25 de març 2023

PERSONALiTAT


—És alegre, divertida, decidida, no se li escapa res. Té un caràcter fort, quan s'entesta en una cosa ho fa sense pensar en ningú més. Lleial i valenta, afectuosa, molt independent i potser de les més netes... . .
—...???... Doctora... que he vingut per mi!...
—Per qui?. Ah... sí!, truqui per a una nova cita i vingui un altre dia, ara ho tinc tot ocupat!
Mentre sortia del despatx, pensava que havia estat una pèssima idea, la d'emportar-se a Mel a la consulta i anava remugant, compassada pels mèus de la seva moixeta.

21 de març 2023

ESVAiNT BOiRES


Niguls que van de pressa
dibuixant llums i ombres,
esvaint boires
de la por més salvatge
sense treva ni pietat
dins grans silencis.
[Març ~ 2023]

18 de març 2023

EL jOC DE L'AVi

 
Zinaïda Serebriakova, 1919, Карточный домик 

Es trobaven sense llum, sense internet i amb la llum de les espelmes poc podien fer. Sense permís, obriren una caixa vella de l'avi i hi trobaren un joc molt antic de cartes. Com mai hi havien jugat, es posaren a construir un gratacel. Tots hi volien posar les mans, però cada cop que semblava tenir un pis acabat, s'enderrocava per un frec o per un mal moviment. Per primer cop els germans no discutien, ni cridaven, ni s'enganxaven... la concentració inundava l'espai. De fet no sentiren les veus dels pares mentre s'hi apropaven. Tan sols un "què feu?" va servir per desencadenar la tragèdia. Volaren les cartes, volaren les mans, volaren les espelmes i tot s'omplí de fum, foc i crits... Tots pogueren sortir de la casa, sortosament no hi va haver cap ferit;  però passats uns dies, en entrar a l'habitació de l'avi, curiosament tot s'havia cremat, menys un retrat d'ell amb un somriure sorneguer jugant a cartes.

15 de març 2023

MANAR / OBEIR / O . . .


COM HO VEiEU ?

IMPERFET  [1939 - 1975]
jo                        obeïa
tu                        obeïes
ELL/ella/vostè    manava
nosaltres            obeíem
vosaltres/vós      obeíeu
ells/elles/vostès  obeïen


PRESENT   [1976 - 2023...] 
jo                        obeeixo (cent.), obeesc (val., bal.), obeïsc (val.)
tu                        manes
ell/ella/vostè       mana
nosaltres            obeïm
vosaltres/vós      maneu, manau (bal.)
ells/elles/vostès  manen


FUTUR  [ ... ?]
jo                         enraonaré
tu                         enraonaràs
ell/ella/vostè        enraonarà
nosaltres             enraonarem
vosaltres/vós       enraonareu
ells/elles/vostès   enraonaran

11 de març 2023

XERRAiRE

"DREAMERS" obra de Francesca Martí

—hi, hi, hi! Has vist aquests dos?, tan grans i amb pantalons curts.
—ssst...!
—Passa cada espècimen per aquí i nosaltres aguantant tot el dia el sol.
—Fes el favor de callar!
—I què si em senten?. Vols dir que no se fotran a córrer, he, he, he!
—Calla't i posa't bé!
—Estic cansat de la posició "correcta". 
—Para ja, home!
—Aquí tot el dia fent veure que estem pensant o somiant, que no sé què és pitjor.
—M'estàs cansant... calla ja!
—Per pensar o somiar, millor a la nit, no ara. I a la nit ens hem de moure i no parar de fer exercici per estar en forma per l'endemà... Això no és vida!.
—ssst...!. Calla que ve un fotògraf, posa't bé!.
—Jo no em moc!

CLiC! . . . 📷

08 de març 2023

DONA

Ens volem dones.

Ens volem mares.

Ens volem treballadores.

Ens volem remunerades.

Ens volem sexuals.

Ens volem senceres.

Ens volem vives.

Ens volem a tot arreu.

Per totes aquelles persones

que ens volen petites, 

infantilitzades, 

insegures i callades :

¡Ens volem lliures!

04 de març 2023

REMOR


Cel trencat.

Ens hem begut l'alba i la nit

i ens estem eixugant llocs,

tant fugissers com perennes.

La remor d'un Mediterrani ondulant

inunda de soroll el silenci.

