21 de setembre 2021

CiRCUiT

 

Una, dues, tres,
volta i revolta,
Donen voltes i voltes
en un circuit d'espera,
on no hi ha accidents,
sols aprenentatge i somriures.
És com obrir una finestra
en un habitació tancada.
[Setembre ~2021]

17 de setembre 2021

TEMPUS FUGiT

 

Porto tot el dolor i els colors del temps.
Ens vigila i ens marca, 
en cada mil·lèsima de segon. 
Temps per obrir els ulls a la llum,
per treure les dents o per caminar.
Temps per jugar, per aprendre, per treballar.
Temps per enamorar-se, per riure, patir o plorar.
Temps per caure, per aixecar-se de nou.
Només és qüestió de temps per a morir, 
de pressa, sense adonar-te'n.
I de tant en tant, una línia d'un vers
s'encreua díscola i em rescata.
[Setembre ~ 2021]

11 de setembre 2021

APARELLAR-SE

 

Com diria mumareta, -nen, vals ulls per mirar-. Em sento bé, curro i ben plantat... 
Uep!, veig una noia que s'apropa, ara començaré la meva dansa amorosa, plena de sensualitat. Segurament no podrà resistir-se als meus moviments, amb aquestes plomes tan ben fetes i aquest bec tan perfilat. Quan sigui meva, li faré l'amor com ningú més li ha fet, caurà retuda als meus encants. No totes les noies es mereixen aquest cos tan ben fet, aquestes ales tan llargues...

- Bon dia!, no sé si m'he perduda. Em podria dir si estic a prop de l'estany de Banyoles?.
- Eh!... (què no has vist aquest cos de Déu?)
- Si em podría dir si vaig bé per anar al...
- Sí dona, ja hi ets. Què vols fer un tomb amb mi?.
- No, gràcies!. M'espera un noi... allà el veig!, passi un bon dia.

Bah!, aquestes noies joves no saben de categories... crec que em donaré un bany... uf, quina escalfor!!!.

05 de setembre 2021

PLUjA


 
Oloro i rebo la pluja d'estiu, 
com una carícia innombrable, 
sense cap significat o intenció,
prou suau per alimentar-me,
sobtada, sempre diferent, 
despullant antigues melangies.
[Setembre ~2021]

26 d’agost 2021

CONFUSiÓ


La confusió em torba,

no tot és blanc o negre,

es fonen i conviuen a estones.

Veient homes i dones, 

sentenciats a viure per no morir,

oblido totes les llàgrimes inútils

i, malgrat tot, senzillament visc.

[Agost ~ 2021]

21 d’agost 2021

MARGALiDA

Besada pels raigs de lluna, 

els seus pètals banyats d'argent

i en els estams i pistils deixà

la imatge del sol encès.

Espontània nasqué la margalida, 

humil, innocent i senzilla,

fidel testimoni de grans amors,

de principi a fi.

Era escollida i abraçada,

pels que dubten de l'amor,

m'estima... no m'estima... 

sí... no... sí... no... sí...!

[Agost ~ 2021]

16 d’agost 2021

MENTiDA o SORPRESA ?

Dibuix de Josep Aragay  a  Relats de la CARME 


Què diries de la imatge:
què s'han quedat amb un pam de nas,
o què diuen moltes mentides?.

Anava rumiant, mentre caminava per la galeria d'art, quan em va venir un record del meu pare, quan era molt petita, què amb el dit índex alçat i movent-lo de banda a banda, em deia tot seriós:
- Si dius mentides, et creixerà el nas. 
Em posava a plorar, mentre la mare li deia que tenia molta imaginació, que no deia mentides. Tota aquella situació em produïa molta angoixa, però no acabava d'entendre de què xerraven... imaginació o mentida...
A la tarda em vaig asseure a prop de l'àvia i, com em veié trista, em preguntà:
- Què li passa a la meva néta petitona?.
- Aiii padrineta!. A què jo no dic mentides?.
- I a què ve aquesta pregunta?. Tu ets molt bona nina i saps que està malament mentir.
- Digues-me què vol dir tenir imaginació?.
- Ah, això és una altra cosa!. Mem si sé com explicar-t'ho i que ho entenguis. De vegades xerres de fades i castells, doncs això seria tenir molta imaginació.  En canvi si tu fas una cosa i llavors negues que ho has fet, és quan dius mentides.
- Jo no dic mentides, mira... no m'ha crescut el nas!. Veus?
- A mi em sembla què el teu pare es quedaria amb un pam de nas, si escoltés això que acabes de dir.
- Però no he dit cap mentida, el nas no em creix... mira, mira, mira...!

