La il·lusió d'un infant, observant tots els detalls que mostra el trofeu. Una manera de compensar l'esforç, el treball, les caigudes... I el meu pensament és, no serà posible fer el mateix, sense que hi hagi alguna cosa material? Ens acostumem a esperar aquesta recompensa? Sabrem separar el fet de fer una cosa sempre a canvi d'una altra?... On aniran a parar les bones paraules, les encaixades de mans, els somriures, els copets a l'esquena, els agraïments, les abraçades...?
Hoy por hoy nada se hace sin esperar una recompensa a cambio, creo que es una triste realidad. Preciosa fotografía. Un abrazo fuerte
ResponElimina¿Hay mayor recompensa que estar satisfecha con lo hecho?... Yo creo sinceramente que no.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Ángel.
La reconpensa la invento no se quien,mas ha servido a muchos como un estimulo para conseguir metas o premiar un esfuerzo.La sociedad tiene su propio circular y en la familia esta cambiar esas costumbres.Buenisima entrada,fotografia y musica.Un gran abrazo!
ResponEliminaEl estímulo es llegar, es hacer las cosas bien... todo lo demás son inventos de una sociedad materialista...
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, Menta.
M'agradaria que fos com tu dius, però tot està dissenyat pel contrari.
ResponEliminaEs fomenta la competitivitat i no la col·laboració.
Així va el món.
Petons.
Cadascú s'hauria d'ocupar del seu redol, això de competir em sona a trepitjar... Les coses les has de fer tu mateix i esforçar-te perquè surtin bé i estar ben satisfet quan sigui així i sinó procurar fer-les millor a la pròxima. En cas de ser un equip, anar tots a una... Crec que no és massa complicat, oi?
EliminaPetonets, Xavi.
Parles de quimeres, utopies, il·lusions... Somnis d'un món de ficció.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Cap quimera, almenys per a mi. Ho vaig aprendre dels meus pares, ho vaig seguir fent així des que ells em van deixar volar i segueixo fent-ho ara. Quan em fixo una meta, el meu únic objectiu es fer-ho bé per arribar-hi. La meva recompensa és aquesta i no hi ha més.🤷♀️
EliminaAferradetes, Joan.
Parlo de quimera perquè la realitat és una altra. Parlo d'utopies perquè el món es mou cap a la competivitat, això m'agrada?? Absolutament gens ni mica!!!!!! Solament has de mirar la història, i sempre ha sigut compatitiva, és el que hi ha i jo no ho puc canviar, per moltes reflexions i campanyes que pugués fer. A mi no m'agrada competir, per no agradar-me ni tan sols miro mai cap esport per televisió, CAP NI UN!!!!!! NO m'agrada veure 22 nois o noies donant-li unes patades a una pilota per poder guanyar. Potser podria intentar escriure una novela que tota la gent fos capaç de no competir, un món ideal, però seria una novela de ficció...
EliminaAferradetes!!
Entenc tot el teu raonament, però si a tu no t'agrada competir, a mi tampoc i suposo que a la majoria de gent que passa per aquí tampoc li agrada, crec que fer-ho visible pot ajudar a qui no ho veu així a canviar d'opinió. Si una societat no canvia, si no hi ha veus que ho facin possible, res no la mourà.
EliminaHe posat l'exemple del futbol per contestar a un comentari, però tampoc m'agrada gens.;-)
Més aferradetes, Joan.
Hoy por hoy se nos estimula a conseguir las cosas con el ofrecimiento de alguna recompensa. Hemos `perdido la ilusión de hacer las cosas por el simple placer del esfuerzo y la experiencia. Un buen blanco y negro.
ResponEliminaAbrazo
Los que lo hemos hecho así durante nuestras vidas, creo que eso no ha cambiado. La recompensa es haberlas hecho... que para mí es muchísimo más que cualquier diploma, medalla, copa o cualquier otra cosa...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Complicado, tan complicado que se acabarían las competiciones. Quien iría a unas olimpiadas en las que al primero le dieran la misma palmadita en la espalda que al último.
ResponEliminaCreo que tendría que suceder otro Big Bang y empezar de nuevo...
De todas formas, y para no ser tan catastrofista, en el deporte amateur hay mucho compañerismo, sonrisas, abrazos, apretones de manos y diversión.
Bonita foto Paula
Creo que irían los que se sintieran orgullosos de estar allí y de hacerlo lo mejor posible... como bien dices, como hacen todos los amateurs... Nunca he entendido que, por ejemplo en el fútbol, se puedan pagar esas burradas por un jugador, cuando si se diera parte de ese dinero a las bases para tener mejores campos, indumentaria y accesorios necesarios para todos, habría muchísimos más buenos jugadores...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
No me van mucho eso de las competiciones, debo ser muy perezoso.
ResponEliminaBesos.
¿Tú has visto la imagen de la derecha?... Esto es un "slow blog"... ;-)
EliminaBesos, Tony.
Se siente satisfecho, porque su esfuerzo haya sido recompensado.
ResponEliminaUn abrazo.
No, si la copa no era suya... creo que de su padre o de un tío, no estoy segura. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
La recompensa hace a la gente "interesada". En esos de formación el mimo deberá ser la única recompensa.
ResponEliminaBesos.
Ahí está y sólo se mueven si hay recompensa y es una verdadera lástima que no se den cuenta del placer, orgullo o llámalo lo que quieras de haberlo hecho.
EliminaBesos, Sara.
La reflexió que ens fas, és superinteressant, no es fa res que no sigui per un premi, pot ser un trofeu o una paga més sucosa. Al final res és pel plaer d'haver-lo fet bé, simplement per quedar-te a gust amb tu mateix i amb els altres.
ResponEliminaPetons, sa lluna.
Moltes gràcies!
