15 de maig 2021

Ring - Ring . . . ☎


- ring - ring
- Digui?
- Amb qui parlo?
- Això dic jo, vostè qui és?
- Mira nena, no enredis!. Què hi ha la mare?.
- En aquests moments no es pot posar.
- Fes el favor de dir-li que es posi. Va, corre!.
- No puc.
- Ufff noia!. I per què no pots?
- Perquè sóc fora.
- No entenc res, a fora d'on?
- Al carrer.
- I com pot ser això?.  Com pots estar xerrant per telèfon des del carrer?.
- La mare em diu que no xerri amb desconeguts.
- Però nena, que tu has agafat el telèfon!.
- Sí, ho sé... però ara tinc en Jaume davall i em diu que ja no pot més.
- Què dius ara?...
- Au, li penjo ehh!.
- Nena... nena... nenaaaa!.

13 de maig 2021

LLAR, DOLÇA LLAR!

Es pont des tren ~ Inca

IMMOBILIÀRIA  "EL OFERTÓN"

Busca pis?
Si vostè és un dels afortunats que encara es pot pagar un pis de lloguer, truqui al  69696969  i tindrà  l'assessorament per trobar el que millor s'ajusti als seus desitjos:

MIDES : 6mx5m - 5mx5m 5mx4m
PREUS: des de 700 euros a 1.500 ( amb mobles sumeu-hi uns 400 euros més)
VISTES: a blocs, fàbriques i fins i tot al parc de bombers (sent més car aquest últim)

Si no arriba a aquestes possibilitats, no s'amoïni, tenim places als millors ponts de la nostra geografia:

-Individual i sac de dormir-- 100 euros / mes
-Parella i sac doble ---------- 150 euros / mes
-Família no nombrosa ------ 200 euros / mes
-Família nombrosa ---------- Esgotada la possibilitat, penseu en un pis


Animeu-vos i sentiu-vos privilegiats!

11 de maig 2021

GOTES 💦


I com si res, vens a la meva ment,

com el vent que se'n porta les paraules.

Avui la pluja mulla els vidres,

deixant gotes que rellisquen lentament,

com lentament els teus dits a la meva pell.

L'aigua em convida a somiar,

immersa,  lliurada al món dels sentits

i una llum parpellejant em retorna

a l'error d'haver estimat,

sola i en silenci.

[Maig ~ 2021]

09 de maig 2021

LLEGENDA

Lletres i fils de la Núria / Maig-2021

"Conta la llegenda que al mes de maig, en plena primavera, apareix un gran animal al bosc. Se'l sol veure en lluna plena. Surt des dels arbres i a qui enganxa no li tornen a veure el pèl en la vida".  

L'únic element que no podia faltar, en aquestes reunions, era la por. Com de costum, en Pere va ser el que va posar la cirereta al contar la vella llegenda. Asseguts al voltant del foc, tots es van mirar i alhora van mirar al cel. 

Lluna plena!, -cridà la Neus. 

En dos segons, tots van sortir per cames!.  No va quedar ni l'ombra de la colla dels "Cinc valents" en aquell indret desconegut.


06 de maig 2021

RETRANQUES


Te vesteixes d'home antic,
com si es tractes d'un vestit despenjat, 
que d'aquell penjador tragué el cap.
Retranques per aguantar els calçons,
les sabates compassen el pas 
i una jaqueta al braç, 
per si refresca més tard.
Ulleres de sol per a tapar la vergonya.
El cap ben alçat i la pitera ben treta. 
Camines sol, 
tens el destí marcat,
deixalles d'un temps
que volem allunyat.
[Maig ~ 2021]

04 de maig 2021

PERSONiFiCACiÓ



Vos recordeu de n'Alfons?. Sí, el nostre estimat mestre andalús que parlava en català. Doncs ara que està jubilat fa moltes coses. Un text seu va anar a parar a la radio i quan ho vaig escoltar em va semblar extraordinari. Vaig tornar a la meva joventut quan escoltava aquells narradors, amb aquella veu tan greu, que et feien viure tot allò de què parlaven com si passes a casa teva.

Dies més tard, un fotògraf amic seu, va fer que les paraules s'unissin a les imatges. Llavors vaig poder posar cara a tot el que havia escoltat. 

