel meu peu han de ser amples i si són de pell, una ben suau, com si no en duguessis. En fi, una que és molt delicada!.🤭
EliminaAferradetes, Joan.
Bueno, el mundo actual es así... Es lo que queremos, y lo tenemos, claro.
ResponEliminaUn abrazo
Hay que ser "especialitos" en todo...
Eliminatanto por la zapatería como por el individuo.😅🤦♀️
Aferradetes, amic.
Això no li hagués passat si hagués anat a les Sabateries "Casas" originals de Terrassa!!!
ResponEliminaTampoc és necessari que sigui una sabateria per a joves, mentre hi hagi un poc de tot ja va bé. Una sabata és una peça de la indumentària que serveix per a cobrir els peus i punt.
EliminaAferradetes, Risto.
Donar la culpa al país de qualsevol problema és una bona excusa sempre. En aquest cas, si el comprador no s'adona que la culpa no és de l'establiment, sinó seva, podríem dir que amb la seva actitud se suma i fa la seva aportació particular al país aquest que té la culpa de tot.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Aquests que ho fan, són una mica exagerats. Més que de l'establiment, la culpa seria de l'especialització... i si ho penses bé, sí que té part de culpa, la tenim tots.😅
EliminaAferradetes, Tresa.
Com passa amb tot, el millor és el punt mitjà. D'una banda, l'especialització facilita les coses perquè saps el que trobaràs a cada lloc. Però de l'altra ho complica amb tantes possibilitats d'elecció que poden bloquejar el nostre poder de decisió. El súmmum seria que obrissin sabateries per a cada marca i número de sabata!!😅 Ben vist el detall de la foto!!😉🤗😘
ResponEliminaJo recordo que quan era petita els meus pares tenien una botiga on venien gairebé tot el que es referia a forn i a més llaunes de tots tipus, oli, ous, llaminadures... era una botiga de queviures (ultramarinos).
EliminaAra, per a cada marca de sabates, ja n'hi ha: Camper, Lotusse, Kollflex, Farrutx, Barrats, Yuccs... i aquestes són mallorquines, imagina totes les que falten. Ara només queda obrir-ne per a cada número i tots feliços.😅🤦♀️
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Jo també he de portar bambes sí o sí, i amb un taló alt. No sé com, amb la quantitat de persones que porten bambes per vestir avui dia, en aquesta botiga no en tenen.
ResponEliminaDoncs sí, l'especialització és el que té. Sembla que les sabates "fines" no poden compartir espai amb les bambes.🤦♀️
EliminaAferradetes, Helena.
Però no sé perquè vol unes esportives, si,les que porta són mot finolis...
ResponEliminaBona nit, bonica.
Si mires bé la foto, el noi que hi ha dintre porta unes esportives i la publicitat de fora és de sabates finolis, com dius tu.😉
EliminaAferradetes, nina.