Vaig sortir de la galeria, passant de nou per davant la imatge que em tragué un gran somriure.

13 d’agost 2021

APRENENT . . .


  Vaig quedar una bona estona enganxada als seus jocs, com si una part de mi jugues amb ells. S'havien fet seu aquell racó. Qui sap si era un gran castell on lluitaven els cavallers o potser un escenari per fer una gran representació. Un lloc encantat on els colors eren més brillants i l'aire més suau, combinació de curiositat i plaer que els deixava un somriure a la cara. M'arribava la seva innocència, la seva vivacitat i, sobretot, la seva vitalitat. Tots eren diferents, ni millors ni pitjors i això els donava ales per volar dins un univers conjunt. 
Anaven aprenent,  perquè jugar no és un luxe per uns quants, és una necessitat per a tots.

09 d’agost 2021

EL MEU PAiSATGE

 

Per què em sedueixen tant,
deixant-me embadalida?.
Tres elements com tres déus,
envaeixen el meu esperit.

La terra, amb un toc de verdor,
on la flora brolla fèrtil, exuberant,
mentre les roques dibuixen formes
 que em conviden a somiar.

La mar, aigua clara, aigua viva,
de vegades calma, d'altres tempesta,
que des de l'infinit porta missatges
que arriben al cor com l'escuma.

El cel, on es desperten batalles
de raigs i trons, vents i pluges,
mostra avui un discret raig de sol
que m'escalfa amorosament la pell.

Qui gosa posar fronteres a la mar,
si mirant lluny,  cel i mar es fonen,
si aquest paisatge és la meva llar,
com la lluna el meu llit de somnis.
[Agost ~ 2021]

05 d’agost 2021

PETiTES GOTES

 

Com una font quan raja,

plena de petites gotes tremolant. 

Així la vida  que s'escola,

gota a gota, a cada instant. 

[Agost ~ 2021]

01 d’agost 2021

JOAN LACOMBA

A C T E    << cliqueu damunt

L'octubre passat vos parlava del cinquantè aniversari de l'IES Bereguer d'Anoia i com la  pandèmia ens desbaratà tots els plans, gairebé tots vos diria avui. 


Dins el cap d'en Joan Lacomba (primer director, professor, escultor i pintor) anava creixent una bonica història d'un arbre, que s'ha convertit en una preciosa escultura, de sis metres d'alçada, que arrelarà a la zona d'accés del nostre estimat institut.  


Ha triat un títol que a tots ens ha agradat, "Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar",  en referència a La Balanguera. 


Amb aquest acte del 27 de juliol de 2021,  acompanyats per la directora del centre, de totes les autoritats de la ciutat d'Inca, la Presidenta del Govern de les Illes Balears i amenitzat pel grup Sembrant Veus, donem per conclòs el cinquantè aniversari.


GRÀCIES, JOAN !

* Les fotos són recollides de les xarxes.

29 de juliol 2021

PORXADA


Caminant sota la porxada  
l'olor a pa tret del forn, envaeix 
tot l'espai de fusta i pedra.
Aixopluc de pluges sobtades,
s'omple de somnis acolorits.
Queda la intensitat de la tarda,
mentre els nens dibuixen desitjos
amb traços molt petits.
[Juliol ~ 2021]

25 de juliol 2021

SOSPESAR


Tot ho he sospesat, 
de tot he fet memòria.
Arreu jutgen i enjudicien a l'altre,
burlant-se del temps i del buit.
Ai... la decepció del perdó!. 
I la por... millor passar-la de llarg,
es pot sentir, sense precisar-ne més.
De la vida que, gairebé sempre, 
et trepitja i et dóna l'esquena,
què esperar-ne?,
si després... després et mors.
[Juliol ~ 2021]

20 de juliol 2021

INOBLiDABLE . . .

