A vegades allò que sembla un bon moment, en el fons és ben trist. I és cert, com diuen alguns comentaris, que la teva foto permet totes les interpretacions. A vegades també passa que un moment trist en la seva vivència mes immediata, després el recuperem d'una altra manera. Li veiem la part més positiva.
De tota manera, sigui com sigui, de ferides prou que tots en portem algunes. Inevitablement.
Sí, la foto per si mateixa, pot dur a moltes interpretacions. Fins i tot es pot pensar que no parlo de cap persona, més aviat del mar. ;-) Les ferides, cadascú les seves, ens ensenyen, mai ens resten.
És veritat que aquest mar nostre també porta molts ferides a sobre, i sí podries parlar també d'ell. I tant que sí! No ho havia pensat abans, i això que és un recurs quejo faig servir molt quan escric al blog sobre una imatge. Parlar de la imatge i també de resquitllada de les persones o de mi...
Les interpretacions són vostres i no seré jo qui vos dugui la contrària. Només vaig posar una altra manera de veure-ho. I amb això tampoc nego que no pugui parlar de persones o de mi... ;-)
És com ser massa positius o massa negatius, trobar aquesta línia i quedar-s'hi és realment el que és complicat... tot i que la imaginació tendeix a inclinar-se cap a un costat o l'altre ;-)
Aferradetes, Sean. (La demostració d'afecte sempre ajuda a veure-ho tot més bonic)
La fotografía y sus interpretaciones... Vaya Paula, yo que ya me estaba planteando si la historia no sería un pasaje de ti misma... :))))) Una tarde de verano cualquiera. Y de pronto te leo: "Incluso puede pensarse que no hablo de ninguna persona, más bien del mar. ;-)" Abrazos amiga.
L'escena de la teva fotografia no transmet aquesta sensació, però mai se sap del cert. Un rostre o una escena amable poden amagar un drama emocional molt profund i dolorós. Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
Mentre per a uns pot resultar una escena amable, per altres pot ser molt dolorosa. Tu saps bé que qualsevol imatge pot tenir moltes lectures, com també les paraules. ;-)
Guarda el paper el passat plasmat dins d’ell, poden ser versos, poden ser imatges, poden guardar històries perdudes o tristeses que encara és recorden, ferides obertes que encara couen, però per la resta del temps tot el que s’ensenya, és guarda... perquè no es perdi en la memòria o per perdre-ho en el racó d’un calaix.
Pues yo veo otra cosa... Veo el recuerdo de una tarde feliz en el mar...
ResponEliminaCreo que iban buscando algún pájaro perdido...
Un abrazo, amiga
Seguramente había algún pájaro perdido. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Una magnífica foto que es presta a diferents interpretacions. La història que has construït, m'agrada molt!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!
EliminaSí, està oberta a moltes interpretacions.
Aferradetes, Josep.
El mar sap escoltar.
ResponEliminaI a vegades ens acarona l'ànima.
Petons.
Segurament un espai, juntament amb la lluna, que més ens escolta.
EliminaPetonets, Xavi.
De vegades, les fotos, són un simple testimoni real, del pas de les coses viscudes.
ResponEliminaEl mar, serè, simplement ho corrobora.
Aferradetes, sa lluna!
Fins i tot et poden fer "reviure" el moment.
EliminaAferradetes, Alfred.
Veo personas que saben disfrutar del mar y pasean tranquilamente por su orilla.
ResponEliminaFeliz fin de semana.
Buen punto de vista.
EliminaFeliz sábado, Antonia.
Quien sabe...
ResponEliminaBesos
Sólo lo sé yo. ;-)
EliminaBesos
A vegades allò que sembla un bon moment, en el fons és ben trist. I és cert, com diuen alguns comentaris, que la teva foto permet totes les interpretacions. A vegades també passa que un moment trist en la seva vivència mes immediata, després el recuperem d'una altra manera. Li veiem la part més positiva.
ResponEliminaDe tota manera, sigui com sigui, de ferides prou que tots en portem algunes. Inevitablement.
Aferradetes, bonica!
Sí, la foto per si mateixa, pot dur a moltes interpretacions. Fins i tot es pot pensar que no parlo de cap persona, més aviat del mar. ;-)
EliminaLes ferides, cadascú les seves, ens ensenyen, mai ens resten.
Aferradetes, preciosa.
És veritat que aquest mar nostre també porta molts ferides a sobre, i sí podries parlar també d'ell. I tant que sí! No ho havia pensat abans, i això que és un recurs quejo faig servir molt quan escric al blog sobre una imatge. Parlar de la imatge i també de resquitllada de les persones o de mi...
