11 d’agost 2022

DESCONCERT


Què estrany és viure

sent la teva pròpia ombra.

Més estrany és ser ombra

i viure sense una llum.

[Agost ~ 2022]

46 comentaris :

  1. Respostes
    1. És important reflexionar, gairebé com viure.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  2. Jacques Brel et diria :
    Ne me quitte pas
    Laisse-moi devenir
    L'ombre de ton ombre
    L'ombre de ta main
    L'ombre de ton chien
    Ne me quitte pas....
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fos així, ja hi hauria una llum...

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  3. Cada mañana voy tras ella.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hace mucho tiempo que yo también la veía...

      Besos

      Elimina
  4. Em veig en el teu poema.

    Petons.

    ResponElimina
  5. En llegir el teu primer vers, he pensat que "Que estrany és viure" podria ser la millor descripció de la vida en general. Com més gran em faig més ho penso.

    Els teus versos sencers contacten amb alguna cosa molt endins de mi,

    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sentir-se l'ombra d'allò que vas ser és molt estrany, com ser-ho i no veure cap llum...

      Aferradetes ben fortes, nina.

      Elimina
  6. I quan tanta falta fa la llum i no apareix per enlloc, estrany i molt difícil continuar.
    Amb poques paraules dius molt.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moments de buidor que no saps com sortir-ne.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  7. Esta entrada está maravillosamente compaginada, desde el título, la foto con esas profundas sombras, el poema, que además de cierto es una belleza y el tema de esos dos grandes con una letra que no puede venir mejor. Preciosa Paula.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo cierto es que salió del alma.

      ¡Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Primer la fotografia: Genial contrast, de foscor extrem a blancs sobreexposats. Impacte visual.
    Ara el poema: no sé què dir, tal vegada el títol li esdevé a la perfecció... M'ha desconcertat de veritat...
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és bo fer una reflexió sobre les coses que ens desconcerten...

      Agraïda per les teves paraules.
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Suposo que tan estrany com lo que he exposat.
      Hi penso...

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  10. Que bé ho expresses!!!

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Alfred!.

      Aferradetes i petonets.

      Elimina
  11. Aquest món està ple d’ombres, uns que viuen sota l’ombra d’algú i altres que son ombres entre ombres. Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I altres que un dia van ser llum, però que ara només són records.

      Aferradetes, Funámbulus.

      Elimina
  12. Doncs tot és mal que mata, sa lluna. Em costaria escollir. La foto, maquíssima, i la cançó també!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no cal escollir, una és conseqüència de l'altre i sí... mata.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Tresa.

      Elimina
  13. Buena cita, para una gran fotografía.
    Que tengas un buen fin de semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy amable.

      ¡Feliz sábado!.
      Besos, Antonia.

      Elimina
  14. Anònim13.8.22

    El universo de las pequeñas cosas, no hay sombra sin luz que la proyecte, ni luz que no proyecte sombra ante algo/alguien que se interponga, siempre hay una causalidad y por supuesto una consecuencia, y ante ello como única opción, observar, aprender, aplicar y/o sufrir, como en el caso de esta bellísima canción con la que nos has deleitado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es podria aplicar a moltes coses, la partida d'un amor, d'un fill o d'un amic, o simplement que no trobis cap llum que valgui la pena per continuar lluitant... De tot, fins i tot de la més petita cosa, pot servir per observar, aprendre, aplicar, patir i/o adonar-te'n que això (vida o llum, com vulguis) s'acaba...

      Sempre m'ha agradat Concha Buika, des de la primera vegada que em va arribar la seva veu, amb la cançó "Mi niña Lola". Però he de dir que m'encanta la versió de "Nostalgia" que fa.

      Agraïda, amic meu.
      Aferradetes.

      Elimina
  15. La vida és un continu contrast de llums i ombres, com a la teva fotografia. Com passa amb tot, sempre és millor evitar els extrems, però és veritat que hi ha moments en què les circumstàncies no ajuden precisament. Molt bonica la interpretació de Buika i Valdés!! Aferradetes fortes i petonets, Paula!!☯🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com trobar l'equilibri?... L'eterna pregunta!.

      Moltes gràcies!.
      Petonets i aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  16. Molt ben reflexionat, sempre hi ha un pitjor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per bé que vagi, sempre hi haurà una part dolenta.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  17. Sigui com sigui, a vegades la vida es molt estranya!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més de la que pensem.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  18. Que la nostra ombra no s'oblidi de nosaltres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què hi hagi llum i ombra, sempre!.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  19. Dicen que en otro tiempo hubo un lugar en el que vivian sombras sin gente...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Posiblemente y ahora también.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  20. Los iluminados están rodeados de sombras.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y los sombríos... rodeados de luz?.🤔

      Besos, Sara.

      Elimina
    2. Claro que sí y se quejan de tanta luz que los rodea, :)
      Besos.
      *Estoy probando, te hice dos comentarios. A ver cómo te aparecen. Me dices.

      Elimina
    3. ¡jajaja, muy buena! 😉

      Este me vino como spam, el otro no.😅
      Besos, Sara.

      Elimina
  21. Muy ciertas tus palabras. Que siempre nos acompañe nuestra sombra.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y que no nos falte la luz, nunca.😉

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  22. No ets ombra si no hi ha llum,
    sense llum l’ombra és foscor.
    Si hi ha ombra,
    quelcom obstrueix la llum,
    si hi ha foscor,
    no hi ha llum que sigui bloquejada.
    Importa allò que vol tapar la llum?
    Es estrany, en veritat, o no ho és?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet pensar.

      Aferraderes, qui sap si...

      Elimina

Benvinguts al racó!