RELATS DE LA CARME ~ Juliol 2021

Havia de ser un viatge inoblidable, d'aquells que fan història i ...
Tot va començar quan Mariola vingué més contenta que un gínjol, dient que havia trobat un lloc magnífic per a les nostres vacances.
- Cel, aigua, poca gent... va, digués que sí, qué t'agrada molt, què serà un bon viatge!.
Arribà el dia, ella sempre amb aquest esperit nerviós, anava amunt i avall, intentant fer veure que feia alguna cosa de profit, mentre les maletes estaven sense omplir. Per no discutir, vaig fer tot el possible per a no fer tard a l'avió.
Desprès de, gairebé, vuit hores de vol arribàrem on seria el nostre paradís. De moment només havíem posat peus a terra, però ja s'intuïa una xafogor asfixiant. Recollirem les maletes i un noi, cartell en mà, ens esperava per dur-nos a l'hotel. Realment era un indret preciós, la benvinguda va ser bona i, en un parell de minuts, ja estàvem en una habitació ample, fresca i amb un paisatge idíl·lic.
- Veus?, això és preciós, ja t'ho vaig dir que t'agradaria.
Com de costum, ella anava amunt i avall, xerrant pels colzes i provant les fruites que ens havien deixat com a benvinguda. Ja volia sortir a trescar, però li digué que en desfer les maletes i descansar n'hi havia prou després d'un llarg viatge. I així ho férem, un sopar lleuger i cap el llit.
Em vaig despertar amb la llum del dia. Després d'ubicar-me, des del mateix llit, vaig veure que Mariola ja s'havia aixecat... On serà aquesta noia?. Vaig estirar les cames, mentre l'anava cridant.
- Mariola!, ets al bany?, al balcó?, va no juguis, on t'has ficat?.
Una dutxa i preparada per a sortir, vaig treure el nas al bacó, ni rastre!. La vaig trucar al mòbil... sense cobertura. Vaig decidir baixar i desprès de donar una volta per les instal·lacions de l'hotel sense resultats, em vaig dirigir a recepció.
- Perdoni, han deixat cap nota per a mi?.
La noia em respongué que no, sense alçar massa el cap. M'estava començant a posar nerviosa i vaig insistir. Em digué que hi havia programada una sortida en patí de pedals, a primera hora del matí, al nom de Mariola Alemany Bruguera. I afegí, que ja tocaria haver tornat.
Aquesta darrera frase em retronava al cap, una i altra vegada. Vaig anar al moll, preguntant a tothom que passava al meu costat si l'havien vist. Ja era migdia, no podia ser que no hagués tornat, no podia ser que em deixés així tirada sense dir res... i si... Vaig tornar a recepció, hi havia moviment de monitors, aparentment nerviosos, xerraven entre ells d'anar a buscar-la.
- A buscar a qui?, esteu parlant de Mariola?, què ha passat?
Un d'ells, intentant tranquil·litzar-me, em va dir que m'assegués al vestíbul, mentre un altre em va portar una infusió.
- Estem intentant localitzar-la, no s'amoïni. Quedi's aquí tranquil·la i li anirem dient coses.
Les hores anaven passant i ja no sabía què fer i on anar. S'enfosquia i un remor de gent, cada vegada més fort, s'anava acostant. I entre la gent, vaig veure la carona de la Mariola, encesa com una tomàtiga que no deixava de plorar. Desprès de que el metge la tingués unes quantes hores en observació, la deixà tornar a l'habitació.
En tot el camí no vam dir res, ella seguía plorant.
- Ara a dormir, demà m'ho expliques tot i deixa de plorar dona!.
No vaig pegar ull en tota la nit. Ella, de tant en tant, gemegava i tornava agafar la son. Al matí la vaig deixar dormir fins que, de sobte, va pegar un bot del llit dient,
- No, ajudeu-me, no vull quedar-me aquí!.
Li vaig passar la mà pel front, intentant tranquil·litzar-la i es va tornar a dormir. Quan a la fi es despertà, tot van ser disculpes. Què no volia despertar-me i que decidí fer un tomb, què com era tan prest es va quedar adormida al patinet i que quan es despertà estava a alta mar. Què estava molt asustada i penedida de tot el que m'havia fet passar. La vaig abraçar, no sense fer carusses pel dolor que va sentir per les cremades.
Gairebé tres dies i encara no havíem començat les vacances!.

