Acaba l'estiu, els darrers banys a la platja o a la piscina, el temps de divertir-se gairebé tot el dia i comença el curs escolar. Tret de la roba nova, la motxilla d'última generació, l'estoig de pintures on no hi manca un color, tot ben nou i... dura la il·lusió, el temps d'entrar al col·legi... els pot interessar res més als infants d'avui dia si ja ho tenen tot sense fer cap esforç? Com podem ensenyar-lis que s'ha de treballar per poder-ne tenir profit? Mentrestant, ells xapotegen a l'aigua, aliens a totes aquestes qüestions.
~Ni tant ni tan poc~
Massa vacances i cap cultura de l'esforç...
ResponEliminaNo anem bé.
Petons.
Si ho tenen tot sense cap esforç, tens raó, no anem gens bé.
EliminaPetonets, Xavi.
Creo que lo principal es el ejemplo y que aprendan a fustrarse, unos no a tiempo...
ResponEliminaBuena reflexión paula
Un abrazo
¡Ay, esos NO!, no creo que sepan su significado y así van las cosas...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
En sa roda el temps,
ResponEliminaobre i tanca les finestres
que li venen de mà.
Retornen en les estacions
els colors i els sons,
les fulles que neixen
i les que cauen.
Ara és temps de retorn,
retorn a rutines apreses
i a les que hem d’aprendre.
Temps de retrobaments
i de superació.
De superació d’obstacles
i de fer-ho de nosaltres mateixos,
guardar ben dins nostre les imatges,
els sons que es generin,
per ser els futurs records
que abillaran els futurs somriures
d’una qui sap si... llunyana maduresa,
on els compartirem
amb les futures generacions.
Esperant retrobar amb els seus ulls
la brillantor que mai hem deixat enrere
en els nostres.
Tant de bo sigui així...
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...!
Jo em preguntaria quina societat deixem nosaltres? Què i com hem sabut transmetre a la generació més jove? Fins a quin punt som responsables de tota aquesta última generació? ¿Hem de deixar tota la responsabilitat de l’educació dels nostres fills a l’escola actual? Jo sóc un dels culpables... I vosaltres?
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Com no tinc néts no puc xerrar pels més joves, més pel que veig. Cada generació ho anat fent diferent, els meus pares em van ensenyar a ser responsable amb els estudis i més tard amb el treball. Vaig passar d'un col·legi de monges a un institut, una diferència abismal com et pots suposar; però en cada un d'ells (un massa estricte i l'altre més "modern") vaig aprendre que la lletra amb sang no entra, tot i que en quant a matèria em van servir el dos perfectament. Vaig aprendre a llegir i a sumar amb quatre anys i en aquests cas, els meus pares no hi tenien res a veure. Quan vaig passar a l'institut, una generació de professors molt joves, em van ensenyar a cercar pel meu compte, tot el que havia de menester per fer els treballs de classe; a utilitzar l'associació d'idees per memoritzar i altres maneres més divertides de fer les assignatures... He de dir que era una bona estudiant, per tant no vaig tenir cap problema. He treballat gairebé des del 17 anys fins als 58, que tancaren l'empresa. Mai he tingut problemes amb el pares, més que els típics de generacions diferents i tots s'han resolt de la millor manera, xerrant.
EliminaAmb el meu fill va ser diferent, potser jo vaig ser massa estricta o ell massa rebel, o ambdues coses alhora. A mi sempre em va agradar estudiar i a ell gens ni mica, sempre he estat molt pacient i ell era un cul inquiet... tampoc van ajudar molt els seus educadors...
Amb això vull dir que no tothom és de la mateixa manera i per molt que ho vulguis corregir, de vegades no és suficient que una vulgui fer-ho, també han d'acompanyar els mestres i les companyies... és una mica responsabilitat de tots i... no em trec la meva, per descomptat.
Aferradetes, Joan.
