27 d’octubre 2026

MANiFESTACiÓ o VANDALiSME


Milers de persones van marxar de manera pacífica, amb pancartes i consignes, exercint el dret a expressar desacords. La manifestació va començar amb una col·lecció admirable d'opinions en majúscules. Els ciutadans reclamaven drets, fins aquí tot legal i força democràtic. 
Després, ALGÚ va decidir que expressar disconformitat incloïa trencar aparadors, incendiar contenidors i cotxes, i saquejar botigues.

L'endemà, les notícies van debatre si allò era protesta o vandalisme. Els polítics buscaven culpables. La policia parlava de disturbis. Els manifestants, de repressió. Els propietaris, de pagar la factura.

Així, actualment, manifestar-se sembla exigir visibilitat, mentre cometre actes vandàlics exigeix ​​assegurança. La diferència continua sent senzilla: una reclama canvis, l'altre els cobra a tercers.
Confondre'ls beneficia els que prefereixen anomenar caos a qualsevol demanda i llibertat a qualsevol destrossa. 

23 d’octubre 2026

FESTA!!!


Rosa tornà a casa després d'un sopar amb amics. Com eren les festes del patró, havien fet una volta pel poble i s'havien aturat a fer-se fotos davant d'aquella escultura gegantina de la plaça, abans d'anar al seu restaurant preferit. Una vegada deixades les bosses a l'entrada es ficà al llit, posant el seu cap maldestre al coixí més còmode i s'adormí.
L'endemà, trobà unes sabates d'home al passadís. No eren de cap dels seus amics o això creia. Trucà als dos mascles que havien sopat amb ella la nit anterior. Un li jurà que havia marxat molt aviat, l'altre li confessà que no recordava com havia tornat a casa. Penjà mentre que el darrer noi començava a renegar... després s'adonà que hi havia una clau damunt el moble que no havia vist mai i tingué males sensacions...
Mentre feia passes cap a la cuina, sentí unes passes darrere seu, es girà però no hi havia ningú. Mirà el mirall i veié un rostre pàl·lid que li resultava familiar. Va fer unes carusses estranyes, pensant que era un efecte de la son i sentí un gran penediment per haver tornat tan tard.
Aleshores, des de l'habitació, una veu digué:
—Nena, has vist les meves sabates?
La Rosa quedà esglaiada en no reconèixer aquella veu i no gosà donar cap passa més...

*Proposta de Sean Jeating a River 

Paraules:  rostre, preferit, una vegada, coixí, penediment, bosses, cares/carusses, mascles, passes, renecs, confessar
Color: rosa 

19 d’octubre 2026

LA SABATA NEGRA

 Lluïsa Vidal - Sortint de missa 1909-1918 

Aquell matí de diumenge de 1918, els feligresos sortien de missa ben mudats, amb les sabates lluentes i l'ànima, segons deien, més neta que una patena. 
A la porta de l'església, madò Margalida ja esperava el moment de saber qui havia combregat i qui s'havia quedat al banc. No fos cosa que algú tingués més pecats que ella!... Mentrestant, el rector saludava orgullós als feligresos, convençut que havia sembrat la bondat dins els seus cors. Altres veïns murmuraven en veu baixa que era estrany veure la porta de la rectoria oberta i que damunt l'escaló havien vist una sabata negra plena de fang. Tothom començà a fer conjectures, perquè en aquell poble els misteris duraven ben poc, però les xafarderies, anys i panys!... Na Catarina assegurava haver vist una ombra entrar a l'església de matinada. En Miquel, que no creia ni en miracles ni en fantasmes, es persignà tres vegades per si de cas. El rector, pàl·lid com un ciri, demanà silenci.

—Germans, no faceu judicis precipitats!

Just aleshores, un nen assenyalà la sabata i exclamà:

—Però si és la del batlle!

Tots giraren el cap cap a l'home, que intentà somriure mentre amagava un peu darrere l'altre. El rector sospirà i tancà la porta de la rectoria sense dir ni piu.  Ningú no gosà fer més preguntes però aquell vespre, a cada casa, es parlà del misteri.

L'endemà, el batlle aparegué amb sabates noves i una excusa ben poc convincent, deia que havia passat la nit cercant una gallina perduda... Per descomptat, ningú se'l va creure!
Al capdavall, en aquell poble, era millor tenir a Déu content i al batlle vigilat. 

16 d’octubre 2026

SOBREPROTECCiÓ


La Rosa feia temps que somiava tenir una vida tranquil·la sense haver d'estar pendent de tothom. Els seus fills ja eren grans i el petit s'havia emancipat feia poc. Per primera vegada en molts anys, ella i la seva parella podien gaudir de la casa només per a ells dos.
Al principi tot semblava idíl·lic, sopars improvisats, sortides sense horaris i moments de diversió. Però, al cap d'unes setmanes, la Rosa començà a trobar a faltar algunes coses de la vida familiar, com el renou dels nens, les converses a taula i les visites inesperades.  
Un migdia, mentre passejaven pel poble, el telèfon va sonar. Era el fill petit.
—Mare, m'he emancipat de veres, he trobat feina a Austràlia i me'n vaig la setmana que ve!
La Rosa va quedar muda. La seva parella somrigué.
—Per fi, tranquil·litat!
Ella no el mirà, estava cavil·lant i no va contestar. Ja feia plans per passar uns dies a Austràlia, fins que el nen es sentís com a casa...