17 de juliol 2021

SERENiTAT



El fet és que estic cansada, 
vull deixar quiets els meus dits,
passejar tranquil·lament vora el mar,
pensant en la pell sota l'aigua
i mirar el reflex que té la lluna
en el ritual seré dels teus ulls.
[Juliol ~ 2021]

14 de juliol 2021

ViATjAR


He vist més del que puc recordar, 

sí, viatjar m'és una necessitat,

és com canviar la roba a l'ànima,

com l'horabaixa, si esperes massa,

et pots perdre el comiat al sol.

Vull prendre'm un vinet lluny d'aquí,

descambuixada i amb espurnes als ulls

vull besar-te en cada racó del món.

Perquè a la fi, només me'n porto els records,

perquè ja res serà blanc i negre novament.

[Juliol ~ 2021]

10 de juliol 2021

RONDAiES MALLORQUiNES


Les "rondaies mallorquines" són contes populars de l'illa de Mallorca, de tradició oral, que passaven de boca en boca i de pares a fills.
Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i fetes literals per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda sota el pseudònim d'en Jordi d'es Recó i que es publicaren a partir de 1880 amb el títol "Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Recó" en vint-i-quatre volums.
Com tot, malgrat haver estat sobrevalorades per uns i innecessàriament vilipendiades per altres, les rondaies foren i són part de la identitat cultural de les Illes Balears.


07 de juliol 2021

DREAMS


Vull ser vent i ploma, 

per teixir llaços invisibles, 

abraçant vida i donant llum.

Gairebé imprescindible 

per emplenar el silenci,

acaronant el full 

com si de tu es tractés.

[Juliol ~ 2021]

04 de juliol 2021

LA GUiA

Jenő Benedek, 2000, The Tower of Babel

- Senyors, senyores, un poc d'ordre!, aquest és el darrer quadre que veurem per acabar l'exposició. 

- What's this?

- Mon Dieu, c'est horrible!. 

- No s'alterin, ara els hi explico.  La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel. 

- Sembra un po' scuro...

- Silenci, si us plau!. Aquests humans eren els descendents de Noè i representaven la humanitat parlant una única llengua. Com que el cor dels humans era desobedient i malvat i en comptes d'adorar a  Déu es preocupaven només d'ells mateixos, Déu va decidir frustrar aquest projecte. Va multiplicar el nombre de llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells i, per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat. 

- ¿Y cómo puede ser eso, si nos entendemos perfectamente, no?.

-  La humanitat, després d'això, va haver de dispersar-se arreu del món . . .  I ara, vagin sortint, no s'oblidin que han de portar el tapa-boques fins que surtin del museu. Bon dia i moltes gràcies!.

- Com anat el grup, Mercè?.

- ffff,,, m'estic fent gran, Pere.!. Amb el jovent ja no puc. Com ho tenen tot avui dia, hi ha coses que per molt que els hi expliqui, no ho entenen.

- I això, què ha passat?

- Tu creuràs que tots porten el traductor en els auriculars, que tenen tota la tecnología al seu abast i encara no entenen la història de Babel?.

- Tranquil·la dona, tu ho has dit, són joves.

01 de juliol 2021

LLAST



Quan la vida m'oprimeix, 
deixo anar llast i segueixo caminant,
despullant-me de les capes supèrflues,
estimant tot quant mereix ser estimat.
[Juliol ~ 2021]

28 de juny 2021

COMPLiCiTAT


Vull escriure un pensament,

barrejant totes les lletres,

construint paraules amb sentit,

com un trenet, una rere l'altra.

