RESCATATS . . . ( III )

Plena de somnis, 

encallada la barca, 

encara remes.

[Abril ~2022]

_ _ _ _ _ _ _ _ 

Encara remes 

en allò que no es veu, 

quan tot s'acaba.

Helena Bonals 

_ _ _ _ _ _ _ 

La mar retira

sota la barca seca

l’aigua del somnis.

qui sap si 

RESCATATS . . . ( II )

Gota a gota,

a l'ull imperceptible.

L'aigua degota.

[Maig ~2023]

CRÒNiCA

Alexandre Debelle, 1853, L'assemblée de Vizille

a   RELATS CONJUNTS

Era el primer dia que es reunien, després d'uns ajustadíssims resultats que obligaven als parlamentaris a arribar a enteses. Estava ple de gom a gom, no hi faltava ningú. Després de les encaixades de mans, de les salutacions afectuoses i dels somriures de pasta de dents, començà la sessió. Ni deu minuts trigaren a llançar-se insults grollers (que sóc incapaç de reproduir aquí), com també desqualificacions i retrets que no anaven més enllà que si el Sr. X s'havia absentat quatre vegades de la sala, per anar al bany o que la Sra. T portava la falda massa curta... Tothom s'escridassava i ningú s'escoltava... Un cop més, de res serviren les eleccions, no saberen interpretar la voluntat del poble a les urnes.

A. Bonull, des del galliner Congrés per a TB-6.

RESCATATS . . . ( I )

Jo i no altra

en un dilatat espai.

Només les ombres. 

[Gener ~ 2023] 

LA BOiRA

 

La boira parla de confusió, 

de solitud, d'angoixa, 

del dubte de l'existència; 

però ens parla també de la visió 

entre la realitat i la il·lusió,

entre la quietud i el misteri... 

la vida és només això, boira.

[Maig ~ 2023]

D' ABSÈNCiES

De fons es respira el so d'una ràdio 

i cada pam, de l'espai que no ocupes, 

s'omple d'absència. 

Es desdibuixa l'entorn 

i tots els petits instants amb tu 

creixen dins meu. 

Alenar el teu nom, 

mossegant-me la veu, 

des d'aquell ahir ple de llum 

no em fa profit. 

Esperaré que tornis 

amb tot el dolor 

dels meus dies sense tu.

[Maig ~ 2023]

UN TAST . . .

 

Joan Lacomba  1934 - 2022

Director, professor, pintor i escultor em vas deixar la teva empremta quan era una nina tímida d'onze anys i que començava a un institut mixt, després de deixar un col·legi de monges...

En entrar a la sala d'exposicions, un calfred em va recórrer el cos i no em preguntis per què, però el ulls se'm van omplir de llàgrimes... Passats uns minuts em recompongué i vaig anar de la teva mà fent una passejada per casa teva...

Cadira / 1958 / oli sobre tela

Cala Varques / 1984 / oli sobre tela

Joana / 1984 / pastel i tinta xinesa sobre paper

Sa Rua / 1985 / técnica mixta sobre cartó

Bicicleta / SD / oli sobre tela

Institut / 1974 / oli sobre tela

De quin color era? / 1985 / oli sobre tela

Toca una trompeta / 1984 / oli sobre tela

Toca dues trompetes / 1985 / oli sobre tela

Sense títol / 1997 / acrílic sobre tauler

Quin és l'holograma? / 1999 / técnica mixta sobre tauler

Sèrie bestiari / 2010 / acrílic i oli sobre cartó

S'enfila / 2019 / técnica mixta sobre tauler

Dins la memòria, l'esperança II / 

2022 /escultura resina de polièster

Madonna dels que passen fam / 2022 / instal·lació

Pendent de títol / 2022 / acrílic i oli sobre paper

(darrera obra on encara hi treballava en Joan)

SEMPRE SERÀS RECORD AMABLE

* Feu clic damunt les imatges per engrandir-les.

iMMiGRANTS

Després del "clic" els veig passar i em quedo pensant... Com van arribar fins aquí?. Quines seran les seves converses?. Hauran trobat feina?. Podran integrar-se a la comunitat?.  Milloraran  el seu nivell de vida?. Acceptaran els nostres costums?. Enyoraran la seva terra?. Pensen tornar-hi?... Massa preguntes per a tan poques respostes... 

 

LA GARSA

 

Claude Monet, 1868/69, La Pie a  RELATS CONJUNTS

El tímid sol

acarona la garsa,

pam a pam la neu es fon,

dibuixant ombres

on la vida s'escalfa.

[Maig ~ 2023]