28 d’abril 2025

ENYORANÇA


Damunt la sorra,

capgirada la barca

del mar s'enyora.

[Abril ~ 2025]
.   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .

Sota la barca,

ben amagat, l'enyor

sent la remor.

[Carme]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

D'enyor sospira

estirada a la sorra.

El mar l'espera.

[Núria]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Kopfüber an Land

sehnt sich das Boot nach dem Meer

Auch ich sehne mich

[Sean]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

De cap per'vall
 
de poc serveix la barca.

I el bell no sent.

[Helena]

25 d’abril 2025

ACTiON!!!

 
«Gaulois en vue de Rome» (Évariste-Vital Luminais – s. XIX)

Era una producció molt costosa, per això havien contractat als millors actors per ser els protagonistes, com un dels millors directors del món. Això va fer que els diners per pagar als actors secundaris i als extres fou molt més baix del que es podien permetre en un principi.

Arribà el dia del primer rodatge, tothom estava entusiasmat. John Word es passejava per tots els escenaris, comprovant si tothom estava al seu lloc i si tot estava a punt. Es va seure a la seva cadira, mirà cap els tècnics de so i il·luminació i va fer un gest d'aprovació amb la mà.
— So... Il·luminació... Action!! 
 Els cavalls pujaven a pas lleuger cap al darrer turó, abans de divisar Roma, es veien majestuosos... i de sobte, un es desbocà i va fer caure al seu genet...
— Cut! Cut! Cut!... This can't be!... Si no portem ni dos minuts de rodatge, aquest genet fora!!... Tots als seu lloc, aviat!...
El to de veu del director generà una gran silenci. Tenia una veu molt greu que intimidava a tots aquells que l'envoltaven. Per això tothom es posà al seu lloc, com si fossin rellotges.
— Cinc i... action!!
El rodatge seguia el seu curs quan un conill agosarat va creuar en primer pla. Els cavalls que hi havia al seu pas  perderen l'equilibri, llençant els seus genets a terra.
— Cut! Cut! Cut!... Aquests genets, fora!!... Què passa, no podem tenir un rodatge tranquil?, fora he dit!!...
Tothom el mirava i es miraven entre ells sense dir cap paraula. L'únic que va dir una frase en veu molt baixa, va ser el productor... 
Al pas que anem, no quedaran ni genets, ni cavalls... amb qui farem la pel·lícula?... 
— Stop it! Ja n'hi ha prou! En la meva llarga carrera mai havia vist tanta gent tan inepta. D'aquesta manera no puc treballar, així que es cerquin un altre director and... good luck!!
I així com va arribar, se'n va anar. 

Mesos desprès van trobar una directora lliure, Paula Miró, amb menys renom; es va fer el rodatge amb tots els actors i extres contractats i va ser un gran èxit de taquilla. A hores d'ara porta set nominacions a l'Òscar: al millor Director, al millor Actor Protagonista, a la millor Actriu Secundari, a la millor Fotografia, al millor Disseny de Vestuari,  al millor Maquillatge i Perruqueria i a la millor Pel·lícula Internacional.
En John Word s'assabentà i encara ara remuga quan sent parlar del fet... Es rumoreja que ha declinat la invitació per lliurar els premis...

23 d’abril 2025

SANT JORDI ~ 2025

Sempre és bona ocasió per comprar un llibre
(si no te'l regalen i a falta d'enamorat...)
i això és el que he fet.😉

VULL UN CONTE!!
- Mare, mare ... m'expliques un conte abans d'anar a dormir?
- Del cavaller i la seva princesa?
- No, no!! aquests són molt antics!! un del drac-robot que es mengi n'Andreu...
- Qui és n'Andreu?
- Síiii, mama! ... aquell nin de l'escola que em diu lletja!!!
[sa lluna ~ 2013]

SEX-SHOP
La curiositat gairebé em costa un disgust quan el venedor, un atractiu cavaller, em va dir drac en mà... "Aquest, princesa, és el més complert, et deixarà molt satisfeta"
Encesa de vergonya vaig pagar i -sense mirar-lo als ulls- vaig sortir escopetejada d'allà. 
[sa lluna ~  2013]

BON SANT JORDI PER A TOTHOM!

20 d’abril 2025

SUCCESSOS

 

Un titular
    Un nombre
       Una imatge 
            Un minut
                 Una notícia 
                      Una estadística
On anem?
                   Per a quan les persones?

17 d’abril 2025

L'EMBARASSADA


Fa 20 anys ella era molt feliç, estava embarassada del seu primer fill. Totes les atencions eren poques per aquell nadó que vindria al món, per això cada nit es posava una crema orgànica per la panxa i pels pits que li deixava la humitat suficient per tal que no es formessin estries i a més la pell molt suau amb una oloreta a nen petit. Aquella olor anava passant pels nassos de tota la gent al seu pas, no volia una crema estàndard, per això cada cop que se li acabava el pot, sortia cap a la farmàcia a comprar-ne un. Era una caminada llarga, deixava el parc tot verd a mà dreta i després de passar pel pont, dos carrers més i ja hi era. El farmacèutic, un xicot alt i prim, només en veure-la entrar ja tenia el pot a les mans; era molt simpàtic i sempre portava uns guants sanitaris per no contaminar res... Qui li havia de dir que després del primer fill, en tindria un altre i un altre, fins a sis... i que al segon ja no es posava cremes... i al tercer ja s'havia oblidat del pot, del farmacèutic i de les punyeteres estries... 
[Joc a ca la Sue]

11 d’abril 2025

ESQUiTX


Bull un poema

com un esquitx d'ànima

cuinat al cor. 