Però no vull esbudellar el contingut, així que si voleu saber de què va la cosa, haureu d'anar al seu blog o a les paraules que deixo aquí en groc. 

Jo que he tingut la sort de visitar el museu, vos ho recomano.

Gràcies per la teva feina, Alfons!

02 de maig 2021

CURiOSiTAT

Graffiti  [Palma ~ 28/03/2021]

Veig en tu la mirada inquieta i vital. Et fas preguntes, disposada a furgar fins a trobar explicació a tot el que t'envolta.  Com un nin, contemplant i admirant, a tota hora les coses. Mentre la seva ment s'obre moguda per la curiositat, sempre millor que se tanqui moguda per la creença.

A la curiositat només la pot frenar la por.

30 d’abril 2021

MÚSiCA

Palma, 20 de gener de 2018

Les meves paraules són tan curtes, 
que necessito música 
per expressar-te el meu sentir.
Mr. Carajo


27 d’abril 2021

CAMiNES . . .



Camines i el teu pas és pausat,  Tens una edat en la que ja has deixat d'estar pendent de moltes coses.  No tens perquè aclarir a ningú qui ets, el que fas, ni on vas.  Ets més selectiva amb la gent que t'envolta i és perquè comences a ser qui realment ets.  Has deixat d'estimar a qui no et pensa, d'escriure a qui no t'enyora, de cercar a qui no et vol.  T'estimes a tu mateixa amb tot, els teus defectes, les teves cicatrius i les teves històries . . .

El problema sorgeix quan has de triar entre la raó i el cor.

25 d’abril 2021

SENYALS



La vida te va ensenyant qui si, qui no i qui mai.  

La vida sempre ha estat així, hi ha un munt de senyals que em vénen a cercar.  Senyals que rep dels altres i fan de miralls.  Les emocions, amb ells, es detecten molt evidents i ajuden als altres a comprendre com em sento. Però, de vegades, els puc amagar per protegir-me i és quan t'adones de qui hi és i de qui no, i de qui mai hi serà.

Llavors . . .  ho puc entendre.

Créixer fa mal. 

23 d’abril 2021

EL RECOMPTE

Jan Brueghel el Vell, 1613, The Entry of the Animals into Noah 's Ark
 

- Lleons, tigres, ovelles, cabres...
- Noè, què vols per berenar, sobrassada o formatge?
- Eh, sí... el que vulguis!. Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, mi...
- Una o dues llesques de pa?
- Amb una ja em va bé!. Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, micos, porcs, bo...
- I vols domàtiga fregada o només amb oli?
- fff... què vols dona?. No veus que estic fent recompte?.
- Digues-me si hi vols domàtiga o sense?
- Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, micos, porcs, bous, serps, indiots...
- Saps que et dic?. Que te'l preparis tu!. Mira que jo ho faig perquè no hagis de parar i tu ni cas.
- Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, micos, porcs, bous, serps, indiots, tortugues, estruços...
- I què més dóna si n'hi ha més o menys?. Clar, els animals són més importants que jo!
- sst... no em distreguis dona!. Lleons, tigres, ovelles, cabres, camells, micos, porcs, bous, serps, indiots, tortugues, estruços, mofetes, eriçons, conills...
- T'ho dic per darrer cop, o me contestes o me'n vaig cap a casa. Tria!
- Valgue'm Déu, quina tortura!. Naamà, deixa'm si us plau, que vull acabar avui!.
- Si ja ho deia jo, que aquest nou treball acabaria amb nosaltres. O ho deixes o me'n vaig a veure el misser ara mateix!. Tu fes recompte que aviat et quedaràs sense parella...
- Lleons, tigres, ovelles, serps, micos... Veus, ara ja m'has fet perdre l'oremus!.

-BON SANT JORDi, A TOTS.-

21 d’abril 2021

CALLAR - se

De què calla?

Del que recorre tot el seu cos, 

des del dit més petit del peu 

fins el darrer pèl del cap. 

De les seves pors, 

del dolor de la mà alçada,  

dels morats en el cos marcats, 

dels crits i els plors ofegats. 

De les ferides que no tenen cura, 

de l'odi entre tantes mirades, 

de l'aïllament inexorablement forçat,

de la solitud que la fon. 

De què parla? 

