31 de juliol 2012

P R E P A R A T I U S . . .

Estic preparant els llibres d'uns amics que m'han arribat per correu. Els dos primers dels seus autors, els meus amics Antonio Marín i Rafel Cases, el tercer és del meu amic Pep que estava molt interessat en que el llegís i em el va enviar, la seva autora Assumpta Bonet. Encara que ja els he fullejat, els vull gaudir en les meves vacances que estan a punt d'arribar.

Aquí us els deixo !!








    





     LEOPOLDO MARÍA PANERO,
      POEMA QUE LLAMA AL POEMA

     de ANTONIO MARÍN ALBALATE

     ( Huerga y Fierro editores, S.L.U. )
       I.S.B.N.: 978-84-8374-992-0














              

LÍNIA GROGA
              UN BATEC SOTA LA CIUTAT

             de RAFEL CASAS I BARRERO


     ( Editat per Rafel Casas i Barrero amb la
       col.laboració de http://www.b-llibres.cat )
       I.S.B.N.: 978-84-615-8801-5







    
    

  EL NOSTRE PETIT MARROC


     de  ASSUMPTA BONET JULIÀ



     ( Editorial Rourich )
       I.S.B.N.: 84-7705-091-0




29 de juliol 2012

UN BIS , PLIS (please) !!

Aquesta setmana em va trucar una amiga.
- Ei nina, hauries de venir a veurem, tinc una sorpresa per a tu!
- I de què es tracta?
- No, no, si t'ho dic ja deixa de ser sorpresa, quan véns?
- El divendres a la tarda no treballo, et va bé?
- D'acord, pas a buscar-te a  l'estació ... a les sis et va bé?
- On anirem?
- No et preocupis, farem una passejada per la ciutat i més tard soparem pel port, et sembla bé?
- Molt bé! Fins divendres, et truco abans de sortir i et dic a quina hora arriba el tren.

Arriba el divendres, dutxa, vestit fresquet, unes gotes de perfum i sortida cap a Palma. Abans truco a la meva amiga, per dir-li a quina hora arribo.
M'està esperant. La veig una mica nerviosa i li pregunto què li passa.
- Res, no em passa res. Però vinga, anem a fer un tomb.
- Mira que et veig jo molt rara, molt de misteri tens tu.
- Vaig veure un post que vas fer i volia que veiessis una cosa ...
- Fixa´t bé! Aquell de l`anunci no és el Sr. Gasull ?
- Què dius ? En Joan,  a on ?
- Uauuuu quin paquet !!
- Si , és ell, és el Sr. Gasull !!


Aquesta es la primera que varem trobar,
pero varem seguir el passeig, i ...
I això no va ser tot ...

Totes les senyores portaven bosses amb la seva imatge !


I quan vaig veure tot això, vaig recordar que tenia una foto pendent a petició i amb autorització del Sr Gasull. Quan vaig arribar a casa, vaig estar preparant les fotos que havia fet del passeig, juntament amb la que tenia pendent i aquí us les deixo, no sense abans posar la autorització de l'interessat ...

et dono permís públicament per publicar el que tens guardat al calaix....;) Després de la feina no voldria que quedes en el fons del calaix.



** LA   FOTO  MÉS  ESPERADA  DE  L´ANY ** 

28 de juliol 2012

M A R X A !


"el meu castell encantat" - sa lluna -




Aquesta nit, "el meu castell encantat" es transformarà en una gran "disco", de fet ja està sonant la música ... la gent omple el carrer i pel que han comentat alguns veïns, la marxa durarà tota la nit.

Han començat les festes del patró !!
- Sant Abdon i Sant Senén -







De moment tinc les persianes i les finestres obertes de bat a bat. Fa una xafogor impressionant i no puc pensar ni per un moment en tancar-les. Com estic sense sopar, he pensat que prepararé la taula al balcó, encendré un parell d'espelmes i fins que el cos aguanti! En tot cas, si no puc dormir, sempre puc posar-me qualsevol drap i unir-me a la festa!! Aquí us deixo el cartell de l'esdeveniment.

                                                     Molt bona nit!!



24 de juliol 2012

ENTRE SILENCIOS

Me ofreces silencio,            sembrando  angustia,                  olvidando que la duda
  emborracha mi razón.
    
Los silencios duelen,
esconden miedos, 
encierran verdades 
que ahuyentan fantasmas 
del querer y el no quiero.

Mis silencios te mecen, 
acarician  tus sueños, 
alejando de ti
                  mis miedos.



