— Ai, Déu! On són les lletres?... Així no puc escriure ni llegir.
— Sra. Bisbal, això té solució.
— Segur?.
— Seguríssim!. Ulleres!.
— Ai, Déu! On són les lletres?... Així no puc escriure ni llegir.
— Sra. Bisbal, això té solució.
— Segur?.
— Seguríssim!. Ulleres!.
jajajja.... lo mateix, em van dir a mi !!
ResponEliminaBon cap de setmana :)
Crec que ja som uns quants... 🧐
EliminaAferradetes, Artur.
Es un prueba de lo más común y que desvela si hace falta las lentes , para poder ver mejor.
ResponEliminaBesos.
¡No me digas!... y yo sin enterarme.🤦♀️
EliminaBesos, Antonia.
Os óculos ajudam e de que maneira
ResponElimina.
Feliz fim de semana… abraço poético
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Ben cert, si no fos per elles no sé que faríem.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Jo vaig poder aguatar sense ulleres fins als quaranta-tants, però ja no veu un bou a quatre passes sense elles!! 😂 Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaEn el meu cas vaig començar de molt joveneta, amb divuit anys, un dia que era a la feina i em vaig tapar "l'ull bo" i em vaig adonar que no podia llegir un cartell a l'altra banda de la finestra, que sí ho feia amb els dos ulls. Des d'aleshores porto ulleres.
EliminaAferradetes fortes, Alfons.😘🤗
Bueno a veces, las letras se ven pero no se entienden jajajaaj.
ResponEliminaMuchos besos.
Unas veces por no saber y otras por no querer, jejeje.
EliminaBesitos, bonita.🌼
Ha, ha ha... Benvinguda al club, Sra Bisbal!
ResponEliminaDivertida mini-història!
La Sra. Bisbal es sorprendrà de com és de gran el club.🤭
Elimina(A mi m'ha costat un munt fer amb paint el cartell.)
Gràcies, nina!.
Aferradetes.
A mi va ser a l'inrevés. "Potser caldria dur unes ulleres, eh?" No, no crec... (sí, calien)
ResponEliminapodi-.
Hi ha moltes maneres de suggerir-ho, però el final és el mateix.😉
EliminaAferradetes, Carles.
¡Malo! En cuanto te ponen las gafas empieza la carrera a ninguna parte.
ResponEliminaCada vez necesitas más "culos de vaso", malo no, ¡fatal!.😎
EliminaBesos, Toni.
Jajaja, muy bueno!!!
ResponEliminaBesitos.
Me gusta ver esas risas.😂
Elimina¡Gracias!.
Besitos, Sara.
Amb tantes pantalles per tot arreu aviat els nens naixeran amb ulleres.
ResponEliminaPetons.
Gairebé als quatre o cinc anys de començar a treballar, ja tenia una pantalla al davant... no per joc, òbviament. Si, gairebé, la major part de la gent (gran) porta ulleres, crec que el problema no és únicament de les pantalles. La vista com les dents, no són gens econòmiques a l'hora de revisions i/o reparacions, no estan a l'abast de tothom i això fa que el problema empitjori... Però ara que hi penso, tendría gràcia veure un naixement així.😅
EliminaPetonets, Xavi.
Hola bon dia,
ResponEliminaHe passat pel blog de la Carme i he llegit la teva enyorança...La veritat és que algunes vegades em passo per aquí, i et llegeixo, però no et faig comentari...Ara només publico per Instagram i moltes de les imatges són de l'arxiu, o sigui que algunes són duplicades de les del blog..
M'ha fet il.lusió que em recordessis...Jo, com t'he dit abans, no me n'he oblidat d'aquest espai, on sempre veig que hi ha molta activitat...Et felicito!!.
Aprofito per enviar-te una abraçada.
Estimada Montse, no saps l'alegria que tinc de veure't per aquí!.