De la vida i les coses quotidianes,

bon dia!,  bona tarda!, bona nit!,

avui farà sol o plourà?,

què és més bo: l'all o la llimona?,

i es fon, es fon... desdibuixada

en el silenci de cada nit. 

[Abril ~ 2021]

18 d’abril 2021

L' AiGUA SECRETA


   És aquí, en el reflex en l'aigua,  
   on et trobes tal com ets, 
   on ningú ha envaït l'arrel autèntica.
   Aquest reflex en l'aigua ets tu mateixa,
   els teus somnis,  els anys passats,  
   els teus silencis.

   És el so que canta a la nostàlgia,
   és el càlid sentir d'altres mans, 
   d'un altre foc, d'un altre home.
   Tan fràgil, tan plena de tendresa,  
   l'aigua secreta.
      [Abril ~ 2021]

15 d’abril 2021

MENTiDA


Vens, com més lluny vull estar.
No era necessari fer miques
 tot allò que era el meu espai. 
M'havia costat tot el temps,
dies i tantes nits de solituds,
entendre que, no només estava sola,
 era l'única manera de viure. 

Les teves mans em torbaren,
dels llavis colgaren desitjos...
i les paraules plaents
doblegaren voluntats, fent
volar, de nou, il·lusions. 
Vens, com més lluny vull estar,
com a gran mentida de primavera. 
[Abril ~ 2021]

13 d’abril 2021

QUAN ERA MÉS PETiTA . . .


Quan era petita, en aquesta ciutat hi havia altres costums que amb el temps s'han perdut. I dic això, perquè res del que guardo al meu record s'assembla al que veig ara.

Recordo a la meva àvia vestida amb falda llarga fins als peus, amb una cotilla negra amb una botonada daurada a les mànigues. Els cabells recollits en una llarga  trunyella, quantes hores dedicava a pentinar-se!, encara la veig...  El mocador al cap, la cara ben neta, la pell d'un color porcellana i un somriure serè. El davantal que li tapava les butxaques (on sempre hi portava alguna llepolia per a mi), mitges negres i espardenyes de cordons.

Per les festes ens vestien, a la canalla,  de pagesos i ens passàvem tot el dia en "es jardinet", nom que li donàvem a la Plaça d'Orient.  Jardí ple d'arbres vells que guardaven moltes històries per explicar de la gent que hi havia passat, any darrera any.  Enmig una font amb quatre lleons, per la seves boques sortien dolls d'aigua i, a dalt, un cigne desplegant majestuosament les ales. Aquí ens passàvem, hores i hores, ballant i cantant cançons que anaven passant de pares a fills:

En que sia vell 

amb tu jo hi ballaria, 

en que sia vell

amb tu jo hi ballaré.

No hi ballaràs

perquè som joveneta,

no hi ballaràs

perquè estic compromesa.

Hi ballaré!.

No hi ballaràs!.

Hi ballaré,

es copeo matancer.

Un botet aquí, un botet allà,

sa volta redona i així el sé ballar.

11 d’abril 2021

LA NOiA


Al arribar al bus es tancaven les portes, vaig fer un gest al conductor però em va ignorar, l'havia perdut!. Quan vaig alçar els ulls vaig veure que n'hi havia un altre just darrere i una llarga cua. Em vaig fixar en el cartell, Aeroport T1, no tot estava perdut, em vaig situar en últim lloc. Darrere meu, Plaça Catalunya... una mirada, un somriure i ja era al bus.

Menuda, pèl rogenc, trets elegants malgrat la seva roba esportiva, intentava arribar a la part superior de la lleixa per dipositar el seu equipatge. Vaig esperar darrere d'ella per deixar el meu. Va fer una ganyota, -això no és per a nosaltres, t'ajudo?-, vaig dir mentre sostenia una part de la seva maleta. Primer la seva, després la meva i ens asseguérem una darrera l'altra.  

