Este post, lo veo como una segunda parte del anterior, jugamos con el pasado, y con los recuerdos, a la vez que con ese final que se vislumbra en la dejadez y abandono de esa puerta y esa fachada heridas por el paso del tiempo, pero bueno es recordar que siempre hay otra forma de ver las cosas, y en este caso cabe pensar que todo final no es si no, la antesala de un nuevo comienzo, y como en otras ocasiones he comentado, una nueva recreación circular, el eterno devenir de las cosas "Inicio, auge, cenit, decadencia y final".
No es verdad que esperando en la plaza desierta el encuentro se dé con alguno; pero quien va por las calles se detiene de vez en cuando. Si fueran dos, aun andando en las calles, la casa estaría donde aquella mujer y valdría la pena. En la noche, la plaza vuelve a quedarse vacía y este hombre, que pasa sin mirar las casas entre inútiles luces, ya no levanta sus ojos: sólo mira el empedrado hecho por otros hombres de manos endurecidas, como las suyas. No es justo quedarse en la plaza desierta. Es seguro que existe esa mujer en la calle que, rogándoselo, quisiera consolar esa casa.
Así es, nada comienza sin un final. Pero es sabido que a los mortales nos cuesta ver esa teoría, incluso tememos a los finales. Ese cambio nos aterra, por lo que le damos más vueltas de las que, en realidad, merece...
Agradecerte siempre, que nos dejes las palabras de grandes poetas. Leer es abrir la mente hacia nuevos horizontes.
La puerta es preciosa y la composición que has hecho con esa pared desconchada llena de texturas y colores es buenísima. Una entrada a la que se le pueden dar muchas diferentes lecturas pero con la esperanza de abrir nuevas puertas... El tema de Dire Straits es un clásico que siempre es un placer escuchar. Un abrazo
Más que la puerta (que no discuto su belleza), me llamó la atención esa pared llena de colores y texturas. ¡Gracias!. Podría decirse que, el cambio de año, es el final de todo; pero también un nuevo principio...
Tot s'acaba. Tot tanca. Em sembla que no m'hi acostumaré mai, per més que darrerament sigui tan freqüent.
Tant de bo que les vides tancades o acabades fossin tan boniques com aquesta porta i aquesta paret escrostonada. Sempre penso que la meva generació que de joves havíem de canviar el món, ha fet fallida del tot i deixarem un món encara pitjor del que era. Esperem que hi hagi algú capaç de donar-li la volta.
Crec que quan som joves ho veiem tot tannn diferent!, pensem que ho canviarem tot i, a mesura que creixem, ens adonem que el món ens ha canviat a nosaltres. Hi ha tanta gent que pensa que necessitem un gran canvi, que realment no sé perquè no succeeix... imagino que "la maldat" és molta i sempre acaba guanyant... Espero que un dia canviï, tot i que jo no ho vegi.
No son gaire acollidores les portes tancades.... amb la música dels Dire Straits, com si fos el flautista d'Hamelin, potser s'obren i surt nova vida !!. Abraçades ;)
Aquesta porta n'ha vist passar molts anys, d'aquí bé la seva bellesa i deu guardar un feix de bons recorsd...M'encanten les portes velles... Petonets, Lluneta.
Una descripció breu però molt concisa. I una llàstima que cada cop hi hagi més portes tancades... aquesta té el seu encant, com moltes altres segurament també, però fa mal veure portes i persianes que no obriran més.
Recordo la foto de quan la vas publicar a MeWe. Excel·lent la composició, el color i el contrast de textures!! Enhorabona!! Vivim al present, però també som el que hem viscut en el passat. Aquesta porta i aquesta paret han viscut molt, com nosaltres. Segur que van conèixer temps millors, però quanta vida transmeten!! Aferradetes fortes, Paula!!
Cada cop hi ha més portes tancades.
ResponEliminaLa por.
La desconfiança.
Aquest món s'ensorra.
Petons.
N'hauríem de fer un millor, no et sembla?.
EliminaPetonets, Xavi.
Y sim embargo belleza
ResponElimina¿La puerta?, bellísima.
Elimina¿Las vidas pasadas?, depende.
Aferradetes, Erik.
Este post, lo veo como una segunda parte del anterior, jugamos con el pasado, y con los recuerdos, a la vez que con ese final que se vislumbra en la dejadez y abandono de esa puerta y esa fachada heridas por el paso del tiempo, pero bueno es recordar que siempre hay otra forma de ver las cosas, y en este caso cabe pensar que todo final no es si no, la antesala de un nuevo comienzo, y como en otras ocasiones he comentado, una nueva recreación circular, el eterno devenir de las cosas "Inicio, auge, cenit, decadencia y final".
ResponEliminaNo es verdad que esperando en la plaza desierta
el encuentro se dé con alguno; pero quien va por
las calles
se detiene de vez en cuando. Si fueran dos,
aun andando en las calles, la casa estaría
donde aquella mujer y valdría la pena.
En la noche, la plaza vuelve a quedarse vacía
y este hombre, que pasa sin mirar las casas
entre inútiles luces, ya no levanta sus ojos:
sólo mira el empedrado hecho por otros
hombres
de manos endurecidas, como las suyas.
No es justo quedarse en la plaza desierta.
Es seguro que existe esa mujer en la calle
que, rogándoselo, quisiera consolar esa casa.
Fragmento de un poema de
Cesare Pavese
Así es, nada comienza sin un final. Pero es sabido que a los mortales nos cuesta ver esa teoría, incluso tememos a los finales. Ese cambio nos aterra, por lo que le damos más vueltas de las que, en realidad, merece...
