Jacques Brel et diria : Ne me quitte pas Laisse-moi devenir L'ombre de ton ombre L'ombre de ta main L'ombre de ton chien Ne me quitte pas.... Una abraçada ;)
En llegir el teu primer vers, he pensat que "Que estrany és viure" podria ser la millor descripció de la vida en general. Com més gran em faig més ho penso.
Els teus versos sencers contacten amb alguna cosa molt endins de mi,
Esta entrada está maravillosamente compaginada, desde el título, la foto con esas profundas sombras, el poema, que además de cierto es una belleza y el tema de esos dos grandes con una letra que no puede venir mejor. Preciosa Paula. Un abrazo
Primer la fotografia: Genial contrast, de foscor extrem a blancs sobreexposats. Impacte visual. Ara el poema: no sé què dir, tal vegada el títol li esdevé a la perfecció... M'ha desconcertat de veritat... Aferradetes, Paula!!
El universo de las pequeñas cosas, no hay sombra sin luz que la proyecte, ni luz que no proyecte sombra ante algo/alguien que se interponga, siempre hay una causalidad y por supuesto una consecuencia, y ante ello como única opción, observar, aprender, aplicar y/o sufrir, como en el caso de esta bellísima canción con la que nos has deleitado.
Es podria aplicar a moltes coses, la partida d'un amor, d'un fill o d'un amic, o simplement que no trobis cap llum que valgui la pena per continuar lluitant... De tot, fins i tot de la més petita cosa, pot servir per observar, aprendre, aplicar, patir i/o adonar-te'n que això (vida o llum, com vulguis) s'acaba...
Sempre m'ha agradat Concha Buika, des de la primera vegada que em va arribar la seva veu, amb la cançó "Mi niña Lola". Però he de dir que m'encanta la versió de "Nostalgia" que fa.
La vida és un continu contrast de llums i ombres, com a la teva fotografia. Com passa amb tot, sempre és millor evitar els extrems, però és veritat que hi ha moments en què les circumstàncies no ajuden precisament. Molt bonica la interpretació de Buika i Valdés!! Aferradetes fortes i petonets, Paula!!☯🤗😘
No ets ombra si no hi ha llum, sense llum l’ombra és foscor. Si hi ha ombra, quelcom obstrueix la llum, si hi ha foscor, no hi ha llum que sigui bloquejada. Importa allò que vol tapar la llum? Es estrany, en veritat, o no ho és?
Ler e refletir
ResponElimina.
Abraço poético de amizade
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
És important reflexionar, gairebé com viure.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Jacques Brel et diria :
ResponEliminaNe me quitte pas
Laisse-moi devenir
L'ombre de ton ombre
L'ombre de ta main
L'ombre de ton chien
Ne me quitte pas....
Una abraçada ;)
Si fos així, ja hi hauria una llum...
EliminaAferradetes, Artur.
Cada mañana voy tras ella.
ResponEliminaBesos
Hace mucho tiempo que yo también la veía...
EliminaBesos
Em veig en el teu poema.
ResponEliminaPetons.
Doncs... m'entens.
EliminaPetonets, Xavi.
En llegir el teu primer vers, he pensat que "Que estrany és viure" podria ser la millor descripció de la vida en general. Com més gran em faig més ho penso.
ResponEliminaEls teus versos sencers contacten amb alguna cosa molt endins de mi,
Aferradetes, Paula!
Sentir-se l'ombra d'allò que vas ser és molt estrany, com ser-ho i no veure cap llum...
EliminaAferradetes ben fortes, nina.
I quan tanta falta fa la llum i no apareix per enlloc, estrany i molt difícil continuar.
ResponEliminaAmb poques paraules dius molt.
Aferradetes, nina
Hi ha moments de buidor que no saps com sortir-ne.
EliminaAferradetes, preciosa.
Esta entrada está maravillosamente compaginada, desde el título, la foto con esas profundas sombras, el poema, que además de cierto es una belleza y el tema de esos dos grandes con una letra que no puede venir mejor. Preciosa Paula.
ResponEliminaUn abrazo
Lo cierto es que salió del alma.
Elimina¡Muchas gracias, Fernando!.
Aferradetes.
Primer la fotografia: Genial contrast, de foscor extrem a blancs sobreexposats. Impacte visual.
