ROBATORi

Se'n penedia, des que va passar no havia pogut dormir tranquil cap nit. No sabia ben bé perquè ho va fer, però ara li passaven pel cap totes les imatges d'aquella nit. Com cada cap de setmana, es reunia amb els seus amics en un petit bar del poble. Mentre parlaven de totes les novetats esdevingudes, corrien les copes i els seus efectes anaven deteriorant-ne els sentits, igual que augmentaven les fanfarronades dels uns i dels altres. Aquella nit es va llançar una aposta... Quan es despertà, trobà una imatge d'una verge a la sala d'estar. No s'ho podia creure, com havia arribat aquella cosa a casa seva?. I fent memòria, recordà fil per randa tot el que va passar. Després d'uns dies pensant com fer-ho, va arribar a la conclusió de tornar la verge a la capella, sense que fos vist... si això fos possible. 

Recolzat a la paret d'aquella petita  ermita, se n'adonà que podia respirar de nou. La sort l'havia acompanyat i la verge tornava a ser a casa. I dic sort, perquè en aquell precís instant, el frare de la capella del puig havia sortit a pegar una rovegada pels jardins del darrera. Ningú l'havia vist. L'aire suau movia les branques d'aquell xiprer, mentre anava cap el cotxe, va fer-se una promesa...