Muy bonita foto, le has dado un aire de ensueño precioso y que transmite tranquilidad al igual que el poema, una delicia. El vídeo es también precioso, tanto la música como la fotografía son una maravilla, elfinal es genial. Un abrazo
La foto molt encertada. El poema (haig de suposar..) que reflecteix una persona que en aquells moments no vol que l'emprenyin i li deixin fer la migdiada tranquil (com el gat...). Els problemes, (si n'hi ha) ja me'ls explicareu en acabat... Aferradetes, Paula (i un cap de setmana plaent).
Sí reflectís a una persona, crec que no és ben bé la migdiada el que vol fer, em sembla que està una mica farta de tot i ja res (almenys aquest dia) li farà mal. Però a la foto hi ha un gat... 😉
Moltes gràcies i bon dissabte!. Aferradetes, Joan.
A vegades cal deixar suficient marge i imaginació al lector. Cal deixar-lo lliure de l’encotillament i intenció que tenia l’escriptor al fer l’escrit, perquè en certa part, al publicar-ho, ja forma part d’un col·lectiu... T’ho dic per experiència. És molt enriquidor...
Simpàtica escena i bon enquadrament, amb el gat (perdó, el moix!!😅) emmarcat pel braç de la butaca. No tots els somnis són reparadors, però és el moment del dia que tenim només per a nosaltres i on el món i els seus problemes deixen d'existir. Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
La pau que com un licor es destil•la, avui amb el to blau d’un cel càlid, una brisa que desfà el caient de les cortines i voleien lleugerament com si juguéssim a atrapar els sons que onegen al teu voltant. Avui jo també em sento bé, tot i la manca d’allò que fa tant de temps espero. Cauen les paraules, les gotes fan rierol i la mar plana deixa que flueixi el pas del temps.
Foto e citação, fascinantes
ResponElimina.
Cumprimentos cordiais e poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Bona fotografia, Paula! M'encanta!
ResponEliminaI el teu poema que dona tanta pau, també.
Aferradetes dolces
En necessito molta!.
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Aferradetes de mel.
Es un bello poema. Me encanta la foto. Me recuerda cuando era niña, porque en casa no faltaba un gato.
ResponEliminaBesos
Yo he sido más de perros... y digo he sido porque ahora no puedo tenerlos.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Antonia.
Muy bonita foto, le has dado un aire de ensueño precioso y que transmite tranquilidad al igual que el poema, una delicia.
ResponEliminaEl vídeo es también precioso, tanto la música como la fotografía son una maravilla, elfinal es genial.
Un abrazo
Agradecida siempre por tus buenas palabras hacia mi trabajo.
EliminaAferradetes, Fernando.
Que duri infinit i molt més.
ResponEliminaPetons.
Tant de bo sigui així!.
EliminaPetonets, Xavi.
"Nada me rompe", muy bien cierre.
ResponEliminaUn gran abrazo, niña.
Con una buena coraza, nada nos hiere, nada nos rompe.
Elimina¡Gracias, bonita!.
Aferradetes.
Hijito, que a gusto está... Buena imagen. Bellas palabras, amiga.
ResponEliminaUn abrazo
En algunas ocasiones me cambiaba por él.😉
Elimina¡Muchas gracias, amigo!.
Aferradetes.
"La lluna descarada" he escoltat en la cançó que adjuntes.
ResponEliminaLa lluna reflecteix els nostres sentiments. I ens creiem que reflecteix la llum del sol.
Els llunàtics ho sabem bé.
EliminaAferradetes, Xavier.
El "poemet" i el gat endormiscat... fantàstics!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes i bon dissabte!.
Tinc quatre gats .... cadascú és d'una manera però sempre em donen lliçons de vida
ResponEliminaCom els fills... no n'hi ha cap de la mateixa manera.
EliminaAferradetes, Manel.
La foto molt encertada. El poema (haig de suposar..) que reflecteix una persona que en aquells moments no vol que l'emprenyin i li deixin fer la migdiada tranquil (com el gat...). Els problemes, (si n'hi ha) ja me'ls explicareu en acabat...
ResponEliminaAferradetes, Paula (i un cap de setmana plaent).
Sí reflectís a una persona, crec que no és ben bé la migdiada el que vol fer, em sembla que està una mica farta de tot i ja res (almenys aquest dia) li farà mal. Però a la foto hi ha un gat... 😉
EliminaMoltes gràcies i bon dissabte!.
Aferradetes, Joan.
A vegades cal deixar suficient marge i imaginació al lector. Cal deixar-lo lliure de l’encotillament i intenció que tenia l’escriptor al fer l’escrit, perquè en certa part, al publicar-ho, ja forma part d’un col·lectiu... T’ho dic per experiència. És molt enriquidor...
EliminaTens tota la raó, Joan. Tot teu!.🤐
EliminaEmpatia total. De tant en tant ja toca.
ResponEliminaÉs fantàstic tenir si més no un dia que res et fereixi ni et pugui trencar.😉
EliminaAferradetes, Helena.
I que ben posat que hi està, que bonic i tranquil es veu, transmet pau, calma i tot el que has expressat al teu poema, molt encertat.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
M'hi vaig apropar molt sigil·losament, intentant que no es mogués i ho va fer molt bé.😉
EliminaMoltes gràcies, bonica!.
Aferradetes.
Simpàtica escena i bon enquadrament, amb el gat (perdó, el moix!!😅) emmarcat pel braç de la butaca. No tots els somnis són reparadors, però és el moment del dia que tenim només per a nosaltres i on el món i els seus problemes deixen d'existir. Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaQuan una s'entesta a aconseguir-ho, fins i tot el moix ho sent així.😉
EliminaMoltes gràcies, Alfons!.
Aferradetes d'anada.😘🤗
Quin gatet tant bonic, i que tranquil que dorm, jo li faria alguna moixaina...
ResponEliminaBon vespre lluneta.
Hi estava molt tranquil, només li vaig fer una foto esperant no despertar-lo.😉
EliminaAferradetes, Roser.
La pau que com un licor
ResponEliminaes destil•la,
avui amb el to blau
d’un cel càlid,
una brisa que desfà
el caient de les cortines
i voleien lleugerament
com si juguéssim
a atrapar els sons
que onegen al teu voltant.
Avui jo també em sento bé,
tot i la manca
d’allò que fa tant
de temps espero.
Cauen les paraules,
les gotes fan rierol
i la mar plana
deixa que flueixi
el pas del temps.
Hi ha dies així, que només deixem fluir el temps.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...