Es repenjà a la finestra i semblava buscar conversa. Li vaig preguntar si sabia quant trigava el bus i em va dir que mai ho havia calculat, li vaig dir que el meu avió sortia a les cinc, ella va contestar que el seu a les cinc i quart.  Passava del somriure a l'enuig segons anava relatant el seu viatge. Les expressions de la seva cara anaven canviant a la mateixa velocitat que les seves paraules, mentre jo intentava endevinar quants anys podria tenir. Em va explicar que havia vingut a passar uns dies amb els seus pares, ja grans, que vivien a Mataró. Vaig somriure i li vaig dir que no feia molt havia estat allà cercant un tresor, però que no vaig poder quedar-me molt temps ... els seus ulls es van obrir més i va preguntar -un tresor i l'has trobat?-, vaig somriure de nou. Que vivia a Eivissa i que havia aprofitat per recollir unes coses de la seva filla, que a la seva partida havia anat com a boja intentant localitzar el seu vol, perquè van canviar la companyia i no sortia a la pantalla, que ella va protestar enèrgicament (no m'estranyava)... que ja no era com abans quan el tren arribava de Mataró fins al mateix aeroport... que havia trobat, en un dels seus viatges, un raconet dins el recinte després de passar controls per poder fumar, just darrere del McDonald's i què això era un alleujament per a tantes hores d'espera. En l'última parada, dins del casc urbà, em va informar que ja anàvem directes a la terminal, sense més aturades. Arribarem i, com abans, ens ajudàrem a baixar les maletes. Un cop dins la terminal, anàrem al tauler d'informació. Aquí ens separàvem momentàniament, va dir -després ens veiem al jardí de fumadors-, fent-me l'ullet.

Un cop facturada la maleta i passat el control, tenia a la meva disposició més d'una hora. Vaig anar a la recerca del lloc relatat per aquella noia, per a seguir atrapada en la seva màgia, estava a l'altre costat de la meva zona d'embarcament, però tenia temps suficient per a poder compartir amb ella més vivències. Vaig estar mirant per la zona dels àpats, m'havia dit que estava sense provar res des del matí. Vaig sortir al jardí, alguns joves parlant de les seves coses, menjant entrepans que a aquelles hores era menjar de Déus, altres fumant... Em vaig asseure en un banc i vaig estar mirant la zona, un petit espai acollidor a l'aire lliure. S'anaven formant niguls, començava a refrescar, em vaig posar la jaqueta... vaig estar tafanejant entre els papers de la meva bossa... vaig mirar el rellotge... hora de tornar a casa.

Sense rastre de la noia de pèl rogent,  mirada curiosa i somriure màgic.

07 d’abril 2021

ALES

"Madurar és aprendre a estimar bonic, estranyar en silenci, 
recordar sense rancúnies i oblidar molt a poc a poc."  
-Frida Kahlo

M'han crescut ales als peus,
mentre anava pensant en tu.

Em sento lleugera, com a plomes
d'una au que vola majestuosa. 
Lliure com el vent de tramuntana,
que grena tots  els racons al seu pas.

M'he buidat dels ressentiments
i aprenc a estimar-te d'altra manera.
(Abril-2021)

05 d’abril 2021

LA TRiA



Ha arribat el mes d'abril
i amb ell, un nou fil.
A ca la Núria he guaitat
per a veure que ha posat.

Aquest cop són tres imatges,
ja veig què  hauré de fer cribratge
i això no m'agrada gens
perquè em crearà suspens.

Semblen totes iguals,
tres llibres i tres ampolles normals,
potser el seu secret amagat,
sigui el tap o la mida del forat.

Espero que em perdoneu
aquesta petita broma, mireu,
l'he fet sense pensar molt,
i si trec un somriure, ben resolt!

02 d’abril 2021

PREMONiTORi



Era just en el 2017 quan et vaig fer aquestes fotos.




Tu anaves pintant, potser el teu pensament no fora aquest...




"EL MÓN SOTA EL JOU D'UN GRAN, INVISIBLE i SILENCIÓS ANIMAL"



 que  ens fa sentir a tots... molt petits.

30 de març 2021

LLUNA DE MARÇ



Només som dues siluetes
sota la llum de la lluna,
arriba l'hora en què, tu i jo,
rebreguem els llençols
i de fondre'ns, pell amb pell,
fins a no clissar qui és qui.

La follia desfermada
ens descobreix pam a pam, 
fins a perdre el cap
i sóc tu ... i tu ets jo,
com una sola silueta,
sota la llum de la lluna. 
[Març, 2021]



24 de març 2021

PEOPLE


Hi ha persones que arriben a tu per una raó, per una temporada o per a tota la vida. 
De totes pots aprendre, transformar-te i créixer.

