Buit als teus ulls,
la mirada perduda.
Pensaments íntims.
[Juliol ~ 2023]
- - - - - - - - - -
Més enllà del temps
la vista va molt més lluny.
Tot queda molt dins.
[qui sap si...]
- - - - - - - - - -
Amor de ca
amb mirada perduda.
Companyonia.
[Carme]
- - - - - - - - - -
Un cadell fa
la vida més planera
a un home gran.
[Helena Bonals]
Els pensaments sempre són íntims.
ResponEliminaLes mirades no.
Petonets, sa lluna!
Hi ha mirades que són irremeiablement transparents.
EliminaAferradetes, Alfred.
El pensament es una de les darreres coses íntimes que ens queden.
ResponEliminaM'encanta la foto!
Aferradetes
Així és i que segueixi així per sempre més.
EliminaVenint de tu, és tot un honor. Gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Muy bueno Paula.
ResponEliminaBeso
¡Muchísimas gracias, Tony!.
EliminaBesos
Aquesta mirada ha vist molt.
ResponEliminaPotser massa i tot.
Petons.
Les dues mirades, diria jo.
EliminaPetonets, Xavi.
Més enllà del temps
ResponEliminala vista va molt més lluny.
Tot queda molt dins.
qui sap si...
Molt ben vist!.
EliminaJa t'ho he pujat a dalt.
Aferradetes, qui sap si...
Tal vez solo exista el silencio y todo lo demás sean adornos para rellenar un espacio llamado MIEDO.
ResponEliminaPreciosa fotografía llena de intención.
Nunca sabremos hasta que punto atenaza ese miedo.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Així és; mirades perdudes que no vol dir absents de pensaments. Moltes vegades els envolten grans preocupacions sobre la seva gent estimada.
ResponEliminapodi-.
Precisament crec que com més perduda està la mirada, més es mouen els pensaments.
EliminaAferradetes, Carles.
Un haiku amb càrrega emotiva... Com la foto.
ResponEliminaAferradetes!
És un home, no sé si conegut o no, que li feren un grafiti al poble. Però he estat cercant informació i tret d'una foto del grafiti, no he pogut saber ni qui era, ni qui el va pintar. El veia sovint amb el seus dos gossos. Més tard el vaig veure només amb un i no fa molt m'explicaren que ens havia deixat...
EliminaAferradetes, Joan.
Una mirada al que piensa, es descubrir algo de su intimidad. Gran imagen.
ResponEliminaUn abrazo.
Si se sabe mirar... es posible.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
A very good street candid
ResponEliminaDe vegades les imatges ho diuen tot.
EliminaAferradetes, roentare.
Els pensaments a vegades se'ns escapen per la mirada. I ens els endevinen.
ResponEliminaO potser que els que miren, saben veure més enllà de la mirada.
EliminaAferradetes, Xavier.
Se encontraría muy solo, sino fuera por la compañía de su fiel perro. En el día de los abuelos es una fotografía, para reflexionar.
ResponEliminaUn abrazo
Se le veía muy solo y, contrariamente a lo que se pueda pensar, era muy amable. Siempre iba acompañado de dos perros, uno se adelantó a su partida...
EliminaBesos, Antonia.
Una imagen vale más que mil palabras. Pensamientos íntimos, maravilloso. Besos y abrazos desde el mar Cantábrico.
ResponEliminaMuchas veces sí, en esas ocasiones las palabras son como adornos sin más.
EliminaAferradetes i petonets mallorquins, Germán.
Ya te lo han dicho todo. Yo solo te felicito por tan buena entrada.
ResponEliminaBesos de anís.
Casi... pero me conformo con tu felicitación y tus besos.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes dolces, Sara.
Una imagen que nos habla... Muy propia de nuestros tiempos, tan despiadados...
ResponEliminaUn abrazo
Desafortunadamente mucho más frecuente de lo que desearía...
EliminaAferradetes, amic.
Amor de ca
ResponEliminaamb mirada perduda.
Companyonia.
Quina bona foto, Paula! Genial!
Aferradetes, bonica
Molt bo el teu haiku, moltíssimes gràcies!.
EliminaJa ets amunt!.
Aferradetes, preciosa.
Preciosa fotografia, amb un to sípia molt apropiat. A tots dos se'ls veu molt abatuts, encara que suposo que es donarien companyia mútuament. Vés a saber què passaria amb les seves ments. Potser l'ancià desitjaria que el ca pogués parlar, i el ca que l'ancià pogués bordar (amistosament, vull dir), però segur que ni a l'un ni a l'altre els feia falta per entendre's a les mil meravelles!!😉🤗😘
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!.
EliminaQuan vaig fer la foto en sabia molt poc de les seves vides, però sí!, eren unes mirades molt cansades... dels anys, de les circumstàncies, de la vida en general... Tot i així, sempre tenia un somriure cap a les persones que li feien cas.
No, no crec que fos necessari ni que parlés l'un, ni que bordés l'altre, s'entenien molt bé.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Un cadell fa
ResponEliminala vida més planera
a un home gran.
Això sembla.
EliminaT'ho pujo també.
Aferradetes, Helena.
només té la mirada "cap endins", mirant els seus pensaments.
ResponEliminaAferradetes !!
Què bonic això de mirar-se els pensaments!.
EliminaAferradetes, Artur.
Igual la vejez sería más placentera sin la soledad. Buena toma!! :-) Un abrazo
ResponEliminaSeguramente sí, sin la soledad y sin las enfermedades.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Ángel.