EliminaNo hi ha millor recompensa que la satisfacció d'un mateix per haver-ho fet.
Petons, Alfred.
Entendiendo tu reflexión, amiga Paula, me quedo en el punto de medio...
ResponEliminaNi calvo ni con tres pelucas!
Esa medida, inteligente, sopesada, decidida!
¡Yo decido! No el trofeo. Así entiendo que me gustará observar a mis dos queridas nietas.
Abrazos.
La decisión es la de uno mismo, hasta aquí estamos de acuerdo, lo que no entiendo es ese punto medio del que hablas. Me marco una meta, els esfuerzo, la dedicación, el aprendizaje y por fin la llegada (para mí) es más que suficiente recompensa.
EliminaObservar, es lo más hermoso que podemos hacer para con nuestros seres queridos. :-)
Aferradetes, Ernesto.
Té entre les mans
ResponEliminael reconeixement.
Té entre les mans
la constatació de l’esforç.
Té entre les mans
el record del que ha fet.
Té entre les mans...
I això vol dir
que no s’atura
en aquest moment.
I això vol dir
que és un punt d’inflexió.
I això vol dir t
reballar més i millor.
I això vol dir ...
Si s'entén així, ja em val...
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...!
Estic d'acord amb les coses que ja s'han dit. Per tant, res per afegir, això si, resaltar la magnífica foto que acompanya la teva reflexió!!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
És veritat que la satisfacció d'haver-ho fet, de l'esforç, d'haver-ho intentat o d'haver-ho aconseguit és el millor premi, el millor de tots. No n'hi ha cap altre que s'hi pugui comparar. Estem totalment d'acord. I també penso que en alguns casos, la recompensa material es pot combinar amb la satisfacció personal, i gaudir de les ues coses, en principi una no treu l'altra, però sí que penso que a base d'esperar premis materials es pot acabar per ofegar aquest premi interior que ens donem a nosaltres mateixos. Però sembla que les coses i la societat va cap aquí i serà complicat de canviar-ho... Una llàstima!
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Sí que és una llàstima, perquè així com anem, no fem més que trencar els valors de les persones, ens fem més insensibles i només es té en compte un valor, el del premi material.
EliminaAferradetes, nina.
Anyone who plays wants to win. I don't know anyone who plays chess with the aim of having their king mated.
ResponEliminaNo estic xerrant de jugar, sino del que s'espera en acabar el joc. Està clar que si jugues, com si fas qualsevol altre cosa que sigui una competició, hi ha d'haver un guanyador. Això em sembla bé, el que no em sembla bé es que juguis per aconseguir una cosa que no sigui la satisfacció pròpia: una copa, una medalla, una placa... diners i que si no fos per aquesta recompensa, ni tan sols ho faries.
EliminaBona tarda, Sean.
The proposition that we do something in response to something else is so true!
ResponEliminaYour photo is wonderful!!
Your song I heard was so beautiful thank you so much!
Have a beautiful weekend!
I així ens va!
EliminaMoltes gràcies, Katerina!
Bon divendres! Salutacions.
Jo crec que és una cosa simbòlica i ja està, com bufar les espelmes quan fas anys. Petites coses que et fan feliç.
ResponEliminaVols dir?...
EliminaAferradetes, Helena.
Los premios son caricias, lo cual considero que son al mismo tiempo un problema. Es acertada tu reflexión y daría para una gran extensión de debates. Te cuento que he recibido premios y fueron gratificantes, pero al mismo tiempo he comprendido que no son necesarios porque el verdadero premio es lograr lo deseado aunque nadie se entere. Cuando tomé conciencia de eso, dejé de buscar mejores objetos premio aún pudiendo haberlos obtenido.
ResponEliminaEl deseo de reconocimiento popular es algo que debe ser contenido por uno mismo.
Muy buena publicación.
Abrazos.
Tomar conciencia, la mejor manera de verlo. Cuando uno se acostumbra a los premios, acaba yendo a por ellos, olvidando lo más importante para mí, la satisfacción de haber logrado lo que se desee.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
M'has fet venir al cap una frase que vaig llegir en un llibre de Murakami: "No es pot dir que m'agradi perdre -segons de què es tracti- però gairebé mai no tinc prou ganes de guanyar per posar-me a competir".
ResponEliminaM'hi sento força identificat, perquè també soc molt reticent a deixar-me arrossegar per aquesta fal·lera competitiva general on sembla que tot ho hem de fer per guanyar alguna cosa o per superar a algú altre. Tots seríem més feliços si sabéssim donar la importància que té a simplement fer les coses tan bé com en siguem capaços sense haver d'esperar que ens donin una medalla per fer-les.
Abraçades!!
Una encertada frase d'en Murakami.
EliminaJo crec que sí, que seriem molt més feliços sense trepitjar a ningú, sense esperar res a canvi, sentint la satisfacció d'haver-ho fet bé, encara que ningú t'ho digui.
Aferradetes, Mac.
La competitivitat pot ser perjudicial quan es porta a l'extrem, però fins i tot un cert punt pot ser un estímul per millorar les nostres habilitats. La clau aquí és mantenir una motivació sana i centrada en el creixement personal i la millora, més que en la comparació amb els altres. En qualsevol cas, una col·laboració i un treball en equip sempre seran més beneficiosos per a tots que la mera competitivitat. Moltes aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaNo sé fins a quin punt no és perjudicial. Està a l'ADN de tots i en totes les coses, a la feina, a l'esport, als jocs, al carrer... i se'ns fa molt complicat separar-ho del dia a dia. Per això s'ha de començar de ben petits a ensenyar el valor de la satisfacció personal per fer les coses i a col·laborar en cas de fer-ho en grup.
EliminaAferradetes fortes, Alfons. 😘🤗