Sempre estaré agraïda, als que hi són o als que han marxat. . . 
Hem d'aprendre a dir adéu quan arriba l'hora.  
No, no hi sou tots, però sí dins el meu cor. ❤

Res passa per accident, cada situació, cada persona, cada problema, cada esdeveniment, cada experiència et porta exactament a on has de ser.

22 de març 2021

SET



                      Un instant de confusió. 
          Dues renúncies. 
                 Tres cops forts al cor.
                   Quatre apropaments. 
     Cinc perdons.
   Sis apostes. 
          Set decepcions. 
             [Març ~ 2021]
 
        

19 de març 2021

AMiGUES

Vicente Romero Redondo, 2014, La ola  a  RELATS CONJUNTS
 

- Quin dia més maco que fa!
- Sí, tot i que fa una mica de vent.
- Millor, així podrem estar més temps i agafarem més color.
- No sé que et passa per venir fins aquí, avui.
- Res de nou, gaudeix del sol . . . Tu estàs bé?.
- Sí, per què no he d'estar bé?.
- Darrerament et veig rara, com si m'amaguessis no sé què . . .  
- No he d'amagar-te res, què dius ara!.
- Tens problemes amb la feina? o potser . . . de nuvis?.
- ... no . . . no . . . no tinc problemes.
- Doncs jo crec que sí! . . . I si no ets clara, no et puc ajudar.
- És més complicat del que penses i tampoc no ho vull explicar.
- Com vulguis, però penso que sí podria ajudar-te. Em fa l'efecte que et sents atreta per una persona i que aquesta persona no ho sap, o potser si que ho sap, però espera que li diguis.
- . . .  . . .  . . .
- Els silencis no ho arreglen, no et sembla?. Sé que sóc més atrevida que tu, així que (pensant que em puc equivocar) donaré la passa jo. Tu m'estimes? . . .
- Clar que t'estim i ho saps!.
- Ho sé, però el que no sé és si parlem de la mateixa estimació, vull dir què . . . dóna'm la mà i mira'm als ulls . . . em desitges?.
Una onada les esquitxà i, agafades de la mà s'endinsaren a la mar blava, on juntes nedaren entre besades.

16 de març 2021

ERRADES


Quina enveja me feis, agafats de sa mà, sense tapa-boques i lliures passejant cap es poble. Me'n vaig, cap a ses afores, carregada amb els errors de TOTS, donant per fet que mai  mos podría passar.  I ara,  privada de tot, només cal esperar que s'espassi i no morir en l'intent de fer un nou món on sa natura estigui, fins i tot, per damunt de noltros. Hem d'aprendre de tot el que hem viscut, estem vivint i viurem,  perquè si no ho feim, tornarem a repetir curs.

14 de març 2021

OMBRES



Diari personal- 31 de desembre 
Una vida plena d'ombres, però no creguis que no vaig veure sortir el sol qualque matí.  Podríem xerrar de sort o de la manca d'ella realment. Era la petita de tres germans, nina, nin i jo. De la diferència d'anys de la major podrien haver passat mil generacions. Del meu germà,  només hi havia tres anys,  tot i que semblaven més... clar,  ell era l'home!.  La germana gran no volgué estudiar i es quedà en el  negoci dels pares fins que es casà.  El germà va tocar diferents pals,  d'entrar en un seminari, a rodar món fins que a la fi trobà una feina,  es casà i es separà.  I jo?. Em vaig quedar a casa, estudiava i ajudava als pares. Quan em digueren que no podien pagar la Universitat em vaig posar a treballar, sempre pensant que en uns anys podría seguir els meus estudis.  Vaig conèixer un noi i,  com si res, havien passat gairebé treinta anys.  Els deu darrers foren un infern,  poc a poc me vaig enfonsar en un món obscur, sense el suport ni l'afecte dels que m'envoltaven,  fins que em vaig separar.  Estava sola,  ni pares, malauradament morts... ni parella... ni germans  i,  a més,  m'hi sentia...  Ara miro enrere i veig, amb claredat,  que no tornaré a passar per damunt camins que tu coneixes.