Sentir el plaer de pensar

en la furtiva complicitat.

[Juny ~ 2021]

25 de juny 2021

AMAGAR-SE


Què és el que amagues: 
una relació, potser un amor, 
les teves emocions o 
tal vegada els teus somnis?
Amagar-te de la teva història 
només et ferma més
i no et deixa ser tu mateixa.
No ho facis massa profund,
amaga't només de la por.
Em sorprèn el que pots fer
amb tan sols un somriure.
[Juny ~ 2021]

21 de juny 2021

XARXA

La memòria és com una xarxa: un la troba plena de peixos al treure-la de la riera, però a través d'ella passaren centenars de quilòmetres d'aigua sense deixar rastre. 
(Oliver wendell Holmes)

Fil i agulla
 en els teus dits,
el ulls cansats
i el sol com aliat.
Varat al moll, 
ja no sents 
la vella companyia 
en la pell dels vius.
[Juny ~ 2021]

17 de juny 2021

TAUTOGRAMES [juny ~ 2021]

Lletres i fils de la Núria/ Juny ~2021

- E -
Esperançats en encàrrec èpic,
els enamorats, enganxats, esperen.
Emanen entusiasme,
entre esplèndides estrelles ...
(l')etern elixir encastat en elles.

~ ~ ~ ~ ~

- M -
Mumarona me mima molt, 
mans màgiques maneguen malalties, 
malbaratant moltes manies meves... 
Maniàtica Mariona!.

~ ~ ~ ~ ~

- N -
Naus nafrades navegant,
neòfits necessitaven neutralitzar
nombroses nebulositats.
Nissagues negaren naufragis.
Negligència nefasta.

~ ~ ~ ~ ~

14 de juny 2021

MEL


I de tant en tant, la vida 

es mostra dolça com la mel,

voldries aturar l'instant,

gairebé ni te n'adones 

i tornes a la crua realitat

de les hores mortes.

[Juny ~ 2021]

11 de juny 2021

AUBADA


Surt ara just per sa finestra,

bes sa llum de s'aubada,

m'escalfa i m'engronsa,

mentre es paisatge s'omple 

de grocs i suc de taronges.

[Juny ~ 2021] 

09 de juny 2021

BORRóS


Pel pas del temps se'ns esborren molts moments, en el record o en la memòria. Se'ns esborra als ulls la mirada per les llàgrimes, siguin de dolor o d'alegria. Quant som massa joves, se'ns esborra l'amor als pares. Per la vellesa o per la malaltia, se'ns esborren les nostres faccions. Ens anem esborrant quan no ens posem a la pell d'un altre. Ens esborrem, lentament, quan cedim en les nostres fronteres. . . 

Quan la vida es torna borrosa, 
sempre pots ajustar la velocitat 
o revisar el teu enfocament...

04 de juny 2021

NEGOCiS


 Carrers estimats de la meva illa, testimonis de nombroses vides. 


Què per molt que els miri, 
 hi manca tot allò que m'estimava. 


Negocis on hi havia una atenció personal,
 amorosa, de veïnat a veïnat.


Instants que ens han deixat i que no tornaran.


02 de juny 2021

TúNEL


Olores a carrers foscos,
respires el fred de la solitud
i sents la humitat de la nit.
Parla el silenci del túnel mort.
Pedaleges tres passes a l'aventura,
mesures el risc i, a poc a poc,
et topes la carícia de la llum.
[Maig ~ 2021]

30 de maig 2021

27 de maig 2021

PUNT

Port de Sóller ~ Agost/2019

Com un illot brolles
enmig de la mar,
claror neta i fragant.
Com un punt i a part.
[sa lluna  ~  2019]   
- - - - - - - - - - - - 

Un punt de llum
a dins del blau més blau.
L'instant que passa i
regala el seu deixant.
                      Carme
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Un veler blanc...
Un punt nevat
sota el blau cel
i el blau del mar.
                     M. Roser
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Com una lluna plena
flotant en el cel,
la màxima senzillesa
amb un toc de sofisticació.
                                       Helena 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Mar enllà trobaràs
els teus somnis,
aquells que resten adormits
dins de la teva ànima
i que,  feixugament,
cerquen l'horitzó.
Les onades els empenyen
a nedar lliurement
per les aigües blaves
d'aquest mar de somnis.
                                           Núria 

25 de maig 2021

jOCS i jOGUiNES


Recordes quan jugàvem
a passar-nos l'escuma a la dutxa,
d'una mà teva a una meva?,
se'ns quedaven els dits pansits.