[Març ~ 2023]

28 de febrer 2023

POBRE (sa)


Quan la pobresa entra per la porta, no sempre depèn de nosaltres. No la vol ningú. Veus com se'n va allunyant l'amor dels amics i, el que és pitjor, de la família. Et quedes aïllat en un món que no entens però que és la teva realitat. Realitat que es va formant segon a segon i que mai podràs endevinar. La gent que passa al teu costat no et veu, ni tan sols et mira. No vols anar enlloc amb les sabates trencades, ni amb la roba vella. La pobresa habita amb tu, però no vols perdre la dignitat... quina?. I així com passen els dies, la roda es va fent més grossa i te n'adones que per viure no calen gaire coses. Que la gent que està al teu costat, hi és perquè així ho vol, sense cap necessitat de demanar-ho... són pocs, molt pocs, realment els necessaris per seguir endavant. I d'alguna manera, et sents lliure.

25 de febrer 2023

L'iLLA DEL VENT

 
Ma Lin, segle XIII, 靜聽松風  RELATS CONJUNTS

En aquell poblet petit d'un país indeterminat s'explicava una història molt antiga que passava de pares a fills. Se contava que a la llunyania, entre l'espessa boira, hi havia una illa anomenada "L'illa del vent", on la màgia brotava per tot arreu, però que només els que hi anaven podien gaudir d'ella. Havies de ser molt i molt valent i només tenia un inconvenient, que a la tornada (si tornaves) ningú podia explicar res del que havia passat. En Pere i en Joan estaven amb un pam d'orelles cada cop que algú en parlava...
—Hi vull anar... però no sol—, va dir en Pere, tot mirant en Joan.
—No sé! i si no tornem?.
—Això voldrà dir que s'hi pot viure molt bé.
—Ningú explica com s'hi viu, només que té molta màgia...
—Tens raó, però qui no s'arrisca, no pisca.

Els dos van idear un pla. De partir, millor a finals de maig, que comença el bon temps i no tindrien tanta boira de camí. S'endurien menjar per una setmana i els estris per cuinar i dormir. Sempre podrien tornar abans si no els agradava allò que els oferia l'illa. 
I dit i fet, arribà el moment de partir, carregaren de matinada, perquè ningú no els veiés sortir. Després d'una llarga i pesada travessia, albiraran terra. La curiositat i l'alegria per parts iguals inundaven la barca. Per fi havien arribat!. Només tocar terra, ja van notar com bufava el vent, però no era molt fort, semblava més una brisa que un vent pròpiament dit. Es distribuïren les feines per buidar la barca i trobar un bon lloc on situar el campament. Una vegada tot al seu lloc, s'assegueren per contemplar el paisatge. Cansats com estaven, quedaren dormits just als peus d'un gran arbre. El vent començar a bufar més fort, emportant-se tot el menjar i els estris, però ells estaven tan dormits que només viatjaven pels seus somnis... Hi havia tant per menjar que no podrien acabar-s'ho en més de dues vides; cofres i cofres de joies, miressis cap on miressis i brollava un manantial d'aigua fresca que no s'aturava mai. En Joan, que era menys valent, es veia com un gegant estirat sota l'arbre, tota l'illa era seva i així seguiria anys i panys. En Pere, ai pobre, Pere!, es va quedar en un no res, petit i escalfeït caminava com a perdut per tot arreu... De sobte es despertaren els dos, tant l'un com l'altre havien tingut el mateix somni, veint-se junts amb les circumstàncies de cadascú. Es van mirar i sense dir paraula anaren cap a la barca. Només en Pere va dir unes paraules durant la travessia de tornada...
—Si pregunten no direm res de res, ni on hem anat, ni què hem vist. D'acord?.
En Joan va fer un moviment de cap, asseverant el que deia en Pere.

Passats uns anys, en el petit poble se seguia contant la història de "L'illa del vent", els dos amics no en volien saber res, tot i que en Joan reia per sota el nas recordant-ho.

20 de febrer 2023

EL GRAN TEATRE DEL MÓN


El gran Teatre del Món obre les seves portes com cada matí. Cadascun amb la seva disfressa preparats per bregar amb tot el que oferiran les hores que venen per davant. Sense saber mai el què ni amb qui ens trobarem, disfressem les nostres febleses sense aturar-nos a treballar el nostre jo profund.  En arribar a la nit, ens traiem la roba, ens desmaquillem i ens quedem nus. A qui enganyem?... si quan vam voler treure'ns les màscares, ja estaven enganxades a la cara i fórem incapaços de descobrir qui érem...

