L’important és que mantinguem viva la flama de la nostra idiosincràsia i els nostres somnis... Ahir vaig acabar de veure una sèrie de televisió que es va fer amb la col·laboració de IB3- TV3 i Filmin que es diu: Sicília sense morts. La vam veure en la versió catalana-mallorquina. Ens va fer molta il·lusió poder gaudir dels diàlegs i de tornar escoltar paraules molt més autèntiques en català del que es parla a Catalunya (i sobretot el català de l’àrea metropolitana de Barcelona que està molt deteriorat). Muntsa i jo vam gaudir d’allò més poder escoltar els diàlegs. Aferradetes, Paula!!
No he vist la sèrie, però entenc perfectament la vostra il·lusió. La llengua juntament amb els costums, cadascun els seus, són la identitat d'un poble i no s'haurien de perdre mai, per cap motiu, per cap raó. Aferradetes, Joan!
Una bandera siempre estimula sueños basados en la pertenencia. Hay aquí una realidad que es muy propia de ustedes, desde la distancia sólo puedo compartir sensaciones. Desde aquí, un abrazo.
Es un sentimiento de identificación (más que una bandera) de las personas a un lugar, al cual tienen derecho, que incluye componentes afectivos y de compromiso (lengua, costumbres, raíces...) que se derivan de esta identificación. Y es más fuerte, cuanto más se intenta eliminar. Aferradetes, Eukel.
No estropeas nada, se puede dialogar de todo sin faltar a nadie. Lo que no tiene sentido es enfadarnos por hablar, sea cual sea el tema. Petonets, amic.
És bo, encara més, necessari no perdre la capacitat de somiar. Mai no hem de perdre aquesta capacitat tan humana i valuosa. És el motor que ens impulsa a continuar vius. Aferradetes i petonets, Paula!!👍🤗😘
Nací en una tierra con lengua propia. Que fue mía mientras permanecí en ella. Hoy resido, desde hace 51 años, en otra con igual realidad. Integrado en ambas. Incluso residí de niño cerca de un año en otra también con lengua ancestral. Dicho lo cual, lo que soy, lo que el mundo es, es la suma de mis encantadores 76 años sobre este planeta llamado Tierra. :)))))) Abrazos Paula.
¡Qué bonito sería que cada cual viviera y hablara en la lengua que quisiera! ;-) Todos los idiomas son maravillosos, porque no hay mejor manera de entender que en el propio idioma de cada cual. ¡Ojalá pudiera aprenderlos todos y así poder comprender todas las realidades! Feliz de que vuelvas a estar aquí, cerca de nosotros. Aferradetes, Ernesto.
El manifest d'un sentir, que encara no ha caducat.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Espero que no caduqui mai.
EliminaAferradetes, Alfred.
Que no deixem de somiar mai.
ResponEliminaPetons.
En tots els aspectes de la vida. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Els somnis mai han de deixar de ser-ho!
ResponEliminaAferradetes Paula
Si no hi ha somnis, no hi ha realitats. ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Hi ha somnis que esdevenen reals.
ResponEliminaBen cert, per alguna cosa en tenim, oi?
EliminaAferradetes, Xavier.
Soñar no cuesta nada y hay ocasiones en que los sueños se cumple.
ResponEliminaUn abrazo.
Es un regalo poder soñar y más aún si se cumple lo soñado. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
What a stunning image. I firmly believe we all NEED to dream.
ResponEliminaQui no somia es com estar mort en vida.
EliminaMoltes gràcies, Sue!
Flags in the wind among various shapes
ResponEliminaSón més que banderes, és un sentir. ;-)
EliminaSalutacions, James.
L’important és que mantinguem viva la flama de la nostra idiosincràsia i els nostres somnis... Ahir vaig acabar de veure una sèrie de televisió que es va fer amb la col·laboració de IB3- TV3 i Filmin que es diu: Sicília sense morts. La vam veure en la versió catalana-mallorquina. Ens va fer molta il·lusió poder gaudir dels diàlegs i de tornar escoltar paraules molt més autèntiques en català del que es parla a Catalunya (i sobretot el català de l’àrea metropolitana de Barcelona que està molt deteriorat). Muntsa i jo vam gaudir d’allò més poder escoltar els diàlegs.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
No he vist la sèrie, però entenc perfectament la vostra il·lusió.