És cert que avui dia se'ls porta entre cotó fluix... i que se'ls exigeix ben poc. I ells, no en tenen cap culpa. És l'educació que se'ls està oferint. Però encara queden famílies que eduquen bé i encara queden pares com cal. Penso que la societat (i l'educació també) va una mica amb la llei del pèndol. Ara hi ha massa laxitud i massa contemplacions i quan això sigui insostenible es tornarà a canviar tot... i potser aleshores serà massa. Qui ho sap!
ResponEliminaNo, els infants no en tenen cap culpa, fins que aprenen a aprofitar-se d'aquesta situació. Avui dia no és com abans, tenen tantes opinions que no sé com se'n desfan. Per molt que els pares els donin una educació com cal, es passen mitja vida al "carrer" i ja no té tota la importància que hauria de tenir el que pensen els pares. La tecnología, l'escola, els amics... tothom té a dir... i això ajuda a que les coses no vagin per bon camí.
EliminaPer això deia, ni tant ni tan poc... espero que es trobi un equilibri pel bé de tots.
Aferradetes, preciosa.
Se m'ha escapat sense les aferradetes, nina!
ResponEliminaAferradetes, fresquetes i si cal remullades, com la teva foto, que fa venir ganes d'aigua.
Sé que hi són, Carme, encara que no ho diguis. ;-)
EliminaMés aferradetes, remullades o no, de tot cor.
Pues quizas sea lo único agradable que se van a encontrar, porque el futuro que les dejamos ahora viene demasiado gris por el horizonte. Pero aprenderán, ya lo creo que lo harán, son animales al fin y al cabo y llevan la supervivencia en el adn. Y teniendo en cuenta lo amable que es "Mamá naturaleza"...
ResponEliminaBesos.
Todas las generaciones han tenido que luchar contra sus circunstancias y espero que ésta también lo haga, aunque las herramientas que tienen sean, a mi entender, muy pobres al depender de tanta tecnología... "Las cabezas se les agrandarán, se quedarán muy pronto ciegos, los dedos perderán sus formas y casi no podrán andar" (puro sarcasmo).
EliminaBesos
Es parla molt de la cultura de l'esforç, però cada generació té els seus problemes, no cal mirar-ho tot amb la nostra perspectiva.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Doncs millor ni preocupar-se'n, oi? ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
No podem deslligar-nos de les nostres obligacions, com a pares, mestres, tutors, monitors...
EliminaPetonets, Paula!
Ben cert, no podem ni ho hauríem de fer. És una responsabilitat de tots.
EliminaAferradetes, Alfred.
Avui a la "tele" preguntaven als nens si ja estaven preparats per al primer dia de "cole" i un que devia tenir uns vuit anys deia: sí, sí, preparado,... demasiado preparado.
ResponEliminaAprofitarem, si el temps m'ho permet, els darrers banys de piscina.
podi-.
M'hagués agradat veure-li la cara quan ho deia...
EliminaEnguany per a mi, ni piscina ni mar... dutxes, això sí! ;-)
Aferradetes, Carles.
Els extrems sempre són dolents i intentar solucionar l'excés de disciplina d'abans amb el 'tot s'hi val' d'ara, no ha estat una bona idea. L'educació també implica saber dir que no quan s'ha de dir que no i en ensenyar que les coses no venen de l'aire del cel sinó que cal esforçar-se per aconseguir-les. La idea que els hem de donar tot el que demanen perquè així seran feliços s'ha demostrat falsa. Com bé expliques, així només s'aconsegueix que la il·lusió per allò que tenen únicament els duri un instant i de seguida ja demanen una altra cosa.
ResponEliminaMolt bona la cançó de l'Ovidi. Abraçades!!
Sembla que els matin quan demanen una cosa i no és per ara mateix, poc després en demanen una altra... Quin valor li poden donar?, cap ni un.