EliminaAferradetes, bonica.
Les interpretacions són vostres i no seré jo qui vos dugui la contrària. Només vaig posar una altra manera de veure-ho. I amb això tampoc nego que no pugui parlar de persones o de mi... ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Me gusta mucho la foto y el poema, aunque no sea lo que me transmite la foto. Pero lo importante es como tu lo veas...
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchas gracias!
EliminaCada uno lo ve a su manera, la interpretación es libre como la imaginación. ;-)
Aferradetes, Fernando.
Sometimes there is but a fine line between utopia and dystopia. / De vegades només hi ha una línia fina entre la utopia i la distopia.
ResponEliminaÉs com ser massa positius o massa negatius, trobar aquesta línia i quedar-s'hi és realment el que és complicat... tot i que la imaginació tendeix a inclinar-se cap a un costat o l'altre ;-)
EliminaAferradetes, Sean. (La demostració d'afecte sempre ajuda a veure-ho tot més bonic)
The sentiment is so exquisite
ResponEliminaQuè faríem sense sentiments? ;-)
EliminaSalutacions, James.
Woww es una fotografia,
ResponEliminamaravillosa, me agrado mucho.
Besitos dulces
Siby
¡Muchísimas gracias!
EliminaBesos, Siby.
El poema: impressió, actitud, gest, sentit, dolor, desesper....
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Cert, poden ser totes aquestes coses o res de tot això...
EliminaAferradetes, Joan.
Vull suposar que et referies al mar, però la poesia té això de màgic: les lliures i diferents interpretesions....
EliminaEl que jo pensi no és tan important com les vostres interpretacions, que com bé dius, són ben lliures. ;-)
EliminaLa fotografía y sus interpretaciones...
ResponEliminaVaya Paula, yo que ya me estaba planteando si la historia no sería un pasaje de ti misma... :))))) Una tarde de verano cualquiera. Y de pronto te leo: "Incluso puede pensarse que no hablo de ninguna persona, más bien del mar. ;-)"
Abrazos amiga.
Podría, podría serlo... algún misterio sin resolver...
EliminaMe gusta, has demostrado ser un observador muy agudo. ;-)
Aferradetes, Ernesto.
Correspondo a tu propia agudeza, amiga. Y es un placer! :)))))
EliminaNo creas, a veces estoy en otro planeta y se me pasan las cosas sin verlas. :-)))
EliminaUn placer compartido. ;-)
Si estar en "otro planeta" supone estar ausente de algunos "valores" del mundo actual...
Elimina¡Bienvenida amiga!
Ya contaba con ello! :))))
Y aquí dejamos, no los cumplidos, que no son, sino la evidencia de lo que es!
EliminaChao Paula.
Compartimos puntos de vista y cuando sucede me satisface... y cuando no, lo medito. :-)
EliminaHasta pronto, Ernesto.
Una mirada de gran sensibilidad puesta en una imagen que sin dudas deja mucho para observar.
ResponEliminaMuy buena publicación, un abrazo.
Casi todas las imágenes guardan muchos secretos, hay que ser un buen observador y saber encontrarlos. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
L'escena de la teva fotografia no transmet aquesta sensació, però mai se sap del cert. Un rostre o una escena amable poden amagar un drama emocional molt profund i dolorós. Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaMentre per a uns pot resultar una escena amable, per altres pot ser molt dolorosa. Tu saps bé que qualsevol imatge pot tenir moltes lectures, com també les paraules. ;-)
EliminaPetonets i aferradetes, Alfons.😘🤗
Guarda el paper
ResponEliminael passat plasmat dins d’ell,
poden ser versos,
poden ser imatges,
poden guardar històries perdudes
o tristeses que encara és recorden,
ferides obertes que encara couen,
però per la resta del temps
tot el que s’ensenya, és guarda...
perquè no es perdi en la memòria
o per perdre-ho en el racó d’un calaix.
Tant de bo no perdem la memòria mai.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...!
Hay que reflexionar sobre este mensaje.
ResponEliminaUn abrazo grande.
¡Gracias por regalarme un poco de tu tiempo para reflexionar sobre él!
EliminaAferradetes, Sara.
A les fotografies sovint s'hi barregen records, oblits, alegries i tristeses.
ResponEliminaI quan les tornes a mirar, després d'un temps, et tornen tots aquests sentiments.
EliminaAferradetes, Xavier.