*Proposta de Sean Jeating a River

Paraules: 1.fills/nens  2.parella  3.emancipat  4.diversió  5.idil·li  6.passar  7.només  8.moment  9.tranquil/pacífic  10.coses 
Color: Rosa fumat

12 d’octubre 2026

Ullets

~ 1.988 ~

Un drap petit,
dos ullets s'hi amaguen.
Somia llunes.
(Octubre ~ 2026)  
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Swaddled in love
eyes closed in trustful sleep
babies are a blessing. 
(Mimi) 
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Pau al bressol,
la vida just comença.
Somni tranquil. 
(MacAbeu) 
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Un núvol blanc.
Nedant en calidesa.
Un son tranquil. 
(Carme) 
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Tendresa ben blanca
destacant sobre la cuna
somiant futur. 
(Alfred)
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Nana, nena, nina,
fes nones ninet,
tanca els ullets, tanca els ullets,
a dormir, angelet. 
Que només mirar-te
em nodreixes el meu cor. 
(Xavier) 
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Ruhiges Atmen
Noch nichts wissen von der Welt
So lebt es sich gut. 
(Sean)

08 d’octubre 2026

DESPERTA'T


Algú va dir que, per conèixer millor la vida dels joves contemporanis, cal entendre què passa dins un món digital on mai no és fàcil saber qui té raó i on la vida es presenta de color de rosa.  Tots vam estar d'acord en que era una frase que resumeix una realitat que canvia fàcilment i que obliga a la societat a despertar-se i a replantejar-se moltes coses. 

*Proposta de Sean Jeating a River.

Paraules: 1. contemporanis  2. fàcilment  3. vida  4. conèixer  5. mai  6. un  7. dir  8. frase  9. qui  10. dins 
Color: Rosa 

05 d’octubre 2026

LA PÀGINA


Cada capvespre, na Teresa s'asseia al costat del seu padrí davant d'aquella vella màquina d'escriure verda. Ell sempre deia que les paraules tenien memòria, però ella encara no ho entenia. 
—Llegeix-me aquesta —li va demanar aquell dia.
La néta mirava el full que tenia entre les mans. Hi havia paraules escrites feia molts anys, paraules que parlaven de persones, de famílies i de vides que havien estat arrancades de cop.
—Per què ho hem de recordar, si va passar fa tant de temps? —va demanar.
L'avi va mirar la vella màquina d'escriure i després a la seva néta..
—Perquè cada nom que recordam és una persona que no ha desaparegut del tot.
Ella va abaixar els ulls cap al full. Ara les paraules li semblaven diferents. Ja no eren només tinta damunt paper, eren veus. 
—Nosaltres no hi érem —li va dir—,  però podem escoltar i podem contar-ho.
—Això ho vas escriure tu? —va preguntar ella, sorpresa.
—Sí. Però em falta acabar-la.
El padrí va mirar per la finestra. La llum del capvespre entrava dins l'habitació i tenyia les parets de taronja. La Teresa va agafar un full nou, el va col·locar a la màquina d'escriure i començà a teclejar. Perquè recordar no és viure en el passat, és impedir que la història quedi callada.

02 d’octubre 2026

EL DETECTiU JOVE


En Pau era un detectiu jove però molt fiable. Un vespre rebé una trucada sobre un misteri en una antiga vil·la situada prop de la muntanya. Quan hi arribà, començà a passejar pels voltants buscant alguna pista. A terra trobà unes petjades que conduïen fins a una zona de sorres movedisses, a prop hi havia un tros de filferro retorçat i un caramull de cendres. Dins la casa, descobrí una ampolla de suc de mandarina que s'havia vessat damunt una taula i per la finestra veié una branca que es movia amb el vent. Per aconseguir que el sospitós sortís del seu amagatall, en Pau començà a cantar ben fort i a fer el pallasso i, de sobte, una figura salvatge sortí corrents pel passadís. En Pau la seguí fins a una porta tancada... abans d'obrir-la, trucà a una veïna de confiança que sempre l'ajudava en les seves investigacions. 
—Neus, has de venir tot-d'una! 
Junts descobriren una caixa plena de fotografies antigues que els portaria a un misteri més gran, qui habitava aquella casa?... era una persona o un animal?... per què s'amagava?...

*Proposta de Sean Jeating a River

Paraules: 1. passejar  2. sorres movedisses  3. cendres  4. filferro (cable)  5. salvatge  6. retorçat 7. fer el pallasso  8. vessat  9. vil·la  10. fiable  11. de confiança  12. muntanya.
Color: mandarina