EliminaEn una altra ocasió (que vaig veure a ca la Carme una imatge d'una foto teva), ella em va passar l'enllaç del teu Instagram, però va ser del tot impossible entrar-hi, perquè com saps, no tinc compte ni a Facebook, ni a Instagram, ni a Twitter.
Vos enyoro a totes les de l'antiga colla de fa uns anys, però entenc que us aneu mostrant per altres xarxes, tot i que a mi no m'agradin.
Un plaer saber de tu, gràcies!.
Aferradetes ben fortes, nina.
I tant!!!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Segons quines ulleres no ens afavoreixen gens,
Eliminaperò el que importa és veure-hi bé.🧐
Aferradetes, Alfred.
Una mini-història molt ben trobada, nina!
ResponEliminaA mi les ulleres em fan falta per veure-hi de lluny, però per llegir de prop (al mòbil sobretot) me les he de treure. A l'última visita a l'oculista em va dir que era normal en les persones que tenim miopia i més a partir dels quaranta anys...
Moltes gràcies per anar responent les propostes, vinga, només una i podràs reposar.
Aferradetes, bon diumenge nina.
Els meus ulls són cosa rara. Vaig començar amb un ull vago i he acabat amb tres visions totalment diferents, la de prop (que gairebé no hi veig), la mitjana (destrossada pel meus anys de treball davant pantalles) i la de lluny (que és la que tinc millor de les tres). Per tant porto unes progressives on la diferència de la curta a la llarga és abismal, per això només les puc dur quan estic a casa o per mirar preus a botigues, ja que quan camino em puc fotre de nassos en qualsevol esglaó o desnivell...
EliminaPensava no poder acabar, per la calor no per res més.😅
Aferradetes festives, bonica.
Text i foto encertadíssims!!
ResponEliminaLes lletres, sempre tan imprescindibles.
Aferradetes
Veure-hi, no hi ha res més important en qüestió de lletres.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Aquesta senyora a més de no veure-hi era una mica despistada, he, he...
ResponEliminaJo en tinc dues per mirar de lluny, dues per mirar de prop, dues de sol graduades...Per què repes? perquè si en perdo algunes no podria fer el que toca fer...Ah i unes per a treballar amb l'ordinador, total una col·lecció !!! El teu rètol m'ha recordat cada vegada que vaig a l'oculista...
Petones, bonica.
La senyora no s'havia adonat que hi havia lletres que no veia.🤭
EliminaVaja, es pot dir que vas ben servida amb aquesta col·lecció.
Aferradetes, Roser.
Dicen que a veces, sobre todo por las noches, las letras se escapan de los libros...
ResponEliminaEso dicen.
Un abrazo, amiga
Muy cierto, todas las de mis libros se escapan por las noches.😂
EliminaAferradetes, amic.
Molt enginyós tot plegat!
ResponEliminaBona setmana canicular!
Aferradetes, Paula!
Ufff... en fa molta!.🥵
EliminaMoltes gràcies, Joan!.
Aferradetes.
Jo en porto des de petit i les meves ulleres han anat "millorant de prestacions" a mesura que els meus ulls anaven perdent aquestes mateixes prestacions. És el que hi ha, toca acceptar-ho i acostumar-s'hi.
ResponEliminaSobretot acostumar-s'hi!. Mira que fa més de quaranta anys que en porto i encara hi ha estones que no van de cap manera.🤔
EliminaAferradetes, Mac.
Jeje! Muy bueno. Es lo que toca cuando ya se van cumpliendo años...
ResponEliminaUn abrazo
Y sin cumplir muchos también.🤭
EliminaAferradetes, Fernando.
Muy bueno!! Que sería de nosotro sin ellas.
ResponEliminaUn abrazo 🤗
No podríamos ni dar un paso.
Elimina¡Muchas gracias, Laura!.
Aferradetes.🤗
"Si té solució, de què et queixes?".
ResponEliminaNo ho devia tenir en ment.🤭
EliminaAferradetes, nina.