En mis silencios te arrullo,
te reinvento, te pienso,
te deseo, te sueño.
(julio ~ 2012)

             

23 de juliol 2012

LA CREMA MIRACULOSA

Proposta de na Zel a ARA MATEIX

- Com es troba avui, Miquel?
- Molt millor Dr. Miralles, gràcies.
- Ja ha passat el pitjor, l'últim implant sembla que no ha estat rebutjat. Sap que encara ens queden uns quants, però ja ha sortit de la gravetat i el seu aspecte - considerant com va arribar al Centre - és més que satisfactori. Si segueix així, no quedarà cap rastre de la seva bestiesa ... Crec que ja està preparat per veure les fotografies del dia que va entrar. A vostè li sembla bé?
- Crec que si doctor, encara que he de reconèixer que no sé com reaccionaré. El record del dolor està molt present encara.
- Hauria de veure-les i explicar-nos com va succeir tot. Marta, faci el favor de apropar-les al pacient.
- Ohhh Deu meu!!
- Amb calma, a poc a poc, i intenteu fer memòria.


- Era al juliol, no?
- Si, la tercera setmana de juliol, segueixi ...
- Recordo que hi havia estat llegint uns posts d'alguns blocaires amics ...
Parlaven d'un moviment slow i d'un altre quick Tenia una setmana de vacances i ... ohhhh Déu meu!!
- Tranquil · litzi, sé que és dur però ha de continuar pel seu bé.
- Com li deia, tenia poc temps i havia decidit llogar un apartament prop del mar. Sempre he estat de pell molt blanca i mai aconseguia estar bronzejat quan finalitzava l'estiu. Tots els meus amics, els companys de treball, tots lluïen un bru intens a la tornada i jo, com a molt, un lleuger rosat. Quina bestiesa ara que ho veig!
- Vol descansar una mica?
- No doctor, millor passar el mal tràngol ara. Vaig sortir molt d'hora per arribar a l'apartament i deixar-ho tot llest per sortir a donar-me un bany. No volia desaprofitar ni un sol minut de la meva setmana. Tot anava com havia previst. A les vuit ja estava desfent la maleta i posant cada cosa al seu lloc. Em vaig posar el banyador, vaig agafar la tovallola i el bronzejador, un que havia llegit que et deixava bru en un parell de dies. La platja a vint metres de l'apartament, un luxe!. Quan vaig arribar a la sorra vaig escollir el millor lloc  - a aquelles hores no hi havia gairebé ningú -  vaig estendre la tovallola i un cop assegut, em vaig empastifar de la crema miraculosa. "Si vols un bon bronzejat, utilitza Quick, en dos dies seràs l'enveja de tots els teus amics i totes les noies et somriuran". Això deia l'anunci de la crema i com jo era partidari de fer-ho tot ràpidament, em va semblar molt bona la proposta. Vaig estar tot el matí entrant i sortint de l'aigua, posant-me crema cada vegada que entrava i sortia ... Després, vaig dinar en un xiringuito de la platja i després em vaig estirar de nou al sol, amb la crema posada,  és clar!!
- I no sap que, com a primer dia, l'exposició al sol ha de ser molt breu i sempre amb una crema de protecció molt alta?
- Si doctor, si que ho sabia ... però tenia pocs dies de vacances i estic acostumat a fer totes les coses en poc temps, molt ràpid ... Quan em vaig despertar amb un dolor insuportable, la pell em queia a trossos. .. cridava i en dos segons vaig tenir un munt de gent al meu voltant que no sabia què fer ... no em podien tocar i jo no parava de cridar, ajuda!!. No recordo com vaig arribar fins aquí, si recordo quan vostè va arribar, jo seguia cridant amb un dolor insuportable ...
- Bé, ara descansi, el pitjor ja ha passat i imagino que després d'això, pensarà com fer les coses, abans de posar la seva vida en perill.
- Si, moltes gràcies Dr Miralles, estic molt agraït per la seva tasca i la del seu equip. Mil gràcies, de veritat!!.
- És la nostra tasca, ara descansi.

- Doctor, abans que marxi ... quant trigaré a sortir d'aquí???

21 de juliol 2012

REPTE ?? NOOO . . . SLOW !!


joan gasull ha dit...
No ho diguis a ningú.....però aquests del slow blog......estan tan enganxats no podran resistir....Que els hi podríem preparar per tal de que no puguin a ritme slow?
Preparem un concurs de fotografia? de coses slow.....i les entrades s'han de publicar el dissabte a la tarda....jajajajja


El Sr. Gasull no era molt conscient de que estava parlant en el bloc de la nostre amiga Assumpta , no sap que és una bloquera molt activa i que la llegim tots. ;)

Una servidora, membre del moviment slow blog, vol aportar en aquest post, no fotografies  - com ens reptava el nostre estimat amic -  sinó més bé la manera de ser slow amb tots els àmbits de la vida ... potser així no ens catalogareu de ganduls / gandules ...

