Diuen que la lluna és la mateixa per a tothom, també ho serà el sol, el cel, el mar, la pluja, el vent... De veritat és així? Si ho és i estem parlant dels elements més importants del nostre món, per què no tothom té les mateixes oportunitats?, els mateixos privilegis, que ja no serien tal si tothom els tingués?, per què a unes persones només en obrir la boca, ja ho tenen tot resolt i altres hi deixen la vida només en intentar-ho?...
Vull creure que la lluna sigui la mateixa per a tots, el sol, el cel, el mar, fins i tot la pluja i el vent... Però d'això en dic, anar contra natura...
Precioso el contraste entre el color del cielo y el de esas altísimas palmeras.
ResponElimina¡Muchas gracias, Luis!
EliminaAferradetes. ;-)
Muy bonita foto.
ResponEliminaEstas desigualdades desgraciadamente, aunque no queramos, las creamos nosotros al seguir manteniendo este sistema.
Un abrazo Paula
¡Muchas gracias!
EliminaHay tantas cosas que hacemos que van contra nosotros mismos, ¿verdad?-
Aferradetes, Fernando.
També la natura es tremendament injusta, mentre els rics la gaudeixen, els pobres la pateixen.
ResponEliminaAferradetes
No crec que sigui injusta la natura, més bé som nosaltres mateixos.
EliminaAferradetes. Josep.
Somos los seres humanos, los responsables de que haya tantas desigualdades.
ResponEliminaPreciosas palmeras, tan altas, que parecen que llegan hasta el mismo cielo. Este la cubre de nubes y les proporcionará el agua necesaria para que sigan viviendo.
Un abrazo.
Cierto, unos más que otros...
EliminaLa palmeras eran enormes, sí parecía que quisieran tocar el cielo. ;-)
Aferradetes, Antonia.
El món és injust des de sempre.
ResponEliminaUns neixen amb la vida solucionada i altres no saben si viuran ni un any...
Els rics cada cop més rics i la misèria creixent i creixent...
Petons.
El món com a tal, no és injust.
EliminaEls humans amb els seus comportaments, moltíssim.
Petonets, Xavi.
Sa lluna, ho sabrà de ben cert.
ResponEliminaAferradetes!
La lluna ho sap tot, encara que no hi pugui fer gaire. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Com va dir George Orwell a 'La revolta dels animals': "Tots som iguals, però n'hi ha que són més iguals que altres". Per què hi ha injustícies? Perquè ens ha tocat viure en una societat del "tan tens, tant vals" que promou l'egoisme i això implica, per força, la negació d'aquesta igualtat d'oportunitats que reclames. No sé, però, si això va contra natura o, al contrari, és la nostra naturalesa la que ens porta a aquest 'campi qui pugui' i, en conseqüència, el que ens caldria és ser menys naturals i educar-nos més en empatia i solidaritat per a aprendre a viure en societat.
ResponEliminaAbraçades!!
Crec que sí va contra natura, perquè la natura sempre cerca el permanent equilibri. Nosaltres estem a anys llum de conseguir aquest empatia i solidaritat de les que parles, perquè sigui una societat plena i justa per a tothom.
EliminaAferradetes, Mac.
Pues seguramente por eso de vez en cuando hay una revolución.
ResponEliminaBeso.
Ahora ese de vez en cuando se hace cada vez más lejano, parece que estemos aletargados o incomprensiblemente "cómodos" con nuestra situación.
EliminaBesos
Parleu-me ulls del que veig
ResponEliminasi jo ho veig, la resta també ho fa?
Ho fa com jo?
Parleu-me ulls del que jo veig
si jo no ho puc canviar,
la resta tampoc ho fa?
Ho fa com jo?
Parleu-me ulls del que veig
si jo ho estimo, la resta també ho fa?
Ho fa com jo?
Moltes gràcies, qui sap si...!
EliminaI can feel the wind
ResponElimina:-)
EliminaMoltes gràcies, James!
L'aigua és igual per a tothom, per al que té piscina privada i pel que no en té ni per beure decentment la potable que necessita.