17 de febrer 2023

SURAR

Emocions que suren trèmules i canviants,

només així evitaràs el buit d'enfonsar-te.

A l'aire vesses el teu aire trist,

davant d'uns ulls que no jutgen.

On començarà el cel 

que eixugarà la llàgrima lliurada?

[Febrer ~ 2023]

14 de febrer 2023

TREN DE SÓLLER


Com cada matí em desperto sense saber què em regalarà el dia. No sé si seré productiu, tot i que no és el que em treu la son. Veuré les cares de les persones que van i vénen amb un gran somriure que no decau mai i als seus ulls la il·lusió dels paisatges nous. Els recorrerem junts cap el Nord, fent del camí un regal que no podreu oblidar. Hi haurà confidències, rialles i jocs dels nens, mostres d'amor, moltes, moltes fotos i secrets... ai els secrets!... si jo parlés... !  
Arribarà la nit i, en tornar, vos guardaré per sempre en la meva capseta màgica del record. 


10 de febrer 2023

TESTiMONiS MUTS


Llum i penombra 

entre aquestes parets,

com a testimonis muts.

Papers buits,

 velles fotos,

roba suada

i la mel sense tu.

[Febrer ~ 2023] 

06 de febrer 2023

ENCURiOSiTS

Després d'un matí d'un treball molt acurat, quan gairebé res quedava per trencar, et quedares ben quiet amb les orelles ben alçades i mirant fixament a un punt. Vaig treure el cap per veure on miraves i no vaig veure res, però hi havia quelcom que et cridava l'atenció... Per un instant quedàrem encuriosits per allò que jo no veia i tampoc sentia. Passares més de vint minuts sense moure't, fins que seguires trossejant tot el que hi havia al teu abast.

03 de febrer 2023

BOiRA

 

Embadalida darrere els vidres,
veig com la boira desdibuixa
tots els paisatges de gran.
Com si fos un regal de Nadal,
envoltada dels éssers estimats,
viatjo per la meva infantesa...
mentre m'envaeix la melangia.
[Febrer - 2023]

30 de gener 2023

JUST AL FiNAL



La mort té tot el temps del món... esperarà.  Qui sap si t'atendrà avui o l'any vinent.  Enmig de la foscor més negre, et reconeixerà en qualsevol instant... pot estar just al final del carrer.  I tu vas somiant, viatgera solitària, sense sebre si arribaràs mai a casa. 

27 de gener 2023

SEiXANTA - CiNC . . .


Tinc una capseta on hi van a parar les meves sensacions, les meves emocions, les meves vivències, tots i cada un dels meus records. Allà hi són tots els colors i les seves tonalitats. Els dies de pluja i el fred, com també la llum del sol i el somriure de la lluna. La vaig omplint, mica en mica, des de fa seixanta-cinc anys i... nou mesos, on mumarona em va portar aferrada dins del seu ventre. Què bé s'hi estava allà!... De totes les emocions, n'hi ha dues què són les que guardo amb més estima... el frec dels braços de mumare i el somriure del meu fill. 


21 de gener 2023

LA FUMADORA

 Elin Danielson-Gambogi, 1890, Avslutad frukost 

Aquí asseguda al meu racó, vaig pensant per què fumo?... Els primers per cremar mal records, els següents per mantenir-me en peu i un grapat per cicatritzar ferides, les velles i les que encara han d'arribar. Altres per fer volar rialles i paraules buides. Uns per quan estigui contenta i altres per quan els fracassos m'arribin. Un per posar-me en marxa i un altra per mantenir el caliu de la ràbia. Alguns pels amors nous i altres pels que se'n van anar...  Altres tants per espantar la por...  Un per desenterrar la destral de guerra i un altre per fer les paus. Molts per escalfar-me quan no hi siguis... Descomptant els que pugui regalar... me'n quedaran dos, per si a la nit em desvetllo. 

De vegades penso que si el tabac m'agrada tant és perquè, en aquest món buit i sense sentit, em dóna la impressió d'estar fent alguna cosa que té realment un significat.

17 de gener 2023

SANT ANTONi


Una de les celebracions més tradicionals de les Illes Balears és la Festa de Sant Antoni, que arriba, puntual, a la seva cita el 17 de gener de cada any.
Es tracta d'una festa molt arrelada en els costums populars, l'origen de la qual es remunta a l'antiga societat agrícola balear. En aquesta època, la gent s'encomanava a Sant Antoni, patró dels animals domèstics, per obtenir protecció dels animals útils en les feines del camp.