     És una mica llarg, però teniu temps, oi?


I ara, per complaure a l'amic Joan,
unes fotos representatives del moviment,
que li poden servir pels seus magnífics 69 - slow -
que tots llegim sense perdre'ns detall.

INTRIGA

MORBOSITAT  GARANTITZADA


FINALS  SORPRENENTS


19 de juliol 2012

ArMa - LeTaL


Aquesta és l'escala que puja al pis on visc. De marbre i molt empinada. Podria dir que ha estat la causant dels meus mals aquests dies, però tampoc seria just. Solem maleir els objectes quan "se'ns creuen en el camí" i "ens produeixen lesions" ...
Això, sempre és més fàcil donar la culpa a tot el que ens envolta. Recordo quan el meu fill era petit que sempre parlava de la culpa com si fos un objecte (físic) que ell no tenia.

Vaig caure pujant i no baixant, anava amb les mans carregades i vaig posar el peu just en el tall de l'esglaó. Portava unes sandàlies sense subjecció i tot va patinar. Em vaig empotrar contra els graons. El genoll dret va quedar just ficat entre el dos, pegant amb el tall a la cuixa i a la canyella. La mà dreta es va doblegar totalment, creia que me l'havia trencat, de l'esquerra no tinc ni idea on va anar a parar, com tampoc sé que vaig fer amb les costelles ... La veritat és que em vaig quedar sense alè i que la idea que estava sola va fer que no em desmaiés. Vaig estar recolzada  - tal qual vaig caure -  una bona estona, fins que vaig aconseguir aixecar-me. Quan vaig entrar a casa tot em feia mal. El que més em va preocupar va ser que no podia girar el cap, ni a esquerra ni a dreta. Imagino que les cervicals van haver de fer alguna cosa estranya amb tanta moguda i ara havien decidit deixar-me parada.

Us he de donar les gràcies per preocupar-vos per mi. La culpable que l'hagi transformat en un post ha estat  l'Assumpta, com podeu veure -aquí-   jajjaja
I com em va aconsellar que pugés una foto "decent", aquí en teniu una. És un blau intermig  - ni dels més grans ni dels més petits -  dels que adornen aquests dies el meu body.

Tenen el seu encant, estan canviant de color poc a poc ;)
Salut!


18 de juliol 2012

AL·LUCINANT !!


Imatge de la xarxa
Ahir donant una ullada al bloc de "Millorant-Inca" per esbrinar quines activitats podria gaudir en el pròxim cap de setmana, em va sorprendre trobar aquesta notícia.
Sorprendrem és poc, vaig al·lucinar en colors !!.  Partint de la base que no entenc de "necessitats urbanístiques", crec sincerament que remenar aquestes xifres amb la situació actual és de bojos. Us asseguro que la Gran Via Colon presenta un aspecte molt decent i que, com ja he dit, no tinc ni idea del cost, vaja de a quant va el metro de paviment ... però 51.000 euros és un absurd per rentar-li la cara i que d'aquí a un, dos o tres anys estiguem en les mateixes. Així funciona tot en aquest poble, perdó, en aquesta ciutat!

I rellegint la notícia vaig veure al responsable de tan majestuosa gesta. El nostre regidor d'urbanisme, Felip Jerez. Un somriure, barrejat amb un gest d'incredulitat, il·luminar la meva cara. En Felip, aquell nen maco, ros i espavilat, a qui li donava classes de repàs a l'estiu, fa més de 20 anys ... Qui ho havia de dir!! .

Us deixo amb la notícia, perquè a mi només se m'acut demanar ...  
- set operaris per fer-ho tot, una mica cars, oi?
   - d'on es trauran els 51.000 euros, eh Felip ??? ...
 Això si, sense molestar el ciutadà que estarà de vacances !!.

L'Ajuntament inverteix 51.000 euros
en la millora del paviment de la Gran Via


L'ajuntament d'Inca ha adjudicat les obres per millorar el paviment del carril d'accés de la Gran Via Colon fins a l'avinguda General Luque per un import de 51.000 euros.

Està previst que els treballs de millora i asfaltat del vial es duguin a terme durant el mes d'agost. «A l'agost, molts veïns es traslladen a la zona costanera i els operaris poden realitzar les tasques d'asfaltat sense molestar», segons va dir el tinent d'alcalde d'Inca i regidor d'urbanisme, Felip Jerez.

