18 d’agost 2022

M' ADORMO

Avui em sento bé,

el poble ni em dol 

         ni em clava.

Les veus del passat

pugen per l'esquena

mentre m'adormo.

                                                      Res em fer,

     res em trenca.

[Agost ~2022]

34 comentaris :

  1. Foto e citação, fascinantes
    .
    Cumprimentos cordiais e poéticos
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Bona fotografia, Paula! M'encanta!
    I el teu poema que dona tanta pau, també.

    Aferradetes dolces

    ResponElimina
    Respostes
    1. En necessito molta!.

      Moltes gràcies, Carme!
      Aferradetes de mel.

      Elimina
  3. Es un bello poema. Me encanta la foto. Me recuerda cuando era niña, porque en casa no faltaba un gato.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo he sido más de perros... y digo he sido porque ahora no puedo tenerlos.

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  4. Muy bonita foto, le has dado un aire de ensueño precioso y que transmite tranquilidad al igual que el poema, una delicia.
    El vídeo es también precioso, tanto la música como la fotografía son una maravilla, elfinal es genial.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradecida siempre por tus buenas palabras hacia mi trabajo.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  5. Que duri infinit i molt més.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo sigui així!.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. "Nada me rompe", muy bien cierre.
    Un gran abrazo, niña.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Con una buena coraza, nada nos hiere, nada nos rompe.

      ¡Gracias, bonita!.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Hijito, que a gusto está... Buena imagen. Bellas palabras, amiga.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. En algunas ocasiones me cambiaba por él.😉

      ¡Muchas gracias, amigo!.
      Aferradetes.

      Elimina
  8. "La lluna descarada" he escoltat en la cançó que adjuntes.
    La lluna reflecteix els nostres sentiments. I ens creiem que reflecteix la llum del sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llunàtics ho sabem bé.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  9. El "poemet" i el gat endormiscat... fantàstics!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!.

      Aferradetes i bon dissabte!.

      Elimina
  10. Tinc quatre gats .... cadascú és d'una manera però sempre em donen lliçons de vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com els fills... no n'hi ha cap de la mateixa manera.

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  11. Joan Millet19.8.22

    La foto molt encertada. El poema (haig de suposar..) que reflecteix una persona que en aquells moments no vol que l'emprenyin i li deixin fer la migdiada tranquil (com el gat...). Els problemes, (si n'hi ha) ja me'ls explicareu en acabat...
    Aferradetes, Paula (i un cap de setmana plaent).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí reflectís a una persona, crec que no és ben bé la migdiada el que vol fer, em sembla que està una mica farta de tot i ja res (almenys aquest dia) li farà mal. Però a la foto hi ha un gat... 😉

      Moltes gràcies i bon dissabte!.
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
    2. Joan Millet20.8.22

      A vegades cal deixar suficient marge i imaginació al lector. Cal deixar-lo lliure de l’encotillament i intenció que tenia l’escriptor al fer l’escrit, perquè en certa part, al publicar-ho, ja forma part d’un col·lectiu... T’ho dic per experiència. És molt enriquidor...

      Elimina
    3. Tens tota la raó, Joan. Tot teu!.🤐

      Elimina
  12. Empatia total. De tant en tant ja toca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És fantàstic tenir si més no un dia que res et fereixi ni et pugui trencar.😉

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  13. Anònim20.8.22

    I que ben posat que hi està, que bonic i tranquil es veu, transmet pau, calma i tot el que has expressat al teu poema, molt encertat.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi vaig apropar molt sigil·losament, intentant que no es mogués i ho va fer molt bé.😉

      Moltes gràcies, bonica!.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Simpàtica escena i bon enquadrament, amb el gat (perdó, el moix!!😅) emmarcat pel braç de la butaca. No tots els somnis són reparadors, però és el moment del dia que tenim només per a nosaltres i on el món i els seus problemes deixen d'existir. Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan una s'entesta a aconseguir-ho, fins i tot el moix ho sent així.😉

      Moltes gràcies, Alfons!.
      Aferradetes d'anada.😘🤗

      Elimina
  15. Quin gatet tant bonic, i que tranquil que dorm, jo li faria alguna moixaina...
    Bon vespre lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi estava molt tranquil, només li vaig fer una foto esperant no despertar-lo.😉

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  16. La pau que com un licor
    es destil•la,
    avui amb el to blau
    d’un cel càlid,
    una brisa que desfà
    el caient de les cortines
    i voleien lleugerament
    com si juguéssim
    a atrapar els sons
    que onegen al teu voltant.
    Avui jo també em sento bé,
    tot i la manca
    d’allò que fa tant
    de temps espero.
    Cauen les paraules,
    les gotes fan rierol
    i la mar plana
    deixa que flueixi
    el pas del temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dies així, que només deixem fluir el temps.

      Moltes gràcies, qui sap si...

      Elimina

Benvinguts al racó!