11 de març 2021

POEMES


      Poemes que floreixen com petits pensaments 
      vellutats, desiguals i colorits,  il·luminats 
      per la llum natural de qui els escriu. 
Ni tan sols passen pel cap.
      Des de la veu harmoniosa, la subtilesa del gest 
      o la seva pròpia cadència, 
      transmeten sentiments, emocions que, 
                               com una fletxa directa, se'n claven al cor.

 

08 de març 2021

MiRATGE



Com si fossin espigues al vent,
em va semblar un miratge
aquell tòrrid estiu,
quan tu deies que m'estimaves.

Seré com una passatgera
perduda en les teves paraules,
fins trobar l'estiu
on les nits ja no siguin esclaves. 
(Març ~ 2021)

06 de març 2021

CONjUNCiÓ de NiGULS

Conjunció amb el mestre Josep Colet

Els niguls juguen ,
el vent olora a vida.
La llum es rep clara
entre els dos murs. 
La nostàlgia torna, 
a quan era nina. 
Quan jugàvem al carrer
tan plens de vida,
entre els dos murs.
(Març - 2021)

04 de març 2021

RUTiNA


 El dia gris li semblà 
insistentment empipador. 

La vida la mirà, 
desaprovant la grisa monotonia 
de la seva rutina. 

Un silenci l'aclaparà.
[Febrer, 2021]

28 de febrer 2021

LLUNETA


Anit, la lluna i jo ens quedàrem a soles. 
Ella, sempre silenciosa, se'm quedà mirant.
Si parlés,  m'explicaria molts secrets,
desitjos d'enamorats o qui sap! 
si desil·lusions de cors trencats.
Tot ho veu,  tot ho sap i mai diu res.
La lluna, anit, em guardà  anhels i neguits.
(27-02-2021)

24 de febrer 2021

LES GOLFES

Václav BROŽÍK, 1890, La Defénestration, 1618 - a  RELATS CONJUNTS

Avorrida d'estar a casa amb el maleït confinament, vaig pujar a les golfes. Allà hi havia moltes coses i segur que en trobaria una per entretenir-me una bona estona.  L'àvia hi guardava tota la seva joventut, des de roba fins a mobles que la mare no volia a casa. Vaig encendre la llum amb aquella claueta antiga i, de sobte, em vaig traslladar a una época molt llunyana. Davant el mirall me provava el seus grans capells i les seves faldilles bufades, xerrant com si fos una marquesa. L'àvia no era ni va ser mai una marquesa, ni a prop fer-s'hi!, però aquella roba ho semblava.  Fent molta força vaig obrir el canterano que estava just devora un peu de ribella, unes capses de cartró descolorit van ser el meu objectiu. De puntetes em vaig treure una i la vaig deixar a terra. Què hi trobaria dins?, un munt de papers que no sabia ben bé perquè els guardava. Em vaig tornar a posar de puntetes, traint-ne una altra. Oh, fotografies!, això si que m'agradava. M'assegué al balancí i, amb molta cura, em disposava a mirar-les una a una, quan vaig sentir un renou a l'escala... i desprès silenci. La primera, l'avi amb l'àvia del bracet passejant per una plaça, què maca era l'àvia!. Una altra de l'avi vestit de soldat. Aquesta, ella asseguda a terra, rodejada de mates... una excursió?. Sembla que aquesta és de la mare, què rossa i petitona era!. I aquesta foto? I aquests homes qui són? I què fan?  I... snif... ue, ue, ue... Què ha passat, nina?. La mare havia escoltat els meus plors i va pujar tot-d'una. M'aixecava la faldilla, me mirava les cames, les mans, l'esquena i no deixava de repetir, què et passa?. No podia gairebé respirar, només podia moure el cap negant i plorant sense parar. De l'enrenou pujà el pare i, entre l'un i l'altra,  no aconseguien aturar el plor. Què t'ha picat una abella?, digues... Quan em vaig assossegar una mica, vaig assenyalar amb un dit la foto que havia llançat a terra.  Es van mirar sense dir res. M'alçà el meu pare i em digué que aquells homes feien una comèdia, que no era real, mentre m'acaronava i em treia d'allà. Només tenia cinc anys.