Encara que l'ajuntament fa anys que estudia la possibilitat de realitzar una obra integral a la Gran Via, «la situació actual no ens permet fer grans obres, tot i que hem apostat per fer un esforç i millorar la capa d'asfalt del vial d'entrada». El carril de sortida de la Gran Via va ser asfaltat fa uns quatre anys i es troba en bon estat.

Està previst que les obres de millora Gran Via tinguin una durada d'una setmana i l'empresa destinarà a set operaris. La superfície a asfaltar és de 3.842 metres quadrats.


UIltima hora: http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/part-forana/ajuntament-invierte-000-euros-mejora-del-pavimento-gran-via.html

16 de juliol 2012

13 de juliol 2012

SLOW BLOG


  

    A partir d´aquest moment aquest blog     
s´adhereix al moviment SLOW BLOG
que tan brillantment ha creat la nostra
amiga  ÀNGELS
i  que  - com heu pogut veure   -
ha estat seguit molt intel.ligentement 
            pel nostre amic Pere                                     

                              




Imatges de la xarxa


 No, noooo, no patiu !!
 - la lluna, i no sa lluna -
us seguirà regalant
         nits màgiques tot l'estiu.      

08 de juliol 2012

ÀNIMES bessones


Com tantes vegades asseguda en el meu petit racó per omplir de records, pensaments, sensacions, sentiments,  aquests folis en blanc que em reclamen ...
Com tantes vegades, potser, acabin al fons de la paperera i no sigui capaç de que vegin la llum ...
Resumir, en aquest espai,  aquests cinc anys i escaig -un pic que em sembla obert a l'eternitat- té la seva dificultat, perquè no sé deslligar-me dels moments i en cada un d'ells m'esbarjo, perdent-me entre paraules i el teu somriure.
Tenim un tracte -tu i jo- que hem respectat fins avui, no fer preguntes. Alguns moments han sigut difícils de passar -sense aquesta condició humana de voler saber més- però els hem vençut entre l'humor, "la diplomàcia" i el savoir-faire  que ens caracteritza.
 
M'has ensenyat a reconèixer-me, a retrobar-me amb tot el que ja existia en mi des de sempre, i encara que t'entestis a dir-me que res de nou he après, només pel fet d'indicar-me el camí estaré sempre en deute amb tu.
 
La complicitat dels nostres minuts ha anat creixent dia a dia, i ... ens hem convertit en éssers predictibles?  sincerament,  jo crec que no, fins i tot després de tant de temps, sempre hi ha màgia a cada trobada, la màgia de dues ànimes semblants. És cert que no són necessàries les imatges per reconèixer-te, com cert és que sempre te les demano ... però he entès que es pot conèixer a les persones a través de les seves paraules, fins i tot  -de vegades,  molt més-  a través dels seus silencis ...  de tot hem compartit.
Hi ha hagut absències i -com si el temps s'aturés- hem enllaçat els vells i nous moments com si no haguessin existit. De fet, sempre estàs a cada raconet del meu ser. No hi ha ni un sol dia en que deixi la lluna sense recordar alguna cosa d'allò que hem compartit. Ni un sol dia que no desitgi que siguis feliç, molt feliç.

I avui n´és un més, m´has dit que trigaràs un temps a obrir la teva/nostra finestra, sé que no serà per gaire temps, només el necessari per tornar a compartir més minuts -que es converteixen en hores- per volar més enllà dels temps, de les formes, de les persones, fins a arribar al més profund dels éssers ... les sensacions, les emocions, els sentiments.
Te'n sortiràs bé,  estimat amic meu.
Fins aviat!

04 de juliol 2012

Pobrecito mi PATRÓN ... larara ...lailara ... larara ...



Pawel Kuczynskiego
Yo no se quién va más lejos,
La montaña o el cangrejo.


Pobrecito mi patrón,
Piensa que el pobre soy yo.
Lara … lailara ...

Quien sabe si el apoyarse,
Es mejor que el deslizarse.
El Agua Blanda acaba con la Piedra Dura.


Más que el oro, es la pobreza,
Lo más caro en la existencia

Solamente lo barato
Se compra con el dinero.

Lo importante no es el precio,
Sino el valor de las cosas.
- Pinche patrón -

Dominar es su manera,
Y así nadie se libera.


El conquistador por cuidar su conquista
Se convierte en esclavo de lo que conquistó.
Es decir que jodiendo,
Se jodió.


Que me importa ganar diez,
Si se contar hasta seis...


Pobrecito mi patrón,
Piensa que el pobre soy yo.

Lara … lailara ...

03 de juliol 2012

ReSpOn . . .


