Amb les primeres notes se't fa un nus a la gola, un pessic al cor, un reguitzell de llàgrimes que se't van perdent per la comissura dels llavis... es desperta l'enyor d'aquelles nits junts entre llençols i t'estremeixes com mai... En acabar, els aplaudiments et retornen a la realitat d'aquell petit claustre... [Sa lluna]
- - - - - - - - - - - -
Sonen les notes,
tots els records tornen.
Els peus cimbregen.
[Alfred]
Al mateix temps
que la nota s'apropa,
bota el cor.
[Sa lluna]
Comença el so,
se'n van els ulls més enllà
del propi espai.
[qui sap si...]
L'espai s'esfondra
mentre les notes sonen.
El cor s'eixampla.
[Sa lluna]
Respira a fons
al so de la música
es queda al cor.
[qui sap si...]
A cada nota
un pessic mou el cor.
Sentiments volen.
[Sa lluna]
Glopeja el cor
els sons que la música
treu a l'aire.
[qui sap si...]
Beuré de tu
milions de sons perduts.
Compassos fets.
[Sa lluna]
Caminant pel mig
d'un camp llaurat per cinc cops,
sembraré els sons.
[qui sap si...]
Camí de sons,
d'un pentagrama florent.
Nota a nota.
[Sa lluna]
Amo la música y mi instrumento preferido es el piano.Te doy las gracias por tu precioso obsequio.
ResponEliminaUn abrazo
De pequeña di clases de piano y hasta que fui muy crecidita era mi instrumento favorito... ahora hay muchos que me apasionan.
Elimina¡Gracias a ti por venir!.
Aferradetes, Antonia.
La música ens porta sempre records.
ResponEliminaAquesta delicia del Manel Camp està perfectament triada per transportar-nos-hi!
Aferradetes
I si tens la sort de veure'l en directe, encara t'agrada més.
EliminaAferradetes, Josep.
El poder evocador de la música és impressionant.
ResponEliminaI en les ànimes sensibles encara ho és més.
Petons.
Tens raó, jo sense ella no puc viure.
EliminaPetonets, Xavi.
Sonen les notes
ResponEliminaTots els records tornen
Els peus cimbregen.
Aferradetes, sa lluna!
Molt bo el teu haiku.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Comença el so,
Eliminase’n van els ulls més enllà
de l’espai propi.
qui sap si...
L'espai s'esfondra
Eliminamentre les notes sonen.
El cor s'eixampla.
Gràcies!.
Ui, quant de sentiment en aquest poema! Escoltar música en directe ja ho té això. Com veure un partit no en diferit.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaNo sol veure partits, així que no t'ho puc dir; però sí que és molt especial escoltar música en directe.
Aferradetes, nina.
That is probably an extent of singing I do not know about but aspire to.
ResponEliminaSi et deixes anar, la música pot arribar a tots els racons del teu cos.
EliminaAferradetes, roentare.
La música en un bien indestructible que nadie puede malograr. Una suerte que hay que agradecer.
ResponEliminaYo no puedo imaginar un mundo sin música y nos beneficia a todos por igual.
EliminaAferradetes, Luis.
Doncs si són capaces de portar-te en un lloc així,... Bravo, Bravo!
ResponEliminapodi-.
Em poden portar a molts llocs... fins i tot a converses.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, Carles.
Oh, the joy when granddaughter's little fingers play Beethoven's Ninth for me. / Oh, quina alegria és quan els dits petits de la meva néta toquen per a mi la novena de Beethoven.
ResponEliminaM'has fet recordar-me a mi mateixa quan era petita.
EliminaSentiments que es remouen.
Aferradetes, Sean.
Que nunca nos falte. Cuantos y buenos recuerdos nos trae siempre.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
Creo que es un bien universal... no podría estar sin ella.
EliminaBuen viernes, Laura.
Aferradetes.
Tens tota la raó. Suposo que gairebé tothom associem les peces segons les nostres vivències i records, segons els nostres estats d’ànim, i allà queden, dins del nostre cervell, lligats els pensaments, els sentiments i la música. Inseparables.
ResponEliminaAferradetes!!!!
Hi ha una connexió especial que no es pot trencar... gosaria a dir què, fins i tot, si es perd la memòria.
EliminaAferradetes, Joan.
Tengo buenos amigos músicos y tengo músicos en casa sin faltar un piano. Y No concibo ni un solo día sin escuchar música.
ResponEliminaBesos
Es todo un lujo vivir rodeado de música.
EliminaBesos
La música ens acompanya sempre, és part de la nostra vida i dels nostres records.