21 de febrer 2021

IMMENSAMENT PETiTA


Estava davant la immensitat de la mar i del cel, asseguda a la terra. Dues sensacions, la primera que em sentia molt i molt petita i la segona, la llibertat era plena de cos i ment. Algú va dir que, qui neix vora la mar, mai se'n pot allunyar massa. Però no sent el meu cas, tot i estar envoltada d'ella, aquella pau no la podia tenir en cap altre lloc.  El so de les onades, ballant amunt i avall, era com una sinfonía en un pentagrama de blaus infinits. M'envaí la melangia d'aquella noia innocent, segura de si mateixa i plena de somnis...  No sé per quin motiu em tenia embadalida, era tan tendra l'abraçada que em va ser prou difícil el marxar.

18 de febrer 2021

Jugar és salut

"¿Jugamos con la letra "E"? en  

La meva participació amb la "e":
Esperando en el espacio enriquecido... expectante entre erróneos equívocos... eché en el envase, el entrañable elfo... el escenario era embarazoso... el enfado estimuló el evidente estruendo en el entorno... expongo el enredo.

I un altre amb la "m":
Mujeres modositas merodeaban memorias malditas. Memos meciendo medallas mejorables. Melancolías milenarias, militantes migrados, machismo mojigato... moribundo.

Na María, del blog "Mi pluma de cristal", ens va proposar un joc, que a la vegada l'havia vist al blog "El Demiurgo de Hurlingham". Com heu vist, ella ho va proposar amb la lletra "e" i ell ho va fer  amb la "a". 

Vos animeu a fer un Tautograma (Text, en vers o prosa, on les paraules comencen amb la mateixa lletra)? Ho podeu fer amb la lletra que trieu vosaltres mateixos (de la A a la Z) i ho podeu deixar als comentaris. Gràcies!

Aquí vos deixo el meu amb la "d": 
Dídac dormia de dia, dos dofins dansaven davant, deixà defora dentats dinosaures. Delerós despertà decebut.  Demostrà dependències deficients.

María (l)- La luna lagrimeaba luminiscencia... luciendo los luceros... logrando lomos de láminas lunares... lámparas luciendo libros... lápices logrando linear letras lustradas... láminas lila lustrosas... Luminosidad lozana...  

Xavier (b)- Bells bordegassos bocamolls blastomaven brutícia bestialment.
Bravo brètols: beneïu bubotes barroerament.

Mac (u)- Urpades unionistes, usualment uniformadores. Udols ultradretans, últimament ufanosos, usurpen utensilis útils. Urnes ultratjades. Ultimàtum universal.

Carme (e)- Els estels espurnejaven. Entre envans envernissats, ells estimaven efusius. Encerts encesos encaixaven engelosits. Encantats, ells endevinaven encontres encisadors. Eren equilibristes enjogassats escrivint epílegs essencials.

Teresa (t)- Ta tieta totxa tocacampanes tolera tostemps tractar toscos toreros tronats torejant toros turmentats, torturas, tortejats. Terrible, tremebunda, terrorífica, trista taral·lirot!

Núria (f)- Ferotges fogueres fumegen, famolenques flames fiten flors fredoliques. Fatídic foc... fereix febles fades frisoses.

Mac (n)- Neocolonialistes necis narcotitzen nacions narrant negocios netament nauseabunds. Nostàlgia neofeixista notòriament nociva nodreix nefasts nigromants nerviosos. Netegem neguits, neguem neutralitat ... només necessitem no negligir.
*Aquest deixat a ca na Carme

Alfred (f) - Frondosos flocs florejats farcien fissures fines fent fèrtils fragoses fraus. Facilitat fictícia: feia falta força fe, fixar-hi ferms fonaments fins fer florir feraçment freturoses fenedures. Flors fugaces, fonedisses --flairosos fanals fidels, falsament fràgils-- forniran futurs fecunds, foragitant finalment fondes, funestes foscors. Fortuna favorable, felicitat fent-se fruit.

Carme (t)- Transcrius treballats tautogrames tossudament terapèutics. Tanmateix, traçut, tastes temes titànics tombant temors i tabús. Tècnicament tanta tàctica tàcita trasbalsa totalment.
*Deixat a ca l'AlfredRussel 

Alfonso (l)- La lloba lluïa lleu la lànguida llum lunar. Lentament les llàgrimes llepaven làbils la lacerant lesió, limitant la llarga lluita, llimant la llàstima llegendària, latent la literària licantropia, lleugera, lúcidament lliure, libant lentament les llàgrimes llançades.
*Deixat al meu MeWe