EliminaAgradecerte siempre, que nos dejes las palabras de grandes poetas. Leer es abrir la mente hacia nuevos horizontes.
Aferradetes dolcetes, Jota.
Antigament, als pobles, les portes quedaven obertes moltes hores del dia. Com ha canviat la societat...
ResponEliminaNomés separen quaranta o cinquanta anys des d'això que expliques. Hem canviat moltíssim, algunes coses per a bé i d'altres hem caigut molt baix.
EliminaAferradetes, Risto.
Els anys passats, com les vides passades, no tornen, deixen presents, però.
ResponEliminaLes portes,... això ja depén.
podi-.
Els anys van passant i van deixant records, és l'únic que tenim (els que encara ho podem contar).
EliminaAferradetes, Carles.
Es una de les coses més negatives de la pandemia, el tancament de comerços i locals.
ResponEliminaUna foto magnífica!!
Aferradetes
Ens ha deixat un caramull de coses negatives, per exemple la tristor i la por.
EliminaTot i el seu deteriorament, em va semblar una porta molt bella. Gràcies!.
Aferradetes, Josep.
La puerta es preciosa y la composición que has hecho con esa pared desconchada llena de texturas y colores es buenísima.
ResponEliminaUna entrada a la que se le pueden dar muchas diferentes lecturas pero con la esperanza de abrir nuevas puertas...
El tema de Dire Straits es un clásico que siempre es un placer escuchar.
Un abrazo
Más que la puerta (que no discuto su belleza), me llamó la atención esa pared llena de colores y texturas. ¡Gracias!.
EliminaPodría decirse que, el cambio de año, es el final de todo; pero también un nuevo principio...
Aferradetes, Fernando.
Tot s'acaba.
ResponEliminaTot tanca.
Em sembla que no m'hi acostumaré mai, per més que darrerament sigui tan freqüent.
Tant de bo que les vides tancades o acabades fossin tan boniques com aquesta porta i aquesta paret escrostonada. Sempre penso que la meva generació que de joves havíem de canviar el món, ha fet fallida del tot i deixarem un món encara pitjor del que era. Esperem que hi hagi algú capaç de donar-li la volta.
Aferradetes, nina!
Crec que quan som joves ho veiem tot tannn diferent!, pensem que ho canviarem tot i, a mesura que creixem, ens adonem que el món ens ha canviat a nosaltres. Hi ha tanta gent que pensa que necessitem un gran canvi, que realment no sé perquè no succeeix... imagino que "la maldat" és molta i sempre acaba guanyant... Espero que un dia canviï, tot i que jo no ho vegi.
EliminaAferradetes encoratjadores, nina.
No son gaire acollidores les portes tancades.... amb la música dels Dire Straits, com si fos el flautista d'Hamelin, potser s'obren i surt nova vida !!.
ResponEliminaAbraçades ;)
Hi ha portes que tenen el seu encant, fins i tot tancades. Potser sí que necessitem un flautista perquè es vagin obrint.
EliminaAferradetes, Artur.
La porta és tancada però per les frontisses s'hi colen les notes dels músics de carrer.
ResponEliminaI cada matí per sota de la porta hi entra un fil de sol.
Això no ho pot evitar ningú!.
EliminaEls sons i la llum ho traspassen tot. 😉
Aferradetes, Xavier.
Diuen que quan es tanca una porta una finestra s'obre.
ResponEliminaPerò cada cop hi ha més portes tancades i...de moment res.
Aferradetes!
Haurem de fer més finestres, cadascú a la seva manera.
EliminaAferradetes, Alfred.
Aquesta porta n'ha vist passar molts anys, d'aquí bé la seva bellesa i deu guardar un feix de bons recorsd...M'encanten les portes velles...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
A mi també m'agraden molt les portes, la vellesa que tenen les fa més belles... deu ser pel records que deixen.
EliminaAferradetes, Roser.
Todo es ciclico... Ahora acaba... Ojala renazca
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Incluso en algún momento de nuestras vidas, todo acaba y comienza de nuevo.
EliminaAferradetes, amic.
Una descripció breu però molt concisa. I una llàstima que cada cop hi hagi més portes tancades... aquesta té el seu encant, com moltes altres segurament també, però fa mal veure portes i persianes que no obriran més.
ResponEliminaAferradetes, bonica
Totes les cases velles tenen aquest punt de bellesa que no sabem com descriure-ho. És penós veure com mai més s'obriran.
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
Però igual que en acabar l'any en comença un altre, si hi ha una porta, sempre es pot obrir. Aferradetes, sa lluna!
ResponEliminaMolt cert això que dius, però un trosset de vida ja se n'ha anat.
EliminaAferradetes, Teresa.
Si pudiera hablar... La de historias que contaría.
ResponEliminaAbramos la nueva que llegará y que venga con bien.
Un abrazo.
Seguramente tiene muchísimas que contar.
EliminaEsperemos que si se abre, tenga el mismo encanto.
Aferradetes, Laura.
Un passat amb molt d'encant, per més tancat i barrat que estigui!
ResponEliminaCert, té molt d'encant aquesta porta.
EliminaAferradetes, nina.
Recordo la foto de quan la vas publicar a MeWe. Excel·lent la composició, el color i el contrast de textures!! Enhorabona!!
ResponEliminaVivim al present, però també som el que hem viscut en el passat. Aquesta porta i aquesta paret han viscut molt, com nosaltres. Segur que van conèixer temps millors, però quanta vida transmeten!! Aferradetes fortes, Paula!!
Tens raó, aquesta la vaig publicar allà.
EliminaSegurament si poguessin parlar, ens explicarien un munt d'històries.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.