EliminaAl forn dels meus pares hi havia moltes llaminadures per vendre... per vendre i no per menjar-les nosaltres i ho tenien molt clar. Quan era el moment, els pares ens en deixaven triar-ne una i recordo ser molt feliç amb aquella que em donaven. I així amb tot, si em portava bé (cosa no massa complicada per a mi), em deixaven mirar la tele mitja hora els dissabtes, a l'hora dels dibuixos animats i una joguina, els amics i els llibres eren els meus companys tot l'any.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Even after almost 200 years, I think it is worth considering what Friedrich Rückert states in ‘The Wisdom of the Brahmin’:
ResponElimina"Wenn sich der Jüngere zum bösen Wege neigt,
Trifft Schuld den Älteren, der es sieht und dazu schweigt."
*
When the younger tends to the evil path,
It is the fault of the elder who sees it and remains silent.
*
Si el més jove es torna a camins dolents,
Culpa a la persona gran que ho veu i es queda en silenci.
*
Personally I am convinced: Anti-authoritarian education is good as long as parents and teachers radiate authority.
Gràcies per fer-ho més entendible per a tots!.
EliminaLa traducció més correcta en català seria:
"Quan el més jove tendeix cap el camí del mal,
la culpa és del gran qui ho veu i es queda callat"
Trobo què és una frase molt ben dita i molt millor si és executada.
Hi ha "límits" que no s'han de creuar, per respecte, per educació i no per imposició.
Aferradetes, Sean.
Los primeros días, le pueden costar trabajo, pero poco a poco se van acostumbrando a la vida del colegio.
ResponEliminaUn abrazo.
Acostumbrarse a estarse quietos, creo que es la peor parte. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
there is innocence in the image
ResponEliminaAixí ho semblen tots. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Ajenos a todo, claro, me lleva eso a los tiempos de mi niñez, yo me resistía un poco de ir a la escuela, prefería la calle con sus juegos. Pero hoy extraño todo aquello.
ResponEliminaAbrazos.
A mí me sucedía todo lo contrario, tenía mucha prisa por empezar el curso, se me hacían muy largas las vacaciones. ;-)
EliminaAferradetes, Eukel.
Yo, como soy un viejo dinosaurio, ya no entiendo nada de las reiteradas leyes de educación...
ResponEliminaBueno, sí, me uno a la chufla: Vivan los aprobados generales... Vivan...
Que tiempos en que uno suspendia hasta la Educación Física y la Formación del Espíritu Nacional...
Un abrazo, amiga
En aquellos tiempos las tres marías: religión, gimnasia y formación del espíritu nacional (más tarde la plástica y la música), todo el mundo las daba por aprobadas a priori, porque no se las tomaban en serio, pero te impedían seguir curso si no las aprobabas.
EliminaY ahora no importa sin son o no marías, ¡que vivan los aprobados generales! ;-)
Aferradetes, amic.
Efectivament Sa Lluna. Els valors socials han canviat, i no per bé pel que interessaria a l'educació reglada. Els alumnes s'han acostumat a tenir-ho tot d'immediat, fàcil, i sense gairebé cap esforç, i això per a cert tipus d'aprenentatges juga a la contra. I així ens trobem a les escoles que els alumnes volen acabar-ho tot ràpidament, es cansen aviat de qualsevol activitat, no es concentren...
ResponEliminaNi pels interessos de l'educació reglada ni per cap altra.
EliminaDe vegades penso si vaig equivocada, si parlo com una persona gran, però veig que no. Hi ha molta gent que pensa com jo, sense valors no anem enlloc.
Bona nit, Risto.
Todo cambia amiga. Hoy con tanta tecnología y que no les falta de nada, creo que no se esfuerzan mucho. Piden y se las da sin que sepan lo que cuesta.
ResponEliminaUn abrazo.
Y así como lo tienen, lo dejan.
EliminaPara ellos no tiene más valor que el de la inmediatez.
Aferradetes, Laura.
Desapareció mi comentario.
ResponEliminaSe ha dado un paso muy grande hacia el acantilado. quién sabe que irá a suceder con nuestra especie.