De vegades un post encriptat pot distorsionar la realitat del que es volia dir. Em passa molt sovint, quan intento explicar alguna cosa viscuda en un moment donat. La intensitat d'aquest instant m'omple del tot, de cap a peus, sense oblidar aquest petit racó on es couen els sentiments i omet, inconscientment, detalls i sentiments que el lector mai podria esbrinar.
He anat llegint tots els comentaris que heu deixat i se m'ha acudit reunir-los tots per intentar donar-li sentit al meu postd'aquesta manera inusual que veieu.
Na Carme em deia que al 1979 la seva filla tenia tres anys, jo en tenia 21 quan em van fer aquesta foto. Papallona que encertada la teva frase quan dius, sempre podrem tornar quan el cor ho necessita, i així és, torno a aquestes fotos quan el cor ho reclama. No, no són tristos Sr. Gasull, tot al contrari, aquesta nina repostada en aquesta roca ho tenia tot ... Per als nens i no tan nens (que el meu en té 23) nosaltres serem sempre molt, molt grans Marta, jo per exemple, sóc del Cromanyó ;). Tinc Xexu, no sé si afortunadament o no, una excel · lent memòria, de fet dic sempre que selectiva per deixar lloc a lo milloret, però de vegades em traeix, quedant també el pitjor. De tot hi ha Rachel, encara que no sé si quan dius inventats et refereixes als imaginats ... Ai Sargantaneta, no es perden, tots són al seu lloc, molt ben arxivats, afortunadament!. És una foto molt bonica Francesca, no per la imatge en si, era un lloc molt especial per als meus pares i uns dels meus racons preferits per meditar. Quan dic -en el meu pensament- que pas del riure a la tristesa, dels somnis a les decepcions Sílvia, és sempre mirant just el moment d'aquesta foto. Era jove, amb somnis, algunes de les meves "utopies" s'havien fet realitat, tenia una bona feina, era independent, responsable, inconformista, lluitadora, solidària, plena d´il.lusions ... era feliç amb tot el que m'havia ofert la vida i amb un somriure sempre present. Saps Helena? no crec que ho hagi idealitzat, de veritat era un temps perfecte, amb les seves inquietuds i algun mal moment, però em sentia bé, llavors i ara, quan miro la foto i recordo com si fos avui aquells momentsDe la melangia Elfreelang, podríem parlar hores i hores sobre el seu efecte en mi, però segueixo mirant endavant -tot i que cada vegada em costa més- les ferides dels combats em fan sentir cansada i algun cop buida.  Cada dia em desperto pensant què hi haurà de nou, què va a sorprendrem, què o qui deixarà aquesta carícia per al record? I saps Assumpta? Ja hi ha dies en què res de nou arriba i els temo perquè només em sento viva amb aquests detalls que m'ajuden a seguir. Quan retorn a aquests moments Joan, és cert que no els puc canviar, que no els podem tocar, però ells si ens toquen, unes vegades per treure'ns un somriure, d´altres per recordar-nos tots els somnis no aconseguits ... Hoy, por ejemplo, me has regalado una caricia y una sonrisa Antiqva, cuando has dejado tu comentario en catalán,  ha sido un gran regalo!!. De vegades passem espais de temps en què totes les coses sembla que es posen en contra, però quan el període és llarg, molt llarg, anys i més anys immersa en un món fosc en el qual només era un vegetali mires la foto, sents una immensa decepció pel temps que s'ha perdut i que no es pot recuperar. Vull seguir caminant i gaudint del paisatge Pep, però els passos són més lents i l'energia minvadaEn el 79, tot era vida i tots érem més joves (els que havien nascut, és clar) i també estic segura que tot el que vam ser ens ha convertit en el que som ara ... per cert, no et queixis Barbollaire, ets molt més jove que jo ;) ... Per això, puc i podré seguir gaudint dels colors i la bona música, perquè tornen a mi Jordi.
Aquest post és fa etern i abans que m´esborreu de la llista , vull acabar contestant al comentari d´en Jp ... passa nin, que ens anem fent grans, que el futur és més bé gris tirant a negre i que volem viure tranquils, a un món més senzill i amorós ... és això?

Bessets a tots, amb doble "ss" perquè quedin ben enganxats,
i milers de gràcies per la vostra paciència!!
Salut!!



01 de juliol 2012

RACONS

Manresa (Mallorca)-1979
Hi ha racons en el record que, inevitablement, 
et porten vivències, ideals, somnis i ... somrius,
i passes de la rialla a la tristor, 
de l'oblit a l'enyorança, 
dels somnis a les decepcions.

Hi ha racons en el record 
que no tornaran més.