EliminaLa llengua juntament amb els costums, cadascun els seus, són la identitat d'un poble i no s'haurien de perdre mai, per cap motiu, per cap raó.
Aferradetes, Joan!
Sentir i somiar, dues passes prèvies a la construcció de la realitat.
ResponEliminaEs fa llarga l'espera, però no podem deixar de voleiar junt amb elles.
Aferradetes, nina…
Tan importan l'una con l'altra per arribar a una realitat i sí, és llarga l'espera, però som un poble imaginatiu i pacient.
EliminaAferradetes, preciosa.
No hay nada más libre que soñar. Bonita foto, aunque las banderas estén un poco descontroladas, sigue habiendo simetría...
ResponEliminaUn abrazo Paula
Libre y al alcance de todos.
EliminaGracias por fijarte en la simetría... ;-)
Aferradetes, Fernando.
Una bandera siempre estimula sueños basados en la pertenencia. Hay aquí una realidad que es muy propia de ustedes, desde la distancia sólo puedo compartir sensaciones.
ResponEliminaDesde aquí, un abrazo.
Es un sentimiento de identificación (más que una bandera) de las personas a un lugar, al cual tienen derecho, que incluye componentes afectivos y de compromiso (lengua, costumbres, raíces...) que se derivan de esta identificación. Y es más fuerte, cuanto más se intenta eliminar.
EliminaAferradetes, Eukel.
Luna, he borrado mis comentarios para no estropear demasiado tu blog... No volveré a incordiar. No tiene sentido.
ResponEliminaUn abrazo.
No estropeas nada, se puede dialogar de todo sin faltar a nadie. Lo que no tiene sentido es enfadarnos por hablar, sea cual sea el tema.
EliminaPetonets, amic.
Soñar es hermoso y nos mantiene vivos, el video maravilloso, gracias por compartir
ResponEliminaUn abrazo
Y además es gratis, de momento. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Stella.
Todo un bonito sueño. Una bonita repetición de patrones.
ResponEliminaUn abrazo
No podemos dejar de soñar.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
I que aquest somni no decaigui, que sigui ben viu dins nostre fins al seu assoliment.
ResponEliminaUna imatge molt significativa, plena de sentiment.
Aferradetes, preciosa.
Aquest sentiment és al cor de tots.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, bonica.
És bo, encara més, necessari no perdre la capacitat de somiar. Mai no hem de perdre aquesta capacitat tan humana i valuosa. És el motor que ens impulsa a continuar vius. Aferradetes i petonets, Paula!!👍🤗😘
ResponEliminaEns impulsa a continuar vius, sobre tot per veure si n'hi ha que es compleixen. ;-)
EliminaBones festes!
Aferradetes, Alfons! 😘🤗
Que podamos seguir soñando y las banderas ondeando. Sentida imagen Paula.
ResponEliminaUn abrazo.
Paciencia e imaginación para poder cumplirlos todos. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Nací en una tierra con lengua propia. Que fue mía mientras permanecí en ella. Hoy resido, desde hace 51 años, en otra con igual realidad. Integrado en ambas. Incluso residí de niño cerca de un año en otra también con lengua ancestral.
ResponEliminaDicho lo cual, lo que soy, lo que el mundo es, es la suma de mis encantadores 76 años sobre este planeta llamado Tierra. :))))))
Abrazos Paula.
¡Qué bonito sería que cada cual viviera y hablara en la lengua que quisiera! ;-)
EliminaTodos los idiomas son maravillosos, porque no hay mejor manera de entender que en el propio idioma de cada cual. ¡Ojalá pudiera aprenderlos todos y así poder comprender todas las realidades!
Feliz de que vuelvas a estar aquí, cerca de nosotros.
Aferradetes, Ernesto.
El teu poema si que es fa sentir, com la música que has posat.
ResponEliminaTot el conjunt és un sentiment. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.