Un agrazo grande.
Esta vez no fue a parar a spam, lo reviso todos los días. ;-)
EliminaNo me gustaría ser pesimista, pero tampoco soy optimista en ese sentido.
Aferradetes dolcetes, Sara.
Leído el texto, leídos los comentarios...
ResponEliminaMientras lo hacía me preguntaba si mis dos nietas, 13 y 20 años encajaban en algunas de las consideracones expuestas...
¡Y no! Desde luego que no.
Sus estudios, sus logros, son consecuencia de un todo ya en sus vidas.
Hay trabajo, hay esfuerzo, el que debe haber, el natural.
Hay un contexto familiar... natural. Siempre lo ha habido, desde pequeñas.
No, con "Barbie" no han jugado nunca. No por prohibición nuestra. Es que no estaban en su mundo, en su mentalidad. Cierto que vivimos que un espacio rural. Mucha naturaleza, poco asfalto.
Son dos encantadoras jóvenes con todo un futuro natural por delante. Con el que tendrán que bregar, sin duda. Pero sin miedos ¡¡desde ya!!
Nosotros, los adultos, no los tenemos. No los inculcamos ni tan siquiera como posibildad.
Están integradas en su mundo, su ambiente, estudios, amigas, valores, etc.
Abrazos Paula.
Quizás porqué son dos niñas... porqué el ambiente en que viven es natural... porqué el asfalto es muy "dañino"... Quizás no le des mucha importancia a esos detalles, pero a mi entender son suficientes.
EliminaEstá claro que el ambiente en que se desarrollan tiene vital importancia para su futuro... pero siempre puede existir "algo" que les desvíe de ese ambiente y no es infundir miedo para nada. Su futuro no está en unas manos específicas, está en la de todos y en las suyas, por supuesto.
Aferradetes, Ernesto.
Buen día amiga sa lluna.
ResponEliminaEs evidente que su futuro no está en unas manos específicas, si bien la base sostendrá siempre mejor la obra a construir. ¡Ellas siempre!
Pero introduces un término, "algo", como posibilidad de futuro...
Si hoy no está presente, tal como detallo en mi reflexión, ¿por qué habría de surgir después?
¡Simple! En tu parecer amiga. Y en el de muchas personas.
Y se llama "hipótesis".
Lo que no es, hoy. Lo que no está, hoy. Y lo que no tiene porque estar... el día de mañana.
Respeto tu parecer, ya reconozco que es el de muchos. ¡Pero no el mío!
Soy, somos, de hechos concretos, reales, presentes. Y en lo que conozco a mis nietas, hoy, más o menos.
Siempre es un placer intercambiar opiniones, comentarios, palabras contigo.
Abrazos Paula.
El hoy es así, el mañana es suyo y las "hipótesis" puede que no sucedan nunca o sí.
EliminaEstoy de acuerdo contigo que lo importante es la base, sin esa base puede ser un caos. Como más interiorizados tengan los valores, más difícil será que tomen otros rumbos.
Un placer leerte.
Aferradetes, Ernesto.
La sobreprotecció dels nens mai no és bona. Tot i que els pares ho fan amb bones intencions, en tractar de protegir els nens de qualsevol dificultat o desafiament, se'ls pot privar d'oportunitats crucials per aprendre habilitats importants com la resiliència, la resolució de problemes i la independència. Jo no tinc fills, però em fa la impressió que és el que passa avui dia. M'ha agradat molt veure i escoltar Ovidi Montllor. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaDe vegades no es tracta de sobreprotecció, d'una manera inconscient (vull suposar) que perquè callin se'ls dóna tot el que demanen o allò que volen més, mòbils, tele, joguines... sense cap motiu, perquè sí, per no escoltar que plorin una estona i això els fa més mal que bé i no tan sols als fills, també als pares quan arriba el moment que no saben com controlar-los.
EliminaMolt gran l'Ovidi.
Aferradetes d'anada, Alfons.😘🤗