TENC UN SOMNi

No, no és l'aire 

allò que et fa respirar,

són trossets de somnis

que t'ajuden a fer-ne

un més gran.

[Juliol ~ 2023]

RESCATATS . . . [ IX ]

Buit als teus ulls,

la mirada perduda.

Pensaments íntims. 

[Juliol ~ 2023] 

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -

Més enllà del temps

la vista va molt més lluny.

Tot queda molt dins.

[qui sap si...]

-  -  -  -  -  -  -  -  -  - 

Amor de ca

amb mirada perduda.

Companyonia.

[Carme]

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -

Un cadell fa

la vida més planera

a un home gran.

[Helena Bonals]

ROBATORi

Se'n penedia, des que va passar no havia pogut dormir tranquil cap nit. No sabia ben bé perquè ho va fer, però ara li passaven pel cap totes les imatges d'aquella nit. Com cada cap de setmana, es reunia amb els seus amics en un petit bar del poble. Mentre parlaven de totes les novetats esdevingudes, corrien les copes i els seus efectes anaven deteriorant-ne els sentits, igual que augmentaven les fanfarronades dels uns i dels altres. Aquella nit es va llançar una aposta... Quan es despertà, trobà una imatge d'una verge a la sala d'estar. No s'ho podia creure, com havia arribat aquella cosa a casa seva?. I fent memòria, recordà fil per randa tot el que va passar. Després d'uns dies pensant com fer-ho, va arribar a la conclusió de tornar la verge a la capella, sense que fos vist... si això fos possible. 

Recolzat a la paret d'aquella petita  ermita, se n'adonà que podia respirar de nou. La sort l'havia acompanyat i la verge tornava a ser a casa. I dic sort, perquè en aquell precís instant, el frare de la capella del puig havia sortit a pegar una rovegada pels jardins del darrera. Ningú l'havia vist. L'aire suau movia les branques d'aquell xiprer, mentre anava cap el cotxe, va fer-se una promesa...

ELS RELATS D'ESTIU DE LA CARME

Refugiada a casa, sobre el paper la meva mà, creient-me que en escriure crearé un món perfecte dins la meva habitació... la mateixa on vaig estimar. La cortina tirada com abans. Com m'agradava que entrés la llum suau, com la dolçor dels teus dits dibuixant al meu cos... Sobtadament aixeco la mà, —no tot pot ser escrit!—, penso. I després vindrà la nit, la lluna, la matinada i... el món, seguirà rodant.

SEQÜELES

Amb el mar davant, la Sílvia intuïa un nou començament. El seu fill jugava per primer cop a vora del mar i el seu somriure minvava el patiment sofert. Tot i que encara no s'ho acabava de creure, ja res tornaria a ser com abans. Enrere quedaven les pallisses, els crits, la por i sentir-se no res. Ara havia de mirar pel seu fill i per ella mateixa, que les seqüeles no impedissin caminar cap endavant... si de cas, quan fos més gran, li explicaria tot el que havia passat amb el seu pare... Aquella imatge del nen lliure botant entre les onades, li feia treure les poques forces que li quedaven per poder lluitar per una vida millor.

AMOR

Anomeno un nom

- AMOR -

Véns com si no res,

com ànima encesa

sense raons.

[Juliol ~ 2023]

RESCATATS . . . [ VIII ]

Els niguls negres

s'endinsen dins el mar.

Dormen les barques.

[Juny ~ 2023]

ANOMENAR

De vegades recordo coses llunyanes i quan vull explicar un fet, o un fet repetit en el temps, se'n fa gaire impossible dir-ho amb paraules... perquè no hi puc ficar tot el que sent,  al cap,  al cor,  a la pell,  als ossos...

El carretó era la seva manera de desplaçar-se d'un lloc a l'altre, de gaudir del paisatge molt a poc a poc; de carregar-lo de farina o qualsevol altra cosa, anant per camins difícils per evitar la presó... també hi passaven bons instants a l'aire lliure, moments de pell i de passió. I perquè no, també d'amor... Tan senzill i complicat alhora.  Ai, quins temps aquells!

Veieu?,  per molt que vos expliqui, m'és impossible que arribi així com ho sento aquí, dins meu.