ResponEliminaLa pluja és igual per a tothom. Per qui té una teulada de palau amb bigues d'or on aixoplugar-se quan plou, i per aquell sense sostre que es protegeix sota uns cartrons.
La lluna plora quan ho veu.
Ben bé així com ho dius, Xavier.
EliminaNo m'estranya que la lluna plori...
Aferradetes.
Una cosa és la natura, generosa, igualitària i també a vegades indomable i cruel, però igual per a tothom i l'altra cosa és la societat, el funcionament de la societat i dels homes, que encara no s'ha inventat mai prou bé per fer que funcioni en un àmbit d'una igualtat. Una igualtat sempre buscada per molts però mai aconseguida. Haurem de continuar buscant i buscant la manera. Contra natura, dius, i potser sí que tens raó, és una expressió que no se m'havia acudit mai, però pot ser ben adequada.
ResponEliminaPreciosa la foto del cel, núvols i palmeres!
Aferradetes, bonica!
Som animals (civilitzats?), som natura també, però veig que ens comportem pitjor que els altres animals com a societat... Tot i que no ho puc entendre, seguiré buscant aquesta igualtat i potser no ho vegi, però no deixaré de fer-ho...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Así es, Paula. Lo malo es que a veces se interponen nubes, polución... y lo que vemos y recibimos no es lo mismo en todos los sitios O_o
ResponEliminaUn petó ;)
¿Sólo a veces?...
EliminaAferradetes, Gumer.
Una curiosa cuestión, que tiene tantas respuestas como veces te la cuestiones.
ResponEliminaCondición humana, y utopía
en estas dos situaciones se puede encontrar muchas respuestas a estas cuestiones,
la condición humana, uffff, lucha entre ángeles y demonios, depende de a quién escuches, así será tu respuesta.
Y la utopía, quizás sea aún más complicada, lo más acertado sobre ello se lo he oído a Eduardo Galeano
https://www.facebook.com/share/r/7oB1KKhmq7vrXgk9/
Sa Lluneta has dibujado una cuestión para nada Baladí, difícil, casi irresoluble, en fin, reflexionaremos más
Segons Jeffrey Brodd, "La condició humana està regida per tres paradoxes: la imaginació pot endur-se el cos on sigui; és la criatura capaç de fer el bé amb més intensitat però també el mal i és l'ésser viu que busca sempre noves formes de destruir-se tot i témer a la mort i anhelar viure per sempre"
EliminaLa condició humana s'usa amb freqüència per referir-se a tota la humanitat sense cap mena de distinció social, cultural o de cap altre tipus. Així hauria de ser, sense cap tipus de distinció perquè no n'hi hauria. I això et pot semblar una utopía i sí, és molt complicat tot plegat... però s'ha de començar per arribar-hi... està clar que aquest sistema de societat no ens portarà més que a la destrucció, per tant com diu Galeano, cal caminar per arribar-hi o almenys perquè hi hagi un canvi significatiu...
Moltes preguntes y respostes queden pendents, potser que hauríem de reflexionar-hi més sovint i no tan sols això, també anar fent per canviar-ho.
Moltes gràcies, Jota!
Petonets amb pessics (que l'afecte també és una bona eina per arribar-hi) ;-)
Difícil qüestió... La teoria del caos? Reconec les meves limitacions, sols especularia...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Si que ho és, molt difícil.
EliminaJa veus, aquí tothom pot dir la seva... encara que siguin meres especulacions... no crec que n'hi hagi cap que tingui la veritat absoluta, però potser que un idea ens encengui una llum.
Aferradetes, Joan.
La luna es lo mismo para todos. Pero todos los humanos no son lo mismo para otros humanos. Porque un porcentaje de humanos son los que van contra natura.
ResponEliminaEsperemos que la luna siga siendo la misma, porque quien sabe si la estupidez humana algún día no la destruirá.
Abrazo cálido.
Ese porcentaje puede que sea muy alto o que tenga más fuerza que el resto...
Elimina¡Ay mi querida lunita, espero que no sea posible eso que dices!
Aferradetes dolcetes, Eukel.
Hola Paula
ResponEliminaPlanteas una cuestión que tiene el mismo "misterio" que ¿el huevo primero o la gallina?