ResponEliminaBon cap de setmana. Abraçades!
És el llenguatge universal de la humanitat.
EliminaBon cap de setmana!.
Aferradetes, Mac.
Patinen els dits
ResponEliminaper un màgic camí
de rajoles
blanques i negres,
d’on surten
tonalitats i sons
que modifiquen el cor
i ens embadaleixen
com només
ho pot fer la música.
Un món que dura el llarg
que la partitura mana,
al ritme que diu.
Després aquest món
s’enfonsa
i torna allò real
del que volíem fugir.
La resta és record
que queda en la memòria.
qui sap si...
Bellíssim, gràcies!.
EliminaAferradetes, qui sap si...
Precioso, amiga... Que bello vivir esos momentos tan emotivos...
ResponEliminaFeliz domingo
¡Muchas gracias!.
EliminaSentimientos, esos instantes indescriptibles.
Aferradetes, amic.
El piano es el instrumento que más me emociona. Ninguno puede sustituirlo.
ResponEliminaDe pequeño estudié solfeo y tocaba el acordeón y no podía apartar mi vista de los pianos, cuando pasaba por cierto comercio.
Aferradetes :))
También tengo predilección por el piano, de hecho fue el primer instrumento que toqué de pequeña y fue el último regalo de reyes de mis padres.😉
EliminaAferradetes, Gumer.
El alma se expande hasta llegar a sitios inimaginables a dar abrigo a quien lo necesita y la magia completa el círculo de amor.
ResponEliminaBesitos de anís, bella Sa luna que ayer hiciste eclipse en México, haciendo falta de poderío. Ya viste imágenes y videos?
La música nos abriga a todos en todas las situaciones.
EliminaEn cuanto a mi querida luna, sí pude ver en vídeos el eclipse en México, ¡brutal!.
Besos, Sara.
"haciendo gala* de poderío. El corrector de palabra hace de las suyas.
Elimina😉😘
EliminaLa força de la música per generar records, la força dels records per despertar les emocions i la força de les emocions que ens fa viure més intensament.
ResponEliminaTot en un post bellíssim.
Aferradetes.preciosa.
Sí, realment és així com dius. És el poder de la música, sortosament.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
Respira a fons
ResponEliminaal so de la música
es queda al cor.
qui sap si...
Molt bé!, ja el tens a dalt.
EliminaAferradetes, qui sap si...
A vegades n'hi ha prou amb quatre notes, dues paraules o tres pinzellades per arribar-nos al cor. Si, a més, ho associem a experiències passades, encara ens toquen més. És el poder de l'art fusionat amb els records.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Jo diria més, és la màgia de l'art.
EliminaAferradetes, Tresa.
Les notes del piano ens transporten, temps enllà. A una tarda de diumenge, a un capvespre d'estiu prenent la fresca, a nits de passió, les tecles blanques el blanc dels llençols, les tecles negres a una pèrdua sostinguda.
ResponEliminaEns arriben per tot arreu, fins i tot als records.
EliminaUnes paraules molt poètiques, Xavier. Gràcies!.
Aferradetes.
Glopeja el cor
ResponEliminaels sons que la música
treu a l’aire.
qui sap si...
Un altre molt bo.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
És així, Paula. La música també per mi té un poderosíssim poder evocador de sentiments i estats d'ànim i ens pot fer sentir una connexió emocional amb allò que estem escoltant. Ens transporta a moments i llocs del passat que habiten a la nostra memòria, o també ens pot fer somiar amb moments o llocs imaginats. Tot i que és clar que no és així per a tots. Per a Napoleó, la música era el menys molest de tots els sorolls!!🤦♂️Aferradetes musicals, Paula!!🎵🎶🤗😘
ResponEliminaBé, si Napoleó escoltés segons quin tipus de música d'avui dia, no es queixaria tant dels sorolls.🤭
EliminaAferradetes ben fortes, Alfons.😘🤗🎶
Caminant pel mig
ResponEliminad’un camp llaurat per cinc cops,
sembraré els sons.
qui sap si...
Moltes gràcies!.😉
EliminaCrec que amb aquest podríem acabar, més pel temps que tinc que per res més.
Camí de sons,
d'un pentagrama florent.
Nota a nota.
Aferradetes, qui sap si...
Una escala
ResponEliminaque té cinc graons em du
on els sons són flor.
qui sap si...
No cal seguir la cadena, però jo ho havia d'escriure.
Pots escriure tot el que et vingui de gust.😉
EliminaMoltes gràcies!.