"El matí després del diluvi" (William Turner - 1843)
Després d'anar amunt i avall durant molts dies, cercant si hi havia un altre ser viu, en Biel s'assegué i es va posar a pintar, No en sabía massa, mai havia pintat i per això els seus dibuixos eren molt naïf. Va dibuixar un home, quatre ratlles i un cercle, tampoc ningú ho veuria i era una manera de no pensar en quin futur l'esperava. Es quedà adormit molt de temps, estava cansat de les caminades dels dies anteriors. Els seus somnis eren molt pesats, més bé podríem dir-ne que eren malsons, que es quedava sol al món o que no trobaria res per menjar... Després d'unes hores es despertà i quan el va veure es refregà els ulls uns quants cops per veure si encara somiava. Aquell homenet s'havia posat dempeus i donava voltes al seu voltant. Del mateix ensurt se'n va anar cul enrere i l'homenet es va quedar quiet. "Qué faig amb aquest home?, m'estic tornant boig?", va pensar.
Anaren passant els dies i aquell home no deixava d'anar al seu costat, fes el que fes. No li havia pintat la boca, ni els ulls, ni les orelles, ni el nas, ni els dits dels peus i mans, com volia que parlés amb ell si no tenia com parlar? Dit i fet, li va fer senyes que s'estirés a terra i una vegada tombat, li va pintar una boca. Quan li va voler pintar les orelles, unes rialles esclafiren de cop, "Què et faig pessigolles?", li digué i l'homenet va dir que sí. Estava tan content que es mirà més en pintar-li totes les coses que li mancaven, les orelles, els ulls, el nas, els dits dels peus i les mans, fins i tot li pintà un penis. En acabar, es mostrava satisfet de la seva obra.
Passaren dies xerrant i cercant queviures i llenya per fer un bon foc. Semblava que tot anava bé, que es feien companyia mútuament i que gairebé no faltava res... Però arribaren les discussions i gairebé no passà dia sense esbroncar-se. En Biel va pensar que això no podia seguir així i després de donar-li moltes voltes ja sabia com esmenar-ho. Esperà a la nit que l'homenet s'adormís i amb un tros de carbó s'apropà a ell i li va pintar un gran cor... "Espero que això serveixi!", pensà.
Des d'aquell dia no van discutir més i passaren els dies fent feines junts i les nits xerrant davant d'una gran foguera... del món, dels records i dels seus somnis.
