PREGUNTES

- On? -        Va ser la primera pregunta de la policia.

- Per qui? -   Es demanava el jutge.

- Com? -      Digueren els seus amics.

- Per què? -  Xiuxiuejaven els pares, entre plors.

Ella,  malauradament,  ja no tenia res a dir.

MOSTRADOR

Ulls inspiradors

despullant el vers vestit.

Sacsant la ment.

[Agost ~ 2022]

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -

Un crit silent

per atreure mirades.

La ment el sent.

[ Carme ]

CALMA

El vent escampa

el silenci que s'infla

quan et negues a parlar-me.

Aleshores,  algú vindrà

que m'omplirà de calma,

perquè no hi vull res més

dintre la meva ànima.

  [Agost ~ 2022]

Any ~ 2100

Relats d'estiu de la Carme ~ Agost 2022

En aquell espai s'hi trobaven un grup d'alumnes, encapçalat per una professora entrada en anys. Avui tenien com a tasca revisar unes imatges de mitjans del segle XX a principis del XXI.  Com de costum, el silenci era expectant i amb el primer "clic" aparegué la primera.

- Quin blau més impactant!-, van dir més de dos.

- És un poblet del Nord, malauradament sense habitants-, contestà la profe, convidant-los a dir més coses.

- La teulada és estranya, oi?, vull dir que ara totes són planes i amb panells solars.

- Ben vist, en aquell temps la majoria de teulades tenien forma de triangle i gairebé ni sabien que era un panell solar. I aquest aparell de la finestra, què diríeu què és?

- Un pal pels ocells-, va dir un.

- Ni m'hi havia fixat!-, contestà un altre.

- És una antena-, digué la profe.

- Una an... què?

- Una antena per un televisor-, replicà la profe.

- Ah, ja sé, per connectar-se amb la gent d'altres planetes!.

- No, i ara!.  Aquesta antena anava enganxada a una caixa, anomenada televisió, per on s'emetien diverses programacions. A principis del XXI, gairebé amb continguts poc educatius i amb molta publicitat entre i entre, era una manera d'aborrallonar a la societat i tenir-la sense pensar. Sortosament aquests aparells han desaparegut de les nostres vides... I ara, agafeu els vostres ordinadors, busqueu la imatge i després de llegir tota la informació i reflexionar-hi, em feu una redacció amb els punts que trobeu més interessants, també podeu fer-hi un dibuix, com més us plagui. Va, què és per avui!.

M' ADORMO

Avui em sento bé,

el poble ni em dol 

         ni em clava.

Les veus del passat

pugen per l'esquena

mentre m'adormo.

                                                      Res em fer,

     res em trenca.

[Agost ~2022]

LES CiNC

 

— En aquest racó s'hi amaga un secret entre dos cambrers. 

Explicava un noi, als seus companys de taula, que havia escoltat en una conversa entre els dos.

— A les cinc, quan hagi replegat la taula tretze.

— D'acord, estaré vigilant.

Tots els de la taula es miraren el rellotge i digueren alhora, falten cinc minuts!. S'anaven mirant uns als altres una mica angoixats. 

— I si ens anem?, va dir un d'ells. 

— No, que encara ens queden els cafès, digué un altre.

El cambrer estava recollint la taula tretze, quan de sobte s'apagaren els llums. Un crit col·lectiu sortí de la taula onze. S'aixecaren tots i anaren cap a la porta que estava tancada i sense clau. S'ajupiren tots abraçats i amb els ulls mirant cap a la cuina, d'on semblava sortir una llum...

— Molts d'anys, Arnau!, que tinguis una bona vida. 

Va cridar el cambrer, mentre els llums s'anaven encenent i els nois recobraven les maneres, més blancs que la paret i amb un cert tremolor de cames.

DESCONCERT

Què estrany és viure

sent la teva pròpia ombra.

Més estrany és ser ombra

i viure sense una llum.

[Agost ~ 2022]

10 Anys, 10 Mots : FiLS

La primavera 

es gronxà sobre la pell.

Fils invisibles.

10 Anys, 10 Mots : LLETRES

 

— Ai, Déu! On són les lletres?... Així no puc escriure ni llegir.

— Sra. Bisbal, això té solució. 

— Segur?.

— Seguríssim!. Ulleres!.

10 Anys, 10 Mots : ViDA

 

Sucosa, 

de vegades àcida i altres dolça. 

Per fora una cuirassa 

que evita que l'interior, 

més tou, es faci malbé.  

Olora a energia i a frescor, 

com la mateixa vida

10 Anys, 10 Mots : CAMiNS

Retorn per aquells camins

que un temps vaig deixar,

una troca de pensaments

van i venen pel meu cap,

em tremola la veu 

i no en sóc capaç 

d'exhalar ni un sol mot.

Tot se'm fa silenci.

[Agost ~ 2022]