La festa comença la vigília del sant amb el que s'anomena La Revetla de Sant Antoni. Pel vespre, s'encenen grans foguerons als principals carrers i places de les viles, mentre la gent balla al seu voltant. El foc, autèntic centre de la celebració, simbolitza en aquesta festa la purificació i la renovació de la vida, el triomf del bé sobre el mal. A més a més, aquest vespre es fan torrades i tothom comparteix llonganisses, botifarrons, sobrassada al caliu del foc i altres productes com s'espinagada típica de Sa Pobla.
Durant tot el vespre, màgic per a molts, la música dels xeremiers sona incansable i té lloc un dels seus majors atractius, la tradicional Ballada de Dimonis, que simbolitza les temptacions del Dimoni que Sant Antoni gloriós hagué de superar sovint. 

"Sant Antoni és un bon sant
qui té un dobler li dóna
perquè li guard s'animal
tant de pell com de ploma"
                               

ViSCA SANT ANTONi !!

14 de gener 2023

DiNS i FORA


L'amor ens unifica encara que sigui amor per un instant i, tot i així, mai no em sé d'aquest món. La dissociació entre el món interior i el món exterior és tot un abisme. A fora pinta i esborra les essències, dins m'acarona suaument la tendresa. Quan la violència més gran és sentir que ningú et podrà entendre mai, l'únic símbol de superioritat que conec és la bondat... 
Com més coses s'entenen, menys entenc el món.

11 de gener 2023

PLUjA (II)

Miro per la finestra i veig el carrer buit. Moments després un dona amb paraigües creua, a mà dreta el Museu del Calçat, per davant un petit parc i un pas de vianants a l'esquerra. Els dies de pluja em sento obligada a pensar... Tots els poemes s'haurien d'escriure en vertical, com la roba estesa i humida... I em pregunto si la pluja és el motor de la solitud com una part més del nostre patiment. Mentrestant, el so de les gotes m'envaeix per dins.

08 de gener 2023

CARAGOLADA!!!


Una oloreta em venia, filtrant-se per la cuina. Eren aromes d'unes herbes molt conegudes. Com més m'apropava a la finestra, més m'entrava pel nas fins arribar al meu cervell. Aquest es posà en marxa immediatament i sense pausa em vaig plantar a la taula dels meus pares. Caragolada!!!. Era com una festa cada cop que n'hi havia. 
Semblava que el meu pare tenia un radar per localitzar-los, després els posava dins d'una caixa de fusta amb quatre potes, dues reixetes (una a dalt i una altra a baix), feta per ell i els hi donava lletuga fins uns quants dies abans de cuinar-los, que els hi posava farina. Arribat el dia, els netejava amb moltes aigües i, un per un, els anava traient la brutícia amb una pua de fasser  per assegurar-se que eren vius. Tot a punt per entrar a la cuina, on la mare tenia una olla molt gran plena d'aigua, on hi bullia els caragols a foc molt lent. Després de llançar la primera aigua, tornava a carregar-la per afegir-li un bon manat d'herbes aromàtiques de totes classes (fonoll, moraduix, llorer...) i un bon sofrit de tomàtiga, ceba, botifarró, cancelada, peus de porc o costella baixa i sobrassada, sal al gust i pebres coents. I l'olla bullia i bullia fins que ja estaven fets. Asseguts a taula, acompanyats d'un bon vi i un allioli de patata, els anàvem assaborint d'un en un. Eren dinars d'hores de sobretaula, explicant entre els germans qui n'havia menjat més, fent broma de tot...
Avui només els puc olorar des de casa, però els records també poden omplir i molt.

I ja sabeu el refrany:  "Qui menja caragols per Sant Marc,  gaudeix de bona salut de franc" 😉

05 de gener 2023

MÀGiA D'UNA NiT

Sura a l'aire la màgia, 

pot ser de tots i per a tots. 

Per a què tants cabdells i tanta història?. 

Si malgrat tot, la vida només és...  

i aquí s'hi està per viure-la!.

01 de gener 2023

TROCA


 
Al matí tot s'haurà fet vell,
mentre el cor esmicola el temps,
l'aire espès de l'absència
aixeca murs que ens fermen,
oblidant il·lusions, trencant promeses,
en una troca filada de pensaments.
 [Gener ~ 2023]