ResponEliminaAra el poema: no sé què dir, tal vegada el títol li esdevé a la perfecció... M'ha desconcertat de veritat...
Aferradetes, Paula!!
Sempre és bo fer una reflexió sobre les coses que ens desconcerten...
EliminaAgraïda per les teves paraules.
Aferradetes, Joan.
I viure sense ombra?
ResponEliminapodi-.
Suposo que tan estrany com lo que he exposat.
EliminaHi penso...
Aferradetes, Carles.
Que bé ho expresses!!!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Moltes gràcies, Alfred!.
EliminaAferradetes i petonets.
Aquest món està ple d’ombres, uns que viuen sota l’ombra d’algú i altres que son ombres entre ombres. Salut !!
ResponEliminaI altres que un dia van ser llum, però que ara només són records.
EliminaAferradetes, Funámbulus.
Doncs tot és mal que mata, sa lluna. Em costaria escollir. La foto, maquíssima, i la cançó també!
ResponEliminaAferradetes.
Crec que no cal escollir, una és conseqüència de l'altre i sí... mata.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Tresa.
Buena cita, para una gran fotografía.
ResponEliminaQue tengas un buen fin de semana. Besos.
Muy amable.
Elimina¡Feliz sábado!.
Besos, Antonia.
El universo de las pequeñas cosas, no hay sombra sin luz que la proyecte, ni luz que no proyecte sombra ante algo/alguien que se interponga, siempre hay una causalidad y por supuesto una consecuencia, y ante ello como única opción, observar, aprender, aplicar y/o sufrir, como en el caso de esta bellísima canción con la que nos has deleitado.
ResponEliminaEs podria aplicar a moltes coses, la partida d'un amor, d'un fill o d'un amic, o simplement que no trobis cap llum que valgui la pena per continuar lluitant... De tot, fins i tot de la més petita cosa, pot servir per observar, aprendre, aplicar, patir i/o adonar-te'n que això (vida o llum, com vulguis) s'acaba...
EliminaSempre m'ha agradat Concha Buika, des de la primera vegada que em va arribar la seva veu, amb la cançó "Mi niña Lola". Però he de dir que m'encanta la versió de "Nostalgia" que fa.
Agraïda, amic meu.
Aferradetes.
La vida és un continu contrast de llums i ombres, com a la teva fotografia. Com passa amb tot, sempre és millor evitar els extrems, però és veritat que hi ha moments en què les circumstàncies no ajuden precisament. Molt bonica la interpretació de Buika i Valdés!! Aferradetes fortes i petonets, Paula!!☯🤗😘
ResponEliminaI com trobar l'equilibri?... L'eterna pregunta!.
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets i aferradetes, Alfons.😘🤗
Molt ben reflexionat, sempre hi ha un pitjor.
ResponEliminaPer bé que vagi, sempre hi haurà una part dolenta.
EliminaAferradetes, nina.
Sigui com sigui, a vegades la vida es molt estranya!
ResponEliminaAferradetes
Més de la que pensem.
EliminaAferradetes, Josep.
Que la nostra ombra no s'oblidi de nosaltres!
ResponEliminaQuè hi hagi llum i ombra, sempre!.
EliminaAferradetes, Xavier.
Dicen que en otro tiempo hubo un lugar en el que vivian sombras sin gente...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Posiblemente y ahora también.
EliminaAferradetes, amic.
Los iluminados están rodeados de sombras.
ResponEliminaBesos.
Y los sombríos... rodeados de luz?.🤔
EliminaBesos, Sara.
Claro que sí y se quejan de tanta luz que los rodea, :)
EliminaBesos.
*Estoy probando, te hice dos comentarios. A ver cómo te aparecen. Me dices.
¡jajaja, muy buena! 😉
EliminaEste me vino como spam, el otro no.😅
Besos, Sara.
Muy ciertas tus palabras. Que siempre nos acompañe nuestra sombra.
ResponEliminaUn abrazo.
Y que no nos falte la luz, nunca.😉
EliminaAferradetes, Laura.
No ets ombra si no hi ha llum,
ResponEliminasense llum l’ombra és foscor.
Si hi ha ombra,
quelcom obstrueix la llum,
si hi ha foscor,
no hi ha llum que sigui bloquejada.
Importa allò que vol tapar la llum?
Es estrany, en veritat, o no ho és?
M'has fet pensar.
EliminaAferraderes, qui sap si...