Recordes quan muntat
en una escombra vella, cavalcava al pati?,
casa meva tenia una reixa que separava
el que es podia fer, d'allò que es somiava. 

Recordes aquell manifest que férem?
Dret a embrutar-se!
Llibertat per indagar, provar, 
equivocar-se i corregir... 
Teníem tanta necessitat de mirar, tocar, 
tafanejar, experimentar, inventar, 
imaginar, aprendre, expressar, 
comunicar, crear, somiar...

Només volíem "perdre el temps" 
jugant a perdre'ns en el temps.
I ara mirem incrèduls
les nostres mans buides.
[Gener ~ 2020]

22 de maig 2021

CARA a CARA


M'agrades tal com ets,
amb els enyors per companyia,
per dir tant sense paraules,
per saber que hi ets 
                  i  jo al teu costat.

Acompanya'm a estar sola,
i si em sento perduda
poder estimar-me un poquet,
encara que sigui un moment,
despullant l'ànima, 
                       cara a cara.
[Maig ~2021]

20 de maig 2021

BEC

Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I

- "Malparit, malparit, rrr... parit".
- Què diu aquest lloro?
- Res, no li facis cas, mirem aquestes estampes.
- Aquest està molt bé, fixa't amb els colors!.
- Sí, està molt ben fet. Tot i que no em sembla original.
- "No és original, rrr... no ho és".
- Calla Bec, no molestis!.
- Quina gràcia aquest lloro.
- ... anem per feina. I dius de qui és?.
- De Marià Fortuny Marsal.  Això diu el senyor Albert. Ell sempre porta els millors pintors.
- Estas segur?, jo no ho veig molt clar. T'has fixat?, el lloro no li treu l'ull de sobre.
- Parla fluix que ens escoltarà!. 
- "Malparit, malparit, rrr... parit".
- Veus?, segur que el coneix.  D'on vas dir que vas treure el lloro?.
- El vaig trobar en els jardins, ja t'ho vaig explicar.
- Sembla com si no es volgués girar cap aquí.
-  ehem!. Em sap greu, senyor Albert, però crec que no farem negoci aquest cop.
- "Albert,  rrr... malparit". "Albert, rrr... malparit".

17 de maig 2021

LA BARCA


S'ha quedat la barca varada,
roman tan neta i tan sola, 
fonda tristor l'acompanya.
Recorda llargues travessies,
on borrasques de trons i llamps,
posaven en perill el seu cos.
O aquella  beneïda calma,
gronxada pels raigs de sol,
en dies de banys d'estiu. 
Somia, en les hores mortes,
que la rebi la mar, altra vegada
i en  el silenci, cruix d'enyor.
[Maig ~ 2021]

15 de maig 2021

Ring - Ring . . . ☎


- ring - ring
- Digui?
- Amb qui parlo?
- Això dic jo, vostè qui és?
- Mira nena, no enredis!. Què hi ha la mare?.
- En aquests moments no es pot posar.
- Fes el favor de dir-li que es posi. Va, corre!.
- No puc.
- Ufff noia!. I per què no pots?
- Perquè sóc fora.
- No entenc res, a fora d'on?
- Al carrer.
- I com pot ser això?.  Com pots estar xerrant per telèfon des del carrer?.
- La mare em diu que no xerri amb desconeguts.
- Però nena, que tu has agafat el telèfon!.
- Sí, ho sé... però ara tinc en Jaume davall i em diu que ja no pot més.
- Què dius ara?...
- Au, li penjo ehh!.
- Nena... nena... nenaaaa!.