[Abril ~2025]  
- - - - - - - - -

Mein Herz kocht und zischt
Spritzer Seele ans Gedicht
dann ist es so weit.
[Sean] 
- - - - - - - - -

Esquitxos d'ànima
Bullen, bullen i bullen
cercant l'haiku.
[Carme]

09 d’abril 2025

CREENCES


FALTEN deu minuts per les dotze, na Mercè vol aprofitar la part del matí per parlar amb na Joanna. Sap que aquella hora és la millor per no trobar ningú al local on treballa. Davant el mirall es retoca el rinxol entestat a no deixar-li el front lliure; es posa la faldilla ROSA amb motius VERDS que li havia regalat ella, es mira un cop més i agafa les claus per sortir. Va repetint les paraules que li vol dir, com si es tractés d'un mantra, respira fons per no semblar nerviosa, però li tremola tot el cos. En sortir del pis, agafa la primera ROTONDA i DE SOBTE s'atura, mira cap el cel i suspira, té la CREENÇA de que tot anirà bé, TOTALMENT convençuda segueix fins al portal del local. En arribar, mira des de fora si hi ha clients, una PAU immensa es respira, la cerca amb la mirada i és allà, just darrera la barra. Pensa que mai ha vist tanta BELLESA en un sol cos i aixeca la mà, saludant-la.
 
— Hola! què hi fas per aquí?
— He vingut a veure't...
— Espera un segon... quina CALAMITAT que sóc... avui tot em surt tort!...
— Potser no vinc en bon moment...
— No, nooo!... passa, passa i asseu-te que preparo alguna cosa per picar.
— Veuràs... es que vull explicar-te el que em passa...
— Et veig molt seriosa, ho hem de RESOLDRE!
— No... res greu... crec que m'he enamorat...
— I qui és ell?, el conec?... explica'm...
— No, no és ell... és... és...
— Va dona, qui és?
Just en aquell moment entra un noi saludant-les, passa per darrera na Joanna, la besa al coll, mentre li passa la mà pels cabells.
— Mira, Pere, la meva amiga Mercè! Mercè, en Pere! 
— Molt de gust!... Joanna crec que vindré en un altre moment... ara me'n vaig...
— No dona, pots quedar-te amb nosaltres! 
— Un altre dia, he d'anar-me'n aviat...
— Va, dóna'm dos petons i vine quan vulguis i m'expliques, sí?
— Sí... ja... adéu... 
— Adéu, Mercè!
[Joc a ca la Sue] 

06 d’abril 2025

T'ASSEUS AMB Mi?


Si vols seure amb mi, et puc explicar les històries de clients que van passant per aquí. N'hi ha de tots colors, unes tristes i altres molt alegres. Et preguntaràs que hi faig jo aquí, doncs escoltar en silenci tot allò que em volen contar i així se'n van com més lleugers a casa.

Na Maria és una dóna gran que baixa a esmorzar gairebé cada matí. Viu sola des de fa més de vint anys, a la seva edat la mobilitat no és molt bona, però ella és molt coqueta i no baixa mai amb la cara neta, encara que sigui perfilar-se els llavis i pintar-se la cua a l'ull... Té dos fills, però sempre estan enfeinats i no venen a veure-la... 

En Ramón, quan ve, s'hi està un parell d'hores llegint el diari o quedant-se amb la mirada perduda molt de temps... Jo crec que li costa empassar-se els desastres que passen pel món i és com si intentés pair-ho, movent el cap com si s'ho negués... Ell passa les hores bevent-se només un cafè amb llet.

A mitja tarda arriba el soroll i l'alegria de la terrassa amb na Neus i els seus bessons. No paran ni un moment quiets... Mentida!... si que paren, però només a l'hora de prendre's la xocolata desfeta que sembla que no hi ha nens, fins que juguen a barallar-se i entre els seus crits i els de na Neus s'ha acabat el silenci... 

Una mica abans de tancar arriba en Jordi, un jove molt simpàtic que sempre em col·loca el capell i em diu en veu baixa, "bon vespre, bonica". Es veu cansat, s'asseu i obre un llibre gruixut i es posa molt seriós a llegir-lo i, de tant en tant, pren notes... Treballa a les tardes i estudia a les nits, vol ser metge i jo crec que ho serà per molt complicat que ho tingui... Demana un entrepà, mentre li diu al cambrer si pot fer-li el favor de tancar una mica més tard. 

Encara no ha arribat el bon temps, a l'estiu s'omple de turistes que van i vénen -com no els entenc, doncs poc sé d'ells- l'únic que puc dir és que en Joan, el propietari d'aquesta cafeteria, en acabar l'estiu se'l veu molt content, a part de molt cansat... entenc que estigui cansat, però no sé perquè està tan content... Doncs fins aquí per avui, ja surt en Lluis, el cambrer que se'n cuida de mi cada nit...  Adéu-siau i bona nit!!!

02 d’abril 2025

EL VELL LLiBRETER


Des que el vell llibreter es va jubilar viu a una caseta al costat de la riba d'un riu. Els que el coneixen bé diuen que se li ha agreujat el caràcter. Abans era capaç de resoldre qualsevol assumpte amb una eficàcia i rapidesa envejable, ara se'l veu trist i malhumorat. Altres vegades parlant sol, com si estigués fent una venda de contes de n'Olga Xirinacs i Díaz... altres vegades parla d'amor, recitant versos d'en Miquel Martí i Pol o d'en Salvador Espriu... És curiós veure'l comprar al mercat, com quan pot arribar a mentir per estalviar-se uns quants eurets; pràctic en les seves explicacions, sempre se'n surt amb la seva, amb la meravellosa bogeria que ens engatusa a tots.
(Jocs a ca la Sue