- Com es troba avui, Miquel?
- Molt millor Dr. Miralles, gràcies.
- Ja ha passat el pitjor, l'últim implant sembla que no ha estat rebutjat. Sap que encara ens queden uns quants, però ja ha sortit de la gravetat i el seu aspecte - considerant com va arribar al Centre - és més que satisfactori. Si segueix així, no quedarà cap rastre de la seva bestiesa ... Crec que ja està preparat per veure les fotografies del dia que va entrar. A vostè li sembla bé?
- Crec que si doctor, encara que he de reconèixer que no sé com reaccionaré. El record del dolor està molt present encara.
- Hauria de veure-les i explicar-nos com va succeir tot. Marta, faci el favor de apropar-les al pacient.
- Ohhh Deu meu!!
- Amb calma, a poc a poc, i intenteu fer memòria.
- Era al juliol, no?
- Si, la tercera setmana de juliol, segueixi ...
- Recordo que hi havia estat llegint uns posts d'alguns blocaires amics ...
Parlaven d'un moviment slow i d'un altre quick Tenia una setmana de vacances i ... ohhhh Déu meu!!
- Tranquil · litzi, sé que és dur però ha de continuar pel seu bé.
- Com li deia, tenia poc temps i havia decidit llogar un apartament prop del mar. Sempre he estat de pell molt blanca i mai aconseguia estar bronzejat quan finalitzava l'estiu. Tots els meus amics, els companys de treball, tots lluïen un bru intens a la tornada i jo, com a molt, un lleuger rosat. Quina bestiesa ara que ho veig!
- Vol descansar una mica?
- No doctor, millor passar el mal tràngol ara. Vaig sortir molt d'hora per arribar a l'apartament i deixar-ho tot llest per sortir a donar-me un bany. No volia desaprofitar ni un sol minut de la meva setmana. Tot anava com havia previst. A les vuit ja estava desfent la maleta i posant cada cosa al seu lloc. Em vaig posar el banyador, vaig agafar la tovallola i el bronzejador, un que havia llegit que et deixava bru en un parell de dies. La platja a vint metres de l'apartament, un luxe!. Quan vaig arribar a la sorra vaig escollir el millor lloc - a aquelles hores no hi havia gairebé ningú - vaig estendre la tovallola i un cop assegut, em vaig empastifar de la crema miraculosa. "Si vols un bon bronzejat, utilitza Quick, en dos dies seràs l'enveja de tots els teus amics i totes les noies et somriuran". Això deia l'anunci de la crema i com jo era partidari de fer-ho tot ràpidament, em va semblar molt bona la proposta. Vaig estar tot el matí entrant i sortint de l'aigua, posant-me crema cada vegada que entrava i sortia ... Després, vaig dinar en un xiringuito de la platja i després em vaig estirar de nou al sol, amb la crema posada, és clar!!
- I no sap que, com a primer dia, l'exposició al sol ha de ser molt breu i sempre amb una crema de protecció molt alta?
- Si doctor, si que ho sabia ... però tenia pocs dies de vacances i estic acostumat a fer totes les coses en poc temps, molt ràpid ... Quan em vaig despertar amb un dolor insuportable, la pell em queia a trossos. .. cridava i en dos segons vaig tenir un munt de gent al meu voltant que no sabia què fer ... no em podien tocar i jo no parava de cridar, ajuda!!. No recordo com vaig arribar fins aquí, si recordo quan vostè va arribar, jo seguia cridant amb un dolor insuportable ...
- Bé, ara descansi, el pitjor ja ha passat i imagino que després d'això, pensarà com fer les coses, abans de posar la seva vida en perill.
- Si, moltes gràcies Dr Miralles, estic molt agraït per la seva tasca i la del seu equip. Mil gràcies, de veritat!!.
- És la nostra tasca, ara descansi.
- Doctor, abans que marxi ... quant trigaré a sortir d'aquí???
.jpg)