Cuando por las noches, generalmente, ceno una tortilla francesa de dos huevos, te aseguro que no tengo en mente el resolver dicho misterio...
¡¡Allá cuidaos con el orden de los factores... que no altera el producto!! :)))))))
Un intento de explicar, "racionalmente", lo que expones de desigualdades, no es nada fácil. Diría que es imposible, "racionalmente". Más alla de las repetables opiniones de algunos comentarios.
Para ser fin de semana, periodo de descanso, :)))))) planteas profundas reflexiones.
Abrazos.
¡Uy, apreciado Ernesto!, mi cabeza no atiende a días festivos o no, cuando se pone en marcha, ya no puedo pararla. :-)))
EliminaMuy fácil: destruimos armas, destruimos dinero, destruimos clases sociales, et voilà!... con mucho trabajo por parte de los que creemos en ello, casi lo tenemos...
Seguiré reflexionando y os cuento el lunes. ;-)
Aferradetes.
Tal vez sería muy aburrido que a todos nos fuera igual. Pero sí sería justo que todos tuviéramos las mismas oportunidades y fuera por elección propia el camino por recorrer.
ResponEliminaBesos, querida Paula.
¿Aburrido? que todos pudiéramos comer, tener un techo donde cobijarnos, un trabajo, acceso a la medicina... etc. etc. etc..., no creo que fuera para nada aburrido.
EliminaBesos, Sara.
Que nadie carezca de lo necesario para tener una vida digna. Eso es lo justo y nunca aburrido.
EliminaNo a todos nos va igual en lo mismo. Unos somos más capaces en unas áreas otros en otras. Si nos fuera igual, sería aburrido. Espero quede más clara mi idea.
Besos.
Entendido, Sara. Hablaba de que todos tuviéramos una vida digna y con las mismas oportunidades; cada cual pudiendo elegir en qué dedicar sus capacidades.
EliminaSi todos hiciéramos lo mismo, ya no seríamos personas sinó robots. ;-)
Más besos, amiga.
In German, there is an idiom that fits both your photo and the discussion:
ResponElimina"etwas bringt jemanden auf die Palme"
In this sense:
Injustice drives me up the palm (wall).
Tot i que sempre ho he pensat així, els darrers esdeveniments m'han fet explotar... No m'agrada que es jugui amb les persones com si fóssim coses o, fins i tot, ni això...
EliminaUna mica de serietat en tot el que fem, no ens vindria gens malament.
Hugs, Sean.
La maldat, l'egoisme, la cobdícia, etc., sempre han existit, però en els darrers 200 anys el sistema capitalista ha fet que s'incrementessin el nombre d'humans amb aquesta mena de valors.
ResponEliminaAquest sistema és el que ens ha portat a tot això i seguim sense fer res...
EliminaBona tarda, Risto.
Yes, the moon, the sun, the clouds, the sky is the same for everyone, but where does one see all this? We certainly don't have the same opportunities and we are certainly trying to have even more choices...great topic...
ResponEliminaThe music you chose fits perfectly.
Have a great week!
Pel que sembla no és així, cada vegada ens compliquem més la vida...
EliminaMoltes gràcies!
Salutacions, Katerina.
Qui no té un all, té una ceba, això sí que és universal.
ResponEliminaAi, nina!...
EliminaAferradetes, Helena.
Sería bueno que no hubiera que hacer esta pregunta ... Y la luna , el sol, el cielo, el mar, la lluvia, el viento si fueran igual para Todos. Pero por desgracia no es así y mucha desigualdad si hay.
ResponEliminaUn abrazo.
Así es y qué pena me da!
EliminaAferradetes, Laura.
Així és. Hi ha una desigualtat tremenda, i cada cop més. Tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats d'inici, i després que cadascú les aprofités a la seva manera. Però sembla que no n'aprenem. I això que de la pandèmia sortiríem millors...!!🤦♂️🤗😘
ResponEliminaLa pandèmia... quina pandèmia?. :-(
EliminaCada cop més lluny uns amb els altres, no sé on anirem a parar, però anem molt malament.
Aferradetes, Alfons.😘🤗